Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXXIII)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● En el DNV falta l’entrada idiografema que significa 'cadascuna de les variants d’un grafema en l’escriptura manuscrita'.

● En el DNV falta l’entrada logograma que significa 'grafema que per si sol representa una paraula o un morfema'. L’escriptura cuneïforme de l’antiga Mesopotàmia, per exemple, té components logogràfics.

● En el DNV falta l’entrada logogràfic.

● En el DNV falta l’entrada fiscalista que significa 'especialista en temes fiscals'.

● En l’entrada igualació del DNV diu:

 f. Acció o efecte d'igualar.

Falta afegir el significat que la paraula igualació té en lingüística diacrònica: 'assimilació total d’un fonema per un altre'.

● La tercera accepció de l’entrada caça del DNV és:

m. AERON./MIL. Avió militar d'una gran velocitat i d'una elevada cadència de foc destinat a perseguir i atacar posicions o avions enemics.

La segona accepció de l’entrada bombarder del DNV és:

m. AERON./MIL. Avió equipat per a transportar i llançar bombes.

Però falta caça-bombarder.

El DIEC inclou caça bombarder amb la definició següent:

Avió militar que està capacitat per a portar una càrrega de bombes i que pot actuar com a caça i també en accions contra objectius terrestres.

La definició del DIEC em sembla adequada, però la grafia la trobe inadequada. Considere que la grafia ha de ser caça-bombarder (plural: caça-bombarders) i no caça bombarder (plural: caces bombarders). També es podria grafiar sense el guionet: caçabombarder.

El DNV ha d’incloure caça-bombarder.

● En el DNV falta l’entrada infraglòtic que significa 'situat davall de la glotis'.

● En el DNV no trobem l’expressió fer mal anar que significa 'fer (alguna cosa) que algú no puga caminar amb normalitat'.

● En el DNV no trobem l’expressió fer de mal viure (o fer mal viure) que significa 'fer (algú o alguna cosa) que algú no visca a gust'.

● En el DNV no trobem l’expressió fer mal estar (o fer malestar) que significa 'fer (algú o alguna cosa) que algú es trobe incòmode, molest, a disgust'.

● En el DNV no trobem la paraula sifònic (embornal sifònic, drenatge sifònic, arqueta sifònica, caixa sifònica, desguàs sifònic)

● En el DNV trobem podòleg però no podològic (una clínica podològica)

● En el DNV falta l’entrada tributarista que significa 'professional del dret especialista en legislació tributària'.

● En el DNV falta l’entrada indoeuropeística que significa 'rama de la lingüística que estudia les llengües indoeuropees'.

● En el DNV falta l’entrada indoeuropeista que significa 'especialista que es dedica a l’estudi de les llengües indoeuropees'.

● En el DNV falta l’entrada psicoanalitzable que significa 'que es pot psicoanalitzar'.

● La segona accepció de l’entrada extralingüístic del DNV porta erròniament la marca PELL en lloc de portar la marca LING.

● En el DNV falta la paraula ido que significa 'llengua artificial derivada de l’esperanto'.

● En el DNV falta la paraula idista que significa 'partidari de l’ido' (substantiu) i també 'de l’ido o que hi té relació' (adjectiu).

● En el DNV trobem la paraula booleà que ens diu que es pronuncia [booleá]. La paraula booleà, derivada del cognom del matemàtic i filòsof anglés George Boole, es pronuncia [buleá]. (Matemàtica booleana, àlgebra booleana, teoria booleana, etc.)

● En el DNV falta la paraula esvarabàtic que significa 'relatiu a l’anaptixi'. Exemple: so esvarabàtic.

Quan pronunciem la paraula cranc es produix un so esvarabàtic entre la c i la r que és com una a però molt dèbil. En alguns parlars valencians, aquest element vocàlic esvarabàtic es va convertir en una a epentètica i, tot seguit, la erre simple es va convertir en una erre múltiple i, d’eixa manera, la paraula cranc va esdevindre carranc.

● En el DNV falta la paraula paralingüístic que significa 'tret expressiu que acompanya l’acte de parlar'. Són trets paralingüístics les expressions facials, els gests, les inflexions i les modulacions de la veu, etc.

● En l’entrada facticitat del DNV diu:

1. f. FILOS. Qualitat de fàctic.

2. f. FILOS. Caràcter contingent d'alguns fets.

Falta el significat que la paraula facticitat té en semàntica: 'propietat característica dels enunciats que contenen pressuposicions reals'. L’enunciat “Joan estava completament segur que tot allò que li contava la seua cosina germana era fals” pressuposa “allò era fals”.

● En l’entrada filogènia del DNV diu:

f. BIOL. Part de la biologia que estudia el procés de la filogènesi.

Falta el significat que la paraula filogènia té en lingüística diacrònica: 'rama de la lingüística que s’ocupa d’estudiar els processos evolutius d’una llengua al llarg de la història'.

● En l’entrada ontogènia del DNV diu:

f. BIOL. Part de la biologia que estudia l'ontogènesi

Falta el significat que la paraula ontogènia té en lingüística diacrònica: 'rama de la lingüística que s’ocupa d’estudiar els hàbits lingüístics d’un parlant al llarg de la seua vida'.

Falta també el significat que la paraula ontogènia té en psicolingüística: 'rama de la psicolingüística que s’ocupa d’estudiar l’adquisició del llenguatge per part del xiquet'.

● En l’entrada lògica del DNV caldria incloure lògica clàssica o aristotèlica que és la que es basa en tres principis:

1) És impossible que una proposició siga verdadera i falsa a la volta.

2) Tota proposició és ella mateixa.

3) Una proposició ha de ser, necessàriament, verdadera o falsa.

● També caldria incloure en el DNV la denominació lògica moderna que és la que es basa en els dos primers principis de la lògica clàssica, però nega el tercer.

● En l’entrada epistemologia del DNV diu:

f. FILOS. Disciplina filosòfica que tracta dels mètodes, fonaments i valors del coneixement.

Considere que s’hauria d’incloure també l’accepció 'filosofia de la ciència'.

El DNV inclou superdotat però no superdotació.

● En el DNV falta l’entrada grafé que significa 'al·lòtrop del carboni que té una estructura laminar plana, d'un sol àtom d’espessor, composta per àtoms de carboni densament empaquetats en una xarxa cristal·lina bidimensional disposats en una tessel·lació hexagonal, semblant a un rusc d’abelles'.

La grafia adoptada pel TERMCAT és grafè, amb accent greu, però considere que en valencià caldria emprar l’accent agut.

Aquesta substància s’anomena graphène en francés, graphene en anglés, gafeno en castellà i portugués i grafene en italià.

● En el DNV falta l’entrada ful·leré que significa 'al·lòtrop del carboni que té una estructura polièdrica que consistix en dotze pentàgons i n hexàgons, a on n pot ser qualsevol nombre natural excepte 1'.

La grafia adoptada pel TERMCAT és ful·lerè, amb accent greu, però considere que en valencià caldria emprar l’accent agut.

Aquesta substància s’anomena fullerène en francés, fullerene en anglés, fullereno i fulereno en castellà, fulereno en portugués i fullereni en italià.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

caça-bombarder (o caçabombarder)

esvarabàtic

fiscalista

ful·leré

grafé

idiografema

idista

ido

indoeuropeista

indoeuropeística

infraglòtic

logogràfic

logograma

paralingüístic

podològic

psicoanalitzable

sifònic

superdotació

tributarista

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses unitats lèxiques que no apareixen en el DNV.

fer de mal viure

fer mal anar

fer mal estar

fer mal viure

fer malestar

lògica clàssica o aristotèlica

lògica moderna

 

4. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 12 de desembre del 2014

------------------------------------------------------------------------------------------------