Comença la cursa
Exemple d'Ús: «El míting de Cornellà ha significat la pistoletada de sortida d'aquestes
eleccions.»
Ús correcte: «
ha significat el
tret/senyal de
sortida
.»
Explicació: És un castellanisme que es delata tot sol, perquè el derivat de
pistola, si existís, fóra
pistolada.
No hi ha cool: estil de jazz que cultiva
l'intimisme.
Hi ha convinencer, però el
que es diu és covinencier.
No hi ha copagament.
En l'entrada copa no
figura l'accepció de cada una de les dues parts, buides i còncaves d'uns
sostenidors, destinada a cobrir i sostindre els pits. Sí que hi ha el sinònim
complementari cassoleta.
En copríncep (d'Andorrra)
caldria especificar que ho són el president de la República francesa i el
bisbe d'Urgell.
No hi ha coprolàlia: tendència patològica a proferir
obscenitats.
En corb no hi ha la locució crieu
corbs i us trauran els ulls.
No hi ha cordó de seguretat (de la
policia).
En corpus no hi ha corpus
delicti
Accepta corroure com a
sinònim complementari de corroir.
No hi ha cosmòdrom ( de naus
espacials).
No hi ha baix cost (low cost).
No hi ha costa de gener o el
gener costerut.
Accepta coure com a
pronominal: mentre es cou el dinar. En el refrany del DNV lo que cou cura,
em sona més: si cou cura i si pica
madura.
Accepta compulsar, acarar i confrontar, però no cotejar (que sí que accepta
Coromines).
No hi trobe cotó de sucre (en
les fires).
No hi ha cottolengo (del nom del sacerdot
italià José Benito Cottolengo, fundador de diversos ordes religiosos. S'hauria
d'escriure cotolengo.
No hi ha la locució cria més que
les conilles.
No hi ha cribatge: en
medicina, recerca sistemàtica i indiscriminada que s'aplica a un conjunt de
persones per a descobrir-hi les que tenen una particularitat específica, com el
del càncer de mama en les dones o el de pròstata en els hòmens de més de 50
anys.
No hi ha crim de
sang.
No hi trobe crudités
(hortalisses crues).
Tampoc no ¡al rinxi!, que vol
dir ¡a la cua!, quan es diu a algú que es pose a la cua o fila a esperar que li
toque la tanda, o que se'n torne a casa la fitxa (en el
parxís).
No hi ha rellotge de cucut (a
Pedreguer, en diuen de cuquello).
No hi trobe telenovel·la.
Tampoc no hi ha la cúpula
dirigent, encara que sí la cúpula del partit.
No hi ha curat
d'espant.
Hi ha clar i ras, però no ras i
curt.
No hi trobe dalt o baix amb
el significat. d'aproximadament. Ni els
de dalt ( els que manen).
No hi ha dansa nupcial (en
zoologia)
No hi ha tot és dat i beneït,
equivalent a vist per a sentència en contextos no
judicials.
No hi ha crenoteràpia
(d'aigües mineromedicinals).
No hi trobe ser l'últim mot del
credo (l'últim en categoria o importància).
En l'entrada data hi ha
l'exemple 'amb data', però no 'en data' que és la que importa en la presentació
d'un document en el registre d'entrada.
No hi ha davantal emplomat
(per a protegir-se dels raigs X).
No hi ha 'd'arròs' (debades,
gratis).
Hi ha 'roba d'anar per casa',
còmoda, però també diem 'd'estar per casa'.
No hi ha decibelímetre
(aparell que mesura els decibelis).
No hi ha 'decretàs' o
'decretada' (abús de l'executiu de governar a colp de decrets prescindint
del debat parlamentari).
Hi ha deduïble, però no deductible, que hauria d'acceptar-se.
Hi ha defensor del poble, però no raonador del poble, que és
l'equivalent
d'Andorra.
En dèficit no hi ha dèficit
comptable (en castellà “ alcance”).
En l'entrada deflagrar es diu
que és explotar una substància, produint una ona de pressió que es desplaça a
velocitat subsònica. Però en la deflagració no hi ha explosió, sinó una
combustió de flama progressiva de
propagació subsònica amb disminució de la densitat.
No hi ha deganal (com a
adjectiu): l'equip deganal.
En deixar, no hi ha deixar-se en
el tinter (fer-ne cas omís).
No hi ha delaware (indis
americans).
No hi ha atermenament (en
dret administratiu: delimitació).
No hi ha ‘demà m'afaitaràs',
com a expressió que indica incredulitat.
No hi ha ‘déjà vu'
(páramnèsia que consistix a
percebre que allò que és vist per primera vegada ja havia sigut vist
anteriorment).
No hi ha ‘demodé'.
No hi ha ‘me cague en dena',
eufemisme que es diu ‘me caso en dena'
SINONÍMIA (per
ordre decreixent de
preferència)
Abocador /
deixalleria; gotejar / degotar i goter / degotador; defendible / defensable i defendre / defensar; falzia / falzilla; consumició / consumació; garreta / sofraja; corset / cotilla; corder / anyell; coral / corall; calfabraguetes / escalfabraguetes (que
es diu que és la persona que es complau a excitar-ne sexualment altra sense
consentir, després, satisfer-la. Però s'aplica només a les dones); cordell / cordill; nespla / nyespla; convocador /
convocant.
La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, en el seu balanç dels 25 anys del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, va destacar “l'esforç quotidià i constant de tanta gent per sumar parlants de català" i va expressar la necessitat de continuar-hi treballant.
El director del CNL de Barcelona, Jordi Manent, va dir que actualment el Centre "s'ha renovat, s'ha actualitzat, és actiu i s'ha adaptat a les necessitats dels usuaris que viuen en un món canviant amb la renovació de molts materials d'ensenyament, noves campanyes o la que estrenaran pròximament sobre el còmic en català". Manent va citar entre "els reptes del present i el futur fer arribar el català als que no el tenen com una de les llengües de comunicació habitual i portar el català fora de l'aula al món de l'oci i el lleure i les noves tecnologies i un encaix en la gestió del multilingüisme a la ciutat".
Per la seva banda, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha volgut retre homenatge a tots aquells que han "eixamplat el català" i ha fet possible que el català sigui un element "significativament però no definitivament normalitzat". "El català ha guanyat gràcies a l'esforç col·lectiu", ha afegit el conseller, al temps que s'ha felicitat que s'hagi aconseguit "ubicar el català dins de les llengües vives del món", malgrat tenir "un Estat que en termes de llengua és un Estat impropi, que no ha ajudat, més aviat hi ha posat pegues".
Jaume Ciurana va explicar que des de l'Ajuntament de Barcelona junt amb el Consorci "treballen per fomentar encara més l'ús del català com una gran eina de cohesió social. El model d'immersió ha evitat la fractura social entre comunitats d'origen divers". En aquest context, va dir que l'ús del català ha avançat molt però encara queda molta feina per fer. "La promoció i la defensa del català és un element fonamental d'aquest model de ciutat. No s'entén Barcelona sense el català".
Un llibre, un vídeo i una exposició per celebrar un quart de segle
En motiu de l'aniversari s'ha presentat el llibre 'Promoure la llengua, cohesionar Barcelona. 25 anys del CNL de Barcelona', de Francesc Marco. El Centre repassa també la seva trajectòria en el documental 'Breu història del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona', que es va visualitzar en l'acte al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.
Així mateix, a l'Espai Avinyó Llengua i Cultura es pot veure l'exposició 25 anys del CNL de Barcelona fins al proper 31 de gener. La mostra fa un recorregut per l'activitat dels diferents serveis del Centre i també recull el conjunt de materials pedagògics que ha elaborat el CNL, entre els quals destaquen el primer curs interactiu de català, el Diàleg Multimèdia, que en el seu moment (1999) va ser pioner pel que fa a l'aprenentatge de català a distància mitjançant noves tecnologies.
En parlem amb Vicent Boscà, director de la revista
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 28 de gener del 2015