InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.400 membres]
 
Butlletí número 1119 (dimecres 11/02/2015) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn fent clic ací (la baixa és automàtica)
 
 
RECTIFICACIÓ
 
En el butlletí d'ahir consta erròniament que l'autor de l'article El català del futur és Francesc Vallverdú quan en realitat és Josep Vallverdú.
 
 
SUMARI
 
 
1) Pau Vidal - El catanyol es cura. Un consell assenyat.
 
 
 
 
5) Francesc Ricart - No hi volen la llengua catalana
 
 
 
 
 
10) IX JORNADA D'ONOMÀSTICA
 
11) Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell. Oferta de pre-publicació
 
 
 
 
1)
 
 
Publicat en el llibre El catanyol es cura. Interferències castellà- català. de Pau Vidal (Editorial Barcanova, Barcelona, 2012)
 
 
El catanyol es cura
 
Pau Vidal
 

Un consell assenyat

 

Exemple d'Ús: «El millor que podem fer és callar la boca.»

Ús correcte: «El millor que podem fer és callar.»

Explicació: Callar i prou. I si ho voleu un poc més col·loquial, o contundent, fer mutis, no dir ni piu, fer moixoni, muts i a la gàbia, no badar boca o mossegar-se la llengua.

 
 
2)
 
Publicat en VilaWeb divendres 23 de gener del 2015
Estat espanyol: drets humans o drets dels castellans?
 
Ferran Suay
 
 
4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 23 de gener del 2015
http://www.vilaweb.cat/noticia/4228313/20150123/societat-civil-planta-cara-lultim-atac-govern-larago-catala.html
 
La societat civil planta cara a l'últim atac del govern de l'Aragó contra el català
 
5)
 
Publicat en VilaWeb divendres 23 de gener del 2015
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4228359/volen-llengua-catalana.html
 
No hi volen la llengua catalana
 
Francesc Ricart
 
6)
 
Article publicat en el diari LEVANTE-EMV divendres 23 de gener del 2015
http://www.levante-emv.com/opinion/2015/01/23/financament-autonomic-politica-linguistica-i/1216185.html
 
 
El finançament autonòmic, la política lingüística i els servicis bàsics
 
Vicent Moreno Montañés
 
El finançament de les comunitats autònomes i la repercussió que té sobre la prestació dels servicis que s'ofereixen a la ciutadania és un tema d'actualitat. Especialment significativa és la repercussió per als qui vivim al País Valencià, una comunitat autònoma sobre la qual recau el "mèrit" de ser una de les més mal tractades financerament en el repartiment de les disponibilitats del Fons de Compensació Interterritorial estatal. És una qüestió molt ampla vista per molts especialistes de l'àmbit jurídic i econòmic, però jo hi vull aportar una reflexió sobre un aspecte que em sembla que no s'ha tingut molt en compte a l'hora de valorar els servicis que ha de prestar l'administració valenciana, els costos que això suposa i la font d'ingressos que els ha de fer possible de manera equilibrada i sostenible. Es tracta del finançament de la política lingüística.

La Constitució Espanyola (CE), en l'article tercer, establix que hi ha territoris de l'Estat Espanyol amb dos llengües oficials, el castellà i la llengua establida en l'estatut d'autonomia corresponent. Així mateix, indica que la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció. L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, en l'article sèptim, establix el valencià com a la llengua pròpia i oficial a tot el territori valencià. Però que té a vore la qüestió amb el finançament autonòmic?

L'article148 CE, establix les competències que poden ser assumides per les comunitats autònomes (CCAA) i, en l'apartat 1,17, indica com a tal "el foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas, de l'ensenyança de la llengua de la Comunitat Autònoma." L'article149 declara la competència exclusiva sobre les matèries. En l'apartat 2 considera la cultura com a deure i atribució essencials de l'Estat i, també, assenyala que es facilitarà la comunicació cultural entre les CCAA.

Finalment, respecte al finançament, l'article158.1 CE diu textualment: "En els Pressupostos Generals de l'Estat podrà establir-se una assignació a les Comunitats Autònomes en funció del volum dels servicis i activitats estatals que hagen assumit i de la garantia d'un nivell mínim en la prestació dels servicis públics fonamentals en tot el territori espanyol."

La Generalitat Valenciana va assumir, des del primer moment, les competències de Cultura i d'Educació i, per tant, de la política lingüística i de l'ensenyament de la llengua pròpia i oficial. A partir d'ahí, la Generalitat ha assumit la gestió de l'ús de les llengües oficials i del seu ensenyament.

En estos moments està, en l'anàlisi i en la discussió política, el finançament de les CCAA com a una qüestió no resolta favorablement per als interessos valencians i, també, l'anàlisi sobre els retalls en la prestació dels servicis en funció de les competències assumides, de la consideració de servicis essencials o no, i del nivell d'ingressos i d'endeutament autonòmic.

Disposar de les mesures necessàries per a exercir el dret a usar la llengua oficial és un servici bàsic de l'Administració i un dret fonamental dels ciutadans?. Al meu entendre, evidentment que sí. Oferir als ciutadans el servici públic d'usar les llengües oficials s'ha de considerar un servici obligatori per a l'administració, per manament constitucional i estatutari.

El Dret comunitari europeu reconeix com a responsabilitat de l'Estat el manteniment, la garantia i, fins i tot, la iniciativa pública de certs servicis qualificats com a bàsics, servicis públics essencials, d'utilitat pública, d'interés general, d'interés econòmic general, que poden tindre diverses formes de titularitat i que tenen, per tant, diverses formes de finançament.

La definició d'essencial, segons les sentències del Tribunal Constitucional 26/1981, 54/1982, 51/1986, és l'aptitud del servici per a ser condició material de l'exercici de béns constitucionals. Ja hem vist adés què assenyala la Constitució Espanyola al respecte.

És per això que no cal que el dret a usar la llengua oficial estiga configurat com a servici públic sinó que s'ha de considerar com a necessari per a satisfer drets fonamentals i de béns o interessos constitucionalment protegits.

L'article 158.1 CE preveu assignacions pressupostàries de l'Estat per als "servicis públics fonamentals". Adequar el funcionament de l'administració, assegurar l'ús, l'ensenyament, la presència i la difusió de les llengües oficials en els mitjans de comunicació públics a la Comunitat Valenciana comporta uns costos (professorat, adequació administrativa, formació, traductors, mitjans de comunicació, senyalètica, difusió, promoció, Acadèmia Valenciana de la Llengua, etc) que s'han de comptabilitzar com a costos de servicis públics fonamentals (ací podríem entrar en l'anàlisi i valoració dels arguments que ha utilitzat la Generalitat per al tancament de la RTVV).

Si s'assegura l'ús i l'ensenyament del castellà a tot el territori espanyol a través de l'entramat de l'administració i del sistema d'ensenyament públic i privat, també s'ha d'assegurar, a la Comunitat Valenciana, el de l'altra llengua oficial, la pròpia dels valencians i de la Generalitat, el del valencià. És indiferent quina siga la titularitat o la forma de prestació del servici. Ha de ser un servici universal, accessible per a tots, amb continuïtat i amb un nivell mínim de qualitat.

De l'article 158.1 CE podem concloure que és un manament per a l'efectivitat de drets prestacionals bàsics per al ciutadà. Este article garantix un nivell mínim del servici i obliga a l'Estat a unes assignacions pressupostàries que l'asseguren. La política lingüística, com a aplicació dels drets lingüístics de la ciutadania, és un assumpte amb una entitat política de primer nivell i ha de ser considerada com a matèria pròpia per al càlcul del finançament dels servicis bàsics. És per això que, per a una planificació lingüística mínimament eficaç, cal disposar d'una dotació econòmica particular, finalista i clarament definida, no pot estar condicionada, cada any, a la decisió política de la persona que gestione el pressupost d'una conselleria determinada perquè, pel contrari, així ens va.

El finançament autonòmic ha de tindre un objectiu clar: la solidaritat interterritorial a l'hora del càlcul del cost efectiu dels servicis transferits. Els servicis de prestació de l'educació i de la cultura estan definits com a servicis fonamentals i essencials. Ni tan sols cal acceptar que, en l'època dels retalls pressupostaris, s'haja retallat per igual les CCAA que tenen una llengua oficial que les que en tenen dos. S'haurien de calcular les transferències per a l'ús i l'ensenyament de les dos llengües com a més costoses que no la d'una sola llengua i, per tant, per a igualar els costos s'haurà de valorar de manera compensatòria, per a millorar les assignacions, les comunitats pitjor dotades en este àmbit.

Si totes les comunitats autònomes reben els mateixos recursos per habitant per a finançar l'educació, la cultura i l'ús de les llengües oficials, els valencians eixim malparats perquè tenim un gasto que altres CCAA no tenen l'obligació d'atendre. Hauríem de rebre més diners per a corregir les desigualtats. Per tant, no es complix l'objectiu constitucional de la igualtat de posicions bàsiques en la prestació dels servicis en tots els territoris de l'Estat.

Ara els diversos partits polítics estan preparant els programes electorals i les convencions polítiques. Estic convençut que la nova sensibilitat que es respira, respecte del finançament autonòmic, ens farà possible comprovar que la reivindicació s'incorpora com a una acció política del pròxim, i nou, govern de la Generalitat.

 
7)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dijous 22 de gener del 2015
http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-01452

El Departament de Cultura renova el portal del Cinema en català

El Departament de Cultura renova el portal de Cinema en català http://www.gencat.cat/llengua/cinema, l'eina que recull l'oferta de cinema disponible, tant pel que fa a la producció pròpia com a les pel·lícules doblades o subtitulades. També s'ha millorat el programa CINC, que té per objectiu fomentar el consum de cinema infantil en català, amb canvis en l'oferta per arribar a més espectadors i una nova imatge corporativa.

Les funcionalitats noves que incorpora el portal web de Cinema en català són: informació sobre la versió de cada sessió cinematogràfica (versió original, versió doblada, versió original subtitulada en català) i dades obertes per a la redifusió de la informació. Tot el portal web es presenta amb una imatge corporativa renovada.

Nota de premsa

 
 
8)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dijous 22 de gener del 2015
http://llengua.gencat.cat/ca/detalls/noticia/Nova-Noticia-01448
La nova Llei de règim especial d'Aran, aprovada pel Parlament de Catalunya, per àmplia majoria i que substitueix el marc legal anterior de 1990, amplia l'autogovern de l'Aran per la seva especificitat històrica, cultural i lingüística. L'Aran hi és reconegut com a realitat nacional i cultural occitana i hi consolida el reconeixement de l'aranès com a modalitat de la llengua occitana, tal com ja fa la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran. Totes dues lleis tenen el caràcter de desenvolupament bàsic de l'Estatut, per la qual cosa es requeria una majoria qualificada per a la seva aprovació i, per tant, l'ampli consens polític que s'ha produït novament, tant al Parlament de Catalunya com en el procés d'elaboració del nou text legal en el mateix Aran.

La Llei de règim especial d'Aran confirma l'occitanitat de la identitat aranesa i el caràcter de llengua pròpia i preferent de l'aranès a l'Aran. D'aquesta manera es consolida el desplegament normatiu que es va fer amb la Llei 35/2010, d'1 d'octubre, de l'occità, aranès a l'Aran, sobre l'oficialitat de l'occità a Catalunya, establerta a l'Estatut del 2006. El nou text legal referma els drets lingüístics dels aranesos a parlar i ser atesos en aranès, i es confirma, amb rang de llei, l'Institut d'Estudis Aranesi com a acadèmia de la llengua i autoritat lingüística de l'occità a Catalunya, consolidant així el procés de conversió de l'Institut, desenvolupat en els darrers dos anys, amb l'aprovació del Decret 12/2014, de 21 gener de 2014, impulsat en el marc del Consell de Política Lingüística de l'Occità Aranès, amb la participació de la Direcció General de Política Lingüística.

Nota de premsa

 

9)

Article publicat en el diari LEVANTE-EMV dissabte 31 de gener del 2015
http://www.iec.cat/recull/fitxers/15/01/31/001HD0E9.pdf

El "Diccionari" de la Acadèmia de la Llengua mira de lejos al del IEC

 

10) 

IX JORNADA D'ONOMÀSTICA

 

TOPONÍMIA I ANTROPONÍMIA DE la comarca de l'horta

 

 

          DISSABTE 21 DE FEBRER

9.15-11.15 h

Tallers

·           Antoni Garcia Osuna: «L'estudi dels noms dels nostres alumnes i dels seus progenitors i rebesavis: innovacions i pervivències».

·           Jesús Bernat Agut: «Pràctiques toponímiques sobre suports cartogràfics».

11.15-11.45 h

Descans

          11.45-12.05 h

Presentació de la Jornada, amb els parlaments del president de l'AVL, Ramon Ferrer, i de l'alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa.

12.05-12.45 h

Conferència de Santos Ramírez:

«Toponímia històrica de Mislata».

12.45-13.15 h

Presentació de fullets de l'Horta

·           Mireia Mora: «Presentació del fullet d'Aldaia».

·           Alejandro Llabata: «Presentació del fullet de Paterna».

13.15-14.00 h

Conferència de Josep Lacreu i Maite Mollà (AVL):

«Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana i nous projectes de divulgació».

14.00 h-16.15 h

Dinar

 

      

16.15 h-17.00 h

Conferència de Francesc Cardells (Universitat Catòlica de València):

«Toponímia medieval de l'Horta».

17.00-17.45 h

Ponències

·           Joan Carles Membrado: «Els noms de municipi de l'Horta».

·           Carles Rodrigo: «Aproximació a l'antroponímia de l'horta de Russafa a mitjan segle xix».

·           Honorat Ros: «Zootopònims en la comarca de l'Horta».

 

17.45-17.50 h

Descans

17.50-18.50 h

Ponències

·           Ramon Ruipérez: «Toponímia de Meliana».

·           Paco Hernández: «Malnoms d'Alcàsser del segle xix».

·           Agnés Talaya: «Els noms de carrer de Mislata».

·           Emili Casanova: «L'evolució dels cognoms de Mislata».

               18.50-19.30 h

         Conferència de cloenda d'Antoni Garcia Osuna:

         «Toponímia del reg de l'Horta. Hidrònims i la seua projecció toponímica».

 

 

 

Per a inscriure-vos-hi, heu d'omplir el formulari de la nostra pàgina web fent clic ací abans del dia 19 de febrer.

Més informació i inscripció: http://www.avl.gva.es/inici/jornadaONO15

 

11)

Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell. Oferta de pre-publicació

El món màgic popular va ser el tema guanyador, per segona vegada consecutiva, del Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Àlvar Monferrer, autor del l'anterior edició, ja apuntava en l'entrevista que li feren el divendres a propòsit de Bruixes, dimonis i misteris que és un tema vastíssim.

Fantasmes al palau, d'Ivan Carbonell Iglesias, fou el següent títol guanyador i li dóna tota una altra visió, amb un important incís en les tradicions esotèriques que es mantenen a l'actualitat.

Amb la qualitat literària que el caracteritza, l'autor de Fantasmes al palau ens ofereix un compendi de successos que voregen el món paranormal, la fantasia i l'univers esotèric dels valencians.

El llibre serà a les llibreries al mes de març, però volem fer una oferta de pre-publicació per als amics que esteu al cas de les novetats que bullen per aquesta casa.

El preu de venda al públic serà de 17 euros però els propers dies hi haurà la possibilitat d'adquirir-lo a preu de pre-publicació a 11,90 euros. Com? A través del nostre web, clicant aquí.

Només arribe el llibre l'enviarem a qui l'haja comprat abans, dedicat per l'autor. A partir de 25 euros de compra els ports són gratuïts.

Ivan Carbonell Iglesias (València, 1979) és llicenciat en Filologia Catalana, llicenciat en Humanitats i graduat en Història per la Universitat de València. És professor de Valencià a Secundària.
Ha guanyat nombrosos premis de literatura breu –Sambori universitari, Felipe Ramis de La Vila Joiosa, Bancaixa-Universitat de València–, de narrativa juvenil –Ciutat de Torrent, Premi Enric Valor de Picanya– i de novel•la: Premi Ciutat de Sagunt, Premi Vila de l'Ametlla de Mar i Premi de Literatura de viatges Ciutat de Benicàssim.
Ha publicat les novel•les La nit de la princesa, El secret del Mas de la Pedra, Els papers àrabs, La promesa del gal•lés, El portal del lleó i Els aprenents de traïdor.
En el camp de la investigació ha publicat articles al voltant del folklore, la bruixeria, la medicina popular o el bandolerisme. Amb l'obra Llegendes de Cocentaina i del Comtat: estudi i difusió va guanyar la V Beca d'Investigació Científica Vila de Cocentaina. És autor de les ambaixades en valencià que cada any es representen a les festes de Moros i Cristians de Cocentaina, arreplegades al llibre La veu i l'espasa

 

12)

Publicat per EUROPA PRESS dimecres 4 de febrer del 2015
http://www.aldia.cat/arts/noticia-liec-impulsa-campanya-per-donar-excedents-dels-seus-llibres-ciutadania-20150204143946.html
 
L'IEC impulsa una campanya per donar excedents dels seus llibres a la ciutadania
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací