A la conferència, des del fons de la sala
Exemple d'Ús: «Aquí no s'escolta!»
Ús correcte: «Aquí no se
sent!»
Explicació: Molt nou, d'origen sud-americà. De sentir a escoltar hi
ha la mateixa distància que de veure a mirar.
(Publicat al diari Avui el 26 de febrer del 2008)
Des d'una òptica lingüística, el catanyol és fàcil de definir en poques paraules. El catanyol és una parla que fa desaparèixer les paraules i locucions catalanes que no s'assemblen a les equivalents en castellà, tradueix sempre al català les frases fetes del castellà i ignora les nostres frases fetes; fonèticament, fa desaparèixer les sonores tant dins d'una paraula com en un enllaç fònic i redueix sempre les vocals neutres a a; sintàcticament, elimina els pronoms febles i fa construccions calcades del castellà.
I des d'una òptica sociolingüística, el catanyol és bo o dolent? Parlem-ne. No ens precipitem en la resposta. Jo diria que hem de distingir clarament tres col·lectius.
El catanyol pot jugar un paper sociolingüístic positiu, comparable al que va fer el xava en una altra època, com a parla de transició, personal o generacional, dels castellanoparlants que s'incorporen al català a l'edat adulta. Aquest catanyol –i només aquest catanyol– ens ha de sonar a música celestial.
Després, tenim el catanyol d'una part de la joventut catalana, que, tot i tenir el català com a llengua familiar i com a primera llengua apresa a la infantesa, a l'adolescència substitueix el català pel catanyol. Aquest fenomen sociolingüístic és gravíssim. Si es generalitza, a la llarga pot convertir el català en un dialecte del castellà.
Finalment, tenim l'ús públic del catanyol per part d'alguns dels que tenen la llengua catalana com a eina de treball. Alguns escriptors, alguns traductors, alguns periodistes, alguns actors, alguns dobladors. Cal dir, clar i català, que en aquests casos l'ús del catanyol és una autèntica indecència professional.
Trobo que aquest article meu del 2008 que ara reedito és cent per cent vigent. I aprofito l'avinentesa per celebrar que InfoMigjorn ha començat a publicar els capítols del llibre de Pau Vidal El catanyol es cura, obra d'allò més interessant. Un motiu més per llegir InfoMigjorn. Si encara no en sou subscriptors, podeu donar-vos d'alta de franc aquí: http://www.migjorn.cat/alta
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inclòs el terme “andami” en el Diccionari normatiu valencià. Ja l'havia
posat en l'Ortogràfic i de
Pronunciació, però en la definició del terme sols l'arreplega com a
‘bastida', és a dir ‘construcció o muntatge provisional fet amb taulons i tubs o
pals de ferro o fusta que servix perquè els obrers hi puguen accedir i treballar
en llocs alts'. No l'arreplega en el sentit de ‘manera de caminar d'una
persona', que sí que inclou el Diccionari
de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC2) i el diccionari del SALT. Amb eixe
últim significat recorde haver-li-ho sentit dir a la meua àvia Vicenta Maria,
que no s'hi veia molt de llunt, en frases com “Eixe que ha travessat per la placeta, per l'andami
(pronunciava ‘andàmit') deu ser Ximo el Pando” o “Té uns andamis (‘andàmits')
que pareix que vaja xafant ous”. Això últim ho deia pel seu fill Quico i tio
meu, que tenia un caminar un poc defectuós i mai s'haguera guanyat la vida en
una passarel·la fashion de desfilades
de moda. Dels altres “andamis”, sí que en sabia perquè alguna vegada el vaig
vore damunt d'algun d'estos, fent de manobre, pastant algeps i servint-ne al
guixaire o a l'obrer, o en altres menesters propis de
Una
paraula semblant que, per fi, ha deixat l'estigma “oficial” d'incorrecta, és
“anda”, inclosa també en el Diccionari
normatiu valencià. Eixe terme, molt usual en la parla valenciana, fa
referència a ‘post amb dos barres o agarrradors per a transportar persones o
coses', ‘plataforma en què es transporten les imatges religioses, especialment
en les processons', ‘llitera de formes diverses amb dos barres horitzontals per
a sostindre-la i dur-la entre dos o quatre persones'. No figurava,
incomprensiblement, en els diccionaris de referencia, però l'AVL la inclosa en
el DOPV i en el DNV. Dic incomprensiblement perquè ja
Paraules per el DNV (10)
Propostes d'Emili Selfa Fort
Guaraner
Accepció: Persona que vigila.
No et preocupes, tinc un guaraner en la casa.
Ací estic, fent de guaraner del melonar.
Paraula viva a Oliva i La Font d'en Carròs (La
Safor)
Güendo
Dotor, docte.
Este xiquet és un güendo, ho vol saber tot.
Estàs feta mala güenda tu.
A Oliva (La Safor) és paraula viva i coneguda.
Guiseta
Malifeta o acció reprovable feta per un xiquet o
adolescent.
Mala guiseta acabes de fer!
Llagós
Es diu de la persona que es fa molt pesada i repetitiva amb les altres
persones.
El xiquet de Maria és tant llagós que no puc amb ell.
Llampat
Accepció 3: Rogles o zones seques d'una planta. Rogles o zones cremades
per insolació o cremat d'un teixit i objectes diversos.
Aquella vora del bancal té més plantes llampades que la
resta.
En un segon m'he llampat la falda amb la planxa.
Llesca
Accepció 6: Esquerda, estella.
Ves en compte al traure la llesca del tauló.
Cal agranar les llesques del terra.
Paraula usada en fusteria.
Llit d'u
En la definició de llit apareix el llit de cos, també anomenat llit
d'u.
El llit d'u li venia menut, necessitava el de
canonge.
Llocadeta
Accepció de llocada.
Rogle d'humitat en la terra al voltant d'una planta o
arbre.
Baix del taronger encara hi ha una llocadeta
d'humitat.
Amb la llocadeta que té l'alberginera pot passar uns dies sense
regar-la.
A Benipeixcar (La Safor) usen aquesta paraula que deriva del símil dels
rogles d'humitat que feien les llocades de polls en arrecerar-se baix d'un arbre
o planta.
Macoca
Accepció 3: Calbot.
T'arree una macoca i voràs!
Li varen pegar una bona macoca.
Mandràfula
Cosa grossa, complot o complicitat.
Quina mandràfula es porteu entre mans?
Vingueren amb una mandràfula sobre les xicones de Xeraco.