El 2012 el llavors president del Consell General del Poder
Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, va comparar el català amb el mandinga. Una
afirmació que va provocar un gran enrenou polític, però que va acabar en no res.
Aquest és un dels molts casos públics de menyspreu cap a la llengua que han
quedat impunes, igual que d'altres, no tan notoris, que també han viscut
ciutadans anònims pel simple fet d'haver palat en català. Alguns, fins i tot,
han denunciat agressions i vexacions per part de funcionaris. Ara, però, la
Fiscalia General de l'Estat ha obert una petita escletxa i per primer cop s'obre
a investigar diversos d'aquests episodis.
El diputat d'ERC Joan Tardà ha fet de la defensa de la llengua
catalana un dels seus grans cavalls de batalla des que va entrar al Congrés dels
Diputats, l'any 2004, i sempre ha obtingut la indiferència o el no com a
resposta. Els últims anys ha intentat collar l'antic fiscal general, Eduardo
Torres-Dulce, en diverses comissions a la cambra espanyola i també li va
entregar alguns dels informes que ha realitzat la Plataforma per la Llengua en
què es denuncien greus casos de discriminació lingüística a les administracions
públiques. En una de les seves últimes compareixences, i abans que fos destituït
a finals de l'any passat, Torres-Dulce ja va insinuar a Tardà que ben aviat les
seves queixes tindrien resposta i així ha estat. Al gener l'actual fiscal
general, Consuelo Madrigal Martínez-Pereda, va reconèixer que hi ha
irregularitats en cinc dels 40 episodis exposats per la plataforma en el seu
últim estudi i que els posarà en coneixement de les fiscalies provincials.
Madrigal, però, deixa clar que en aquests afers la vulneració lingüística va
“acompanyada” d'un “tracte amenaçant, intimidatori o vexatori”, i que són
aquestes últimes conductes les que podrien ser punibles. “Mai reconeixeran
que
el leitmotiv de l'agressió ha estat el català, però
per primer
cop la fiscalia parla d'aquesta situació”, ressalta Tardà.
Alguns dels casos fan referència a un guàrdia civil que
suposadament va apallissar un advocat per haver-se negat a parlar en castellà a
l'aeroport del Prat o a una jutgessa de Cantàbria que va retirar a un català la
custòdia de la seva filla al·legant que li parlava en català per separar-la de
la mare.
Atemptat lingüístic
La fiscal també admet l'existència de sis
actuacions més que “constitueixen un clar exemple de vulneració de drets
lingüístics”, però subratlla que no és competència seva i que els afectats poden
adreçar-se al Defensor del Poble, al Tribunal Constitucional o als organismes
corresponents del poder judicial. Entre aquests fets hi ha la denúncia d'un
conductor empordanès que va ser retingut i amenaçat per haver-se expressat en
català davant de la Guàrdia Civil o la suposada denegació d'Hisenda a tramitar
la pensió d'una vídua al·legant que havia presentat la documentació en
català.