InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1072 (dijous 20/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 300 dites que faran història
 
2) Joan Tudela - Bícing amb accent
 
3) J. Leonardo Giménez - Parlem de l'abandó del pronom "en"
 
 
5)  Lou Hevly - Piles que duren molt més
 
6) Teresa Tort - Tracalet
 
7) Andreu González - Quim Monzó, amb essa sorda
 
 
9) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
 
 
 
 
2)
 
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del diari ARA dissabte 1 de novembre del 2014

Bícing amb accent

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 23 d'octubre del 2007)

Quan l'àrea de Barcelona va tornar a optar pel tramvia, vam tenir una alegria lingüística. Vam recuperar un nom ben català i ben popular: el tram. Recordeu aquell poema de Salvat-Papasseit? Sí: aquell titulat Encara el tram, que fa Noia del tram… i que enamora, el poema i la noia. Per més encert, trambesòs al nord i trambaix al sud.

En canvi, amb el nou bicing, l'Ajuntament de Barcelona ens ha donat un disgust. Calia batejar una cosa nova. La llibertat a l'hora de triar era absoluta. Però la sensibilitat catalana va ser zero. No parlo de catalanisme, parlo de catalanitat. En comptes d'optar pel ben català i ben popular bici acompanyat, per exemple, del prefix Barna, que faria Barnabici, o per una altra solució similar, l'Ajuntament de Barcelona s'ha empescat bicing, que no és paraula catalana ni tampoc anglesa. És pseudoanglès. La gent que en sap, al principi pronunciava baicing.

Però siguem benèvols. Potser l'Ajuntament de Barcelona sap que el sufix ing és força productiu en català i, a més, connota modernitat: bé tenim ara en català paraules com càmping i pàrquing. Si fos així, però, el nou servei de bicicletes s'hauria d'haver escrit bícing amb accent. Ara el bicing sense accent ja s'ha popularitzat i la cosa no té remei. O sí. És ben senzill: diguem-ne bícing amb accent. Aleshores ja tenim una paraula catalana nova, perfectament incorporable al nostre diccionari. Que és un detall? És que la llengua –i encara més l'escriptura– és sempre una qüestió de detalls. Au va! Bícing amb accent. La nostra llengua i la nostra capital, d'aquesta forma, farien que una història que ha començat malament acabi amb un final feliç.

Han passat set anys des que vaig escriure aquest article. L'Ajuntament de Barcelona no ha fet cap cas de la meva proposta. Així i tot, hi insisteixo. Si Barcelona vol ser una ciutat amable s'ha de preocupar dels detalls. De tots els detalls.

 

3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 24 d'octubre del 2014
 
Parlem de l'abandó del pronom "en"
 
J. Leonardo Giménez
 
No fa molts dies m'arribà un document amb una marca informàtica de correcció d'una “i” repetida, amb la indicació “sobra una”. Com que el senyal corrector identifica perfectament l'errada, no hi ha problema, s'elimina una “i” i solucionat. Però l'erro no és material. És d'ús i gramatical. Li falta el pronom adverbial “en”. Hauria d'haver posat “EN sobra una”, de “i”, és clar. La xica que ha fet la correcció té un alt nivell de competència lingüística, en esta llengua i en dos més, i de segur que teòricament sap els llocs sintàctis i totes les formes que adopta tan nostrat pronom feble, però té el problema de molts i moltes jóvens de ciutats i pobles grans, on la interferència de la llengua de ponent, que asseca tantes coses de la nostra llengua, així com la tan proverbial deixadesa nostra, estan semant un dels elements gramaticals més distintius i més genuïns del nostre idioma com és l'adverbial “en”, juntament amb el seu company “hi”. En els pobles mitjans i menuts, aguanta, per ara, amb bona salut, però en els grans està perdent ús a la carrera. Dimarts passat, en un forn, de ciutat mitjana, vaig sentir com la fornera li deia a un client jovenet “Quants en vols?”. De pans, és clar, encara que haguera pogut ser de pastissos, però per al cas tenia igual. La contestació va ser “Vullc quatre”. Si el client ho haguera dit com de segur que ho diu son pare, sa mare i, millor encara, com ho diuen o ho dirien els seus iaios, no s'haguera menjat el “en” i haguera dit “EN vullc quatre. Pere Ortís, en un article publicat en Infomigjorn, es queixa del progressiu abandó dels adverbials esmentats i cita frases escrites en mitjans, també a Catalunya, que eviten el  “en”, com “Han estat arrestats tres, dels cinc lladres”, per Dels cinc lladres, N'han estat arrestats tres... El Barça ha fet onze punts, dels dotze que hi havia en joc, per Dels dotze punts que hi havia en joc, el Barça N'ha fet onze. La interferència al revés també pot produir-se, però segurament només en les criatures de curta edat. Quan el meu fill tenia, aproximadament, tres anys, i d'això EN fa trenta-un, vaig sentir que un amiguet castellanoparlant li demanava un “lapicero”. Ell li contestà “És que no EN tengo”. Assumpció total de l'adverbial “en”. Però la interferència li desaparegué ben prompte, per això que no patisquen les mares i pares recelosos que els seus fills no aprenguem bé el castellà.
 

4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 4 de novembre del 2014
http://www.ara.cat/premium/societat/Lortografia-guany-collateral_0_1243075690.html
 
 
Albert Pla Nualart
 
És preocupant que quan ens posem a avaluar la llengua ens centrem tant en l'ortografia, perquè ni una mala ortografia comporta sempre un escàs domini de la llengua -Josep Pla n'era un mestre i feia força faltes- ni una de bona és incompatible amb greus dèficits lingüístics.

L'obsessió ortogràfica pot acabar deixant en segon pla competències que són molt més centrals per poder expressar i entendre idees i sentiments complexos, com ara tenir un ric vocabulari o saber donar cohesió i intenció a un text.

Ni el fet que sigui tan fàcil d'avaluar ni la pressió i el prestigi socials que hi van associats justifiquen que l'ortografia ens faci cecs a un escandalós mal ús de les paraules o a la redacció entre caòtica i diarreica amb què massa sovint s'arriba a la universitat.

Llegir i escriure molt sota la supervisió personalitzada de docents que siguin bons lectors i escriptors és l'únic camí perquè els alumnes menys dotats assoleixin un digne nivell de llengua. L'ortografia esdevé llavors un guany col·lateral quasi garantit.

5)
 

Publicat en la revista digital NÚVOL dissabte 1 de novembre del 2014

Quan adjectius quantitatius —com massa, molt, gaire, etc.— modifiquen el mot temps, se solen traduir en anglès per locucions que inclouen l'adjectiu/adverbi long. Per exemple, el gir massa temps es tradueix per too long (més usual que too much time), el gir fa molt temps es tradueix o bé per for a long time (en temps de present) o a long time ago (en temps de passat) i el gir interrogatiu quant temps? correspon a how long?. Exemples:

1) Han estat governant durant massa temps.

They've been governing for too long.

2) Fa molt temps que no sabem res d'ells.

We haven't heard anything from them for a long time.

3) Tot això va passar fa molt temps.

All this happened a long time ago.

4) Quant temps vols quedar-t'hi?

How long do you want to stay there?

5) Et recordes quant temps hem de coure el peix?

Do you remember how long we're supposed to cook the fish?

6) Quant fa que els coneixes? Quant fa que els vas conèixer?

How long have you known them? How long ago did you meet them?

Vegem ara uns exemples en què es combinen les durades temporals amb el verbs durar (last), esperar (wait) i tardar (take took taken). Observem que, com és el cas en català, el mot time (temps) normalment no s'expressa.

7) Els efectes secundaris no duren gaire.

The side effects don't last long.

8) Aquestes piles duren més que les altres.

These batteries last longer than the others.

9) Les reunions sempre duren massa.

The meetings always last too long.

10) Hem esperat molt, potser massa.

We've waited a long time, perhaps too long.

11) M'has esperat gaire?

Have you waited for me long?

12) Vaig tardar molt. No vaig tardar gaire. Vaig tardar massa.

It took me a long time. It didn't take me long. It took me too long.

13) Tarda poc (No tarda gaire) a fer els deures.

It doesn't take him long to do his homework.

NOTA: Com es veu en els exemples 12 i 13, quan significa passar tant temps, el verb català tardar es tradueix en anglès pel verb take took taken i se sol fer servir d'una manera impersonal: p.e., l'anglès no sol traduir literalment una expressió catalana com Vaig tardar molt per I took a long time, sinó per It took me a long time. El sentit és que alguna cosa (representada en anglès pel pronom impersonal it) em va prendre molt temps. En un exemple com ara It takes him an hour to wash the dishes (Ell tarda una hora a rentar els plats), el subjecte it precedeix la clàusula infinitiva que fa de subjecte to wash the dishes: To wash the dishes takes him an hour, construcció correcta però poc habitual (vegeu també l'apartat de it anticipatori en aquest enllaç). Observem que el subjecte català ell es tradueix en anglès pel complement d'objecte him (en català, Rentar els plats li pren una hora). Més exemples:

14) Tardo una hora a fer el sopar.

It takes me an hour to make dinner.

15) Van tardar tres dies a arribar-hi.

It took them three days to get there.

Finalment, quan l'expressió catalana és impersonal, l'anglès omet el complement d'objecte. Exemple:

7) Quant es tarda? Es tarda una hora i un quart.

How long does it take? It takes an hour and a quarter.

 

6)
 
 
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 2 de novembre del 2014

Quim Monzó, amb essa sorda

Andreu González
 
8)
 
El dia 20N comença la Plaça del Llibre
 
 
9)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - a les altes
 
2) Eugeni S. Reig - a poquet foc
 
3) Antoni Llull Martí - Atànyer i atènyer
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. El datiu anticipat li.
 
5) Albert Pla Nualart - Els límits dels eufemismes
 
6) Quim Gibert - «Medio me pica España, contra heriditas, tiritas»
 
7) Pere Ortís - L'argot dels esports
 
8) Gabriel Bibiloni: 'El nou estat només ha de tenir una llengua oficial: el català'
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací