La llei Wert va treure el cap els últims dies de l'any passat després que el Consell de Ministres aprovés el dia de Sant Esteve el nou currículum de l'ESO i el batxillerat. Catalunya, Andalusia, les Canàries i Astúries van posar el crit al cel pel caràcter “retrògrad” del reial decret i en van demanar l'ajornament. Les tres autonomies pretenen, d'aquesta manera, frenar l'extensió de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe) a l'espera que després de les noves eleccions al Congrés dels Diputats al novembre una nova majoria derogui la llei tal com es van comprometre a fer la major part de partits de l'oposició.
Mentrestant, però, la reforma educativa va fent camí. Dels tres cursos senars de primària a què ha començat a aplicar-se la llei aquest curs, el vinent s'ampliarà a segon, quart i sisè; a primer i tercer d'ESO, i primer de batxillerat. L'esperança dels detractors de la llei Wert està posada en l'eventual derogació de la norma, això sí, un cop començat el curs vinent; en la desobediència de facto dels mestres –majoritàriament en contra de la Lomqe–, i en les argúcies normatives que s'empesqui el Departament d'Ensenyament per esquivar alguns aspectes de la reforma tal com ja s'ha fet aquest curs.
L'ús del català a les aules es perfila com una de les grans batalles en el camp de l'educació el 2015. L'any passat, el govern espanyol va aprovar el decret que garanteix als pares que demanin l'ensenyament en castellà l'escolarització en un centre privat a càrrec de la Generalitat si no troben aquesta oferta al seu lloc de residència, però ho va fer un cop ja s'havia iniciat el procés de matrícula i, segons Ensenyament, només s'han rebut tres peticions d'aquest tipus. El dubte és quin impacte tindrà el curs vinent l'esquer dels 6.000 euros per dur el fill a una escola privada.
També en matèria de llengua caldrà estar atents a les resolucions que pugui dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre la imposició en alguns centres educatius d'impartir el 25% de les assignatures no lectives en castellà. De moment, la mesura ha afectat una desena de centres de tot Catalunya.
El conflicte lingüístic i altres aspectes de la llei Wert com ara l'obligatorietat d'oferir l'assignatura de religió i convertir-la en una matèria amb efectes acadèmics, han fet que la comunitat educativa hagi dut a terme mobilitzacions contra la llei Wert en forma de manifestacions i concentracions, i, fins i tot, s'ha creat una Xarxa d'Escoles Insubmises a la Lomqe (XEI) impulsada per la Federació d'Associacions de Mares i Pares de Catalunya (Fapac). Amb l'extensió de la llei Wert a secundària, la revolta podria multiplicar-se.
De fet, un dels aspectes més controvertits de la Lomqe és la instauració de dos itineraris a quart d'ESO: un d'acadèmic per als alumnes que vulguin cursar el batxillerat i el d'ensenyaments aplicats, per als qui opten per la formació professional. El títol de graduat en ESO serà diferent.
Com que el curs vinent la Lomqe encara no estarà en vigor a quart d'ESO, els nous itineraris no s'estrenaran fins al curs següent, ja el 2016/17, quan es faran les primeres revàlides de l'ESO, sense efectes acadèmics fins al curs 2017/18.
A primària, tot i que no hi ha revàlides, els alumnes sí que s'hauran de sotmetre a una avaluació, a càrrec del Ministeri d'Educació. La prova, amb finalitats diagnòstiques, està adreçada als alumnes de tercer, que la faran aquest mateix curs.
Tal com ha passat els últims anys, les beques menjador tornaran a ser objecte de polèmica el 2015. El govern ha canviat aquest curs el sistema de concessió dels ajuts i les famílies ja saben al setembre si en són beneficiàries. Malgrat tot, molts denuncien que el nombre de beques és encara insuficient.
Pel que fa a l'educació superior, les universitats catalanes estan immerses en un debat sobre com afrontar la transició cap a un model de graus de tres cursos i màsters de dos en lloc del model actual de carreres de quatre anys i màsters d'un. També tenen sobre la taula la reforma del mapa de titulacions i el greu problema de l'infrafinançament agreujat amb les retallades dels últims anys.