Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XXII)

 

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Comentaris diversos

    ● En el DNV trobem les paraules menfot i menfotisme que porten la marca de col·loquial i remeten a meninfot i meninfotisme. Ha de ser exactament al revés. Menfot, que és la grafia aglutinada de “me’n fot”, és la paraula ben formada. Meninfot és una variant formal deturpada pròpia de la comarca de l’Horta de València. La paraula menfotisme la trobem en el DIEC, tant en la primera edició com en la segona i, per tant, és la forma normativa des de l’any 1995. Posar ara en el DNV que meninfotisme és la forma que s’ha de considerar com a principal i que menfotisme és una variant usada col·loquialment ho considere un despropòsit.

    Cal posar en el DNV menfot i menfotisme com a formes principals i deixar meninfot i meninfotisme –amb la marca de col·loquial– com a secundàries. Una obra lexicogràfica de la categoria del DNV no es pot permetre esllavissades tan grosses com aquesta.

● En el DNV falta l’àcid xílic, 'denominació vulgar de l’àcid 2,4-dimetil-benzoic'.

● En el DNV falta l’àcid xàntic, 'denominació no sistemàtica de qualsevol àcid O-alquilditiocarbònic'.

● En el DNV falta la paraula xantat que significa 'sal o èster de l'àcid xàntic'.

● En el DNV falta la paraula xilogen que significa 'que origina xilema'. L’entrada xilema sí que és al DNV.

    ● El DNV inclou educable i educabilitat. En canvi, inclou ensenyable però no ensenyabilitat.

● El DNV inclou jovençol i jovencell però no inclou joveneu ni jovenel·lo. Les quatre paraules són equivalents. (El DOPV sí que inclou jovenel·lo).

● El DNV inclou arxifonema però, en canvi, no inclou arxilexema ni arxisemema. (El DNV sí que inclou fonema, lexema i semema)

● En l’entrada juí del DNV falta juí assertori que cal definir com 'el que afirma i nega un principi tingut com a verdader sense que necessàriament ho siga '. Exemple de juí assertori: “ningú és profeta en la seua terra”.

● En l’entrada juí del DNV falta juí temerari que cal definir com 'el que assegura que és verdadera una cosa que és perjudicial per a altres persones sense tindre’n proves fefaents de la seua veracitat'.

● En el DNV falten les paraules telicitat i atelicitat.

 Definició de la paraula telicitat: 'propietat d’un verb o d’un sintagma verbal que expressa una acció o un esdeveniment que s’ha de realitzar necessàriament'. Exemple: “Mon pare està morint-se”. Dir “està morint-se” implica que el pare s’haurà mort en un futur immediat. Inexorablement.

Definició del a paraula atelicitat: 'propietat d’un verb o d’un sintagma verbal que expressa una acció o un esdeveniment que no s’ha de realitzar necessàriament '. Exemple: “El meu cosí balla el vals”. Aquesta frase pot significar tres coses:

1) El meu cosí està ballant el vals en aquest moment.

2) El meu cosí balla el vals algunes voltes (o moltes voltes).

3) El meu cosí sap ballar el vals, és capaç de ballar-lo

El verb ballar no descriu, en cap dels tres casos, un procés que, pel fet de realitzar-se, implique un resultat precís.

● En el DNV falten els derivats tèlic i atèlic.

● En l’entrada pany del DNV falta pany de seguretat.

● La segona accepció de l’entrada penya del DNV és:

f. Grup de persones que tenen uns interessos comuns i que es reunixen periòdicament per a realitzar alguna activitat o conversar.

En el DNV falta el derivat penyista que significa 'persona que forma part d’una penya', o també, 'membre d’una penya'.

● En l’entrada autòleg del DNV diu:

adj. MED. Que procedix del mateix organisme.

Falta una segona accepció que definisca el significat de la paraula autòleg en lexicografia: 'vocable al qual se li pot aplicar el seu significat'. Exemple: El vocable nom és un vocable autòleg perquè és, en efecte, un nom.

● En l’entrada heteròleg del DNV diu:

adj. BIOL. Que pertany (un sèrum, una cèl·lula o un teixit) a individus d'espècie diferent.

Falta una segona accepció que definisca el significat de la paraula heteròleg en lexicografia: 'vocable al qual no se li pot aplicar el seu significat'. Exemple: El vocable interjecció és un vocable heteròleg perquè aquest vocable no és una interjecció, és un nom.

● En l’entrada barra del DNV falta barra d’eines, denominació molt utilitzada en informàtica. Es tracta d’un component d'una interfície gràfica d'usuari que normalment apareix en la pantalla de l’ordinador com una fila o una columna que conté diversos botons que, quan es toquen, activen determinades funcions d'una aplicació.

● En l’entrada barra del DNV falta barra de sonoritat que es pot definir com 'banda de baixa freqüència que en un sonograma de banda ampla representa la freqüència fonamental, és a dir, la sonoritat resultant de les vibracions glòtiques, de la fonació'.

● El DNV no inclou la paraula iazidisme, nom d’una religió sincrètica que barreja antigues tradicions mitològiques del Kurdistan amb el mitraisme, el zoroastrisme, el cristianisme i l'islam. Els iazidites adoren l'àngel Melek Taus.

● El DNV no inclou la paraula iazidita que significa 'seguidor del iazidisme'.

● El DNV no inclou la paraula xabak, nom d’una minoria ètnica que viu al nord de l’Iraq.

● En l’entrada bimembre del DNV diu:

adj. Que té dos membres o parts. Estructura bimembre.

Caldria afegir una accepció específica del concepte que expressa la paraula bimembre en morfosintaxi: 'enunciat compost explícitament de subjecte i predicat'. Exemple d’enunciat bimembre: “el gos mira per la finestra”.

● El DNV trobem la paraula camitosemític que ens informa que es pronuncia [kamitozemítik]. Si no vaig errat, tothom pronuncia la s sorda, no sonora. Considere que caldria reflexionar sobre la conveniència d’escriure camito-semític.

● El DNV trobem tos ferina. Considere que caldria reflexionar sobre la conveniència d’escriure tosferina, aglutinat, perquè el parlant percep el nom d’aquesta malaltia com una paraula, no com dues paraules.

● El DNV falta la paraula genuïtat que significa 'qualitat de genuí'.

● En l’entrada catàlisi del DNV diu:

f. QUÍM. Transformació química motivada per l'acció d'una substància que es manté químicament inalterada.

Falta definir els significats que aquesta paraula té el fonologia i en glossemàtica.

   ● En l’entrada cosa del DNV trobem les coses clares i el xocolate espés:

    les coses clares i el xocolate espés loc. orac. S'usa per a indicar que les coses cal dir-les clarament. Jo sempre dic el que pense, perquè a mi m'agraden les coses clares i el xocolate espés.

    En canvi, en el DNV no trobem les expressions equivalents les coses clares i el vi eixut i al pa, pa, i al vi, vi.

● En l’entrada bóta del DNV no trobem bóta malaia. La bota malaia és un instrument de tortura en forma de bóta de fusta que té un mecanisme que fa que el peu del torturat haja de suportar una pressió molt forta que va augmentant de manera gradual i acaba fent que es trenquen tots els ossos del peu, cosa que provoca uns dolors terribles.

● En l’entrada gota del DNV no trobem gota xinesa. La gota xinesa és un mètode de tortura que consistix en immobilitzar la persona torturada, gitada de panxa en amunt, de manera que cada pocs segons li cau una gota d’aigua freda al front. La deixen així tot el temps que calga, lligada, sense donar-li ni a menjar ni a beure. La gota d’aigua no la deixa dormir. Té set, l’aigua li regalla pel front però no pot beure. El torturat es torna boig i acaba morint d’un atac al cor.

● En la segona accepció de l’entrada llacada del DNV diu:

f. CONSTR. Lletada 4.

La 4a accepció de l’entrada lletada és:

f. Gran quantitat de llet.

Però la 3a accepció de l’entrada lletada és:

f. CONSTR. Mescla clara d'aigua i calç, usada per a emblanquinar.

És evident que hi ha una errada i que en lloc de remetre a lletada 4 ha de remetre a lletada 3.

● En el DNV no trobem la paraula veluté. La veluté és una salsa que es fa exactament igual que la beixamel però en lloc de llet s’hi posa caldo de verdura, de peix o de carn. Es pot incorporar al DNV el nom d’aquesta salsa amb la grafia valencianitzada veluté o amb la grafia original francesa velouté (en aquest cas hauria d’aparéixer en el diccionari en lletra cursiva).

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

arxilexema

arxisemema

atèlic

atelicitat

camito-semític (apareix camitosemític)

ensenyabilitat

genuïtat

iazidisme

iazidita

jovenel·lo

joveneu

penyista

tèlic

telicitat

tosferina (apareix tos ferina)

veluté (o velouté)

xabak

xantat

xilogen

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses locucions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

àcid xàntic

àcid xílic

    al pa, pa, i al vi, vi

barra d’eines

barra de sonoritat

bóta malaia

gota xinesa

juí assertori

juí temerari

    les coses clares i el vi eixut

 

4. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 19 d’agost del 2014

 

-------------------------------------------------------------------------------------------------