InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 218 (divendres 14/11/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - a bot de sacre
 
2) Eugeni S. Reig - a la part-davant
 
3) Antoni Llull Martí - Hackers i crackers
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Ésser i estar.
 
5) Albert Pla Nualart - Joan Solà i la incomoditat pragmàtica de les normes
 
6) Murgades: 'La llengua excita més que la literatura'
 
7) Josep Daniel Climent - 100 anys de l’Acte d’Afirmació Valencianista
 
8) Neus Nogué Serrano - Quatre anys sense Joan Solà
 
 
 
1)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig

 

a bot de sacre

Anar d’un lloc a un altre molt ràpidament, molt de pressa, sense perdre un minut.

No vaig tindre temps per a dir-li res. Va pegar a fugir de mala manera. Se’n va anar a bot de sacre.

En la rondalla Les velletes de la Penya Roja d’Enric Valor trobem:

Aconseguida aquesta seguretat, ella de s’anà a bot de sacre a vendre gemmes, anells, manilles i mil altres coses de valor, que no li aprofitaven per a altra cosa, i, amb una bona bossa de monedes d’or i de plata, se’n tornà a Tibi, on tothom s’estranyava dels diners que manifestava tenir, encara que ella procurava no fer-ne massa ostentació.

En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus d’Enric Valor, podem llegir:

Quan ell ho manava, ell sabria per què. I amb el geniot que solia traure el rei... Fuig, fuig! A complir a bot de sacre!

En la rondalla Peret d’Enric Valor, trobem:

Jeroni i Peret vivien tots dos en el mateix carrer, set o vuit cases enmig. Així, que, quan isqué Jeroni armat de la ganiveta per anar a casa de l’amic a matar-lo, va donar la casualitat que Carmeta havia obert la porta en aquells moments i el va veure venir a bot de sacre.

 

En valencià també es diu: corrents

La llengua estàndard sol emprar: corrents (o a corre-cuita, o a cuita-corrents, o cuita-corrents)

En castellà es diu: a toda prisa

 
 
2)

 

Entrada d'El valencià de sempre d'Eugeni S. Reig

a la part-davant

A la part de davant.

A la part d’avant té el jardí i a la part d’arrere l’hortet.

Aquesta locució és d’ús habitual en el parlar d’Alcoi.

L’escriptor Enric Valor i Vives l’empra en la seua obra literària. En la novel·la Temps de batuda trobem:

A la part-davant de casa Llorenç, pròxima, hi havia una era on una batedors madurs ereraven ja el gra quasi net.

He grafiat aquesta expressió la part d’avant perquè pense que aquesta manera d’escriure-la és més adequada que la grafia que va usar Enric Valor: la part-davant.

 

En valencià també es diu: a la part de davant

La llengua estàndard sol emprar: a la part de davant

En castellà es diu: en la parte de delante

 

 

3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 121)
 
 
Hackers i crackers
 
Antoni Llull Martí
 
Parlarem avui de dos termes relativament nous, prou coneguts dels qui per feina o afició utilitzen sovint els ordinadors, però que no ho són gens per a persones que per les circumstàncies que siguin no han tingut accés al món de la informàtica, sobretot les més majors o velles, que potser han vist escrits o han sentit parlar d’aquests termes i no saben que signifiquen. A elles sobre tot va dedicat aquest article.

Hacker és un mot anglès amb el qual es designa un expert en informàtica, generalment molt jove, i amb coneixements profunds de la constitució i programació dels ordinadors, que en pla un poc –o un molt– gamberro (permeteume que usi aquest mot castellà, ja que parlam de mots que no són pròpiament de la nostra llengua), es dedica a fer bromes, de vegades ben feixugues, a altres usuaris d’ordinadors, a través d’Internet o del correu electrònic. Alguns fins i tot han aconseguit ficar-se en els ordinadors de la NASA, del FBI, o de l’armada de diversos països, fent-los veure la seva fragilitat. Altres amb menys malícia, han posat en circulació dins la xarxa global missatges humorístics que ningú sap d’on provenen. Alguns d’aquests hackers són admirats arreu del món, encara que algunes de les seves proeses siguin francament delictives. De vegades s’usa el mot hacker com a sinònim de ‘delinqüent informàtic’, però normalment es reserva per aquells qui amb les seves activitats, tot i que empiposes, no cerquen lucrar-se ni causar mal a ningú, sinó divertir-se una mica.

Per a aquells experts que incorren clarament en delictes informàtics, es creà el terme cracker. El mot podria provenir del verb anglès crack, ‘rompre’, amb l’usual sufix -er, però sembla que els seus creadors el formaren, fa una vintena d’anys, de la fusió dels mots criminal hacker (cr+(h)acker). Alguns dels virus creats per aquests han causat perjudicis que, econòmicament, es poden comptar per centenars de milions d’euros, i s’han introduït en els sistemes informàtics de l’exèrcit posant en perill la seguretat nacional d’importants països del món, i en les bases de dades de grans empreses i bancs i caixes d’estalvi, robant a molts milers de persones. Mirau si en poden fer de matx, aquests desviats genis de la informàtica!

 

4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Ésser i estar.

 
 

     Poder precisar les subtils diferències que hi ha en català entre aquests dos verbs és simplement qüestió de pràctica. També cal haver-hi nascut. Però és un recurs totalment errat voler dir les coses tal com les diu el castellà, que és el que fan molts. Per tant, cal parar ment a les bones lectures i al que diuen les persones que parlen bé l'idioma. Entretant, analitzem alguns casos que poden ésser-hi il·lustratius:

     Unes vegades estar vol dir una condició estable i unes altres la vol dir ésser. Estar malalt, per exemple, vol dir que hom està transitòriament malalt; ésser un malalt vol dir que s'és un malalt crònic.

     Estar poques vegades vol dir trobar-se en; en canvi ésser sempre ho vol dir. Així, hom no pot dir *Que està el Jordi?”, quan arriba a un lloc demanant per algú, sinó que ha de dir: Que hi és el Jordi?, o: Que hi ha el Jordi? És a dir, que quan hom es troba transitòriament en un lloc, sempre hi és, i mai no *hi està”, en aquest lloc. No podem dir: *Està a Barcelona a veure el Barça”, cal dir: És a Barcelona a veure el Barça. Tampoc no podem dir: *El Jordi està a la cuina”, sinó que hem de dir: El Jordi és a la cuina. *El nen està a l'escola”, sinó que cal dir: El nen és a l'escola.

     No es pot dir: Tots els qui *estaven” allí l'aplaudiren, sinó que cal dir: Tots els qui eren allí l'aplaudiren.  No es pot dir: Quan ella arribà, ell no *estava”, sinó que cal dir: Quan ella arribà, ell no hi era.   

     Estar, però, i millor estar-se, vol dir viure o residir en un lloc. Així direm: Aquesta gent abans vivien aquí, però ara s'estan a Barcelona.

    Referent al menjar, aquest en català mai no *està” bo, sinó que sempre és bo. Per tant, no podem dir: Que bona que *està” aquesta sopa! El pastís *està” molt bo, sinó que hem de dir: Que bona que és aquesta sopa! El pastís és molt bo. L'escudella és bona, mare. El pa amb tomàquet era molt bo.

     Com a principi general, podem assegurar que usant el verb ésser rares vegades faltarem a la gramàtica. Quan dubtem, doncs, el més prudent és usar aquest verb. El sentit comú i la pràctica, després, ens aniran fornint l'ús correcte dels dos verbs.

     Tampoc no és gens d'aconsellable la forma progressiva, perifràstica del “estar fent”. El castellà l'usa molt, però el català l'usa poc; i amb això vull dir també el català comú i ordinari que parlava la gent fins fa poc. Quan la meva mare ─noranta-cinc anys─ em trucava per telèfon, no em demanava mai: Què estàs fent?, sinó que em demanava: Què fas? Que Sopes? Dines? Mai no em demanava: Que estàs sopant?

Conseqüentment, acostumem-nos a dir, en lloc de A cal Robert estan sopant, Els nois estan jugant, Està fent sol, Està plovent, Estan assajant: A cal Robert sopen. Els nois juguen. Fa sol. Plou. Assagen. És més usual la perífrasi emprant-hi el verb auxiliar anar: Mentre sortíem, anava plovent. Cantàvem, mentre ells anaven tocant. 

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 25 d'octubre del 2014

Dilluns farà quatre anys que va morir Joan Solà: el lingüista que més ha fet perquè el català no mori d’arteriosclerosi, el professor que s’obligava i obligava els seus alumnes a qüestionar-ho tot, començant per les normes sense altre crèdit que l’autoritat o la tradició.

De vegades se’n sortia i de vegades no. Per exemple, la seva distinció entre d’aquí (“T’ho diré d’aquí uns dies”) i d’aquí a (“D’aquí a Nadal ho hem de tenir fet”) -la norma establia i estableix l’ús de d’aquí a en tots dos casos- la va formular el 2008 i ha tingut un èxit fulgurant en els mitjans.

Per contra, la seva defensa de sigut com a forma estàndard preferent del participi de ser continua sense fer forat a Catalunya. (En canvi, tant la gramàtica com el diccionari normatius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua s’hi decanten clarament.)

No vull entrar ara en les raons que fan que Solà (i jo mateix) prefereixi unificar el participi del verb ser en la forma sigut en un registre estàndard. He dedicat altres tastos al tema. Però sí que vull destacar la sensibilitat que hi ha al darrere.

Solà mai accepta de bon grat que la forma més viva, clara i genuïna sigui postergada per una de més insòlita i arcaica per la pressió d’una elit. I sempre és enemic de tot el que fa la llengua correcta innecessàriament més difícil -una llengua d’iniciats- no pas per fer-la millor lingüísticament sinó per fer-la servir com a marcador de classe social.

Es rebel·la contra la idea masoquista que el prestigi d’una norma és directament proporcional a la incomoditat pragmàtica amb què s’aplica. És aquesta rebel·lió la que fa que s’associï amb Coromines per estalviar als alumnes de català l’infern que suposava, sense aportar cap benefici, distingir entre per i per a davant d’infinitiu.

Continuar lluitant perquè es flexibilitzin les normes que no estan al servei de la gent és el millor homenatge que li podem fer.

 
6)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 21 d'octubre del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4215926/20141021/murgades-llengua-excita-literatura.html
 
Murgades: 'La llengua excita més que la literatura'
 
 
7)
 
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians diumenge 22 d'octubre del 2014
http://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com/2014/10/100-anys-de-lacte-dafirmacio.html
Josep Daniel Climent
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dimecres 25 de juliol del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net