Programa generalista
Exemple d'Ús: «A voltes amb la
informació econòmica...»
Ús correcte: «Tornem-hi amb la
informació econòmica...»
Explicació: En registres informals es pot dir sant
tornem-hi.
Venim de la Renaixença, i l'acta fundacional de la Renaixença és el poema La Pàtria, que Aribau va escriure el mes de gener del 1833, ara fa exactament 175 anys.
En llemosí sonà lo meu primer vagit,/ quan del mugró matern la dolça llet bevia;/ en llemosí al Senyor pregava cada dia,/ e càntics llemosins somiava cada nit./ Si quan me trobo sol, parl amb mon esperit,/ en llemosí li parl, que llengua altra no sent,/ e ma boca llavors no sap mentir ni ment/, puix surten mes raons del centre de mon pit.
Ens sentim hereus de la tradició del catalanisme lingüístic iniciada en aquests versos d'Aribau. Però no podem fer-los nostres del tot. Quan ens trobem sols, això sí, continuem parlant al nostre esperit en llemosí, o sigui, en català, però pensem que la plenitud de la nostra llengua comporta fer-la apta per a tot, fins i tot per a les coses lletges, com ara mentir.
I el concepte de llengua materna, l'entranyable llemosí del mugró matern, l'hem de considerar abolit per la realitat. La llengua de la mare és només una de les diverses influències lingüístiques que rep l'infant. Una altra és la del pare. Una altra és la dels germans grans, si n'hi ha. Una altra és la de la llengua vehicular de l'escola. Una altra és la de les llengües que parla el televisor. I la que esdevé més decisiva que cap altra, que és la de la colla d'amistats de la mateixa edat, que és una llengua de grup molt compartida pels infants que l'integren i, alhora, molt influïda per la llengua de les famílies, de l'escola i dels mitjans de comunicació (la llengua del carrer ja no compta, perquè el carrer ha desaparegut com a àmbit infantil autònom).
M'identifico al cent per cent amb aquest article que vaig escriure amb motiu del 175è aniversari de La Pàtria i que ara reedito.
El Nadal, en
singular
Paraules per el DNV (8)
Propostes d'Emili Selfa Fort
Escarlenc
Conducta
desordenada o desgarbada d'una persona.
Maria ha
vingut hui molt escarlenca.
No puc
entendre com Joan és tan escarlenc.
Escarraixat
Sol
dir-se d'una persona, animal de càrrega o vehicle de transport que suporta un
pes excessiu i amb possibilitats de caure.
Toni
venia amb un cabàs al muscle tot escarraixat.
El carro
anava tan escarraixat que semblava que anava a esclafir.
Escatosa,
cama
Accepció
8: Una cama d'una persona amb problemes de circulació de la sang i de varius,
pot produir escates en la pell.
Té una
cama escatosa.
La cama
és tan escatosa que no pot curar-se.
Paraula
ben viva a la parla de La Safor.
Escollat
(1)
Accepció:
Acovardit, malaltós, enfitat.
L'he
trobat escollat, no sé si ho traurà.
Escollat
(2)
Accepció:
Malaltia consistent en una parada al baix ventre que produeix vòmits o agonia.
Antigament als pobles la curava, generalment, una curandera, i ho feia aplicant
la tècnica de les ventoses al melic del malalt gitat, amb les mans i l'ajuda de
mel. Els curanderos solien curar l'enfit i l'escollat.
Està
llevant-li l'escollat amb la palma de la mà i el melic del malalt untats amb
mel; pressiona amb la mà en forma de coveta i la panxa puja per l'efecte
ventosa.
Testimoni
oral de Gràcia Fort Aparisi (Beniopa, 1929) i d'experiències
pròpies.
Esgallinar
Referit a
persones: Rebolicar, alterar l'estat d'ànim, parlar fort o a crits.
Referit a
coses: Desordenat, fort o intens.
Toni va
aconseguir esgallinar al personal en un no res.
Estava
tan esgallinat que no li feren cas.
Plou
esgallinant.
Espampolat
Accepció:
Quan una persona va exhibint-se amb la roba ben aparatosa o
cridanera.
Acaba de
passar Magdalena tota espampolada, exhibint-se, amb la última gavella per a
dalt.
Jaume
anava tant espampolat que semblava un ballarí de teatret.
Espernegat
Accp. 3
de Despernegat: Adj. Persona treballadora en excés que mai té temps per a si
mateix ni per a fer societat o amistats.
És un
espernegat, mai el trobaràs a la plaça prenent una cervesa.
No sigues
tan espernegat que no t'ho tens que endur a l'altre món.
Espina de
gat
Espina.
Accep. 10. Espina de gat. FUST. Sistema d'unió de xapes o fulloles de fusta
sobre un tauler a base de tires paral·leles de xapes que tenen el dibuix de les
vetes de biaix i es disposen simètricament, de manera que semblen una
raspa.
El dibuix
de l'espina de gat és molt decoratiu i s'usa molt en
marqueteria.
Paraula
de la fusteria tradicional.
Estella
Accep. 5.
Locució o refrany: Qui té troncs fa estelles. S'usa per a indicar que si es
guarda un bé, en cas de necessitat sempre pot partir-se i resoldre la
necessitat.
Vicent ho
va vendre tot, s'ho va gastar tot i ara no té per pagar els deutes. Veus: Qui té
troncs fa estelles.