InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1038 (dimarts 23/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Eugeni S. Reig - L'enganyifa de l'anglés
 
 
5) La Direcció General de Política Lingüística publica el llibre d'actes del XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques
 
 
 
8) La història de la llengua serà protagonista de la II Nit de la Llengua al Món Digital
 
9) Teresa Tort - Flat
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 143).
 
 

491. Tenim una llengua medieval i tenim també el document més gran que té cap llengua europea, el Diccionari català-valencià-balear, que és l'acta notarial de la unitat de la llengua. (…) Tot això del pacte lingüístic és una imbecil·litat. És una barbaritat que siguen els polítics i no els filòlegs els que discutisquen sobre la llengua. Totes les universitats d'Espanya i del món estan per la unitat del català.

 

Enric Valor

Escriptor

 
2)
 
 
3)
 
Article publicat en la revista digital NÚVOL diumenge 22 de juny del 2014
 
 
Eugeni S. Reig
 
 
En NÚVOL podeu escriure els comentaris sobre l'article que considereu oportuns.
 
 
4)
 
 
 
 
5)
 

La Direcció General de Política Lingüística publica el llibre d'actes del XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques

La Direcció General de Política Lingüística ha publicat el llibre d'actes del XXIV Congrés Internacional del Consell Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS) dins la col·lecció “Biblioteca Tècnica de Política Lingüística”. El volum, una edició bilingüe català i anglès, inclou els textos de les conferències plenàries, les taules rodones i la presentació i síntesi de les dotze seccions en què es va organitzar el Congrés. Les comunicacions es presenten en un annex. Aquest annex s'ha concebut com un cercador de continguts que permet consultar de manera ordenada i àgil cadascuna de les 302 comunicacions publicades.

El XXIV Congrés Internacional d'ICOS sobre Ciències Onomàstiques va tenir lloc a Barcelona l'any 2011. Promogut per la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l'International Council of Onomastic Sciencies (ICOS), es va desenvolupar principalment a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona i hi van participar la Comissió de Toponímia de Catalunya, presidida per la Direcció General de Política Lingüística; l'Institut d'Estudis Catalans, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, la Societat d'Onomàstica i la mateixa Universitat.

Sota el títol Els noms en la vida quotidiana, el congrés es va organitzar en dotze seccions temàtiques i va tenir un caràcter marcadament multilingüe. L'esdeveniment ha contribuït a destacar la transversalitat d'aquesta ciència i a consolidar-la com a via de diàleg i d'intercanvi d'idees d'interès potencial per a altres àrees de coneixement científic.

Notícia

Actes del XXIV Congrés Internacional del Consell Internacional de Ciències Onomàstiques (ICOS)

 

 
6)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dijous 24 de juliol del 2014
La Direcció General de Política Lingüística distribuirà a partir de demà divendres, 25 de juliol, el joc 300 fets de llengua, a través dels mitjans de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) mitjançant un concurs promocional.

Aquesta iniciativa, que s'emmarca en els actes del Tricentenari dels fets de 1714, té per objectiu ampliar el coneixement de la ciutadania sobre els esdeveniments, positius i negatius, que han afectat la llengua catalana al llarg de la història. El projecte 300 fets de llengua s'ha articulat el diversos formats: el joc de taula, un concurs participatiu celebrat el passat mes de juny, un llibre digital, i la línia del temps, un lloc web on es disposen de manera gradual els 300 fets, endreçats cronològicament. La publicació va vinculada a la difusió que es farà fins a l'11 de setembre a través de les xarxes socials de la Direcció General de Política Lingüística.

El joc de taula dels 300 fets de llengua consisteix en 300 naips que contenen 300 fets de llengua, que tenen associats 300 reptes lingüístics, i es presenten en un estoig cilíndric. Està pensant per jugar-hi en ambients lúdics i d'amistat tot i que també pot ser un recurs didàctic.

La dinàmica del joc ha estat creada per l'enigmista i escriptor Màrius Serra i el dissenyador de jocs Oriol Comas. Els continguts han estat elaborats per la Direcció General de Política Lingüística, conjuntament amb els professors d'història de la llengua Joan Martí i Castell (Universitat Rovira i Virgili) i Josep Moran (Universitat de Barcelona). El disseny és de Lupagrafics.

300 fets de llengua

 
7)
 
Publicat a VilaWeb dijous 31 de juliol  del 2014

The Economist es fa creus del maltractament del català a Espanya

Publica un article en què parla de la poca consideració que hi ha a l'estat espanyol per la diversitat lingüística

El català, el basc i el gallec haurien de ser més ben considerats i més protegits a l'estat espanyol, diu el diari The Economist en l'article 'How to make a country for everybody' ('Com fer un país per a tothom'), del bloc Prospero. 'Espanya privilegia una única llengua', diu. L'autor de l'article es fa ressò de casos com l'expulsió dels tres diputats d'ERC al congrés per haver parlat en català. Així mateix, contraposa l'actitud de menyspreu de molts espanyols envers el català amb el respecte dels ciutadans de Suïssa, Luxemburg i Bèlgica a sengles llengües oficials.

D'entrada, desmunta un parell de fal·làcies que hi ha a Espanya envers el català. La primera, que no es tracta d'una llengua, cosa que troba 'impossible de justificar'. Va més enllà, i suggereix als castellanoparlants que no saben parlar català que s'adonin que és ben fàcil d'aprendre'n. Proposa com a exercici de parar l'orella i escoltar atentament les declaracions d'Artur Mas en una compareixença recent, de la qual enllaça un vídeo de BTV. 'Si parles espanyol, fixa't que és més fàcil de llegir aquesta notícia que fins i tot d'entendre el discurs curós i pausat del president català', diu.

Continua així: 'El català és una llengua real, i de fet ja era una llengua literària abans que el castellà hagués emergit de la foscor.'

I la segona queixa que arriba d'Espanya: 'Tot i que Espanya ha donat molts privilegis al català, els catalans encara en demanen més.' En aquest punt The Economist parla del sistema d'immersió i de les referències de la constitució espanyola a la llengua. Una constitució, recorda, que estableix la indivisibilitat de la pàtria espanyola.

A tall de conclusió d'aquest apartat, diu: 'Per als castellans, l'espanyol és la llengua d'un país per a tothom. Per als catalans, la diversitat lingüística (les escoles en català) és el preu d'un país per a tothom.'

La diferència amb els altres països

Exposa tot seguit els casos de Suïssa, de Bèlgica i de Luxemburg, estats on es parla més d'una llengua. Són tres casos diferents, però tots tenen una cosa en comú: 'El multilingüisme en les llengües natives del país s'hi considera un deure de bona ciutadania per a tothom.'

I, en contraposició: 'Espanya privilegia una única llengua. Els castellanoparlants que es traslladen a treballar a Catalunya sovint es queixen d'haver d'aprendre català, o d'haver de portar els seus fills a escoles en català. Els catalans, per la seva banda, es queixen de les queixes envers la seva llengua materna. Perquè la unió continuï sense problemes, Espanya no necessita el multilingüisme, sinó un multilingüisme entusiasta. Els parlants d'espanyol de Madrid o de Màlaga haurien d'estar orgullosos de saber les altres llengües del seu país. Per als atrevits, hi ha l'èuscar (una llengua fascinant totalment deslligada del grup de llengües romàniques), i per als pràctics hi ha el gallec (útilment semblant al portuguès), mentre que el català és el que té més parlants. El parlament espanyol podria permetre als diputats de parlar les llengües regionals (l'any passat tres diputats es van fer expulsar parlant en català).'

Acaba dient que aquest multilingüisme pot costar diners, però que 'segur que és més barat que no la separació d'un país'. I afegeix: 'La solució més barata és simplement una qüestió d'actitud: tots els espanyols haurien de deixar de tractar el gallec, el basc i el català com a llengües regionals. Són llengües d'Espanya, i prou.'

 
8)

La història de la llengua serà protagonista de la II Nit de la Llengua al Món Digital

La segona viquimarató sobre llengua que organitza la Direcció General de Política Lingüística incorporarà 300 fets de llengua a la Viquipèdia i es portarà a terme a Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa


El proper 3 d'octubre, de les 18 a les 24 h, tindrà lloc la II Nit de la Llengua al Món Digital, organitzada per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura, amb la col·laboració d'Amical Wikimedia. Emmarcada en la commemoració del Tricentenari dels fets de 1714, la nit digital mantindrà el format de viquimarató (acció intensiva d'edició de la Viquipèdia), en aquesta ocasió centrada en la història de la llengua catalana a partir dels continguts del projecte 300 fets de llengua, una iniciativa de la DGPL que té per objectiu divulgar de manera lúdica els 300 fets més rellevants de la història del català.

Totes les persones interessades en la llengua catalana que vulguin fer de viquipedistes ja s'hi poden inscriure. Si ja són usuaris registrats de la Viquipèdia, a través de la pàgina del projecte. Si no disposen encara d'usuari, a través del correu comunicacio@wikimedia.cat. La seva tasca consistirà a millorar, perfeccionar i enriquir els continguts sobre història de la llengua de la Viquipèdia.

Com l'any passat, l'acció central es durà a terme al Centre de Documentació de la Direcció General de Política Lingüística a Barcelona, però en aquesta ocasió també hi haurà sessions simultànies a Girona, a la Casa Solterra; Lleida, a la Biblioteca Pública; Tarragona, al Port, i Tortosa, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

La Viquipèdia és una enciclopèdia lliure mantinguda per la Fundació Wikimedia, una organització sense ànim de lucre. L'edició en català de la Viquipèdia va ser la segona a crear-se, després de l'anglesa. El català ocupa la 17a posició en nombre d'articles a l'enciclopèdia, ja que, dels més de 33 milions d'articles escrits per usuaris de tot el món, 436.095 són en català.

Viquimarató II Nit de la Llengua al Món Digital

 

9)

http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/?p=267611

 
Teresa Tort
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací