Comentaris al Diccionari normatiu valencià
(XXXIII)
1. Comentaris diversos
● En el DNV falta l’entrada idiografema que significa
'cadascuna de les variants d’un grafema en l’escriptura
manuscrita'.
● En el DNV falta l’entrada logograma que significa
'grafema que per si sol representa una paraula o un morfema'.
L’escriptura cuneïforme de l’antiga Mesopotàmia, per exemple, té components
logogràfics.
● En el DNV falta l’entrada logogràfic.
● En el DNV falta l’entrada fiscalista que significa
'especialista en temes fiscals'.
● En l’entrada igualació del DNV
diu:
f. Acció
o efecte d'igualar.
Falta afegir el significat que la paraula igualació té en
lingüística diacrònica: 'assimilació total d’un fonema per un
altre'.
● La tercera accepció de l’entrada caça del DNV
és:
m.
AERON./MIL. Avió
militar d'una gran velocitat i d'una elevada cadència de foc destinat a
perseguir i atacar posicions o avions enemics.
La segona accepció de l’entrada bombarder del DNV
és:
m.
AERON./MIL. Avió
equipat per a transportar i llançar
bombes.
Però falta caça-bombarder.
El DIEC inclou caça bombarder amb la definició
següent:
Avió
militar que està capacitat per a portar una càrrega de bombes i que pot actuar
com a caça i també en accions contra objectius terrestres.
La definició del DIEC em sembla adequada, però la grafia la trobe
inadequada. Considere que la grafia ha de ser caça-bombarder (plural:
caça-bombarders) i no caça bombarder (plural: caces
bombarders). També es podria grafiar sense el guionet:
caçabombarder.
El DNV ha d’incloure caça-bombarder.
● En el DNV falta l’entrada infraglòtic que significa
'situat davall de la glotis'.
● En el DNV no trobem l’expressió fer mal anar que
significa 'fer (alguna cosa) que algú no puga caminar amb
normalitat'.
● En el DNV no trobem l’expressió fer de mal viure (o
fer mal viure) que significa 'fer (algú o alguna cosa) que algú no visca a
gust'.
● En el DNV no trobem l’expressió fer mal estar (o fer
malestar) que significa 'fer (algú o alguna cosa) que algú es trobe incòmode, molest, a
disgust'.
● En el DNV no trobem la paraula sifònic (embornal
sifònic, drenatge sifònic, arqueta sifònica, caixa sifònica, desguàs
sifònic)
● En el DNV trobem podòleg però no podològic (una
clínica podològica)
● En el DNV falta l’entrada tributarista que significa
'professional del dret especialista en legislació
tributària'.
● En el DNV falta l’entrada indoeuropeística que significa
'rama de la lingüística que estudia les llengües
indoeuropees'.
● En el DNV falta l’entrada indoeuropeista que significa
'especialista que es dedica a l’estudi de les llengües
indoeuropees'.
● En el DNV falta l’entrada psicoanalitzable que significa
'que es pot psicoanalitzar'.
● La segona accepció de l’entrada extralingüístic del DNV
porta erròniament la marca PELL en lloc de portar la marca
LING.
● En el DNV falta la paraula ido que significa
'llengua artificial derivada de l’esperanto'.
● En el DNV falta la paraula idista que significa
'partidari de l’ido' (substantiu) i també 'de l’ido o que hi té relació'
(adjectiu).
● En el DNV trobem la paraula booleà que ens diu que es
pronuncia [booleá]. La paraula booleà, derivada del cognom del matemàtic i
filòsof anglés George Boole, es pronuncia [buleá]. (Matemàtica booleana, àlgebra booleana, teoria booleana,
etc.)
● En el DNV falta la paraula esvarabàtic que significa
'relatiu a l’anaptixi'. Exemple: so esvarabàtic.
Quan pronunciem la paraula cranc es produix un so esvarabàtic
entre la c i la r que és com una a però molt dèbil. En
alguns parlars valencians, aquest element vocàlic esvarabàtic es va convertir en
una a epentètica i, tot seguit, la erre simple es va convertir en una
erre múltiple i, d’eixa manera, la paraula cranc va esdevindre
carranc.
● En el DNV falta la paraula paralingüístic que significa
'tret expressiu que acompanya l’acte de parlar'. Són trets
paralingüístics les expressions facials, els gests, les inflexions i les
modulacions de la veu, etc.
● En l’entrada facticitat del DNV
diu:
Falta el significat que la paraula facticitat té en semàntica:
'propietat característica dels enunciats que contenen pressuposicions
reals'. L’enunciat “Joan estava completament segur que tot allò que li contava
la seua cosina germana era fals” pressuposa “allò era
fals”.
● En l’entrada filogènia del DNV
diu:
f.
BIOL. Part
de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.
Falta el significat que la paraula filogènia té en lingüística
diacrònica: 'rama de la lingüística que s’ocupa d’estudiar els processos evolutius
d’una llengua al llarg de la història'.
● En l’entrada ontogènia del DNV
diu:
f.
BIOL. Part
de la biologia que estudia l'ontogènesi
Falta el significat que la paraula ontogènia té en lingüística
diacrònica: 'rama de la lingüística que s’ocupa d’estudiar els hàbits lingüístics
d’un parlant al llarg de la seua vida'.
Falta també el significat que la paraula ontogènia té en
psicolingüística: 'rama de la psicolingüística que s’ocupa d’estudiar l’adquisició del
llenguatge per part del xiquet'.
● En l’entrada lògica del DNV caldria incloure lògica
clàssica o aristotèlica que és la que es basa en tres
principis:
1) És impossible que una proposició siga verdadera i falsa a la
volta.
2) Tota proposició és ella mateixa.
3) Una proposició ha de ser, necessàriament, verdadera o
falsa.
● També caldria incloure en el DNV la denominació lògica
moderna que és la que es basa en els dos primers principis de la lògica
clàssica, però nega el tercer.
● En l’entrada epistemologia del DNV
diu:
f.
FILOS. Disciplina
filosòfica que tracta dels mètodes, fonaments i valors del
coneixement.
Considere que s’hauria d’incloure també l’accepció 'filosofia de la ciència'.
● El DNV inclou superdotat però no
superdotació.
● En el DNV falta l’entrada grafé que significa
'al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol
àtom d’espessor, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una
xarxa cristal·lina bidimensional disposats en una tessel·lació hexagonal,
semblant a un rusc d’abelles'.
La grafia adoptada pel TERMCAT és grafè, amb accent greu, però
considere que en valencià caldria emprar l’accent agut.
Aquesta substància s’anomena graphène en francés, graphene en anglés, gafeno en castellà i portugués i grafene en italià.
● En el DNV falta l’entrada ful·leré que significa
'al·lòtrop del carboni que té una estructura polièdrica que consistix en dotze pentàgons i n hexàgons, a
on n pot ser qualsevol nombre natural excepte 1'.
La grafia adoptada pel TERMCAT és ful·lerè, amb accent greu, però considere que en valencià caldria emprar
l’accent agut.
Aquesta substància s’anomena fullerène en francés, fullerene en anglés, fullereno
i fulereno
en castellà, fulereno
en portugués i fullereni
en italià.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
caça-bombarder (o caçabombarder)
esvarabàtic
fiscalista
ful·leré
grafé
idiografema
idista
ido
indoeuropeista
indoeuropeística
infraglòtic
logogràfic
logograma
paralingüístic
podològic
psicoanalitzable
sifònic
superdotació
tributarista
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats
lèxiques que no apareixen en el DNV.
fer de mal viure
fer mal anar
fer mal estar
fer mal viure
fer malestar
lògica clàssica o aristotèlica
lògica moderna
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 12 de desembre del 2014
------------------------------------------------------------------------------------------------