InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 1159 (dimecres 22/04/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic en l'enllaç que trobareu al final d'aquest butlletí
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. I el teatre?
 
2) Joan Carles Martí i Casanova - He rebut "El Valencià de sempre" d'Eugeni S. Reig
 
3) Selecció de professorat de català a l'exterior 2015-2016
 
 
5) Salvador Pardo - El DNV (XVII)
 
 
7) Josep Miquel Bausset - 13 d´abril: L´Església i la llengua de Sant Vicent
 
 
9) Jaume Salvanyà - Reformes ortogràfiques
 
10) Presentació de Paraules en xarxa a Alacant i a València
 
11) Presentació del llibre El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975, de Josep Cano
 
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

I el teatre?

 
 

Exemple d'Ús: «És que em descollono

Ús correcte: «És que em peto/cargolo/trenco de riure

Explicació: Els diccionaris també proposen fer-se un panxó de riure, però segurament és una mica antiquada. També ha estat detectada una espècie força nova: trencar-se la caixa

(en al·lusió a la toràcica), de moment no gaire consolidada.

 
2)
 
Publicat en el blog Extrem Sud del País Valencià: d'Elx a Guardamar dimarts 14 d'abril del 2015
 
 
Joan Carles Martí i Casanova
 
 
3)

Selecció de professorat de català a l'exterior 2015-2016

Oberta la convocatòria de selecció de professorat d'estudis catalans a universitats de fora del domini lingüístic per al curs acadèmic 2015 -2016 organitzada per l'Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s'inicia el procés de selecció dels futurs docents d'estudis catalans a universitats d'Alemanya, Brasil, Croàcia, Estat espanyol, Estats Units, Finlàndia, França, Irlanda, Itàlia, Mèxic, Regne Unit, República Txeca i Xina.

El termini de presentació de sol·licituds és del 21 d'abril al 5 de maig del 2015 , tots dos inclosos.
 
Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l'Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/catala/aprendre_catala/seleccio_professors_formularis.cfm), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.
 
 
Àrea de Llengua i Universitats
Institut Ramon Llull
 
4)
 
Publicat en el diari EL PAÍS diumenge 12 d'abril del 2015
http://cat.elpais.com/cat/2015/04/10/opinion/1428691703_954746.html?ref=rss&format=simple&link=link

Paraules encreuades, paraules enverinades

Uns mots encreuats de l'edició de Barcelona que comparaven el significat del terme 'xarnego' al País Valencià i Catalunya, provoquen queixes i una polèmica a Internet

Lola Galán

El llenguatge no és innocent i les definicions poc matisades, quan inclouen paraules amb massa càrrega emocional, poden irritar sigui quina sigui la intenció de qui les cita, i el text en el qual s'insereixen. N'és una prova la polèmica que han desencadenat a Internet uns mots encreuats normalment innocus que es publiquen a l'edició impresa de Barcelona sota el nom de Mots Enreixats.

Al diari del 25 de març aquests mots encreuats incloïen la següent definició d'una paraula que havien d'endevinar els lectors: A València és un gos caçador; aquí una cosa molt pitjor. La resposta era xarnego.

Una definició que es prestava a malentesos, com de fet va passar. Un blog polític la va incloure immediatament interpretant-la a la seva manera: ‘Uns mots encreuats d'EL PAÍS diuen que un xarnego és pitjor que un gos caçador', deia. I lligava la suposada intenció ofensiva de la definició a la ideologia del signant dels mots encreuats, Pau Vidal, autor de El bilingüisme mata, un llibre en què advoca per una Catalunya monolingüe, en català.

La polèmica, basada en aquesta interpretació, es va estendre per Internet i va arribar fins a la bústia de correu d'aquesta Defensora. Lectors que no se n'havien adonat inicialment van enviar missatges indignats al diari. Un d'ells, Fernando Calpena, no va dubtar a acomiadar-se amb aquest correu: “Estimats senyors, vista la col·laboració del senyor Pau Vidal amb EL PAÍS i les seves intolerables referències als xarnegos els comunico que des d'avui deixo de comprar el seu diari. Llàstima, hauré de buscar el Babelia a la Casa de Cultura”.

Altres reaccions han estat menys fulminants, però no menys condemnatòries. Fernando García em va escriure per queixar-se de l'ús del terme xarnego, “amb el qual s'ha caracteritzat tradicionalment des d'alguns àmbits nacionalistes els immigrants castellanoparlants a Catalunya”. I lamentava la seva inclusió en uns mots encreuats del diari: “Aquest concepte clarament xenòfob i despectiu no sembla el més indicat per jugar als dobles sentits, i entenc que no afavoreix gens la credibilitat del diari que fins a una secció tan innòcua com la de passatemps pugui veure's d'aquesta manera mediatitzada per la ideologia de l'autor”.

Xavier Canalis, de Vilanova i la Geltrú, va escriure per preguntar si era certa l'esment al terme xarnego a EL PAÍS que circulava per Internet i que li havia posat, deia, “els pèls de punta”. Al seu correu recordava que aquesta paraula, “a la Comunitat Valenciana s'usa efectivament per referir-se a gossos de caça, però a Catalunya és utilitzada com a terme despectiu per referir-se a fills d'emigrants, o de parelles mixtes i/o a catalans que tenen el castellà com a primera llengua”. Aquest lector em va enviar un missatge després una mica més tranquil, en el qual em deia: “En alguns fòrums he llegit que la intenció de l'autor dels mots encreuats ha estat interpretada malament, ja que s'hauria referit al fet que l'ús de la paraula xarnego té connotacions pitjors a Catalunya que a València. Per tant, no s'hauria referit a la persona, sinó al vocable. Potser el problema és que últimament alguns veiem tres peus al gat i les nostres sensibilitats estan a flor de pell a causa del que està passant a Catalunya... Ja no sé què pensar”.

He traslladat les queixes dels lectors a propòsit dels seus mots encreuats a Pau Vidal que respon el següent:

“Evidentment, la persona que ho ha difós (el responsable d'un blog d'extrema dreta titulat Dolça Catalunya, que tot i això no dóna mai el seu nom, com la majoria de les piulades que m'han arribat a mi mateix) no és un usuari dels meus mots encreuats. Qui els resol sovint sap que la base dels enigmes que hi plantejo és, més que el significat de les paraules, la forma i la funció d'aquestes paraules”.

“En el cas que ens ocupa, la definició que vaig posar es defineix, A València és un gos caçador i aquí una cosa molt pitjor, precisament perquè es tracta d'un insult: per això és molt pitjor. La curiositat, i això és precisament el que la gent no sap, és que aquesta paraula que a Catalunya s'usa des de fa temps com un insult procedeix d'una varietat de gos d'origen andalús anomenada ‘xarnego'. La meva definició, en realitat, no és més que la versió sintetitzada del que ja vaig explicar en el seu moment en el meu llibre 100 insults imprescindibles”.

Pau Vidal afegeix, a més: “Quan vaig redactar les definicions d'aquell dia mai en cap moment se'm va acudir que algú pogués interpretar-ho de manera ofensiva”, i subratlla, “cap dels meus solucionadors habituals, que en són molts, m'ha transmès cap queixa. De totes maneres, si algú creu que hi havia mala intenció el convido amb tota cordialitat a donar un cop d'ull al llibre citat, on comprovarà que els insults, per a un filòleg com jo, són un material de feina (i de joc) tan digne i interessant com per exemple els malnoms o els títols de pel·lícules”.

Vidal afegeix un correu a manera de postdata; “Com hauria volgut ofendre els xarnegos si en sóc un? El meu segon cognom, Gavilán, és de Jaén. És més, jo mateix, any enrere, vaig ser insultat amb aquest epítet”.

Francesc Valls, sotsdirector d'EL PAÍS i responsable de la redacció de Barcelona m'explica que Pau Vidal col·labora des del 1992 fent els mots encreuats en català per a l'edició del diari a Catalunya. “És un filòleg reconegut, traductor del novel·lista Andrea Camilleri al català, entre d'altres. Dels mots encreuats en qüestió, entenc que pot resultar ofensiu si en una primera lectura es compara gos caçador amb xarnego (persona). En un lectura més reflexiva, el paral·lelisme pot establir-se entre animal i insult a persona. En qualsevol cas, en moments de polarització política, el més adequat és defugir de tot el que algú pugui interpretar com un insult fàcil, per la qual cosa demano disculpes als que s'hagin sentit ofesos”.

Valls assenyala un altre aspecte: “A Catalunya, malgrat el seu caràcter despectiu segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, persones com Joan Manuel Serrat o Pasqual Maragall han utilitzat el terme autoatribuint-se'l com a element de normalitat social. El mateix Juan Carlos Rodríguez Ibarra, president d'Extremadura, va subratllar el 2006 l'habilitat política del ‘xarnego d'esquerres' José Montilla, president de la Generalitat, per formar majoria.

No dubto de la bona intenció de Pau Vidal en preparar els mots encreuats del 25 de març. Vull precisar, tot i això, que el passatemps que confecciona per a EL PAÍS no el veuen només “els seus solucionadors habituals”, sinó que pot veure'l qualsevol lector del diari. I que la seva redacció podia donar lloc a equívocs.

Entenc que Vidal només pretenia confeccionar uns mots encreuats interessants. Però el poder negatiu dels insults es basa en l'acceptació que tinguin com a tals. L'esment al terme xarnego en els seus mots encreuats com un insult pot contribuir distretament a reforçar-lo més que a combatre'l. Em sorgeix a més el dubte de si, en assumir sense més que xarnego ‘és una cosa molt pitjor' a Catalunya perquè és un insult, l'autor dels mots encreuats no interioritza el prejudici dels que han decidit que ho sigui.

 
5)
 
El DNV (XVII)
 
Salvador Pardo
 
 
Accepta extraditar al costat d'extradir.

 

Amb bon criteri no accepta extrovertit per extravertit.

 

Com que l'extremunció ha sigut abolida pel Concili Vaticà II, remet a unció dels malalts (que és el nom vigent).

 

No hi  trobe la locució "a peu de fàbrica", referida al preu d'un producte.

 

En faedor, podria fer-se referència al faedor de pluges (de les tribus), que en els catòlics era el bisbe.

 

En arròs, podria incloure's l'arròs fadrí, que és com es diu a Benissa al que es fa sense gens de carn ni de peix, i que també pot referir-se a qualsevol menjar d'aquestes característiques.

 

No hi ha falàfel (plat àrab) consistent en una pilota de pasta de cigrons amb espècies.

 

En faig (arbre) podria indicar-se el plural únic faigs (per tradició i ús).

 

En o caixa o faixa, em sona més habitual o faixa o caixa.

 

En falaguer, podria dir-se: més falaguer que un falcó, que un dolí, o que una falzia.

 

En falange, en l'accepció de conjunt de persones unides en un cert ordre per a un mateix fi, podria incloure's a tall d'exemple el de "FET y de las JONS" (pronunciat en castellà).

 

En falda podrien incloure's: parar la falda (per rebre-hi alguna cosa), i no haver eixit de les faldes de sa mare.

 

En fals, no hi ha "fals com un duro sevillà", ni tampoc: "més fals que la fusta de figuera".

 

Fanfara remet a fanfàrria en l'accepció 1. Xaranga i 3. Tocada de trompetes en to solemne i joiós; però la fanfara, realment, és un passatge de música que imita la música de cacera o la militar.

 

En farciment, trobe a faltar el refrany "val més el farciment que el gall", equivalent  a "val més el mall que l'enclusa", que tampoc hi consta.

 

No hi ha "per fas o per nefas" (per un motiu o altre).

 

Fa sinònims fàstic (que ens repugna) i fastig (avorriment, cansament).

 

En fe, no hi ha "la fe del carboner".

 

En febra, com que les enumera, caldria afegir-hi la febra tifoide i l'aftosa (glossopeda).

 

En febrer, podria incloure-s'hi la dita: febrer el curt pitjor que el turc.

 

En felicitat hi ha un parell d'exemples en plural. Crec que l'ús habitual és en singular, i hi ha fórmules més genuïnes com "per molts anys", "enhorabona" o "bones festes".

 

No hi trobe "picar en ferro gelat": (fer esforços inútils).

 

No hi trobe “acabar o tindre la festa en pau".

 

No hi trobe "caure de la figuera", equivalent a "vindre de l'hort" ( que sí que hi consta).

 

Hi ha "filar prim", però la dita sencera és "filar més prim que el forat d'una agulla".

 

En l'entrada fill, no hi ha "fill de vell, poc de cervell".

 

En l'entrada dona, no hi ha "dona finestrera, dona malfaenera",  que encara se sent, però que podria ometre's per masclista.

 

No hi ha finger: passarel·la del moll d'embarcament a l'interior de l'avió.

 

No hi ha "fins al setanta d'abril no et lleves un fil" (i no: "fins al quaranta de maig...")

 

No hi ha fitotopònim: que tracta del nom de les plantes.

 

No hi ha treballador fix discontinu.

 

No hi ha flash, sinònim complementari de flaix.

 

No hi ha "estar com un flam" (nerviós).

 

Com que hi ha flashback (salt enrere), també hi hauria de figurar flashforward (salt avant).

 

No hi ha flexiseguretat: mercat de treball flexible amb nivells elevats de protecció social.

 

No hi ha "flor d'un dia" (efïmera).

 

No hi ha "nàixer amb la flor al cul", o "totes li ponen".

 

En l'entrada fenoll, podria incloure's la locució "fenoll i ruda fan la vista aguda".

 

No trobe el concepte nom de fonts: el de bateig, de pila.

 

No hi ha forensia: plaça de forense.

 

En la forest, podria incloure's la forest comunal i la forest veïnal de mancomú.

 

No hi ha forfait en el sentit de la retirada voluntària d'un atleta o d'un equip en una competició esportiva.

 

En l'entrada fort hi ha "fort com un roure". Podria afegir-s'hi "com un bou".

 

No hi ha "fer fosca" (fer-se fosc).

 

En fossa (en l'esport) remet a fossat (en atletisme i hípica), però tambe hi ha una fossa olímpica referida al tir olímpic.

 

No hi ha "fotomaton" (cabina de fotografia instantània).

 

No hi ha foyer: lloc d'un teatre on es reunixen els actors o els espectadors durant els entreactes.

 

En l'entrada frase, hi ha frase feta, però podrien incloure-s l'enunciativa, la interrogativa i l'exclamativa

 

En frau, hi ha frau de llei, però no frau fiscal ( més comú).

 

No hi ha fronemofòbia: fòbia a pensar.

 

No hi ha fructícola (relatiu a la fruita), però sí hortofructícola.

 

No hi ha full contact (varietat de karate).

 

No hi ha full de ruta (en una negociació política).

 

Hi ha "fumar com un carreter". També he sentit "com un turc".

 

SINONÍMIA (per ordre decreixent de preferència)

 

Villamarquí / filaberquí, belaberquí; finor /finesa; firma / signatura; flamenc (ocell) / fenicòpter; fantasiejar / fantasiar; fascinador / fascinant; flema / fleuma, flegma; floronco / furóncol; surar / flotar; folrar i folre / forrar i forro; fona / bassetja, mandró; fenoll / fonoll; lampista / llanterner, fontaner; puntacorrent / formó, enformador; forn de pa / fleca; cementeri / cementiri, fossar (però també secanet); fotracada / fotral, fotimer; frontissa / xarnera; octaveta / octavilla (full imprés de propaganda); fumeguera / fumaguera, fumarada, fumassa.

 

6)
 
Publicat en El Punt Avui dilluns 13 d'abril del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/04/13/001IR3QA.pdf
 
Ciutadans i la corrupció del bilingüisme
 
Josep Vilà Batlle
 
 
7)
 
Article publicat en el Levante-EMV dilluns 13 d'abril del 2015
 
13 d´abril: L´Església i la llengua de Sant Vicent
 
Josep Miquel Bausset

Cada any la festa de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, ens porta com a novetat, l´única missa en la nostra llengua que les parròquies valencianes celebren en dotze mesos, un acte merament folklòric, ja que no té cap mena de continuïtat al llarg de l´any.
Aquest fet tan anòmal (fer una missa en valencià a l´any) m´ha recordat que el 10 de gener de 1965, ara ha fet 50 anys, el Sr. Vicent Miquel i Diego escriví una carta al P. Greori Estrada, monjo de Montserrat, mort el passat 18 de març, on es lamentava de la situació del valencià a l´Església. Una situació que no ha canviat gens en 50 anys!
La carta feia referència a la comissió de laics valencians que sol•licitava el valencià a l´Església, en una campanya de recollida de firmes. Vicent Miquel li explicava al P.Estrada la maniobra que començà "des de la Col•legiata de Xàtiva i des del Seminari i la Cúria, contra la llengua". Vicent Miquel deia en aquesta carta: "En Xàtiva (en aquesta acció obstruccionista) col•labora la primera línia de FET i JONS, diguent que és una maniobra del valencianismo y comunismo".
El Sr. Miquel i Diego descrivia magistralment l´actitud negativa de l´arquebisbe Marcelino Olaechea respecte a la llengua vernacla: "Abans de començar la III sessió del Concili, l´arquebisbe reuneix als arxiprests i els diu: "Gracias a Dios aquí no tenemos el problema de Cataluña, por lo que no hace falta introducir el valenciano y en caso de reformas, se introducirá muy poco el castellano. Mi diocesis será la más lenta".
L´arquebisbe Olaechea pretenia arraconar el valencià, perquè segons ell, "el lloc d´emprar la llengua valenciana no és l´Església", cosa que encara passa hui, 50 anys després del Vaticà II!!
Malgrat tot, deia Vicent Miquel: "dos arxiprestats, s´adhereixen al valencià, Catarroja i Alcoi, i en d´altres, uns 35 o 40 % dels sacerdots estan a favor nostre".
El 22 de desembre de 1964 (continuava la carta) "entreguem 20000 firmes sol•licitant la introducció de la nostra llengua, al Sr. Arquebisbe" . Però malgrat això, l´arquebisbe, no fent cas d´aquesta campanya a favor del valencià a la litúrgia, digué als arxiprests en una reunió: "Eso del valenciano es una maniobra política. ¿En sus parroquias entienden el castellano? ¿Sí? Pues no hay más que hablar. Eso del valenciano son cosas de D. Vicente Sorribes". Per això l´arquebisbe "no presentà el missal valencià de Mn Sorribes", amb la qual cosa, al no conèixer-lo la Comissió Episcopal, no va ser autoritzat. Com ha passat ara amb la traducció dels textos litúrgics que va fer, ja fa anys, l´AVL.
El mes de gener següent es van publicar les disposicions referents a la litúrgia i els missals que s´utilitzarien. Només en castellà! Tal i com escriu Vicent Miquel i Diego: "s´admet la llengua vernacla, el castellà és clar, en l´Epístola i l´Evangeli". L´arquebisbe acabà la reunió "amb una amenaça per aquells que "por su celo se exceda en sus funciones".
El mateix gener se li presentà a l´arquebisbe un escrit, signat per catòlics de relleu, demanant la introducció del castellà a les zones castellanoparlants; el castellà i el valencià a les zones bilíngües, i a les zones monolíngües valencianes, el valencià, sense excloure el castellà. Cap resposta afirmativa, pel que fa al valencià a l´Església!
Vicent Miquel i Diego amb un to pessimista, sabia que malgrat la resposta popular a favor de la nostra llengua a la litúrgia, "tot és inútil, se´ns estafa impunement". I afegia en aquesta carta: "Els anticlericals, fruit espontani del País, se´ns riuen dient: No us ho dèiem? deixeu-se de sotanes".
Miquel i Diego, amb tristesa, relatava la situació que vivia l´Església valenciana: "el novembre, quasi expulsaren a un seminarista del meu poble del Seminari, per parlar de progressisme, de Congar, Rahner, la llengua valenciana i Serra d´Or. Així estan les coses".
50 anys després d´aquesta carta, i cal recordar-ho ara, desgraciadament, les coses continuen igual, degut a la indiferència dels bisbes valencians, que només utilitzen la nostra llengua hui, dia de Sant Vicent! Com si els valencians només parlarem la nostra llengua eixe dia!!
L´any 2009 el bisbe Rafael Sanus, en un article a la revista Saó es preguntava: "Per què els bisbes no oficialitzen d´una vegada el que és normal, des de fa temps, a nivell de carrer?". I deia: "És que volen continuar la política lingüística dels temps de Franco?...¿Els nostres bisbes volen continuar l´exemple d´indiferència i de menyspreu a la nostra llengua que va caracteritzar sempre monsenyor García Gasco?".
Hui, en la festa del nostre patró, són molts els miracles de Sant Vicent que es representen als carrers de València i a d´altres pobles. ¿Serà possible algun dia que tinguem el miracle de la reconciliació de l´Església amb la nostra llengua i amb la nostra cultura? O l´Església Valenciana continuarà amb l´actitud contrària al valencià de l´arquebisbe Olaechea?

 
8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 14 d'abril del 2015
http://www.nuvol.com/entrevistes/august-bover-tenim-la-responsabilitat-de-mostrar-al-public-les-possibilitats-de-la-llengua/

August Bover: “Tenim la responsabilitat de mostrar al públic les possibilitats de la llengua”

Oriol Soler
 
9)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 15 d'abril del 2015
http://www.nuvol.com/opinio/reformes-ortografiques/

Reformes ortogràfiques

Jaume Salvanyà
 
 
10)
 
Presentació de Paraules en xarxa a Alacant i a València
 
Dijous que ve, 23 d'abril, dia de Sant Jordi, presentem la segona edició (corregida i augmentada) del llibre Paraules en xarxa a Alacant, al Casal Popular Tio Cuc,
 
Dissabte 25 d'abril, a les 11, fem la presentació a la ciutat de València, en la Fira del Llibre.
 
Fem una cosa entretinguda amb música en directe i fent participar la gent. Paraules en xarxa és un llibre ple de paraules nostres dites per un munt de gent d'este país, que se les estima.
 
11)
 
Presentació del llibre El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975, de Josep Cano
 
El pròxim divendres, 24 d'abril, a les 20:00 h al Centre Social del Poble Nou de Benitatxell, es farà una presentació del llibre El Poble Nou de Benitatxell 1925-1975, escrit per Josep Cano i Torres.
 
A l'acte podrem comptar amb Josep Cano, que ens parlarà del llibre, i representants de l'ajuntament. L'any passat, juntament amb Antoni Escrihuela, va publicar la primera part de la història a El Poble Nou de Benitatxell 1600-1923. Una aproximació històrica.
 
El llibre pretén historiar cinquanta anys de la vida dels poblers en un període molt convulsiu i variable com varen ser la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i la Dictadura de Franco amb els canvis socials i econòmics que es derivaren de cada període i que afectaren i afecten la vida, fins i tot, dels poblers actuals. Per altra banda el Poble Nou tenia una vida pròpia, com no podia ser d'altra manera, i per eixe motiu el treball analitza la vida local des del punt de vista polític ressaltant la lluita dels diferents partits polítics per poder controlar l'Ajuntament, les eleccions i les actuacions dels dirigents poblers, així com l'organització i funcionament municipal en àmbits com la sanitat, la cultura, la educació i els canvis experimentats en la estructura i infraestructures urbanes. Per últim, el llibre no oblida la l'estudi de la evolució demogràfica, social i econòmica del Poble Nou així com la història quotidiana dels poblers i pobleres, principalment, durant el franquisme.

Josep Cano i Torres (Poble Nou de Benitatxell, 1945) es Mestre, Llicenciat en Geografia i Història i Catedràtic, jubilat. Va impartir l'ensenyament de la seua matèria durant 44 anys, els últims 33 anys a l'Institut Juan de Garay de València, del que va ser Director durant 12 anys. Es coautor del llibre de text Història 4t d'ESO (Editorial Castellnou) i del ja citat El Poble Nou de Benitatxell 1600-1923. Una aproximació històrica.
 
 
12)
 
 
Publicat en el blog Notes i apunts dijous 16 d'abril del 2015
https://notesdediari.wordpress.com/2015/04/16/una-llengua-nacional/
 
Una llengua nacional (resposta a en Toni Soler, 2)
 
Amadeu Corbera Jaume
 
 
13)
 
http://www.bullent.net/xpaiweb/modulos/boletines_1.1/boletines_vista_previa.asp?bo_id=250&web=1
 
Butlletí electrònic d'Edicions del Bullent
 
 
14)
 
Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
(dijous 23 d'abril del 2015)
 
http://www.acpv.cat/butlleti-e/2015-04-16.html
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací