InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 1065 (dilluns 10/11/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
SUMARI
1) 300 dites que faran
història
2) Inauguració de l'exposició Obrint portes:
la llengua catalana a la Universitat de
Barcelona
5) Joan Abril Español - Un diccionari
pervers
6) X Jornada Joan Fuster: Prosa i creació literària en
Joan Fuster
7) Nou distribuidor d'Edicions del Bullent a les
Illes Balears
1)
Inauguració de l'exposició
Obrint portes: la llengua catalana a la Universitat de
Barcelona
L'exposició explica, en termes generals, les principals
accions que ha dut a terme la UB en matèria de política lingüística per
contribuir a la normalització del català en l'àmbit universitari.
L'acte
tindrà lloc el dimecres 19 de novembre al vestíbul principal de l'Edifici
Històric de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585),
a les 18.00 hores. L'acte d'inauguració serà presidit pel rector de la
Universitat, Dídac Ramírez i Sarrió.
Hi ha la possibilitat de fer, entre
el 25 de novembre i el 16 de desembre, visites guiades. Per a més informació,
cal contactar amb el comissari de l'exposició, Abel Carretero (abelcarretero@gmail.com
o 629 91 50 96). El dia de la inauguració hi haurà més detalls sobre aquesta
qüestió.
3)
Publicat en VilaWeb diumenge 26 d'octubre del
2014
4)
Publicat en VilaWeb dimecres 29 d'octubre del
2014
Entrevista a l'autor del bloc 'El pols de la llengua als
Països Catalans'
5)
Publicat en EL PUNT AVUI dijous 30
d'octubre del 2014
Un diccionari
pervers
Joan Abril Español
Aquest mes d'octubre han arribat a les llibreries i a la xarxa les
esplendoroses novetats del Diccionario de la Real Academia
Española (RAE), una acadèmia que paguem tots els contribuents de
l'Estat espanyol, una acadèmia que segur que té com a punt de referència totes
les sensibilitats d'un estat que vol ser democràtic.
Majoria silenciosa, consulta popular, autogovern o plebiscit són algunes
de les novetats que apareixen a la 23a edició del diccionari. Al terme consulta
s'hi afegeix ara consulta popular, i es defineix com a “referèndum” o “procés
pel qual les lleis se sotmeten al vot popular”. A més, amplia el concepte de
referèndum i obre la porta a ser consultiu, ja que es defineix com a “procés pel
qual se sotmeten al vot popular lleis o decisions polítiques amb caràcter
decisori o consultiu”. Casualment, doncs, la RAE barreja conceptes –una consulta
popular resulta que també és un referèndum–, a deu dies del nou
9-N. Aquesta
ampliació del concepte de referèndum pretén que s'associï amb una consulta
popular, per tal d'argumentar una hipotètica impugnació.
En aquest context enrarit políticament, la RAE dóna veu al terme encunyat
pel PP de majoria silenciosa com a “majoria que suposadament forma part de la
generalitat dels ciutadans que no expressen públicament la seva opinió”. Però
hem de pensar que aquesta nova entrada és fruit de la casualitat i que no té res
a veure amb el procés sobiranista que viu el nostre país, una majoria real que
es concentra per a una via catalana o per a la V, per exemple. Però no vull
malpensar d'una Real Academia tan curosa i tan respectuosa amb totes les
opinions i pensaments que circulen arreu de l'Estat
espanyol.
La segona accepció de ‘plebiscit' abans es definia com a “consulta que
els poders públics sotmeten el vot popular directe perquè s'aprovi o es refaci
una determinada proposta sobre sobirania, ciutadania i poders excepcionals”, i
ara només parla d'una “determinada proposta sobre una qüestió política o legal”.
Segons la RAE, doncs, un plebiscit no té res a veure amb una proposta sobre
sobirania, per exemple. És a dir, quan el president de la Generalitat convoqui
noves eleccions i pacti el punt comú favorable a la independència de Catalunya,
¿això ja no tindrà res a veure amb unes eleccions
plebiscitàries?
I ¿què és una nacionalitat? Doncs en un dels significats era un “estat
propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació”. Però ara resulta que
és un “vincle jurídic d'una persona amb un Estat que li atribueix la condició de
ciutadà d'aquest Estat”. Quan convé, doncs, Espanya és una nació i quan no és
simplement un Estat, i segur que no té res a veure tampoc amb el procés
sobiranista que viu el meu país. Res a veure.
Després d'analitzar totes aquestes esmenes, i me'n deixo moltes més per
raons d'espai, també la RAE haurà de revisar el concepte de casualitat i
reflexionar si les noves accepcions són un reflex dels temps i de la voluntat
dels poders de configurar una realitat a la seva mida. Les filòlogues Sílvia
Senz i Montse Alberte ja ho han denunciat, a través de l'estudi Lexicografia
unitarista espanyola: les esmenes de cara al DRAE 2014 contra el procés català.
Una denúncia que convé que arribi a l'opinió pública per tal d'“impugnar”
–¿davant el Tribunal Constitucional?– aquestes noves definicions elaborades amb
criteris perversament polítics. Conclusió: la RAE ja no és una
acadèmia.
6)
X Jornada Joan Fuster: Prosa i
creació literària en Joan Fuster
Dia: 13 de novembre de 2014, de 9.30 a 19 h
Lloc: Casa de la Cultura de Sueca (carrer de la Mare de Déu,
2)
Organitza: Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i Ajuntament de
Sueca
Joan Fuster (Sueca 1922-1992) fou, sens dubte, un cas
modèlic d'escriptor vocacional, que va saber convertir en professió una profunda
pulsió personal a comunicar-se per mitjà de l'escriptura. El resultat de la seua
intensa dedicació foren desenes de llibres, centenars d'articles apareguts en
diversos periòdics al llarg d'una trentena d'anys, un seguit d'anotacions
diàries només en part conservades, milers de cartes i de fitxes de
treball
La Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València, en el
marc de la seua col·laboració amb l'Ajuntament de Sueca, ha volgut dedicar a
l'anàlisi de la prosa i la creació literària una de les jornades que
periòdicament dedica a l'estudi, la revisió i el debat entorn d'aspectes
específics de l'obra fusteriana, de la seua personalitat i de les matèries que
ocuparen en un moment o altre un àmbit i una funció centrals en les seues
reflexions.
Amb aquest propòsit, diversos especialistes s'encarregaran
de presentar visions detallades sobre parcel·les ben significatives de
l'escriptura fusteriana.
D'una banda, la seua tasca com a traductor, en particular
de textos narratius (amb Albert Camus, en primer terme). D'una altra,
l'assagisme literari del nostre autor, ben delimitat al costat dels seus estudis
sobre història cultural i de les seues propostes civils. Igualment es tractarà
sobre l'obra dietarística, mantinguda regularment durant anys i en bona part
publicada, bé com a diaris, bé en reelaboracions i ampliacions com a assaigs
particulars. Es parlarà també sobre la tasca de Fuster com a crític literari,
una de les seues primeres aportacions, i més en concret en l'observatori que
mantingué al setmanari barceloní Destino. Per a abordar l'escriptura
periodística s'ha triat el període situat entorn de la mort de Franco (1975) i
que s'anomena la Transició política, l'única etapa en què Fuster pogué
expressar-se en la premsa amb una certa llibertat i amb el desig d'intervenir en
els canvis sociopolítics i culturals en marxa.
Es tracta d'un conjunt de qüestions de la més alta
importància perquè els assistents puguen conèixer millor el pensament del gran
autor valencià.
Programa
matí
9.30
h Obertura
a càrrec del rector de la Universitat de València, de l'alcalde de Sueca i del
coordinador de la Càtedra Joan Fuster
9.45 h “La
traducció literària de Joan Fuster”
Francesco Ardolino (Universitat de
Barcelona)
11.00 h
“L'assaig literari de Joan Fuster: Diccionari per a
ociosos”
Enric Balaguer (Universitat d'Alacant)
12.15 h
Descans
12.45 h
“El dietarisme de Joan Fuster”
Anna Esteve (Universitat d'Alacant)
14.00 h
Descans i dinar
Vesprada
15.30 h
Visita guiada a la Casa Fuster
16.15 h
“La crítica literària fusteriana en Destino”
Josep Vicent Garcia Raffi (Universitat de
València)
17.30 h
“L'expressió periodística de Joan Fuster durant la
Transició”
Nel·lo Pellicer (Universitat de València)
18.45 h
Acte de cloenda i lliurament de
certificats
Inscripció
Nom:
Cognoms:
Adreça:
Codi postal:
Població:
Telèfon:
E-mail:
Certificat d'assistència:
7)
Nou distribuidor d'Edicions del
Bullent a les Illes Balears
Tenim nou
distribuïdor a les illes Balears. A partir d'ara, Serrano llibres servirà els
nostres llibres a les llibreries de Mallorca, Eivissa i Menorca.
Durant molts anys ha
estat l'editorial Moll la que ens feia aquesta tasca. Tristament, ha tancat
l'editorial Moll. Amb ella tanca tota una institució de les nostres lletres i
això produeix una gran tristor. Així que volem aprofitar aquest apunt per fer un
sentit homenatge als Moll que han lluitat per durant 80 anys per la nostra
llengua i cultura. Tant de bo, aquest no siga el punt i final d'aquesta
història.
8)
Publicat en la pàgina web del TERMCAT
dimarts 28 d'octubre del 2014
Prop de 400 nous termes s'han incorporat recentment al català
fruit de la tasca de fixació terminològica del Consell Supervisor del TERMCAT.
Aquests termes van ser normalitzats entre el darrer quadrimestre de 2013 i el
primer quadrimestre de 2014 i s'han publicat recentment al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya (núm. 6735, del 24 d'octubre de 2014).
Destaca especialment un apartat amb 214 termes que recull els
noms comuns de les diferents espècies de papallones diürnes presents als
territoris catalans. Cada nom va acompanyat del nom científic corresponent i
dels equivalents en castellà, francès i anglès. Aquests noms van ser discutits i
consensuats prèviament per una comissió d'experts del Museu de Ciències Naturals
de Granollers i de la Societat Catalana de Lepidopterologia i van ser revisats i
ratificats posteriorment pel Consell Supervisor. Formes com ara angelet comú
(per a Leptidea sinapis), arlequí (per a Zerynthia
rumina), aurora de guaret (per a Zegris eupheme),
blanca de l'arç (per a Aporia crataegi), blanqueta de la
col (per a Pieris rapae), pòntia dels cims (per a
Pontia callidice) o morada del freixe (per a Laeosopis
roboris) són alguns dels noms establerts.
També s'inclouen en aquesta resolució un bon nombre de termes
de l'àmbit del màrqueting digital, un sector amb una forta influència de
l'anglès en què també ha calgut fer un intens treball de consens amb els
especialistes. Pertanyen a aquest grup de termes denominacions com ara
màrqueting mòbil, cura de continguts i curador de
continguts (en anglès content curation i content curator,
respectivament), mitjà social (per a social media), gestió
de comunitats (per a community management), narrativa
transmèdia, comunitat de marca, compromís (forma fixada
com a alternativa a l'anglès engagement), audiència digital,
etc.
Altres grans sectors en què també s'han incorporat nous termes
són, entre d'altres, els següents: les eleccions, amb denominacions com ara
balotatge (adaptació del francès ballottage), llindar
legal, llindar efectiu, quota electoral, sistema
majoritari, sistema proporcional, llista tancada
bloquejada, llista tancada desbloquejada, llista oberta o
vot transferible; el còmic, amb una vintena de termes de l'àmbit del
manga, majoritàriament d'origen japonès (anime, hentai,
mangaka, otaku, seinen, shojo,
yuri, etc.); la informàtica, amb formes com ara fer un toc,
arrossegar el dit, pinçar o despinçar, sobre gestos
tàctils en aparells mòbils; els esports (ciclisme de sala, en comptes
de Spinning, que és una marca comercial; bicicleta de sala;
ciclisme artístic, ciclobol, etc.); la biologia cel·lular i la
genètica (butllofa i embutllofament, per a l'anglès
bleb i blebbing, respectivament; reposició rotatòria,
per a treadmilling; epigenètica; silenciament gènic,
etc.); la bioquímica (concentració efectiva 50, concentració letal
50, dosi efectiva 50, etc.); la física (cristall líquid
colestèric, cristall líquid columnar, cristall líquid
discòtic, cristall líquid esmèctic, rugosificació, etc.),
i el treball (presentisme laboral, per oposició a absentisme
laboral).
Les fitxes completes de tots aquests nous termes són
consultables al web del TERMCAT, a través de la Neoloteca i el Cercaterm.
El Consell Supervisor és l'òrgan que s'encarrega oficialment de
la normalització de la terminologia en llengua catalana i està format per
lingüistes i especialistes vinculats al TERMCAT i a l'Institut d'Estudis
Catalans.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací