D’avisar que el català és mutilat públicament, i per qui més bé ens l’hauria de servir, malgrat tot ha estat fet  força vegades, potser amb una mica de fruit, però en molts, i massa tristos casos, no es corregeix res i alguns manlleus innecessaris i perjudicials acaben per prendre carta de naturalesa en els nostres mitjans de comunicació, d’on s’instal·len en el poble. Vull assenyalar-ne els principals, amb la súplica que en facin cas, súplica amigable i humil, em creuria que gens obcecada.   Comencem pel cavall de batalla dels pronoms adverbials, o adverbis pronominals, que són la fibra subtil de la llengua catalana i que, si noeren emprats quan cal, la desfiguren molt lletjament. Que aquesta desfiguració és un mal  seriós i molt estès a la Catalunya actual ─per l’influx pèssim del castellà com a mestre i senyor, per parlar el català que parlen pensant-lo en castellà─ mal estès, molt estès, ai las!, entre el jovent català. 

   Així sentíreu que habitualment diuen: *Només ha guanyat tres, dels vuit punts en joc’. Fixeu-vos que és com ho diu el castellà: “De los ocho puntos en juego, sólo... En català net i castís és: Dels vuit punts en joc, només n’ha guanyat tres. *Han estat trobats cinc, dels deu naufragats’, per Dels neu naufragats, n’han estat trobats cinc. *Dos dels cinc acusats del crim, han estat absolts’, per Dels cinc acusats del crim, n’han estat absolts dos. Per a la totalitat de locutors és exclusiva la manera de dir manllevada del castellà; cosa que mena a creure que algú així ho escriu i els ho dóna perquè ho llegeixin. Només n’he pogut sentir, fa poc, una gloriosa excepció.

   També és habitual en agendes, programes, propagandes, invitacions a activitats, publicacions, de veure escrit: *Organitza’, per Ho organitza; *Participa’, per Participa-hi. *Publica’, per Ho publica.*Edita’, per Ho edita. *Inscriu-te’, per Inscriu-t’hi. *Fes-te soci’, per Fest-te’n soci. Proposant una empresa, una activitat, després diuen o escriuen: *Informa’t’, per Informa-te’n. En la via pública veureu un plafó de propaganda, buit, que invita que us hi anuncieu i diu: *Anuncia’t’, quan hi ha de dir: Anuncia-t’hi. Que la invitació és que t’anunciïs, tu, la teva empresa, aquí, en aquest plafó, i el català, a aquest aquí s’hi refereix amb un pronom gloriós.

   En el camp dels esports trobem alguns manlleus del castellà que s’han volgut consolidar, esbandint altres locucions alternes del català d’abans de la guerra, les quals han desaparegut totalment de l’escena. Així tenim ‘atrapa’, quan el porter bloca la pilota, que no se sap (a) qui atrapa; és, escandalosament el castellà: “atrapa”, “Casillas atrapa”. El poble català sempre havia dit blocar. El porter l’ha blocat! Blocar vol dir interceptar, barrar el pas amb una tanca,  o sense tanca. Curiosament, també era usat sense nom o pronom, cosa que rarament fa el català, de deixar un verb penjat sense cap d’aquells dos. El porter bloca. Com bloca, aquet porter!  També tenim ‘golejada’, importat del castellà “goleada”, a darrera hora, per aquells que mai havien sentit pana, tan viu en el poble català del naixement del futbol ençà, i ara arraconat, incondicionalment, inapel·lablement substituït per ‘golejada’.  El Fabra no el registra. No dic que no sigui bo, com a mot modern, però ¿per això ha de desbancar incondicionalment, inapel·lablement el preciós clavar pana? Cinc a zero, quina pana! Li ha clavat pana: set a u!  Agrairíem, però molt, una alternança, per no empobrir la llengua suprimint-li recursos preciosos, suprimint-li més i més riquesa. Encara sort que algun mal cop diuen: L’ha apallissat. Li ha clavat pallissa, quatre a u!

   En el llenguatge col·loquial abans, quan algú sofria una embòlia dèiem: Ha tingut una feridura. O: S’ha ferit. Ara ho han arraconat del tot i diuen “vessament cerebral”, que té aquell avantatge incomparable, decisiu, d’assemblar-se al castellà “derrame cerebral”, que n’és importació, n’és servilisme. Ningú no el registra, llevat de la GEC, em creuria que per allò d’algun redactor ultra modern. Si avui dius feridura a un doctor o a un infermer joves, donen per descomptat que la tal paraula vol dir ’ferida’ i ho troben absolutament inacceptable. Són diferents, no tota ferida, un tall al dit, un trep al cap, encetat, són ferides, però no feridures.  I feridura és una ferida, però molt específica del cervell. També utilitzem el verb ferir-se, exactament amb el mateix sentir: El Joan s’ha ferit. Abans que “vessament cerebral”, utilitzem les variants embòlia, apoplexia, ictus, infart cerebral, hemorràgia, que enriqueixen la llengua.

   Tot sigui pel bé de la llengua i de Catalunya. Catalunya i llengua nobles, riques, sobiranes, reines i esveltes.