Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXV)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

 

1. Comentaris diversos

● En l’entrada burro del DNV falten les denominacions burro de llavor i burro llavorer que han de remetre a eguasser 2.

● El DNV inclou anàclisi però no el derivat anaclític.

● El DNV no inclou les paraules anisomorfisme i anisomòrfic.

● El DNV arreplega hedra i edra (amb hac i sense), però en canvi inclou heura però no eura.

● El DNV no arreplega l’expressió tirar amb bala que significa 'gastar pròdigament, sense miraments'. Equival a tirar amb fona, que sí que trobem en el DNV.

● El DNV no arreplega l’expressió la paraula és l’home que a voltes es completa dient la paraula és l’home, qui hui diu que sí demà pot dir que no.

● En el DNV falta la paraula al·lomorfia que significa 'alternança entre al·lomorfs d’un mateix morfema'.

● En el DNV falta la paraula maleitor que significa 'maldat enginyosa i poc important pròpia d’un xiquet'.

● En el DNV falta la paraula al·lògraf que significa 'cadascuna de les realitzacions bàsiques d’un grafema'.

● En l’entrada anomia trobem:

1. f. Absència de llei.

2. f. SOCIOL. Estat social en el qual la confusió i la mútua contradicció de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta d'alguns individus.

Hi ha d’haver dues entrades: anomia1 i anomia2.

La definició d’ anomia2 ha de ser:

f. PSICOL. Trastorn expressiu que consistix en la impossibilitat d’anomenar les coses pel seu nom.

Cal especificar que anomia1 i anomia2 tenen orígens etimològics completament diferents.

● En el DNV trobem l’entrada malesa (o malea) que ens diu que es pronuncia [maléza] i que significa:

1. f. Maldat.

2. f. BOT. Sotabosc espés. El conill es va amagar en la malesa.

En l’entrada maldat del DNV diu:

1. f. Qualitat de la persona que és roín moralment. Em sorprén la maldat de l'home.

2. f. Acció roín. Ha comés moltes maldats i ara el castigaran.

3. f. Malifeta.  La xiqueta no para de fer maldats!

He de dir que:

1) No he sentit mai la paraula malesa aplicada al concepte expressat per la primera accepció de la paraula maldat.

2) El DNV ens diu que la paraula malesa i la variant formal malea són equivalents i, per tant, són intercanviables i es poden usar indistintament l’una o l’altra. Això és una veritat relativa. En la Plana de Castelló es diu malesa (pronunciat [maléza]) a la maldat enginyosa i poc important feta per un xiquet però, en canvi, es diu malea (pronunciat [maléa]) al sotobosc espés. S’usen les dues variants formals com a dos vocables independents, amb una pronúncia diferent i amb un significat distint.

Considere que cal revisar aquesta entrada.

En l’entrada antinòmia del DNV diu:

1. f. DRET Oposició o contradicció entre dos preceptes legals.

2. f. DRET Contradicció real o aparent entre dos lleis o entre dos preceptes d'una mateixa llei.

3. f. FILOS. Oposició o contradicció entre dos principis racionals.

Falta una quarta accepció que arreplegue el concepte usat en lingüística: 'contradicció entre dos conceptes o principis racionals continguts en una expressió o en una frase'. Exemple: “el mort és un viu”.

● El DNV no arreplega l’expressió llavar a màquina que significa 'llavar la roba amb una màquina de llavar'.

● El DNV no arreplega l’expressió llavar a mà que significa 'llavar la roba amb les mans, sense ajuda de cap màquina de llavar'.

● El DNV no arreplega la paraula antiieisme que significa 'ultracorrecció que consistix en pronunciar la i semivocàlica com a prepalatal lateral sonora'.

● En el DNV trobem senglar, porc senglar, javalí i porc javalí però no trobem bacó feréstec, porc fer ni porc solt, denominacions que també apliquem els valencians a l’animal de l’espècie Sus scrofa.

● En el DNV falta l’expressió ¡aigua que em rusc!, exclamació que es diu quan plou molt, quan cau una quantitat considerable d’aigua.

● El DNV no inclou cap paraula que siga equivalent a la castellana pareo que significa 'peça de tela de forma quadrada que empren les dones per a subjectar-se-la al voltant del pit o de la cintura i que usen, fonamentalment, en la platja per a tapar-se el banyador'. Es podria valencianitzar emprant la forma pareu.

● En l’entrada preat del DNV falta l’accepció 'net, ben endreçat, ben vestit'. Fa referència a les persones que són molt pulcres i es preocupen molt pel seu aspecte i, per tant, sempre van molt netes i ben arreglades.

Conec molt bé del parlar d’Alcoi aquesta accepció de la paraula preat, sobretot en femení perquè aquest adjectiu qualificatiu s’ha aplicat tradicionalment, més que res, a les dones.

De la mateixa manera que conec preat / preada conec també despreat / despreada, que no trobem en el DNV.

● En el DNV falta la paraula xuplaciris que ha de remetre a rosegaaltars.   

● En el DNV falta la locució rata d’església que ha de remetre a rosegaaltars.

    ● La sèptima accepció de l’entrada raïm del DNV és:

7. raïm (o raïmet) de pastor m. BOT. Planta herbàcia (Sedum sediforme), de tija erecta coronada per flors groguenques i fulles carnoses de color verd grisenc.

    En l’entrada raïmet del DNV diu:

    m. BOT. Planta (Sedum acre) de flors grogues i pètals en forma d'estrela molt vistosa.

    No està ben explicat.

    En l’entrada raïm hauria de dir:

7. raïm (o raïmet) de pastor m. BOT. Planta herbàcia (Sedum sediforme), de tija erecta coronada per flors groguenques i fulles carnoses de color verd grisenc.

8. raïm (o raïmet) de bruixa (o de llop, o de gat) m. BOT. Planta herbàcia (Sedum acre), de fulles ovoides densament imbricades, de flors grogues i pètals en forma d'estrela molt vistosa. Tant les fulles com les flors tenen un sabor fort i irritant.

    I en l’entrada raïmet hauria de dir:

     Raïm 7 i 8.

La qüestió dels fitònims és complexa, però cal prendre decisions a fi de fixar la nomenclatura popular de les plantes.

● El DNV no arreplega l’arcaisme decebiment, emprat per Ramon Llull.

● El DNV arreplega embolcallar però no embolcallador.

● El DNV arreplega completesa però no incompletesa. (Els dos teoremes d'incompletesa de Gödel).

● En el DNV no arreplega juridicitzar ni juridicització.

● El DNV arreplega reflectir però no l’equivalent reflexar.

    ● En el DNV falta l’expressió jo, quan parle, la boca menege que significa 'sé molt bé les coses que dic'.

● En el DNV falta l’expressió tindre un ull cremat que significa 'tindre molta vista', és a dir, tindre (algú) facilitat per a adonar-se de quines coses poden afavorir-lo i quines poden perjudicar-lo.

     En la novel·la Temps de batuda d’Enric Valor llegim:

«Ell, abans d’heretar, ja havia fet fortuna; tenia un ull cremat per a fer diana en el blanc dels diners, una intuïció, una gràcia especial per a ensumar-los i, naturalment, molt pocs escrúpols morals per a arreplegar-ne, per bé que sí de legals.»

● En el DNV falta l’expressió ser d’ull cremat (o de l’ull cremat) que significa 'ser molt astut', és a dir, ser (algú) molt hàbil tant per a enganyar els altres com per a evitar que els altres l’enganyen a ell, tindre experiència i habilitat per a aconseguir fàcilment el que vol.

    En la novel·la Sense la terra promesa d’Enric Valor trobem:

    «Cervera era home d’ull cremat. Volia parlar del republicanisme a Mauri; n’era el moment.»

   ● En el DNV falta l’expressió ulls de gos quan pixa que significa 'mirada indiferent, buida, perduda, que no es fixa en cap persona determinada ni en res concret'.

   ● En el DNV falta la locució un roll de que s’usa per a expressar la idea de gran quantitat d’alguna cosa.

   ● En el DNV falta guixa de burro que ha de remetre a veça.

● En el DNV falta la paraula gerigola que ha de remetre a vidriola.

    ● En el DNV trobem l’expressió arribar a vènit però no trobem l’expressió equivalent aplegar a vènit. Tampoc trobem l’expressió vindre a vènit equivalent a la castellana venir al caso.

● En l’entrada vitet del DNV trobem:

    1. m. BOT./AGR. Varietat de pimentonera (Capsicum frutescens) conreada pels seus fruits.

    2. m. BOT./AGR. Fruit del vitet, prim i allargat en forma de corn, i molt picant.

    3. m. ORNIT. Mosquiter.

    Lamente que els redactors del DNV s’hagen estimat més posar picant que coent.

● En el DNV trobem les entrades cultivar i cultivable. En canvi, trobem conrear però no conreable. Sí que trobem, en canvi, conreadís, conradís i conrador. Considere que cal incloure en el DNV l’adjectiu conreable, molt més lògic que conreadís, conradís i conrador.

● En l’entrada cosificació del DNV falta l’accepció que la paraula té en lingüística: 'ús gramatical, encara que expressiu i voluntari, pel qual un ésser animat –sovint un ésser humà– es tracta com si fóra un ésser inanimat, és a dir, una cosa'. Imaginem que una xicota porta a casa del seus pares un xicot amb un aspecte lamentable i la mare de la xica, referir-se al xicot, li pregunta a la seua filla: «¿D’a on t’has tret això?» La mare es referix al xicot –una persona– com si fóra una cosa.

● El DNV inclou espadanya però no inclou les denominacions equivalents pròpies de la nostra llengua campanaret, campanar de cadireta, campanar de paret ni campanar d’espadanya. Cal incloure-les totes.

● L’accepció 36 de l’entrada ull del DNV és:

fer els ulls grossos loc. verb. Tolerar, deixar passar alguna cosa fingint no veure-la.

L’accepció 15 de l’entrada vista del DNV és:

fer la vista grossa loc. verb. Tolerar, deixar passar alguna cosa fingint no veure-la.

Cal eliminar del DNV l’expressió fer la vista grossa perquè és un castellanisme innecessari. La nostra expressió per al concepte definit és fer els ulls grossos.

● En l’entrada quantificació del DNV diu:

1. f. Acció o efecte de quantificar.

2. f. FÍS./QUÍM. Procediment consistent a considerar una sèrie de valors discrets en una magnitud variable de forma contínua.

Falta una accepció que definisca el significat que la paraula quantificació té en morfosintaxi: 'tret característic dels noms que designen entitats discretes i comptables'.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

al·lògraf

al·lomorfia

anaclític

anisomòrfic

anisomorfisme

antiieisme

campanaret

conreable

decebiment

despreat

embolcallador

eura

gerigola

incompletesa

juridicització

juridicitzar

maleitor

pareu

reflexar

xuplaciris

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

¡aigua que em rusc!

   aplegar a vènit

bacó feréstec

burro de llavor

burro llavorer

campanar d’espadanya

campanar de cadireta

campanar de paret

guixa de burro

jo, quan parle, la boca menege

la paraula és l’home

llavar a mà

llavar a màquina

porc fer

porc solt

    raïm de bruixa

    raïm de gat

    raïm de llop

    raïmet de bruixa

    raïmet de gat

    raïmet de llop

rata d’església

ser d’ull cremat

ser de l’ull cremat

tindre un ull cremat

tirar amb bala

   ulls de gos quan pixa

   un roll de

   vindre a vènit

 

4. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 6 d’octubre del 2014

 

 -------------------------------------------------------------------------------------------------