Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XLII)

 

Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra F)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● El DNV arreplega el verb farcir però no la variant formal facir que és la que la immensa majoria dels valencians utilitzem i hem utilitzat de manera ininterrompuda des de l’edat mitjana fins al nostres dies.

    Un plat típic de la gastronomia alcoiana són les bajoques facides, que són pebreres plenes d’arròs i cuites al forn.

    ● El DNV no arreplega l’expressió facturar amb bitllet de gos que significa 'despatxar de mala manera (a algú)'.

    ● El DNV arreplega la paraula faenada però no la variant formal faenata.

    ● L’entrada falcia del DNV ens diu que és la denominació dels ocells de l’espècie Apus apus. És veritat, però els valencians també emprem el nom de falcia per a denominar els ocells de l’espècie Apus pallidus. Les dues espècies són molt semblants, però com que són dues espècies diferents, s’ha d’especificar en el diccionari.

    ● L’entrada fall del DNV hauria de tindre una tercera accepció que remetera a fai. La paraula fai –nom d’un teixit– deriva del francés faille i jo, a Alcoi, l’he sentida pronunciar amb una palatal lateral sonora final ben clareta.

● En el DNV falta la locució fam de gos que significa 'gana de menjar molt forta, molt intensa, desmesurada'.

    ● En el DNV falta la paraula fardet que significa 'bolic xicotet de roba i objectes personals'. Equival al castellà hatillo.

En la novel·la La solsida de Rafael Arnal podem llegir:

El seu equipatge era un fardet amb una muda de roba, dues fogasses de pa, un tros de formatge, un altre de cansalada, un cuiro d'aigua, deu pessetes per tota fortuna a la butxaca i una faca –regal del Civilero–, per allò que pogués passar.

    ● En el DNV falta la paraula farterola que significa 'menjada abundant'. Equival a fartada.

    ● En el DNV falta l’adjectiu fatxós que significa 'que té mala fatxa, que té un aspecte ridícul perquè va vestit d’una manera estrafolària'.

    ● En l’entrada bandera del DNV trobem:

     fer a banderes (una cosa, generalment una peça de roba) loc. verb. Fer-la a trossos, esgarrar-la.

    Aquest és el significat principal d’aquesta expressió però, per extensió, en té un altre en sentit figurat: 'destrossar qualsevol cosa, fer-la malbé '.

    En Puta postguerra de Josep Piera podem llegir:

«Per aquella època, les falles eren fràgils, i una ventada marçal o un dia de pluges tempestuoses, les feia a banderes.»

    En la novel·la Gràcies per la propina de Ferran Torrent llegim:

     «Així que veies la cara de Brillantina, de seguida t’adonaves que havia estat boxador: la tenia feta a banderes.»

    En la narració curta Les portes secretes de la nit de Pepa Guardiola trobem:

     «Mariana, amb els ulls plens de llàgrimes i el cor fet a banderes, corregué dosolada cap a casa.»

    ● En el DNV falta la locució fer batre (a algú) que significa 'fer desplegar (a algú) una activitat important de manera continuada durant cert temps. Dur-lo d’ací cap allà sense deixar-lo descansar'.

    ● En el DNV falta la locució fer batre la forana (a algú) que significa 'fer-li passar penes i treballs, fer que tinga maldecaps i preocupacions, crear-li problemes i complicacions, fer-lo patir, fer-li mala vida' i 'excitar en l'ànim d'algú un viu sentiment d'indignació o d’enuig. Exasperar, irritar, fer perdre la paciència, la contenció, la calma, la tranquil·litat'.

    ● En el DNV falten les locucions fer becades i pegar becades que signifiquen 'pegar cabotades vençut per la son'.

    ● En el DNV falten les locucions fer una becada i pegar una becada que signifiquen 'dormir una estona'.

    ● En el DNV falta la locució fer bous que significa 'rebolicar-ho tot els xiquets, mentres juguen'.

    ● En el DNV falta la locució fer cara de junc que significa 'fer una cara molt seriosa que reflectix rigor, irritació, hostilitat, disgust, descontentament, enuig, enfuriment, etc.'

    ● En el DNV falta la locució fer clauets de diner que significa 'estar irritat, alterat, impacient, preocupat, molest, a disgust'.

    En la rondalla L’amor de les tres taronges d’Enric Valor trobem:

     “Quant de temps em fan perdre! I Silvana, fent clauets de diner, que solen dir, vora la font”, pensava desolat el jove.

    ● En el DNV falta la locució fer clot i rogle que significa 'impressionar favorablement'.

    ● En el DNV falta la locució fer coca (a algú) que significa 'deixar-lo esgotat físicament, sense forces. Fatigar-lo de manera extrema'.

En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor podem llegir:

«–A tu te’n passa alguna; no ho negues –bromejava la criada–. El Jaumet, el fas coca fent-lo pujar i davallar seguit seguit per l’escaleta a haure coses dels escudellers... Això també ho solies fer tu... O és que t’has fet peresosa?»

    ● En el DNV falta la locució fer com les martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer, fan que es diu quan algú vol imitar el que fa una altra persona sense tindre’n els coneixements adequats, la preparació adient. Es diu, de manera molt especial, dels xiquets quan volen imitar les coses que fan els adults i no saben ni poden fer-les.

    ● En el DNV falta la locució fer com qui no ho veu que significa 'fer algú com que no veu determinades coses, fer com que no s’assabenta de determinats assumptes. Deixar passar determinades coses, com si no les haguera vistes'. Equival a la locució fer els ulls grossos que sí que arreplega el DNV.

    ● En el DNV falta la locució fer de ciri que significa 'acompanyar una parella de festejadors per a vigilar-los i que no cometen excessos'.

    ● En el DNV falta la locució fer el catret que significa 'enjuntar-se diverses persones per a fer tertúlia'.

    ● En el DNV trobem la locució fer el faristol que definix de la manera següent:

      loc. verb. No treballar, estar sense fer res.

    La definició del DNV és imprecisa. Fer el faristol significa 'estar algú parat dempeus en un lloc determinat sense fer altra cosa que mirar com treballen els altres'. Qui està en sa casa, assegut en el sofà o gitat en el llit, sense fer res en absolut, no està fent el faristol. Per a poder dir que algú fa el faristol és imprescindible que estiga dempeus (com el faristol de peu d’una església) i mirant com treballen altres persones. És el que fan alguns ancians jubilats que es posen plantats davant d’una obra pública mirant com treballen els operaris. Ells no fan res, però estan dempeus i miren com treballen els altres.

    Cal modificar la definició.

    En el DNV falta la locució fer el motoret que significa 'emetre els gats –i els felins en general– una tremolor gutural, un so vibrant que recorda el que emet un motoret en funcionament i que sempre emeten quan estan a gust, quan estan contents'.

    En el DNV no he trobat cap verb equivalent al castellà ronronear.

    ● En el DNV falta la locució fer el pitxeret que significa 'fer el gest de pagar i no fer-ho'.

    ● En el DNV falta la locució fer el tio gipó que significa 'fingir que no entén de l’assumpte que s’està tractant o que no comprén el que se li està dient. Simular ignorància. Fer el despistat, el distret, el desentés. Dissimular'.

    ● En el DNV falta la locució fer extrems que significa 'contraure les vies digestives altes de manera involuntària i violenta a causa de tindre sensació de nàusees'. Equival al castellà dar arcadas.

   ● En el DNV falta la locució fer fotja que significa 'deixar d’assistir a l’escola sense motius justificats'. Per extensió, s’aplica a deixar d’anar, sense motius que ho justifiquen, a qualsevol altre lloc al qual es té l’obligació d’anar.

    ● En el DNV trobem:

     fer gràcia (a algú) loc. verb. Atraure'l, agradar-li. Eixa xica sempre li ha fet gràcia. Em fa gràcia la seua manera de parlar. No em fa gràcia que vinga amb nosaltres.

    Falta una accepció que remeta a sorprendre, causar estranyesa.

En la novel·la Espècies perdudes de Vicent-Josep Escartí llegim:

«Em va fer gràcia, en aquells moments –i me'n fa ara, també– pensar que tan lluny del meu país com em trobava, em veia fent dalt o baix el mateix que havien fet els meus enemics per derrocar el meu rei i el meu govern; [...]»

    ● En el DNV falta la locució fer l’almerç que significa 'obtindre en algun negoci o ganga ocasional guanys molt substanciosos'.

    ● En el DNV falta la locució fer l’escurada que significa 'netejar els utensilis emprats en la cuina per a fer el menjar i utilitzats en la taula per a escudellar-lo i per a menjar-se’l'.

    ● En el DNV trobem:

 fer la roda (a algú) loc. verb. Anar-li darrere, per a festejar-lo o per a aconseguir que faça alguna cosa que no vol fer.

    Cal especificar que a una persona no pot fer-li la roda una altra persona, li l’han de fer diverses persones alhora, una darrere de l’altra, fins que aconseguixquen capgirar-lo i fer-li fer el que volen.

    La definició que jo vaig posar en Valencià en perill d’extinció és: 'marejar algú entre diverses persones amb la intenció d’aconseguir que faça alguna cosa que no vol fer, però que els altres tenen interés que faça'.

    ● En el DNV falta el modisme comparatiu de superioritat fer més por que una fragata de moros que significa 'fer molta por'.

    ● En el DNV falta la locució fer noni que significa 'dormir, en llenguatge infantil'. El DNV arreplega fer non, fer nona, fer nones i fer nono, però no arreplega fer noni.

    ● En el DNV falta la locució fer nou que significa, en sentit figurat, 'destrossar, destruir, desbaratar, trencar, esgarrar, fer malbé, etc.'

    ● En el DNV falta la locució fer parapeu que significa 'refermar-se en un lloc a fi de descansar una mica i prendre alé abans de continuar una tasca que requerix un esforç important, com ara quan es puja un camí costerut carregat amb coses que tenen un pes considerable.' Conec aquesta accepció de l’expressió fer parapeu gràcies al professor Emili Casanova que em va fer saber que és viva a la Vall d’Albaida. En sentit figurat significa: 'fer parar atenció en una qüestió determinada, insistir en ella, remarcar-la.'

    ● En el DNV falta la locució fer ponentada que significa 'bufar el vent de ponent, sobretot en l’estiu, quan és molt calorós'.

    ● En el DNV falta la locució fer proves de mans que significa 'fer demostracions d’il·lusionisme, fer exercicis de prestidigitació'.

    ● En el DNV falta la locució fer rotllos que significa, en sentit figurat, 'furgar-se el nas i traure’s boletes de mocs secs'.

    ● En el DNV falta la locució fer un xop que significa 'tindre, una persona (o un animal), una minva significativa en el seu estat físic o mental –o els dos alhora– com a conseqüència d’haver patit algun contratemps, algun accident o algun problema important de salut que ha deixat una recialla definitiva per a tota la vida'.

● El DNV arreplega l’expressió fer barcella però no fer una barcella, molt més usada.

● El DNV arreplega l’expressió fer del cel paella, que també arreplega el DCVB, però no arreplega fer vore del cel paella, molt més popular.

● En l’entrada ferritja del DNV trobem:

 f. METAL·L. Pols o llimadures que es produïxen quan se serra o es llima un ferro.

A Alcoi, població que ha tingut una indústria metal·lúrgica molt important, allò que en fusta s’anomena borumballa en metall s’anomena ferritja i allò que en fusta s’anomena serradura en metall s’anomena llimadura.

El TERMCAT dóna la definició següent de la paraula ferritja: 'porció de metall arrencada per una eina de tall'. Considere que aquesta definició és totalment adequada. La que dóna el DNV és inadequada i cal canviar-la.

    ● En el DNV falta fer-se amb el significat 'tindre tracte amb algú, relacionar-s’hi'. Recordem la coneguda dita “la família és fer-se”.

    ● En el DNV falta la locució fer-se el llonguis que significa 'fingir que no entén de l’assumpte que s’està tractant o que no comprén el que se li està dient. Simular ignorància. Dissimular.'

● En el DNV falta la locució fer-se el moix equivalent a fer-se el minso.

    ● En el DNV falta la locució fer-se el renyó d’or que significa 'enriquir-se'.

    ● El DNV no arreplega la locució fer-se malalt que significa 'emmalaltir'. Trobe lamentable i em fa molta pena veure que el DNV gire l’esquena a aquesta expressió nostra, tan bonica i tan genuïnament valenciana, que Enric Valor usava a bondó en la seua prosa literària i que és l’única que jo he rebut per tradició oral per a aquest concepte.

    ● El DNV no arreplega la locució fer-se nerviós que significa 'passar d’un estat de tranquil·litat a un estat d’excitació nerviosa'.

    ● El DNV no arreplega la locució fer-se’n un fart que significa 'menjar algú, fins i tot de manera excessiva, tot el que té ganes per a satisfer plenament l’apetit.'

    ● El DNV no arreplega la locució fer-s’ho tot herba que significa 'no respectar res'

    ● El DNV ens diu que el fesol de careta és:

     Fesol de tavella molt llarga, xicotet, redó i blavós, amb una taca negra en un extrem.

    El DNV ens diu que el fesol és “el fruit comestible de la fesolera” i la fesolera ens diu que és la planta de l’espècie Phaseolus vulgaris.

    El fesol de careta és la llavor de la planta de la família de les fabàcies o lleguminoses, espècie Vigna unguiculata (L.) Bertoni ex Walp. No té res a veure amb l’espècie Phaseolus vulgaris.

    Cal reconsiderar la definició de fesol de careta.

    ● En el DNV falta la locució ficar-se entre pell i cuiro que significa 'menjar-se o beure’s alguna cosa amb delit, amb fruïció'.

    ● En l’entrada figada del DNV diu:

     1. f. Cosa mal feta, desficaci. Quina figada que has fet!

     2. f. Colp pegat amb una figa.

     3. f. Menjada abundant de figues.

He de dir:

    1) La primera accepció no és correcta. Una cosa mal feta no és una figada. Una cosa mal feta pot ser un desastre, un empastre, una calamitat, una desgràcia i, fins i tot, un delicte, pèro no una figada. I un desficaci tampoc és una figada. Un desficaci és un despropòsit, un destarifo, un destrellatament, però no una figada. Una figada, tal com la definisc jo en Valencià en perill d’extinció, és: 'acte d’equivocar-se, de fer o dir allò que és inadequat a la nostra conveniència; de cometre, per irreflexió o distracció, algun error que ens puga causar perjudici; de deixar passar les bones oportunitats sense aprofitar-les i, per consegüent, sofrir-ne les conseqüències.'

Figada té un camp semàntic comú amb “cosa mal feta” i també el té amb “desficaci”, però no és exactament ni una cosa ni l’altra. Per tant cal una definició especifica per al vocable figada.

2) La segona accepció no la trobe justificada. Ens diu el DNV que una figada és un 'colp pegat amb una figa'. I ho és, lògicament. I la mateixa lògica ens diu que una pomada és un 'colp pegat amb una poma', una melonada un 'colp pegat amb un meló', una carxofada un 'colp pegat amb una carxofa', una calçotada un 'colp pegat amb un calçot', una nabada un 'colp pegat amb un nap', una gambada un 'colp pegat amb una gamba', una cabeçada un 'colp pegat amb una cabeça', una bajocada un 'colp pegat amb una bajoca', una espigada un 'colp pegat amb una espiga', una formatjada un 'colp pegat amb un formatge', una bunyolada un 'colp pegat amb un bunyol', una davantalada un 'colp pegat amb un davantal', una barricada un 'colp pegat amb una barrica', una trabucada un 'colp pegat amb un trabuc', una paellada un 'colp pegat amb una paella', una perolada un 'colp pegat amb un perol', una gotada un 'colp pegat amb un got', una xeringada un 'colp pegat amb una xeringa', una bufada un 'colp pegat amb una bufa', una flautada un 'colp pegat amb una flauta', una tortugada un 'colp pegat amb una tortuga', una taulada un 'colp pegat amb una taula' o una cotxada un 'colp pegat amb un cotxe'. Però en les entrades pomada, melonada, carxofada, calçotada, nabada, gambada, cabeçada, bajocada, espigada, formatjada, bunyolada, davantalada, barricada, trabucada, paellada, perolada, gotada, xeringada, bufada, flautada, tortugada, taulada o cotxada del DNV no diu res de colps.

Considere que cal eliminar aquesta segona accepció per innecessària.

    ● El DNV no arreplega el verb fofar que significa 'anar-se’n' i, també, 'furtar'.

    ● El DNV no arreplega la locució foguet de lladres que significa 'foc molt xicotet, que fa molt poca flama'.

    ● El DNV no arreplega la locució fora del cavat que significa 'que és inoportú, inadequat, desencertat, inapropiat, que no ve al cas, que no s’ajusta a allò de què es parla, que és contrari a la situació o a les circumstàncies'.

    ● En l’entrada frontal del DNV falta l’accepció 'corretja que es col·loca sobre el front d’una persona per a dur la càrrega que es porta en l’esquena'.

    ● El DNV no arreplega la denominació fruita ensucrada que significa 'fruita confitada que té la part exterior recoberta de sucre cristal·litzat '.

    En l’entrada escarxar2 del DNV trobem:

     v. tr. ALIM. Preparar (fruites) de manera que queden cobertes d'una capa de sucre cristal·litzat com si fóra rosada gelada.

    Això, en valencià, no es diu escarxar –en castellà, sí–, es diu ensucrar. El DNV ens proposa que, en lloc de dir fruita ensucrada que és com ho hem dit sempre els valencians i com continuem dient-ho, diguem fruita escarxada que és un calc del castellà totalment innecessari. En sembla un incitació lamentable a la castellanització de la llengua.

    ● L’entrada fumaguera del DNV ens remet a fumeguera que s’ha considerat que ha de ser l’entrada principal. Considere que hauria de ser exactament al revés.

    ● En l’entrada fumera del DNV trobem:

     1. f. Fumeguera.

     2. f. CONSTR./TECNOL. Fumeral 1.

     3. f. Forat que els carboners deixen a la part inferior de la sitja o carbonera perquè el foc la recórrega tota sense fer flama.

     4. f. [col·loq.] Ganes de fumar.

La quarta accepció ens diu que, en llenguatge col·loquial, la paraula fumera equival a “ganes de fumar”. Jo no he sentit mai de la vida cap valencià que diga “tinc fumera” en lloc de “tinc ganes de fumar”.

En canvi, sí que he sentit moltes voltes la paraula fumera amb el significat de 'acció de fumar i hàbit de fumar, en sentit pejoratiu'. Exemple: “¡Fill meu, quina agonia que dónes, sempre amb la fumera!” Aquesta accepció no l’arreplega el DNV.

● En l’entrada fumeral del DNV falta l’accepció 'forma d’embolicar-se al cap el mocador els llauradors de l’Horta de València'.

    ● En l’entrada fussarany del DNV diu:

m. TÈXTIL Fus més gran que l'ordinari, que servix per a filar fils més grossos

Falta una segona accepció que remeta a mussaranya.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

facir

faenata

    fardet

farterola

fatxós

fofar

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

    bajoques facides

    facturar amb bitllet de gos

    fam de gos

    fer batre (a algú)

    fer batre la forana (a algú)

    fer becades

fer bous

fer cara de junc

fer clauets de diner

fer clot i rogle

    fer coca (a algú)

fer com les martes de Tetuan, que tot lo que veuen fer, fan

    fer com qui no ho veu

fer de ciri

fer el catret

    fer el motoret

fer el pitxeret

fer el tio gipó

    fer extrems

fer fotja

    fer l’almerç

    fer l’escurada

    fer més por que una fragata de moros

fer noni

fer nou

fer parapeu

fer ponentada

fer proves de mans

    fer rotllos

fer un xop

fer una barcella

    fer una becada

    fer vore del cel paella

    fer-s’ho tot herba

    fer-se el llonguis

    fer-se el moix

    fer-se el renyó d’or

    fer-se malalt

    fer-se nerviós

    fer-se’n un fart

ficar-se entre pell i cuiro

    foguet de lladres

    fora del cavat

    fruita ensucrada

    pegar becades

    pegar una becada

 

4. Bibliografia

Arnal Torres, Rafael-Vicent; La solsida. (L'Eixam, Tavernes Blanques, 2000)

Escartí i Soriano, Vicent-Josep; Espècies perdudes. (Edicions 3 i 4, València, 1997)

Guardiola Chorro, Pepa; Les portes secretes de la nit. (Edicions Bromera, Alzira, 2013)

Piera i Rubio, Josep; Puta postguerra. (Edicions 62, Barcelona, 2007)

Reig, Eugeni S.; El valencià de sempre. (Edicions Bromera, Alzira, 2015)

Torrent Llorca, Ferran; Gràcies per la propina. (Edicions Bromera, Alzira, 2010)

Valor i Vives, Enric; L’amor de les tres taronges dins Rondalles valencianes (6é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1986)

Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

Eugeni. S. Reig

València, 4 d’abril del 2015

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -