(Publicat al diari Avui el 4 de desembre del 2007)
M'agradaria fer-me vell en un país on la gent fos neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç. I m'agradaria que el meu país fos aquest país. Ei, si pot ser.
Sí: el paràgraf anterior és fet de paraules de collita pròpia, però també de paraules manllevades de Josep Carner, de Salvador Espriu i de Pere Quart. I sí: el títol és manllevat de Lluís Llach. Però deixem-nos de citacions, tot i que són totes pertinents per anar a parar allà on vull anar a parar, que és a la manifestació de dissabte. Tots els que hi érem vam fer una gran afirmació de catalanitat. Vam fer un pas endavant. Això és evident. Però
Però, des del punt de vista del catalanisme lingüístic, cal dir, clar i català, que el dret a decidir ja el tenim com a catalanoparlants (no sempre i a tot arreu, però sí en la gran majoria de situacions comunicatives). Si el dret lingüístic a decidir no l'exercim a favor de la nostra llengua, si ens continuem passant al castellà sense necessitat, si a la nostra vida quotidiana mantenim submergida la llengua comuna dels Països Catalans, la culpa és nostra. Encara diré més: si els centenars de milers de manifestants de dissabte, a partir d'aquesta setmana, ens expresséssim tots plegats sempre en català en les relacions interpersonals, el progrés de la vitalitat de la nostra llengua seria instantani i espectacular. Convençuts ja n'estem, de manera que ens cal –només– vèncer la mandra que ens impedeix de fer aquest petit esforç. No podem donar sempre la culpa de tot als nostres polítics.
Encara hi ha combat. Per avançar cap a la nostra plenitud nacional, però també cap a la nostra plenitud idiomàtica.
Trobo que aquest article meu del 2007 és del tot vigent.
Puntax?
Això
rai!
Una
de les paraules que sovint es cataloguen en perill d'extinció és rai, que
trobem en expressions com ara “això rai”, “ara rai”, “tu rai”, “malament rai” i
“encara rai”. Alguna cosa deu tenir aquesta paraula perquè fins i tot l'he
trobada a internet, recollida en un post titulat “Diez palabras que el castellano debería apropiarse del catalán
(antes de que sea demasiado tarde)”, al costat d'altres paraules com
ara llufa, corcó, somiatruites i
lletraferit.
Segons el diccionari, rai és un ‘mot que, posposat a un membre
d'una oració, introdueix o emfatitza un sentit satisfactori que contrasta amb
allò que es desprèn del context lingüístic, més o menys ampli, o amb allò que es
pressuposa o se sobreentén'. Ho exemplifiquen les oracions següents: “En Pere
rai; ell no està tan mal ferit i segur que se'n sortirà”; “Avui rai, que ja
tenim la feina enllestida” i “Si podem acabar rai; el mal és si no tenim prou
temps”. Però, sobretot, rai s'utilitza en l'expressió “això rai”, una
estructura que des de fa uns anys s'està arraconant per deixar pas a l'expressió
“cap problema”, menys genuïna i més encarcarada. Un exemple seria “He trencat la cadira. / Això rai! No et preocupis”, millor que “Cap
problema! No et preocupis”. Tal com assenyala el lingüista Marcel Fité a
Proudubtes.cat (Barcanova, 2014), “cap problema” és “una estructura molt
més rígida i limitada que no pas les que es poden crear a partir del mot
rai”. A més, afegeix, “rai, tu rai, això rai, etc.,
són formes estàndard, és a dir, aptes per a tots els registres i situacions”, en
canvi, “cap problema és més pròpia del llenguatge juvenil i de les
situacions sense cap marca de formalitat”.
En el
llibre Proudubtes.cat, que resol els dubtes més freqüents del català
d'una manera senzilla i clara, Fité també recull el mot renoi, que, així
com rai, té una gran càrrega expressiva i és difícilment traduïble a una
altra llengua. Recomana usar-lo com a traducció de la paraula castellana
dichoso, quan té el sentit de ‘subratllar la molèstia d'alguna cosa', per
exemple en el cas de “¡Dichoso trabajo!”, que podríem traduir per “Renoi de
feina!”. En aquest cas, també podríem optar per altres traduccions, com ara
“Maleïda feina!”, “Coi de feina!” o “Recoi de feina!, per citar-ne
algunes.
Sabíeu que...
Rai és
una paraula intensificadora molt eficaç des del punt de vista comunicatiu, però
que en els últims anys ha estat arraconada. Darrerament, l'expressió “això rai”
ha estat substituïda malauradament per “cap problema”.
Paraules per el DNV (5)
Propostes d' Emili Selfa Fort
Ceba bavosa
Ceba: Accep. 13. Ceba bavosa. Ceba tendra, molt apreciada, la primera de
l'estiu, que té les capes exteriors molt caldoses i és per això que no té bona
conservació per a molt de temps.
Al juliol collirem la ceba bavosa.
La ceba bavosa es cou en no res.
Beniopa. Els horts. Martí Domínguez, Ed. L'Estel.
València 1972. pàg. 28.
Cendra tellosa
Accepció: Es diu de la cendra després de banyar-la. La cendra ha passat
de pols a una espècie de pasta fangosa.
Pots recollir la cendra tellosa, acabe de tirar-li aigua.
Clau aganxat
Clau 2. Accp. 7. Clau de ganxo o clau aganxat o també clau de
volta.
Dus-me un parell de claus aganxats per poder penjar el
quadre.
Paraula de la fusteria tradicional.
Bibl. Valencià en perill d'extinció.
Coca de mida
Accep. 15: Coca de mida. Coca en llanda o coca
dolça.
La coca de mida està tova i dolça, està boníssima.
Dóna'm la recepta per a fer la coca de mida.
Paraula de la parla de La Safor.
Coll torçut
Expressió usada per definir el mal de coll, quan una persona no pot
adreçar-se pel mal dormir o per efecte d'una feina.
Maria té el coll torçut, deu d'haver passat mala
nit.
Conhortat
Aconformat.
Regina està prou conhortà de la mort de son pare.
Els tres germans quedaren conhortats amb el repartiment de
l'herència.
Testimoni oral d'Aureri Mansanet (Simat de la Valldigna, La Safor,
1950)
Corriller
Persona que li agrada molt viatjar o que sempre està disposat a
desplaçar-se.
Ma mare és prou corrillera, sempre està a punt per pujar al
cotxe.
El diccionari CVB d'Alcover-Moll la recull, encara que amb un altre
significat.
Coscolla
Ampliació o millora de la definició de l'accepció 2: Malaltia que afecta
a l'arròs i a altres plantes, secant la planta de baix a dalt; prové de la falta
d'aigua.
La sequera està generant molta coscolla a l'arrossar.
Paraula d'ús agrícola a les marjals de La Safor.
Cotxe de línia
Autobús de línia regular.
Vaig agafar el cotxe de línia per a anar a
Cullera.
Paraula de la parla de La Safor.
De bestret o caigut
De les dos modalitats més comunes de pagar el lloguer una és de bestret
(bestreta) on s'anticipa el pagament de la mensualitat i l'altra és de caigut on
es paga a final del mes (caigut).
¿Em pagaràs de bestret o caigut?
Bell llemosí
Manuel Castaño