Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXIV)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● El DNV no arreplega el cultisme d’origen llatí descerebrat que té dos significats:

1) Referit a un animal de laboratori: que se li ha eliminat el cervell de manera experimental a fi de poder estudiar la funció de reflexos segmentaris de retirada de les extremitats.

2) Referit a una persona: que té molt poca intel·ligència, que té molt poc trellat, que fa coses estúpides i desficaciades.

El DNV sí que arreplega la paraula eixelebrat, que deriva del llatí excerebratus i que definix de la manera següent:

adj. i m. i f. Atrotinat, destarifat.

● En el DNV trobem pluja d’idees equivalent a la paraula anglesa brainstorming, però no trobem l’expressió equivalent tempesta d’idees.

● En l’entrada coca del DNV no trobem coca de mida, denominació molt usada en valencià.

● En el DNV falta la denominació beguda energètica.

● La 8a accepció de l’entrada nombre del DNV és:

nombre d'or (o nombre auri) m. MAT./ART Relació matemàtica entre alçàries i amplàries en la composició d'una façana, equivalent a 1,618.

És incorrecte.

La definició correcta és la següent: 'quocient que s’obté al dividir una quantitat determinada per una altra quantitat menor quan és el mateix quocient que s’obté al dividir la suma de les dues quantitats per la quantitat més gran'.

De la definició és molt fàcil deduir que el nombre auri o nombre d’or és l’arrel positiva de l’equació de segon grau següent:

x2 – x – 1 = 0

És un nombre irracional que té infinits decimals. El seu valor és: 1,61803398874989...

En nombre auri és el nombre que els grecs usaven per a determinar l’epacta.

La relació matemàtica entre alçàries i amplàries en la composició d'una façana pot ser el nombre auri o no ser-ho. L’arquitecte pot fer, lògicament, el que considere més oportú i així és en cada cas.

Seria millor posar nombre auri (o nombre d’or) en lloc de posar nombre d'or (o nombre auri) o, millor encara, posar nombre auri com a entrada principal, amb la definició, i, en una altra accepció, posar nombre d’or i que aquesta darrera remetera a nombre auri.

● En l’entrada papadiners del DNV diu:

1. m. inv. Pretext per a fer diners.

2. m. inv. Persona que fa ús d'este pretext.

En l’entrada papadiners del DIEC diu:

1 m. [LC] Pretext de fer diners.

2 m. i f. [LC] Persona que fa ús d’aquest pretext.

Es veu de seguida que la definició del DNV està copiada del DIEC amb uns canvis irrellevants, però és incorrecta.

En el GDLC trobem la definició següent de la paraula papadiners:

1 m Pretext per a fer despendre diners.

2 m i f Persona que procura fer gastar diners inútilment.

Aquesta sí que és correcta.

La paraula papadiners és un compost del verb papar (= menjar) i del substantiu diners. Un papadiners no és un pretext per a fer diners, com diuen el DNV i el DIEC, sinó un pretext per a fer que la gent es gaste els diners, siga com siga. Sovint de manera absurda i inútil. El nostre papadiners equival al conegut sacadineros del bolsón que usen els castellanoparlants.

El nostre papadiners, com el sacadineros castellà, s’usen sempre referits a qui li trauen els diners, no a qui es beneficia perquè li’ls trau a un altre, que sembla que és el criteri que apliquen el DNV i el DIEC i que a mi em sembla totalment inadequat.

Cal reflexionar sobre açò i reconsiderar aquesta definició.

● En l’entrada escurabutxaques del DNV diu:

1. m. i f. inv. Persona que enganya algú per a fer-li gastar els diners en profit propi.

2. m. i f. inv. Carterista.

3. màquina escurabutxaques  V. màquina 11.

En l’entrada escurabutxaques del DIEC diu:

1 m. i f. [LC] Persona o cosa que fa despendre tots els diners de què hom disposa.

2 m. i f. [LC] Carterista . Al metro, els escurabutxaques fan bona feina.

En aquest vocable, tant el DNV com el DIEC, actuen correctament i el definixen referit a qui li trauen els diners, no a qui es beneficia perquè li’ls trau a un altre.

Les tres primeres accepcions de l’entrada escurar del DNV són:

1. v. tr. i intr. Netejar (els plats, els gots, els coberts i la resta d'atifells de cuina o de menjador). Escura bé la cassola. Sempre em toca escurar a mi!

2. v. tr. Netejar (un receptacle o un conducte) llevant els residus adherits a les parets. Escurar un pou, un fumeral, una séquia.

3. v. pron. Llevar-se alguna molèstia de la gola tossint. Es va escurar la gola abans de parlar.

Aquestes accepcions són les úniques conegudes i usades per la immensa majoria de valencians. Per a un valencià, la paraula escurabutxaques resulta estranya. És molt més lògic i més adequat emprar el vocable buidabutxaques que el DNV arreplega només coma sinònim de carterista.

Cal reconsiderar les entrades buidabutxaques i escurabutxaques del DNV.

● En el DNV trobem màquina escurabutxaques amb la definició següent:

f. JOCS Aparell que proporciona premis en metàl·lic i que funciona amb monedes.

Pels motius exposats en el punt anterior, considere que caldria incloure en el DNV la denominació màquina buidabutxaques conservant també, naturalment, màquina escurabutxaques.

● En el DNV falta la paraula etnònim que significa 'nom propi d’un grup ètnic determinat'. El DNV, en canvi, sí que arreplega la paraula exònim.

● En el DNV falta la paraula pseudotopònim que significa 'topònim fals'.

Pseudotopònims són Can Fanga, denominació despectiva de Barcelona, Son Fotifuig, emprat per a denominar un lloc llunyà i desconegut o Cala Fotuda usat per a referir-se a un lloc indesitjable.

● En el DNV falta la paraula pixapins que significa, despectivament, 'habitant d’una gran ciutat que només va al camp alguns diumenges o dies de festa'. En molts llocs de Catalunya s’aplica als barcelonins.

● En el DNV trobem la paraula paraigua però no la variant paraigües que és la que emprem tots els valencians i que Francesc Ferrer Pastor va donar entrada com a forma principal en el seu Diccionari General, variant emprada per diversos autors valencians com ara Francesc Almela i Vives, Ernest Martínez i Ferrando, Enric Soler i Godes, Manuel Sanchis Guarner o Enric Valor i Vives i que també arreplega el DCVB. També la trobem en un exemple de la Gramática de la lengua catalana de Pompeu Fabra de l’any 1912.

En la rondalla El llenyater de Fortaleny d’Enric Valor podem llegir:

La Mort, embolicada en el seu llençol i sempre carregada amb l'endiastrada dalla, s'enfilà per la finestra, i ja la tenim dalt la frondosa i fruitosa figuera, la que sempre tenia figues, i que, com en estiu, apareixia bledaníssima, amb cada pàmpol com un paraigües, fresca, lletosa i amb cada figa de la gota de la mel que pesava una unça.

En la Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner trobem els exemples següents:

Oblidar-se del paraigües, i Oblidar-se de dur el paraigües;

Els versos següents són de l’Espill a trossos de Francesc Almela i Vives:

Sa copa, obrant com un paraigües,

desvia el ròssec de les aigües

que cauen en les tristes diades de l'hivern.

En el llibre El Multilingüisme a les universitats en l'espai europeu d'educació superior de Joan Martí i Castell i Josep M. Mestres i Serra trobem:

Pel que fa a la mobilitat, la recent reformulació dels programes europeus, i en especial del Sòcrates/ERASMUS, sota el paraigües del Livelong Learning, comporta ja una clara orientació cap a la potenciació de les estades de mobilitat al llarg de la formació de grau i postgrau, sobre la base de matrícula en la universitat d’origen.

El DNV hauria d’incloure paraigües com entrada principal i paraigua hauria de remetre a paraigües.

● En el DNV no trobem l’exclamació de sorpresa ¡ah, paraigües! que jo vaig incloure en el meu llibre Les nostres paraules, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És una exclamació molt corrent en valencià.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

descerebrat

etnònim

paraigües

pixapins

pseudotopònim

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats lèxiques que no apareixen en el DNV.

¡ah, paraigües!

beguda energètica

coca de mida

màquina buidabutxaques

tempesta d’idees

 

4. Bibliografia

AADD; Gran Diccionari de la Llengua Catalana. (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998) [= GDLC]

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]

Almela i Vives, Francesc; L’espill a trossos. (Editorial L’Estel, València, 1928)

Fabra i Poch, Pompeu; Gramática de la lengua catalana. (Massó, Casas & Cia., Barcelona, 1912)

Ferrer Pastor, Francesc; Diccionari general. (València, 1985)

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca / València, 1995) [= DIEC1].

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].

Martí i Castell, Joan & Mestres i Serra, Josep M.; El Multilingüisme a les universitats en l'espai europeu d'educació superior. (Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2008)

Reig, Eugeni S.; Les nostres paraules. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2008)

Sanchis Guarner, Manuel; Gramàtica valenciana (Editorial Torre, València, 1950)

Valor i Vives, Enric; El llenyater de Fortaleny dins Rondalles valencianes (1r volum, Edicions del Bullent, Picanya, 1984)

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 19 de desembre del 2014

--------------------------------------------------------------------------------------------------