Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXVII)

 

Lèxic del llibre El valencià de sempre (Lletra A)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● En l’entrada gatameu del DNV diu:

a (la) gatameu  loc. adv. Amb els dos peus i les dos mans en terra.

Seria més adequat:

a (la) gatameu  loc. adv. Amb els dos genolls i les dos mans en terra.

La postura que ens diu el DNV no és la més habitual.

● En el DNV no trobem la locució a bon any. Exemple: «¡A bon any em pose jo una jaqueta de quadrets!»

● En el DNV trobem l’adverbi bonament però no la locució adverbial a bonament que té el mateix significat.

● En l’entrada sacre del DNV no trobem la locució a bot de sacre.

Heus ací un fragment de la rondalla Peret d’Enric Valor:

Jeroni i Peret vivien tots dos en el mateix carrer, set o vuit cases enmig. Així, que, quan isqué Jeroni armat de la ganiveta per anar a casa de l’amic a matar-lo, va donar la casualitat que Carmeta havia obert la porta en aquells moments i el va veure venir a bot de sacre.

● En el DNV no trobem la locució a culastrons.

● En el DNV trobem la locució a espentes i redolons però no trobem a espentes i a bacs, molt més corrent.

● En el DNV no trobem la locució a la part d’avant.

● En el DNV no trobem la locució a les altes. Exemple: «No tires el xiquet a les altes que pot caure en terra i espatlar-se.»

● En el DNV no trobem la locució a osades, mare ni tampoc ausades, mare.

● En el DNV trobem pam a pam però no a pam a pam. Heus ací alguns exemples de la prosa d’Enric Valor:

En la novel·la L’ambició d’Aleix podem llegir:

La serra Aitana té molt de misteri, i ell la coneixia a pam a pam per fora i per les entranyes.

En la novel·la Temps de batuda trobem:

–Bé, a migjorn ací –vaig quedar-hi.

–Trobarà l’Ajuntament? Coneix el poble?

–Que si el conec? A pam a pam!

En la novel·la Sense la terra promesa llegim:

Van donar compte de la desaparició del xicot, i els guardes de tots els acotats del poble, dirigits per la guàrdia civil, trepitjaren les serres a pam a pam.

I en la rondalla Don Joan de la Panarra podem llegir:

–Ja ens han mort bona cosa de soldats, don Joan. ¡ Ja n’hi ha prou! ¿No veeu que tot són emboscades en aquells barrancs i avencs, que ells coneixen a pam a pam?

El DIEC, el DVal i el GDLC arrepleguen, amb el significat definit, la locució pam a pam, sense la preposició a davant. En el DCVB,en l’entrada pam, trobem: «Pam a pam, o Pam per pam, o De pam a pam: amb gran lentitud i minuciositat. Les serres catalanes | que pam a pam cobràreu, may més trepitjareu, Collell Flor. 3. Maldament tresqueu els recons de pam a pam, Penya Mos. iii, 26.»

Si altres expressions semblants a aquesta com ara a poc a poc, a més a més (o de més a més), de gom a gom, de bat a bat o de mica en mica les escrivim sempre amb una preposició en posició inicial, pareix que seria més lògic escriure a pam a pam com feia Enric Valor o de pam a pam com apareix en el DCVB. És possible que les locucions pam a pam i poc a poc, sense preposició davant, siguen un calc de les castellanes palmo a palmo i poco a poco, encara que no és completamente segur. En valencià tenim expressions com ara pas a pas, poble a poble, minut a minut, dia a diames a mes, etc., que no tenen preposició inicial. Considere que seria convenient que meditàrem una miqueta sobre aquesta qüestió.

● En l’entrada trompelló del DNV trobem l’exemple “caminava a trompellons”, però no trobem la locució a trompellons.

● En l’entrada abegot del DNV falta l’accepció 'persona malfaenera, que no li agrada treballar'.

● En l’entrada abissini del DNV falta l’accepció 'galló d’ou dur arrebossat i fregit'.

● En l’entrada afrontar del DNV falta l’accepció 'fer sentir vergonya'.

    Heus ací un fragment de la rondalla Joan-Antoni i els torpalls d’Enric Valor:

     I, a més, jo no m’atreviré a afrontar-la davant de tots preguntant-li… Perquè comprenga que faríem riure els enutjats, i aquesta nit la pagaria jo tota sencera quan ella tornàs… A més, ella no vol que la coneguen. Per això porta màsquera.

● En l’entrada agarrar del DNV falta l’accepció 'cremar-se i adherir-se el menjar al fons del recipient a on es cou'.

● En l’entrada així del DNV trobem:

així mateix loc. adv. De la mateixa manera, a més d'això, també. A més dels enunciats ací, hi ha, així mateix, uns altres arguments que fonamenten la nostra hipòtesi.

La locució així mateix té també el significat: 'en una quantitat o en un nombre considerable, relativament gran'.

Heus ací un fragment de la rondalla El xiquet que va nàixer de peus d’Enric Valor:

La cosa va durar així mateix; de nit, encara hi havia crits, trons i barrafustades per tot el palau, perquè la seua ira es desfermava contra tot.

Significa que la cosa va durar una quantitat de temps considerable, una quantitat de temps relativament gran.

● En l’entrada alcig del DNV trobem:

Reunió de coses de valor ben alçades o guardades.

Falta l’accepció: 'lloc idoni per a guardar o amagar alguna cosa'.

● En l’entrada alfabeguera del DNV trobem:

Mata d'alfàbega.

Falta una segona accepció que remeta a alfabeguer 2.

● En el DNV trobem l’entrada aigavessada que definix de la manera següent:

Arruixada, pluja forta.

Ha de ser una errada perquè la paraula aigavessada, que jo sàpia, no existix.

En canvi no trobem la paraula algavessada que caldria definir com: 'tamborinada de pluja forta o molt forta que s’esdevé, de tant en tant, enmig d’un temporal de pluja suau'.

Tampoc trobem les paraules equivalents algavessó i algavés.

    ● En l’entrada allà del DNV no trobem allà veurem, locució que emprem per a indicar inseguretat sobre allò que ha de passar o allò que hem de fer més avant o per a ajornar una qüestió concreta (afer, decisió, etc.) fins a una data futura indeterminada que potser no arribe mai.

● En el DNV no trobem alls durs equivalent a allioli.

● En l’entrada amargor del DNV trobem:

Qualitat d'amarg. L'amargor d'una beguda. L'amargor del fracàs.

Falta l’accepció: 'fred intens'.

Aquesta accepció ha de portar la marca de col·loquial. A Alcoi és d’us habitual.

● En l’entrada amprar del DNV trobem:

Demanar prestada (alguna cosa). Li vaig amprar la moto. Han hagut d'amprar diners per a comprar la casa.

És incorrecte. Amprar no significa 'demanar prestat', significa 'prendre prestat'. Si demanes que et presten una cosa i no te la presten, no ampres res, et quedes demanant i prou. Ara bé, si te la presten i, per tant, la prens prestada, aleshores sí que l’has amprada.

● En l’entrada amprat del DNV trobem:

Obtingut en préstec. La bicicleta no és meua, és amprada.

Falta l’accepció: 'insegur, incòmode, per falta de confiança en u mateix'.

En la novel·la Enllà l’horitzó d’Enric Valor trobem:

Toni va asseure’s en una cadira una mica amprat. La nostra mare li imposava.

● En l’entrada amussar del DNV trobem:

Incitar (un gos) a envestir a algú. Amussar els gossos contra l'intrús.

Falta l’accepció: 'fer desenquetar algú (persona o animal) acostant-li algun animal o cosa que li cause inquietud, li faça por o li resulte repugnant'.

En la narració curta La maleta dins Ultratge de Joan Olivares llegim:

Frederic, mentrestant, juga amb els tords engabiats, els amussa el mussol i els fa xoquejar.

● En el DNV no trobem la locució anar a coix-coix que podem definir com: 'caminar amb un sol peu, a bots, mentres que l’altre peu es manté enlaire, sense tocar a terra'.

● En el DNV no trobem la locució anar de roll que podem definir com: 'anar a divertir-se, a passar-s’ho bé'.

● En el DNV no trobem la locució anar de tro, equivalent a anar de roll, però amb un sentit més intensiu.

● En la segona accepció de l’entrada andola ('embotit fet amb cotna de cansalada i un poc de magre') el DNV ens diu que la pronúncia és [andɔ́la], amb o oberta. És incorrecte. La pronúncia és [andóla], amb o tancada. Jo, a Alcoi, sempre ho he sentit d’eixa manera.

● En l’entrada ansa del DNV trobem:

ansa per ansa loc. adv. De forma compartida

És una definició massa general que pot donar lloc a confusions.

    Diem que dues persones porten ansa per ansa una cosa que té dues anses (un sarnatxo, una bossa, una panera, una gerra, etc.), quan la transporten de manera que una persona agafa una de les anses i l’altra persona l’altra ansa.

    La locució ansa per ansa només es pot aplicar a aquest concepte. Dues persones que administren una fortuna o un negoci de manera compartida no es pot dir que l’administren ansa per ansa.

● En l’entrada apanyar del DNV falta l’accepció: 'complaure el nostre gust, agradar, resultar agradable, semblar bé'.

Heus ací un fragment de la rondalla El ferrer de Bèlgida d’Enric Valor.

     –Ja és ací el de l’arròs amb pollastre, Senyor –li comunica–. Què vol que en fem?

     –Tu, Pere –respon a colp Jesucrist–, pregunta-li per què posà conill i no va posar pollastre en el dinar, i si t’apanya la resposta que et donarà, pots deixar-lo entrar per sempre en el cel. Tu mateix...

     –Bé, Senyor.

● En el DNV no trobem la locució ara és mà.

● En el DNV no trobem l’exclamació ¡ara ja ho has dit!

● En l’entrada arramassar del DNV trobem:

Agranar amb el ramàs o amb un altre utensili equivalent. Arramassar l'era.

Falten les accepcions:

2. Arreplegar amb una granera pols, brossa i altres brutícies.

    3. Arreplegar i endur-se tot allò que hi ha en un lloc determinat, amb presses, de manera cobdiciosa.

● En el DNV no trobem l’adjectiu arrematat. Exemple: “És un imbècil arrematat”

● En l’entrada arreplegar del DNV falten les accepcions:

    a) Anar a buscar alguna persona, animal o cosa al lloc a on es troba per a dur-la a un altre lloc.

En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor podem llegir:

Va arribar el juny i començaren els exàmens. Elisa va rebre carta del fill dient-li que acabaria el dia catorze; ella li contestà que, per deferència de don Josep Maria Estelric, amic del seu pare, el procurador Batiste Bernabeu baixaria a ciutat el dia quinze a arreplegar-lo i portar-lo a Cassana en la tartana de casa.

    b) Rebre diners d’una herència, d’una indemnització, d’un subsidi, d’una assegurança, d’una pensió, del premi d’un joc d’atzar, de la venda d’una collita, d’un terreny, d’un immoble, etc.

    En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor podem llegir:

     De moment aconseguia arreplegar els tres mil duros de la pensió, que Constantí els dugué religiosament uns dies més tard d’acord amb la seua contesta.

    En la novel·la Júlia de l’escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó podem llegir:

     Només amb la fruita, si l’anyada era bona, podien arreplegar alguns quinzets. La resta, res de res. La vellesa, la tenien fumuda

    c) Anar ajuntant i guardant alguna cosa, especialment diners.

    En la narració La cosina Agnés de Jordi Valor i Serra trobem:

Roseret ho arreplegava pensant que… tota pedra fa marge, i ells havien de pagar encara set-cents o vuit-cents duros pels dos animals que tenien a l’estable.

    d) Tancar el bestiar quan torna de pasturar.

● En el DNV no trobem el verb arreüssar que significa: 'arreplegar i ordenar adequadament els objectes d’una habitació o d’una casa, de manera que quede cada cosa al seu lloc'.

En la novel·la Quina lenta agonia la dels ametlers perduts de Toni Cucarella podem llegir:

La dona del carrer dels Caputxins se li va plànyer que tenia unes menstruacions molt doloroses: “En vindre’m la visita, deixe de ser persona. Ni arreüssar casa, puc... Mire si vosté em pot donar alguna solució”. I l’àvia li va dir que sí, que això li ho podia curar ella, però que havia d’esperar-se uns minuts.

    ● En l’entrada atemptar del DNV falta l’accepció atemptar-se que significa: 'assegurar-se molt bé que allò que portem entre mans és cert, està bé, és correcte, etc.' Exemple: “abans de donar eixe pas atempta’t bé, que en acabant ja no et podràs fer arrere.”

● En el DNV trobem aüixar, però no aüixador.

    En la novel·la L’estrep de Joan Olivares llegim:

     El cambrer espantava unes mosques imaginàries amb aquell soroll de brisa marinera d’un aüixador de tires de paper de seda.

    ● En el DNV no trobem avellar-se que podem definir com: 'fer-se o tornar-se vell abans d’hora, tindre aspecte de vell'.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

algavés

algavessada

algavessó

 

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

a bon any

a bonament

a bot de sacre

a culastrons

a espentes i a bacs

a la part d’avant

a les altes

    a on vages, lo que veges fer faces

a osades, mare

a pam a pam

a pos de

a tall que

a trompellons

a violí

    allà veurem

alls durs

als orats a prendre lloc

ametla de la pestanyeta

anar a cap llavat

anar a coix-coix

anar de roll

anar de tro

ara és mà

¡ara ja ho has dit!

ausades, mare

 

 

4. Bibliografia

Cucarella, Toni; Quina lenta agonia la dels ametlers perduts. (Edicions 3 i 4, València, 2003)

Olivares Alfonso, Joan; L’estrep. (Edicions 3 i 4, València, 2005)

Olivares Alfonso, Joan; Ultratge. (Editorial Tria, Barcelona, 2012)

Simó i Monllor, Isabel-Clara; Júlia. (Edicions Bromera, Alzira, 2003)

Valor i Serra, Jordi; La cosina Agnés dins Narracions alacantines de Muntanya i Voramar (Editorial Sicània. València, 1959)

Valor i Vives, Enric; Don Joan de la Panarra dins Rondalles valencianes (8é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1988)

Valor i Vives, Enric; El ferrer de Bèlgida dins Rondalles valencianes (3r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1984)

Valor i Vives, Enric; El xiquet que va nàixer de peus dins Rondalles valencianes (3r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1991)

Valor i Vives, Enric; Enllà de l’horitzó. (Tàndem Edicions, València, 1991)

Valor i Vives, Enric; Joan-Antoni i els torpalls dins Rondalles valencianes (6é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1986)

Valor i Vives, Enric; L’ambició d’Aleix (tercera edició redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, Tàndem Edicions, València, 2000)

Valor i Vives, Enric; Peret dins Rondalles valencianes (7é volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1987)

Valor i Vives, Enric; Sense la terra promesa. (Editorial Prometeo, València, 1980)

Valor i Vives, Enric; Temps de batuda. (Tàndem Edicions, València, 1991)

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 28 de febrer del 2015

 

-   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -   -