InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1044 (dijous 02/10/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
 
4) Salvador Pardo - El DNV (IV)
 
5) Joan Tudela - Article sobre el llibre de David Vila “Català a la carta”
 
6) J. Leonardo Giménez - Mira, sense desperdici
 
7) Màrius Serra - Arrullador?
 
8) Compte enrere per a la II Nit de la Llengua al Món Digital sobre els 300 fets de llengua
 
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 144).
 

497. És sens dubte perquè parlen català que els catalans han pogut conservar una consciència de grup. Però és sobretot quan han sentit amb més força aquesta consciència de grup que han refusat d'oblidar el català.

 

Pierre Vilar

Historiador

 
2)
 
 
3)
 
Publicat en VilaWeb

Carme Junyent: 'Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení'

Entrevistem la filòloga, que publica el llibre 'Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere de la llengua catalana'

D'uns anys ençà, documents, disposicions legals i discursos s'han omplert de 'tots i totes', 'benvinguts i benvingudes', 'nens i nenes', 'alumnats' i 'persones treballadores'. De vegades s'arriba a expressions caòtiques o ridícules. Fins a quin punt aquests desdoblaments i noms genèrics fan més visibles les dones o discriminen? Com afecten el llenguatge aquests canvis i com poden acabar deformant la gramàtica? En parlem amb la filòloga Maria Carme Junyent, coordinadora del llibre 'Visibilitzar o marcar. Repensar el gènere en la llengua catalana', que recull les intervencions i les anàlisis d'una dotzena de professionals durant un jornada organitzada l'any 2010 pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades. Junyent diu que tot plegat sorgeix de la confusió entre els conceptes de sexe --que és un tret biològic dels éssers vius-- i gènere --categoria gramatical que afecta el substantiu i en determina les concordances--. Una confusió i una voluntat de donar més presència a les dones que no ha tingut en compte el funcionament de la llengua i que en certa manera l'ha pervertida.

Junyent recorda com va anar aquella jornada: 'Va sorgir quan vam veure imprès el títol d'un curs que fèiem el grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, on havien canviat "alumnes" per "alumnat". Em van dir que no hi podia fer res, que era norma. Ara havien de sortir textos meus que contradeien allò que jo havia defensat tota la vida? Vaig decidir de fer una jornada per parlar-ne. Vaig comentar-ho amb la gent i vaig tenir una gran sorpresa en veure que tothom estava d'acord amb mi, però que ningú no s'atrevia a dir-ho. Realment, era la versió més crua del vestit nou de l'emperador: tothom veu que va despullat però ningú no gosa dir-ho. Les negociacions també van ser dures, perquè és molt difícil de rectificar en públic, però vam aconseguir el consens, i d'aquí en va sortir un grup de treball, en què jo no vaig participar, i un document plenament vigent ("Acords per a l'ús no sexista del llenguatge") que ve a dir que si escrius "els barcelonins" ja s'hi han de considerar incloses les barcelonines. En aquests tres anys s'ha notat el canvi.'

—Dieu que quan va començar el moviment feminista vam agafar l'exemple de la llengua anglesa, que no té gènere, i que això ens ha conduït a deformar la gramàtica…
—Com que l'anglès no té gènere, l'han de marcar per poder saber si fan referència a un home o una dona. Aquí vam agafar aquesta teoria, sense tenir en compte que el català, i en general les llengües romàniques, sí que tenen gènere. I per tant nosaltres sí que podem diferenciar. Durant tots aquests anys, s'ha anat embolicant la troca i això també ha portat a la ridiculització del moviment feminista, perquè jugant amb la gramàtica han sortit coses molt absurdes. Era qüestió de visibilitzar, no pas de tocar la gramàtica. Jo aleshores havia fet uns quants articles oposant-m'hi, que van passar desapercebuts. Fins que va arribar el punt que això va passar a ser llei, i que tots els documents oficials havien d'anar escrits d'aquesta manera.

—Era una manera de donar visibilitat a les dones a través del llenguatge.
—Es van creure aquestes teories i van voler implementar-les aquí, amb totes les conseqüències i cada vegada amb històries més delirants. Com apareix al llibre, van ser a punt d'aprovar una llei parlant de 'persones adolescents' i 'persones infants'. Puc compartir-ne la intenció, però això no té gens de sentit! Potser el meu problema és que sóc lingüista.

—Justament per això parlem amb vós. Expliqueu-nos-ho…
—Quan desdobles i d'un masculí en fas un femení, no sempre dónes la 'versió dona' de la paraula. I et pots trobar sorpreses desagradables, com ara 'minyó-minyona', 'infant-infanta' o el més emblemàtic, 'home públic - dona pública'. Sovint, quan es desdobla, les dones hi sortim perdent. Això fins i tot les feministes primeres ho deien: 'El gènere és una arma carregada.' Aquesta no podia ser l'estratègia.

—Quina ha de ser l'estratègia?
—Hi ha molts usos que es poden canviar, que afecten el lèxic, no la gramàtica. I sobretot s'ha de tenir en compte que les gramàtiques són com són, al marge de les voluntats dels parlants. Ningú no es pot inventar una gramàtica, ni tan sols una acadèmia. Aquesta arrogància és el fet que menys s'entén. Suposar que per voluntat es pot canviar la gramàtica: això sí que és totalitari.

—Al llibre es recorda unes quantes vegades que en català, per l'evolució que ha tingut la llengua, el masculí és la forma no marcada i el femení la marcada.
—Això sempre ho comentava amb en Joan Solà. I li deia: 'Si el masculí i el femení, en comptes de dir-se així, es diguessin "gènere A" i "gènere B", aquest debat no l'hauríem tingut mai.' Perquè hi ha moltes maneres de classificar els substantius. Hi ha llengües que divideixen entre animats i inanimats, unes altres entre humans i no humans, i unes que tenen una vintena de gèneres diferents. Cadascuna ho fa a la seva manera. I en un parell de casos el gènere no marcat de la llengua és el femení, i això no té res a veure amb el comportament ni amb la visibilització; són societats tan masclistes com la nostra. Atacàvem una cosa que realment no tenia res a veure amb la situació de la dona.

—Llavors no esteu d'acord amb Albert Pla Nualart, que diu que el fet que el terme no marcat sigui el masculí i el marcat el femení és el reflex en la llengua de molts segles de cultura patriarcal?
—No. En absolut.

—Tot seguit ho compara amb les expressions relatives a la religiositat del nostre llenguatge, i diu que de la mateixa manera que això no ens fa mantenir la fe, l'ús del masculí genèric no fa ni més feministes ni menys els qui el fan servir.
—La diferència és que aquestes expressions religioses no toquen la gramàtica. La marcació afecta el sistema de la llengua, i imposa unes jerarquies. Si una llengua té un terme per a 'verd' també en té un per a 'vermell'. La llengua funciona així. No ens pot passar pel cap de treure el vermell, és impensable. Però, en certa manera, amb les duplicacions i la pretensió de marcar més el gènere s'ha fet això.

—Com ho fem per visibilitzar les dones en el llenguatge, doncs? O creieu que no cal?
—La dona hi ha de ser. I si hi és, ja la veurem tots. És això, que s'ha de canviar de la societat. I la llengua ja seguirà el canvi, si és que n'hi ha d'haver cap.

—Al llibre també apareix més d'una vegada la reflexió que canviant el llenguatge es pot canviar la realitat…
—Si això fos possible!

—Hi pot influir?
—Totes les llengües canvien sempre, contínuament, però de manera que les generacions es puguin comunicar. Això ja imposa unes restriccions. La llengua pot reflectir molt el món i la societat en què es parla. Si aquest món o aquesta societat canvien, la llengua s'hi va adaptant, perquè és un sistema molt flexible i es pot adaptar a qualsevol situació. Però que algú em digui un cas en què canviant la llengua s'hagi canviat la societat. No en conec cap.

—Un dels contexts en què es fa servir més el desdoblament és a les escoles, i per això ara voleu fer xerrades a les universitats on formen els mestres.
—No sé si ens en sortirem, però si més no farem que els arribi la informació. Això ha fet mal en el món de l'ensenyament. Alguns mestres ja expliquen que quan diuen 'Els nens que hagin acabat els deures ja poden anar al pati', les nenes que els han acabat no s'aixequen perquè no se senten al·ludides.

—I com els convenceríeu, aquests mestres?
—D'entrada, miro de fer-los veure que aquest plantejament és absolutament eurocèntric. En llengües romàniques això només s'ha fet en català, castellà i ara veig que també hi cauen els del gallec. Ni portuguès, ni italià, ni francès, ni romanès, ni cap altra llengua. Això sol ja és per a fer-s'ho mirar. Però sobretot cal fer entendre que la llengua funciona així, que no té sentit que nosaltres la vulguem controlar.

—A banda els desdoblaments, hi ha gent i col·lectius que van un pas més enllà i fan servir el plural femení com a genèric, perquè diuen que volen evitar un llenguatge androcèntric. Com ho veieu, això?
—És no entendre com funciona el llenguatge. Però mira, un exemple que vaig trobar aquest cap de setmana preparant les xerrades: en David Fernàndez, en aquella intervenció impactant al parlament amb els directius de Caixa Penedès, va dir 'diputats imputats'. Ell sabia que si hagués dit 'diputats i diputades' o 'diputades' directament hauria perdut la contundència que podia tenir. Ho sap perquè ho fa servir. Era conscient que si en aquell moment hagués desdoblat i hagués fet el numeret del femení no hauria dit la mateixa cosa ni l'haurien pres seriosament. Aquest joc amb la llengua porta a acabar ridiculitzant les dones. Em sap greu que, en general, sigui l'esquerra que s'hagi apuntat a aquesta bestiesa.

—De nou, aquí, la intenció és bona.
—Sé que ho fan amb bona intenció. Tinc molts ex-alumnes que són de la CUP, i cada vegada que me'n trobo algun els ho dic. I tots em diuen que estan d'acord amb mi, però que no se'n surten! No convencen la resta, però crec que hi haurien de reflexionar. No fan cap favor a les dones, i segurament entrebanquen més l'arribada del missatge.

—Cap on hauríem d'anar, doncs? Tornem enrere i abandonem els desdoblaments? Cerquem un equilibri?
—La meva opinió, que ni tan sols és la del document de conclusions, és deixar les coses com estaven, perquè tots ja ens anem adaptant als canvis.

—Es tracta, doncs, de fer servir el sentit comú?
—És senzillament sentit comú, i punt. Si funcionés, ja no necessitaríem res més. I que no argumentin que això va a favor de les dones, si us plau, que ens deixin tranquil·les. El que cal és que facin unes altres coses. No cal que les diguin, ens conformem que les facin.

—Al llibre apareix el vostre nom i al costat hi diu 'editor', en comptes de 'editora'. Em va sorprendre.
—Ja ho sé, volia això. I quan vam fer les jornades em vaig posar 'director', i em van rondinar des de la taula.

—Això tampoc no cal! Ho feu per provocar...
—Clarament. És com dir que jo no seré editora fins que abans no em deixin ser editor. Però el raonament és que jo faig una feina, i a la gent què li importa si sóc un home o una dona? Perquè una altra qüestió d'aquest debat és que als homes que s'hi han ficat, els han destrossat. A en Gabriel Bibiloni li han dit de tot. I sí, això és una provocació. Perquè la gent suposa que això ho fan els bons i a mi em situen a la banda dels bons. Però jo vull que s'acabi aquesta comèdia.

 
4)
El DNV (IV)
Salvador Pardo

 

En assetjament, trobem el psicològic (tots ho són) i el sexual, però n'hi ha més, com ara  l'immobiliari,   l'escolar o el laboral.

No s'accepta aterroritzar (avalat per Coromines i Pedrolo), i sí terroritzar i aterrir.

Trobem aüixar, però no aüixador (atifell per a espantar les mosques, espantamosques).

No trobem ausiasmarquià; la posesia ausiasmarquiana.

Tampoc autollavat o autorentat (tren d'), per als vehicles.

En avemaria, no s'inclou com a salutació i ,especialment, el que es diu ( o es deia) en entrar en una casa: avemaria puríssima.

No hi ha balotatge: sistema en què en el resultat de la primera volta de les eleccions cap candidatura assolix la majoria requerida per a ser elegida.

En bacora, podria afegir-s'hi: Per Sant Joan bacores.

No s'hi inclou cantell (vivíssim al Camp de Morvedre, on no es diu d'una altra manera), sinònim d'entrepà o rua (Castelló).

Hi ha badana, però no en el sentit de pallissa, tana, sinó de pell d'ovella.

Hi ha de baldraga, de gorra, gratis, de bufa, però no d'arròs.

No trobem balser –a: ciutadà cubà que ix de l'illa amb una embarcació per entrar il·legalment als Estats Units.

No hi ha jurar bandera.

No hi ha bànner o bàner: anuncis xicotets situats en la part de dalt de les pàgines web.

No hi ha bany de masses.

No hi ha el refrany: quan veges la barba del teu veí a pelar, posa la teua a remullar, ni la barba ben remullada, ja está mig afaitada.

No hi ha barca vella no guanya nòlits.

Trobem rambla, però en valencià és barranc.

En basa, no trobem ficar-hi basa (sí, cullera o cullerada).

No figura basilecte: la llengua de les classes socioculturalment més baixes.

No trobem posar-se com un basilisc (indignar-se), sí, en canvi, posar-se com un bou.

En l'entrada bastant s'indica: en una quantitat o grau més que regular, i es fa sinònim de prou (accepció 2a), que vol dir en quantitat suficient, tal com cal, i que, evidentment, no són el mateix.

No hi ha posar bastons a les rodes (posar entrebancs, dificultats).

Admet, encertadament, batí: bata curta per a anar per casa.

En l'enumeració dels béns falten els de domini públic o demanials, els comunals, els vagants o vacants i el derelicte (“pecio” en castellà), que sí que té entrada independent.

Quant a la sinonímia hi ha formes preferents i secundàries, per aquest ordre: arxipèleg / arxipèlag; assaciar / saciar; secar / assecar; bavosa / llimac; baül / bagul; trompa / baldufa; bàlsem /bàlsam; bambolla / bombolla i butllofa; mentida / mentira; cornut / banyut; barceloní / barcelonés; basca / xafogor; fona / mandró, bassetja; tiracordeta / bastaix, camàlic.

 

5)
 

enllaç a l'article de Joan Tudela

a la Revista de Llengua i Dret

sobre el llibre de David Vila

“Català a la carta”

http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-20.8030.02.49/3203

 

6)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 5 de setembre del 2014
 
Mira, sense desperdici
 
J. Leonardo Giménez
 
Joan Francesc Mira ha firmat un llibre, La condició valenciana (Edicions Bromera 2014), que entre altres ressenyables articles en conté un, “Valencians, Coromines”, que no té desperdici, perquè en dos pàgines i mitja condensa una justíssima posada en valor de la parla valenciana, alhora que de la unitat idiomàtica, contant una conversa amb el cèlebre lingüista català. Transcric els últims paràgrafs de l'article: “Seria difícil trobar cap altre idioma on el vocabulari bàsic (del cos, casa, porta, finestra, aigua, terra, cel, pujar i baixar, anar i tornar: les coses i els moviments elementals) fóra tan unificat com el nostre. Ni cap altra llengua en què formes peculiars i distintives de la morfologia foren tan uniformement presents en qualsevol variant, dialecte i racó. Dit això, els valencians escriurem i direm puge i baixe, anara i tornara…, llonja, rellonge, llanda i almorzar sense que per això el nostre català siga menys «pur» ni menys antic, ni menys elegant, urbà, literari i autèntic. Joan Coromines, explicant la forma llonja enfront o al costat de llotja, afegeix: «En el País Valencià i Mallorca la forma llonja no sols és legítima, sinó que no crec que ningú hagi pensat a blasmar-ne l'ús». S'equivocava: molts valencians l'hem blasmada tant que hem arribat a pensar que l'única forma bona era llotja, i que l'altra era un banal castellanisme (fals: la lonja castellana ve de la llonja valenciana). I resulta que almorzar està documentat abans que esmorzar, i així de tantes ignoràncies nostres, i dels altres. Per ignorància, som sovint més papistes que el papa de Roma, a més de voler ser —cosa impossible— més unitaris i patriotes que el savi Joan Coromines...”. Com és ben notori, Mira no és ningun sainetista casolà, ni cap meritori en pràctiques. Diu “Direm i ‘escriurem'…”. Col·legim, interpretant la llarga cita i altres fonaments i raons, que llonja, rellonge, llanda i almorzar s'adiuen al valencià actual, elegant, urbà, literari i autèntic. I a vore si en pren nota l'immobilisme normatiu, sobretot en les avaluacions i en els exàmens de coneixements de valencià.
 

Encara recorde el marmoló (o bonegó) que em vaig endur d'una primmirada professora per posar llonja i no llotja en un esborrany d'examen. I resulta que el diccionari de la RAE aclarix, en l'entrada “lonja2”, que eixa accepció no és genuïna del castellà; diu que procedix del català (o del valencià, tindria igual). Gràcies, mestres Mira i Coromines (o viceversa).

 
7)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 19 de setembre del 2014
 
Motacions
 

Arrullador?

 
per Màrius Serra
 

A mitjan juliol, quan el traç de la V baixa tot just anava pel vèrtex, vaig analitzar l'etimologia de la paraula tobogan, d'origen amerindi, i vaig demanar si en coneixíeu sinònims autòctons com els que acabava de localitzar a Arbeca (relliscador), Santa Maria d'Oló (ressolador) o Sant Martí de Tous (rebutllador). Durant tot l'estiu molts lectors d'El Punt Avui han anat fent rossolar paraules pel tobogan del meu correu electrònic. En Josep Sanchis Carbonell escriu des d'Ontinyent, a la Vall d'Albaida. Diu que en el seu entorn, i en d'altres punts del País Valencià, tobogan té un sinònim prou conegut: esgoladora. Té lògica, perquè en algunes zones esgolar-se, a banda d'esgargamellar-se, pot voler dir relliscar, llenegar o esmunyir-se, i esgolador és sinònim de pendís. Per la seva banda, en Joan Farré Huguet, barceloní de Ciutat Vella, diu que a casa seva sempre n'havien dit pelaculs. En la mateixa línia glútia, en Josep Lluís Ruiz Bellet afirma que a Lleida, als anys 80, en deien rascaculs. D'entre totes les variants que he rebut, la que m'ha cridat més l'atenció és la que envia en Jordi del Boter, que parla de la seva infància a la Pobla de Segur als anys 50. En Jordi escriu “dels llocs inclinats per on mos arrullàvom de cul a terra en dívom un arrullador”.  Tant podia ser un pendís com una barana d'escala. L'Alcover-Moll recull el verb arrullar, en sentit literal (“deixar anar violentament una cosa, llançar-la cap avall” ) i figurat (“deixar-se dur d'una passió violenta”). Pep Coll també ho recull a El parlar del Pallars. Catalans, el procés sobiranista és un arrullador formidable. Potser ens pelarem una mica el cul, però això ja no hi ha qui ho aturi.

 
8)
 
 
Compte enrere per a la II Nit de la Llengua al Món Digital sobre els 300 fets de llengua
 
 
Divendres, 3 d'octubre, de les 18 a les 24 h, tindrà lloc la II Nit de la Llengua al Món Digital, que mantindrà el format de Viquimarató. En aquesta segona edició, la tasca dels viquipedistes consistirà a millorar i enriquir articles sobre la història de la llengua de la Viquipèdia, a partir dels continguts del projecte 300 fets de llengua, una iniciativa de la Direcció General de Política Lingüística que té per objectiu divulgar de manera lúdica els fets més rellevants de la història del català.
 
Organitzada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura, amb la col·laboració d'Amical Wikimedia, l'acció central es durà a terme al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona, i en aquesta edició hi haurà sessions simultànies a Girona, a la Casa Solterra; Lleida, a la Biblioteca Pública; Tarragona, al Port (Refugi 1 del Moll de la Costa), i Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
 
Les persones que estiguin interessades en la llengua i la història catalanes i hi vulguin participar com a viquipedistes s'hi poden inscriure a través del correu comunicacio@wikimedia.cat. Les persones usuàries de la Viquipèdia ho poden fer a través de la pàgina del projecte.
 
 
 
 

9)
 
http://www.eltempir.cat/en/2014/09/15/el-tempir-du-lexposicio-el-temps-i-lespai-de-joan-rois-de-corella/
 
El Tempir du l'exposició “El temps i l'espai de Joan Roís de Corella”

 

10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - xuplar de la mamelleta
 
2) Eugeni S. Reig - a espentes i a bacs
 
3) Antoni Llull Martí - Badar, cloure, aclucar, clucar
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Fraseologia lèxica. Lletra V.
 
5) Albert Pla Nualart - ¿Hi ha un greu error a “Això no l'hi donis”? (2)
 
6) David Casellas - «Registrar», «enregistrar» i «escorcollar»
 
7) Carles Riera - A propòsit de les partícules «sinó», «sinó que», «si no»
 
8) Neus Nogué Serrano - Treure la son
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací