Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXVIII)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

● En el DNV trobem bisèmia que definix:

f. LING. Propietat d'un signe lingüístic que té dos significats diferents.

I també trobem dissèmia que definix:

f. LING. Homonímia que es produïx quan una seqüència fònica té dos significats distints i que no estan relacionats.

En el DNV trobem també polisèmia que definix:

f. LING. Diversitat de significats d'una paraula.

Es veu clarament que la paraula polisèmia està formada pel prefix poli– que deriva del grec πολυ que significa 'molt' i de la forma sufixada –sèmia que prové de la paraula grega σῆμα que significa 'signe'. Polisèmia significa, doncs, 'propietat semàntica per la qual un element lèxic té diversos significats'.

En el cas de bisèmia, emprem el prefix bi– que deriva del llatí bis que significa 'dues vegades'. Bisèmia significa, doncs, 'propietat semàntica per la qual un element lèxic té dos significats'.

En el cas de dissèmia, emprem el prefix di– que deriva del grec δίς que significa 'dos'. La grafia hauria de ser disèmia i no dissèmia i el significat ha de ser exactament el mateix que el de bisèmia. En totes les paraules de la nostra llengua formades amb el prefix di- no apareix mai la s final de la paraula grega δίς. Escrivim dibranqui, dicromia, dimorf, disèpal, disacàrid, disíl·lab, diteisme, díton, etc. Com veiem en les paraules relacionades, encara que a continuació del prefix di– hi haja una paraula que comença per esse (disèpal, disacàrid, disíl·lab) la esse no apareix mai duplicada, com tampoc apareix duplicada en asèmia, monosèmia o polisèmia. ¿Per quim motiu, doncs, hem de grafiar dissèmia i no disèmia? ¿Hi ha cap raó per a posar dues esses en aquest cas concret?

La paraula dissèmia no la trobem en el Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra (1931) ni en el Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor (1985). Sí que la trobem en el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana (3a edició, 1993) amb la definició següent:

Cas de l’homonímia que es produeix quan una seqüència fònica té dos significats distints no relacionats.

I d’ençà que la paraula apareix en el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Enciclopèdia Catalana que ja la trobem, amb definicions idèntiques o molt semblants, en el DIEC (1a edició, 1995), DIEC (2a edició, 2007), GDLC (1998), DVal (2a edició, 1996) (en la 1a edició no apareix) i Gran diccionari 62 (2000). I ara la trobem també en el DNV.

En psicologia, hi ha la paraula dissèmia –grafiada, en aquest cas sí, amb dues esses– que significa 'incapacitat d’entendre els senyals del llenguatge no verbal'. La persona que patix dissèmia no únicament no entén què vol dir una altra persona quan gesticula sinó que és completament incapaç de fer els gests adequats per aconseguir que altres persones entenguen les idees o els sentiments que vol expressar.

En aquest cas, la paraula dissèmia està formada pel prefix dis– provinent del grec δυσ que significa 'dificultat', 'anomalia'. Amb el prefix dis– estan formades paraules com ara: discinèsia, disfàgia, disfàsia, disfonia, dislèxia, disortografia, dispèpsia, dispnea, dissimilació, etc.

Considere, doncs, que:

1) El DNV hauria de tindre l’entrada disèmia amb el significat 'propietat semàntica per la qual un element lèxic té dos significats'.

2) El DNV hauria de tindre l’entrada dissèmia amb el significat 'incapacitat d’entendre els senyals del llenguatge no verbal'.

3) Com que disèmia i bisèmia són paraules que tenen exactament el mateix significat, seria convenient eliminar bisèmia del DNV perquè és una paraula innecessària que no aporta res de nou.

4) En el cas de decidir deixar les dues paraules, disèmia ha de ser la forma principal i bisèmia ha de remetre a ella, ja que són vocables equivalents.

● La primera accepció de l’entrada quintar del DNV és:

m. METROL. Antiga unitat de pes equivalent a 4 arroves o 104 lliures.

Segons aquesta definició una arrova equival a 26 lliures. Açò és veritat per a Catalunya, però no per al Regne de València a on l’arrova tenia 36 lliures a València, 24 lliures a Alacant i 32 lliures a Castelló.

● La tercera accepció de l’entrada quintar del DNV és:

quintar mètric m. METROL. Unitat de pes equivalent a cent quilograms, de símbol q.

En lloc de quilograms ha de dir quilograms força o, millor encara, quiloponds. El quilogram és unitat de massa del S.I. i el quilogram força o quilopond és unitat de força del sistema Tècnic.

El quintar és, en efecte, una unitat de pes.

● En el DNV falta la paraula garantisme que significa 'model jurídic que intenta garantir els drets i les llibertats de les persones davant els possibles excessos del poder públic o de les agressions d'altres persones'.

● En el DNV falta la paraula garantista.

● En el DNV falta sensibilitat química, nom d’una malaltia cada volta més freqüent, per desgràcia.

● En el DNV falta la paraula practicitat.

● En el DNV trobem escriure a màquina i màquina d’escriure però no trobem cosir a màquina ni màquina de cosir.

● En el DNV trobem dismorfisme però no trobem el derivat dismòrfic.

● En el DNV trobem epítesi però no trobem epitètic. En canvi, sí que trobem paragoge i paragògic.

● En el DNV falta la paraula diteisme que significa 'religió que creu en l’existència de dos déus'.

● En el DNV trobem l’entrada dittografia que definix de la manera següent:

f. BIBLIOT./PALEOGR. Error de còpia, freqüent en els manuscrits antics, consistent a repetir una síl·laba, una paraula o un grup de paraules.

Falta una segona accepció que arreplegue el significat que aquesta paraula té en psicologia: 'trastorn ortogràfic que consistix en el fet de repetir en l’escriptura lletres, síl·labes, etc.'

● En el DNV trobem l’entrada dittologia que definix de la manera següent:

f. LING. En la parla, repetició involuntària d'una síl·laba o d'una paraula sencera.

Aquesta definició, en lloc de la marca LING. ha de portar la marca PSIC.

Considere més adequada la definició 'trastorn de la dicció que consistix en el fet de repetir involuntàriament sons, síl·labes o paraules sense arribar al tartamudeig'. El cas més corrent de dittologia és el de la persona que, en el seu parlament, diu dos o tres voltes seguides determinats mots, sobretot si són monosíl·labs, com ara la-la-la, que-que-que, de-de-de, jo-jo jo, el-el-el, etc.

Falta una segona accepció que arreplegue el significat que la paraula dittologia té en morfologia: 'fenomen pel qual determinades paraules poden adoptar diferents modalitats morfològiques en funció del context en què apareixen'. (Exemple: bé i ben).

● En el DNV falta l’adjectiu ficcional que significa 'pertanyent o relatiu a la ficció'.

● En el DNV falta el verb ficcionar que significa 'escriure una obra de ficció basant-se en fets reals'.

● En l’entrada companyó es podria posar com a exemple el refrany valencià un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó, equivalent al castellà un grano no hace granero, pero ayuda al compañero.

● El DNV no arreplega la coneguda dita valenciana secret de dos, merda de gos. El significat de la dita és tan evident que no cal cap explicació.

● El DNV no arreplega la paraula etnopoètica que significa 'branca del folklore que estudia les manifestacions artístiques de base verbal que crea el poble'.

● El DNV no arreplega la paraula etnopoètic.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

disèmia

dismòrfic

diteisme

epitètic

etnopoètic

etnopoètica

ficcional

ficcionar

garantisme

garantista

practicitat

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

cosir a màquina

màquina de cosir

secret de dos, merda de gos

sensibilitat química

un gra de blat no fa muntó, però ajuda al companyó

 

4. Bibliografia

AADD; Diccionari de la Llengua Catalana. (3a edició) (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1993)

AADD; Gran Diccionari de la Llengua Catalana. (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998) [= GDLC]

AEG-Telefunken; Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)

Aguilar Peris, José & Senent Pérez, Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona, 1980)

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]

Allard, Raymond; Le système international de mesures (Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París, 1963)

Alsina i Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes. (Curial, Barcelona, 1996)

Besnier Romero, Luis; Medidas y pesos agrarios. (Ministerio de Agricultura, Madrid, 1964)

Cabanes Martínez, Raúl; El sistema internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid, 1983)

Catalá de Alemany, Joaquín; Física general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia, 1958)

Dalmau Carles, José; Aritmética razonada y nociones de álgebra. (Edició de l’autor, Girona, 1938)

Fabra i Poch, Pompeu; Diccionari General de la Llengua Catalana. (7a edició, EDHASA, Barcelona, 1977)

Ferrer Pastor, Francesc; Diccionari general. (València, 1985)

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca / València, 1995) [= DIEC1].

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].

Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició, Edicions Bromera, Alzira, 1996) [= DVal].

Real Academia Española; Diccionario de la lengua española. (22a edició, 2 volums, Espasa-Calpe, Madrid, 2001) [= DRAE]

 

5. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 7 de novembre del 2014

 

 ---------------------------------------------------------------------------------------------