490. Una llengua és l'expressió
més genuïna d'una comunitat ètnica o històrica, l'instrument per excel·lència de
relació i comunicació entre els seus membres, la manifestació indubtable del
pensament original d'una societat
organitzada.
Enric Valor
Escriptor
Distingim “ofertar” de “oferir” perquè el primer verb té un sentit
específic dins de l'abast global del segon. “Ofertar” fa referència a ‘oferir,
en el comerç, en venda un producte (generalment a bon preu)', mentres que
“oferir” té diversos sentits com ‘prestar, donar, brindar, ofrenar, mostrar,
presentar, etc.'.
“Ofertar” ha sigut inclòs en el
Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a
novetat, ja que és la primera
vegada que és arreplegat normativament, crec que molt encertadament, perquè té
un matís de venda o de tracte concrets més precís que “oferir”.
Amb
criteri semblant i amb pareguda lògica lingüística, l'AVL en el DNV ha donat
carta de naturalesa normativa (o ha ratificat eixa condició, que ja mig tenien)
a formes verbals com
“col·lisionar”, “decepcionar”, “disseccionar”, “publicitar”,
“revaloritzar” i altres, respectant les formes verbals sinònimes a estes, que
tradicionalment ja figuraven en els diccionaris com són “col·lidir”, “decebre”,
“dissecar”, “publicar” i “revalorar”, repectivament. A banda, com se sap,
d'haver admés centenars de paraules i expressions proscrites normativament fins
fa poc, cosa que només pot fer un gran bé a esta llengua, per la identificació
dels parlants amb el corpus lingüístic.
Però
hi ha algun cas (encara que no molts) que, en l'elaboració del DNV, els
acadèmics valencians no han continuat la línea d'aperturisme que ha
caracteritzat la confecció d'altres publicacions de la mateixa AVL, com ara el
Diccionari ortogràfic i de pronúncia
valencià. Ja he comentat en esta columneta l'absència en el DNV de paraules
com “tapó”, “traïcionar”, “tuberia”, “despreciar”, “toldo”, “taburet” i altres,
presents en el DOPV. Amb el mateix
criteri derivatiu que els verbs citats anteriorment tenim l'esmentat
“traïcionar”, que, com hi podem vore, no ha sigut arreplegat en el nou
diccionari. Si tenim “col·lidir-col·lisió-col·lisionar”,
“decebre-decepció-decepcionar”, “dissecar-dissecció-disseccionar” i
“publicar-públic-publicitar”, no arribe a comprendre per què no “trair-traïció-traïcionar”. I
més encara, tenim altres casos semblants, acceptats per tots els diccionaris de
referència, com les sèries “exercir-exercici-exercitar”,
“expandir-expansió-expansionar”, “explicar-explicació-explicitar”,
“extorquir-extorsió-extorsionar”; “promoure-promoció-promocionar”. “Trair”, ara
i ací, no cobrix les necessitats comunicatives de la immensa majoria de
valencianoparlants. Pot estar bé per a la poesia i per a la literatura per a
iniciats, però no m'imagine un xic no empatxat de normativa essencialista (com
la immensa majoria de jóvens) enviant un whatsapp a un amic dient “Estic fet
pols, la meua nòvia m'ha traït”. Esperem que els acadèmics rectifiquen i que
puguem dir i escriure normativament que no traïcionarem la parella, els
principis ni ningú.
El
programa Voluntariat per la Llengua (VxL), impulsat per la Direcció General de
Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel
Consorci per a la Normalització Lingüística, ha unit 10.208 parelles
lingüístiques al llarg del 2013. Des de la seva implantació l'any 2003, el
programa ha impulsat 81.695 parelles lingüístiques. En els últims cinc anys la
participació ha consolidat la xifra de 10.000 parelles a l'any. L'any 2013 hi
han participat 11.836 persones, de les quals 5.102 ho han fet com a voluntàries
i 6.734 com a aprenentes. Del total de participació, 6.873 persones s'hi han
inscrit per primera vegada.
A
banda de les parelles lingüístiques que s'ha format a través del Consorci per a
la Normalització Lingüística, cal destacar les 935 parelles que s'han impulsat a
través d'entitats, empreses, justícia, centres esportius, centres hospitalaris,
CEIP i IES, i la col·laboració de 798 entitats i 3.275 establiments comercials.
Des
de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura s'ha
editat nou material per tal de reforçar l'aprenentatge i l'ús de la llengua:
Parlem tu i jo. Anem a casa?, quart quadern de la col·lecció Parlem tu i jo,
i que té per objectiu facilitar el diàleg i la conversa entre les
persones aprenentes i les voluntàries que formen part del Vxl; també s'han
editat nous materials de la col·lecció
Llegir per parlar, llegir per aprendre, amb la finalitat de reforçar l'aprenentatge i l'ús de la llengua a través de
la lectura.
Portal Voluntariat per la llengua
La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de
cultura ha elaborat el recull Greuges contra la llengua catalana 2010 –
2013. La publicació, extreta de l'informe previ sobre la llengua
catalana aportat per la DGPL a l'Oficina de Llengües del Ministeri d'Hisenda i
Administracions Públiques de l'Estat per a l'elaboració del IV Informe espanyol
de seguiment de l'aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o
minoritàries (CELRoM).
L'informe final que l'Estat ha tramès al Consell d'Europa omet
íntegrament les informacions sobre polítiques lingüístiques de l'Estat que són
adverses a la llengua catalana, tant a Catalunya, com en els altres territoris
de parla catalana. També exclou sistemàticament les crítiques a aquestes
polítiques. Els informes anteriors de l'Estat també eliminaven les informacions
negatives i, per aquest motiu, per a l'informe 2013, la Generalitat ha enviat el
contingut íntegre de l'informe previ al Comitè d'Experts del Consell
d'Europa.
Greuges
contra la llengua catalana 2010 - 2013
editorial
Tasca i
esperança
sociolingüística
A les
portes d'un gran canvi? Bernat
Joan i Marí
Espanya
contra Catalunya. Josep
Espunyes
Factors
quantitatius i qualitatius. Josepa
Huguet i Biosca
El
poder de les paraules. Marcel
Fité
El
castellà... Andreu
Salom i Mir
assertivitat
El
poder del llenguatge positiu. Anna
Iglésias Castelló
lèxic
«Nominar», significat i règims. Jaume
Salvanyà
Dubtes
de lèxic. Josep
Ruaix i Vinyet
Els
dies de la setmana. Albert
Jané
Els
pèlags de terra ferma: els pèlecs. Carles
Domingo
sintaxi
Entorn
d'unes expansions gramaticals. Carles
Riera
L'alternança per / per a davant d'infinitiu (I). Jaume
Casassas i Castellà
bibliografia
Visibilitzar o marcar. Núria
León Mercader
Petit atles lingüístic del domini català. Abel
Carretero Ernesto
Manual de traducció. Albert
Jané
La
Unió Europea. Gabriel
Bibiloni
Vida de mestre
Ramon. R.
Puig Coromines