InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 241 (divendres 24/04/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - boval
 
2) Eugeni S. Reig - braç
 
3) Antoni Llull Martí - Regidors, rectors, directors i conductors
 
4) Albert Pla Nualart - ¿L'han cessat, l'han fet cessar o l'han destituït?
 
5) Rudolf Ortega - Cacau, febrada, lucrera
 
6) Montserrat Roig - Amadeu; no em toquis el pronom feble
 
7) Josep Daniel Climent - Carles Salvador, el poeta al servei del seu poble
 
8) Neus Nogué Serrano - Avantatges i limitacions dels correctors automàtics
 
 
 
1)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

boval

Varietat de raïm.

Ara, en la zona de Requena-Utiel, es fan vins molt bons amb el raïm boval.

La paraula boval, en l'accepció definida, l'usa Enric Valor i Vives en la seua prosa mestrívola. En la novel·la Temps de batuda, trobem:

Perquè, certament, resultava una possessió d'una gran bellesa –almenys a mi m'ho va semblar des de menut– amb el seu casalici desigual, fet gran en successives ampliacions, amagat entre acàcies que cantaven amb la brisa, el seu caminal frondós i mediterrani de grans xiprers, pins blancs i tuies camforíferes, el seu petit pany d'hortes allà avall vora riu, els seus canyars en els braçals i les sèquies, les bardisses de codonyers olorosos, i els vinyars desbordats, de boval vigorós uns, de dolcíssim monastrell altres, i en les margenades, com petites cascades de verdor, les parres de raïm de lleis.

En el DCVB, en l'entrada boval, trobem: «Raïm boval: classe de raïm de grans negres, grossos i sucosos, que fa el vi fluix (Ribera d'Ebre, Val., Al., Mall.). Planta trià | stranya pus sana | de muntalbana | boval negrella, Spill 13433.»

Cal afegir que hi ha també una varietat de raïm boval blanc.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: boval
En castellà es diu: bobal
 
2)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig 

braç

Categoria social o econòmica.

Busca't una xicota que siga del teu mateix braç, que amb eixa que vas ara, per molts diners que tinga, patiràs més que una serp en un forat.

Enric Valor usa aquest mot en la seua prosa literària i així, en la novel·la L'ambició d'Aleix podem llegir:

Ella seria més feliç sense mi: trobaria l'home que li calia, del seu mateix braç, de les seues mateixes il·lusions ciutadanes.

 

En valencià també es diu: posició, classe social
La llengua estàndard sol emprar: posició, classe social
En castellà es diu: posición, clase social
 
3)

Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 148)

Regidors, rectors, directors i conductors

Antoni Llull Martí

 

La paraula regidor és molt antiga en la nostra llengua, i en el transcurs del temps és estat aplicada a diversos càrrecs, fins que a la fi, quan es crearen els ajuntaments, dins el segle XVIII, fou el nom que es donà a cadascun dels membres del consistori. En castellà també els donaren aquest nom, però aviat fou arraconat per concejal, amb tot i que a alguns països d'Amèrica (a Xile i potser algun altre) encara era usual no fa gaire temps.

 

Regidor prové del verb llatí regere, regir, governar', de la mateixa arrel que rex, regis, ‘rei', amb el qual també està etimològicament relacionat rector, però aquest es diu de qui regeix una universitat o, dins l'Església catòlica, una parròquia.

 

Essent un mot agafat directament del llatí, es troba talment en català, i en castellà, i un poc variat en altres llengües: reitor en portuguès; recteur en francès, i Rektor en alemany, suec, danès i polonès. En anglès usen rector referint-se al d'una parròquia, però per a la universitat el càrrec corresponent és el de vice-chancellor. També està relacionat amb regir el nom que donen en italià a un director de cine o de teatre: regista.

 

Pel que fa a director, mot sortit del llatí dirigere, ‘dirigir', relacionat amb l'esmentat regere, es diu del càrrec donat a qui regeix o dirigeix determinats treballs o funcions, no sempre les mateixes en totes les llengües en les quals s'usa.

 

Director a Espanya, diretor a Portugal, direttore a Itàlia, i directeur a França es diu a qui dirigeix un periòdic, però en el món anglosaxó li diuen editor. En castellà, francès, italià i altres llengües, també diuen director (o la forma corresponent) a qui dirigeix una orquestra, però en alemany és Dirigent i en anglès solen dir-li conductor (de vegades director) i en portuguès maestro o regente (i de vegades, conductor). En anglès un conductor pot esser també un revisor de tren o un cobrador d'autobús mentre que al conductor li diuen driver, i a un director d'empresa manager, però si es tracta d'una corporació o companyia pot haver-hi un director general i un board of directors, que és la junta general que regeix l'entitat.

 

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 28 de març del 2015

Un lector diu que és “patètic aquest ús transitiu de cessar en tants mitjans”. I ho diu, suposo, perquè hi veu ignorància i deixadesa. No es para a pensar que si “tants mitjans” cessen persones és potser perquè, després d'haver-se passat anys impedint-ho, han conclòs que cessar-les omple un buit i no crea cap problema. Que si ho sent sovint a TV3 és perquè el seu llibre d'estil ho permet.

Anys corregint m'han avesat al següent cicle: l'ús innova fora de la norma, la norma el reprimeix, l'ús insisteix, la norma es resisteix, l'ús insisteix, la norma el beneeix. Altres vegades l'ús no insisteix i la norma avorta la innovació. Però, si insisteix prou, formes vistes com a aberrants durant anys pels puristes acaben entrant al diccionari.

“La norma avorta la innovació” n'és un bon exemple. “És patètic aquest ús transitiu d' avortar”, ens pot dir un lector. “Un pla avorta però no el pots avortar. En tot cas, el fas avortar”, ens pot alliçonar. Però resulta que “avortar un pla” és més àgil que “fer avortar un pla” i resulta igual d'entenedor. L'estructura de la frase, el fet que tingui subjecte i OD, ja ens diu que aquí avortar és transitiu.

I encara que el DIEC2 no ho admeti, els plans o els atemptats són avortats als titulars dels mitjans catalans, inclosos els més puristes. És només qüestió de temps que, com ja va fer el DRAE al seu dia, el DIEC2 afegeixi a avortar 5. v. tr. interrompre un pla o un procés”. ¿S'haurà empobrit o degradat el català, quan això passi? Cal estar una mica ofuscat per veure-ho així.

I algú em pot dir: “Estic d'acord que fer cessar és poc àgil, però pots dir destituir, despatxar, fer fora”. Si aquest algú fos corrector sabria que el canvi fa arrufar el nas sovint a qui ho ha escrit. Per què? Perquè tots, i encara més el món polític, necessitem eufemismes, paraules que diguin el mateix amb menys cruesa. Poder-ho dir amb menys cruesa fa la llengua més dúctil, i és lògic que siguem els mitjans els que fem el primer pas.

 

5)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 8 de febrer del 2015

Després de més de vint anys, seguim sense disposar d'un equivalent català per a la cultura del pelotazo

 
Hi ha un grup de paraules, d'origen hispànic, que fa més de vint anys que circulen amb tota impunitat, lingüística i legal. Dic més de vint anys perquè és el que es pot documentar tirant d'hemeroteques, allà a primers dels anys noranta: la cultura del pelotazo. La premsa en castellà de llavors tampoc sabia gaire què fer-ne, i abundaven les cometes i les cursives perquè era una expressió d'encuny recent que suposava l'entrada d'un registre indubtablement col·loquial en un àmbit, el de l'economia, marcat per l'aridesa lèxica. Encara que el terme fos nou, tothom entenia què era això del pelotazo, exceptuant les autoritats lingüístiques (l'Acadèmia, sempre a deshora), que no l'han inclòs al diccionari fins a la darrera edició, de l'any passat: “Operación económica que procede una ganancia fácil y rápida”.

Suposo que l'origen deu raure en l'actitud fatxenda, gratuïta, de qui clava un cop de pilota perquè sí. Imagina't la canalla jugant a futbol a la placeta i apareix el ganàpia, que venta un castanyot a la bola i l'envia al mig de la Meridiana. I se'n va tot gallet, amb somriure de triomfador. Deu ser una mica això, un pelotazo econòmic: la demostració de poder, d'impunitat, de victòria fàcil, ràpida, sense més explicacions que la pròpia satisfacció de ser el més llest del barri, o del parquet, per haver sabut comprar molt barat i vendre molt car. L'especulació descarnada, ostentosa, indissimulada.

Però un terme tan gràfic, tan aparentment espontani, ha fet ballar la bala dels lingüistes. Com n'hem de dir, en català, de la cultura del pelotazo? O és que a Catalunya això no ho toquem? Orfes d'un equivalent directe localitzable als diccionaris, ens n'hem sortit com hem pogut a base de perífrasis descriptives (enriquiment fàcil, especulació ràpida, etc.) i, sobretot, de la lletra cursiva, que s'ha imposat sempre que ha calgut reproduir declaracions. Si un polític deia pelotazo, difícilment li podies fer dir enriquiment fàcil, ni que fos amb fòrceps.

Es tracta doncs de buscar alternatives. De vegades aquesta estratègia ha funcionat: de la imaginació dels lingüistes un terme ha posat un peu als mitjans, que l'han reproduït fins que altres emissors de llengua se l'han fet seu. I de possibilitats per a la cultura del pelotazo se me n'acuden tres: la primera prenent el referent conegut del castellà, i per tant buscant un calc eficaç; la segona provant de garbellar entre referents propis, que seria molt ingenu pensar que l'economia catalana no ha begut, en algunes èpoques, d'una especulació malaltissa; i finalment inventant la paraula, i si cola, cola.

En el primer cas podríem fer cultura del cacau. El gran avantatge, aquí, del terme cacau és que pertany a dos àmbits que ens vénen com l'anell al dit: el primer, el de l'economia, atès que cacau, per metonímia, té també el sentit de “diners”, i així ho recull el diccionari Alcover-Moll: “A l'oncle fes-li compliments; mira que té molt cacau”; i el segon, no cal dir-ho, el del futbol, en un sentit clavat al de pelotazo. Al setmanari satíric esportiu Xut! en podem trobar mostres més que suficients: “Fou quan en Barril d'un tros lluny etzibà un cacau i en Platko no se n'adonà fins que la xarxa havia agafat peix”.

En segon lloc podríem tenir cultura de la febrada. No cal dir que aquí l'equivalència del terme respecte del castellà és menys intuïtiva, més que res perquè prescindim de pilotades i anem a beure d'una cosa ben catalana com és la Febre d'Or, l'època daurada de la burgesia barcelonina, en la qual les operacions especulatives i l'enriquiment ràpid estaven a l'ordre del dia i de cacaus se'n feien a cabassos. Prou bé ho va retratar Narcís Oller a la novel·la homònima.

I finalment es tracta d'inventar. Evitem inspirar-nos en l'original castellà i prescindim de l'especulació nostrada per centrar-nos en el sentit nuclear de l'expressió: l'obtenció ràpida i fàcil d'un lucre, terme que ens farà de base per a la designació final però que haurem de vestir d'una sufixació prou degradant per demostrar que es tracta d'un lucre embastardit. Vet aquí doncs la cultura de la lucrera, o cultura del lucram, que també podria ser. Fins i tot podríem mesclar els termes febre i lucre, i fer cultura del lucre febril.

Hem de triar alguna d'aquestes expressions? No pas, només faltaria, segur que n'hi ha de millors. El que no podem fer és seguir donant-hi voltes i tirant de cursiva, com si la llengua no tingués recursos suficients per expressar un concepte que, de cop al bot, té un significat diàfan. Lladres!

 
6)
 
Article publicat per la malaguanyada Montserrat Roig (Barcelona, 13 de juny de 1946 / 10 de novembre de 1991) el 21 de setembre de 1990 en el diari AVUI, en la secció Un pensament de sal, un pessic de pebre. Es pot trobar també en el llibre Un pensament de sal, un pessic de pebre (Barcelona, Edicions 62, 1992, pàg. 24)
 
 
 
Montserrat Roig
 
 
7)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians dissabte 21 de març del 2015
 
 
 
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules divendres 20 de març del 2015
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net