Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XLV)

 

Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra I)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● En el DNV falta l’expressió i deu de la darrera que significa 'i moltes coses més'.

● En el DNV falta i tres que te’n pegue, vint-i-nou expressió que s’usa com a negació emfàtica i menyspreadora per a posar de manifest que no estem disposats a fer allò que ens proposen o que no ens creiem res del que ens diuen.

● En el DNV falta el gentilici idellà que s’aplica als naturals d’Elda.

● En el DNV falta l’exclamació ¡ie! que s’empra per a cridar l’atenció d’algú.

● En el DNV falta impossible, és que un porc xiule frase que s’usa, quan algú diu que alguna cosa és impossible, per a expressar que, en aquesta vida, no hi ha res impossible, tot és pot aconseguir si és posa l’interés, l’esforç, la tenacitat i la fermesa que siguen menester.

● En el DNV trobem que l’entrada inflar remet a unflar, que és l’entrada principal. Pense que hauria de ser exactament al revés: inflar hauria de ser l’entrada principal i unflar hauria de remetre a inflar. Ho considere així pels motius següents.

Inflar és la forma emprada per la llengua culta arreu de tota la nostra àrea idiomàtica.

Inflar és pràcticament l’única forma usada pels escriptors valencians en les seues obres literàries. L’ús de la variant formal unflar és només anecdòtic.

Inflar és la forma principal en tots els diccionaris de la nostra llengua.

Inflar és la forma etimològica.

La forma unflar és d’ús habitual en una part bastant àmplia del català occidental i, per tant, en bona part dels parlars valencians, però no en tots. En el valencià meridional no s’usa unflar, ni en la variant nord-meridional ni en la sud-meridional. En el parlar tradicional d’Alcoi no existix la forma unflar. Jo no la dic ni l’he dita mai de la vida i no l’he sentida mai a cap persona de la meua família ni del meu entorn.

Enric Valor, en les Rondalles valencianes, empra unflar només en dues ocasions. Són les següents:

En la rondalla Don Joan de la Panarra escriu:

I creixia com la mar en llevantada, s’unflava com una ona negra, verda, blava, descompassada, immensa...

En la rondalla La rabosa i el corb  escriu:

Doncs allò era, senzillament, fang tarquimós i argilenc, aigua llotosa, granotes saltironaires, unflats gripaus i tortuoses sangoneres, que el colp fortíssim de la rabosa va engegar per l’aire com una apegalosa metralla.

En canvi, en les Rondalles valencianes, usa les formes verbals d’inflar en deu ocasions.

En el glossari que hi ha al final del volum 8 de les Rondalles valencianes publicades per Edicions del Bullent escriu Enric Valor:

 unflat, ada. Inflat, especialment referit a éssers vius.

Cal tindre en compte que en alguns llocs a on conviuen les dues variants formals, inflar i unflar, els parlants solen fer una diferenciació semàntica: unflar l’usen en sentit físic i inflar el reserven per a emprar-lo en sentit figurat o aplicar-lo a qüestions immaterials.

Conservar, emprar i dignificar la forma unflar, ho considere imprescindible i, per això mateix, l’he inclosa en el meu llibre. Però convertir-la en la forma principal, relegant la forma inflar a un segon terme, em sembla fer-ne un gra massa.

Considere important que es reconsidere aquesta qüestió.

● En el DNV falta inflar el barret de guixes que significa 'importunar algú a algú altre d’una manera tan insistent i reiterativa que resulta tremendament molest i fins i tot arriba a atabalar. Fer-se pesat.' Tampoc trobem la variant inflar el barret de guitzes.

● En el DNV falta inflar l’orella (a algú) que significa 'malaconsellar-lo reiteradament, de manera insistent'.

● El DNV, en l’entrada iseta, ens diu que aquest vocable es pronuncia amb e tancada. La informació és inexacta. La paraula valenciana iseta, que significa 'entremaliadura feta per un xiquet', es pronuncia amb e oberta en la major part de llocs a on aquesta paraula és coneguda i usada. Fins i tot, en algunes poblacions de la Marina, la e oberta es convertix en una a. La pronúncia amb e tancada és minoritària.

 Iseta, pronunciada amb e tancada, és la marca d’un automòbil que té només una porta que s’obri per davant.

Cal revisar aquesta entrada.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

idellà

¡ie!

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

i deu de la darrera

i tres que te’n pegue, vint-i-nou

impossible, és que un porc xiule

inflar el barret de guitzes

inflar el barret de guixes

inflar l’orella (a algú)

 

4. Bibliografia

Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

Valor i Vives, Enric; Don Joan de la Panarra dins Rondalles valencianes (8é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1988)

Valor i Vives, Enric; La rabosa i el corb dins Rondalles valencianes (8é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1988)

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 25 d’abril del 2015

 

 

 

 

 

 

 

....