InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1035 (dimecres 17/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
 
4) J. Leonardo Giménez - Donar (i fer) la mà
 
 
 
7) Teresa Tort - Rabior
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 142).
 

488. Hi ha una llei, de moment inexorable, que ens recorda que cada dia desapareixen noves llengües. Cal lluitar contra aquest atemptat a la varietat i a la integritat del medi lingüístic i, a més, crec que la humanitat té la capacitat i energia suficient per fer sostenible el multilingüisme. Per resumir el meu estat d'ànim podria dir que el meu català morirà amb mi, però la llengua perviurà.

 

Francesc Vallverdú

Sociolingüista

 
2)
 
 
 
 
3)
 
Publicat en la revista digital La Calamarda divendres 4 de juliol del 2014
 
 
 
4)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 11 de juliol del 2014
 
Donar (i fer) la mà
 
J. Leonardo Giménez
 
El verb “donar” dóna per a molt. Es pot donar a conéixer, donar a menjar, donar consell, donar corda, donar exemple, donar faena, donar idees, donar l'absolució, donar l'enhorabona, donar la benvinguda, donar la comunió, donar la raó, donar les gràcies, donar pas, donar permís, donar que dir, donar raó, donar remei, donar una lliçó, donar una sorpresa, etc. Però en la nostra llengua no donem tant com en l'idioma veí. En valencià, moltes de les expressions que en castellà es fan amb el verb “dar” les fem, o cal fer-les, amb altres verbs, com “fer”, “pegar”, “tocar” i altres formes i construccions. Per exemple, “Em fa la impressió”, i evitar “Em dóna la impressió”; “Farem palmes”, i no “Donarem palmes”; “Eixe gos em fa por”, i bandejar “...em dóna por”; “Ací pega el sol”, i mai “Ací dóna el sol”; “Després pegarem/farem una volteta per la redor”, i no “Després donarem una volteta...”; “Fa poquet que han tocat les cinc”, i eludir “...han donat les cinc”; “Júlia fa goig”, i esquivar “Júlia dóna goig”, etc. També quan volem dir que un fet, un cas ‘és indiferent o no té importància', que ben rebé podem fer la frase amb “tindre” o “ser”, “Tot li té igual”, “No ho has fet bé, però no et preocupes: és igual”; també amb “fer”: “Em fa igual el que digues”, i per tant evitar la interferència de “donar”, en eixe cas. Una altra expressió que cal, especialment, comentar és “donar pena”, que en valencià no és ‘tindre llàstima' ni ‘commmoure's per algú', sinó ‘molestar, destorbar, fer nosa'. En conseqüència els desafavorits de tota classe, els discapacitats i els marginats no ens deuen donar pena, sinó commoure'ns, fer llàstima i, sobretot, moure'ns a la solidaritat. Qui ens han de donar pena, és a dir, molestar, produir repulsió, etc., són els corruptes, els aprofitosos. Com he comentat, hi ha casos en què no és “donar” sinó “fer” o “pegar”, com en “Pegar (o fer) un bes (o una besada)”. No obstant, cal anar a espai amb “fer”. En un escrit propi de l'automatisme informàtic i/o de l'unitarisme “pata negra” (segurament influenciat per l'expressió “fer a mans”: entregar, lliurar), vaig llegir “La regidora de Protocol els saludà (els invitats) fent-los la mà en l'entrada i…”. No cal detallar el significat de “fer la mà”, sobretot en sentit literal. La senyora, òbviament, només donà la mà per saludar.
 
5)
 
 

 

La campanya "Navega en català" de la Fundació puntCAT va centrar el programa Espai Internet del passat 13 de juliol. Aquesta campanya té per objectiu sensibilitzar els internautes catalans per tal que configurin els seus navegadors en català i així contribuir a augmentar la demanda de continguts en aquesta llengua. La campanya té el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i de Softcatalà.

Per tal d'augmentar la repercussió de la campanya, la Fundació puntCAT ha creat el Giny, un widget que es poden instal·lar tots els webs que ho desitgin. L'eina s'integra al web i recomana automàticament als usuaris que naveguen en altres llengües que ho facin en català.

La Fundació puntCAT forma part del Cens d'entitats per al foment de la llengua catalana, agrupació d'entitats i fundacions promoguda per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura.

Espai internet

Navega en català

 
6)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 27 de juliol del 2014

Per què ens agrada tant jugar amb la llengua?

Un guionista i dos filòlegs expliquen els motius de la fam verbívora dels catalans
 
Noia, nena, al·lota, minyona, xica, xicota o mossa. Llimpiar els plats, fregar els plats, escurar els plats, netejar els plats o rentar els plats. Com ho diríeu vosaltres? “Digue'm com parles i et diré d'on ets”. Sota aquesta premissa, 141.000 persones han completat, des de dimarts, aquest test dialectal a l'Ara.cat, que a través de 20 preguntes juga a endevinar d'on són els lectors a partir de com parlen.

A partir de l'èxit del joc, ens preguntem: per què ens agrada tant jugar amb la llengua, als catalans? “Jo diria que els catalans tenim una relació una mica obsessiva amb la llengua, perquè la volem mantenir en un marc sociolingüístic molt advers”, reflexiona Albert Pla Nualart, cap de llengua de l'ARA. “A més, a diferència d'altres pobles, ocupa un lloc central en la nostra identitat”. Jordi Ventura -senyor Ventura per als aficionats als mots encreuats del diari i, a més, guionista-, afegeix: “Jo crec que amb el català passa una mica com quan estàs malalt o has d'anar massa sovint a l'hospital. Cada dia allà, amb els metges amunt i avall, al final acabes sabent-ne molt, de medicina. Com que el català és una llengua amb mala salut de ferro i ens qüestionem constantment si el parlem bé, vulguem o no al final tothom acaba tenint alguns coneixements filològics. I això fa que estiguem més avesats a totes les variants de la llengua, també a la lúdica”. Ventura destaca que, en aquest sentit, Catalunya ha donat grans filòlegs populars com Màrius Serra, Tísner i Pau Vidal.

Ramon Solsona, escriptor, filòleg i actualment col·laborador a El matí de Catalunya Ràdio, va un pas més enllà i afirma: “Tothom té curiositat per la llengua, però nosaltres estem malalts: hem nascut esquizofrènics tots -bromeja-, i des que érem al bressol ens hem acostumat a interrogar-nos sobre la llengua: «Això és correcte? Això és un castellanisme?» I això no vol dir que estiguem especialment interessats a polir la llengua, però tenim un tic que ens fa saltar per qualsevol cosa, fins i tot sense motiu”.

Pel que fa a la fam verbívora dels catalans (“És verbívor tothom qui beu verbs i els fa ballar”, diu Màrius Serra al portal Verbàlia), Jordi Ventura assenyala: “Una de les coses que té el català són paraules curtes i monosil·làbiques que no tenen altres idiomes i que fan que tingui una sonoritat molt atractiva. Hi ha alguns cantants que diuen que precisament per això el català és molt agraït de cantar”. I posa com a exemple el compositor Adrià Puntí: “És molt bo a l'hora d'aprofitar la sonoritat de l'idioma i les paraules curtes. Hi ha lletres que no saps ben bé què diuen però sonen molt bé”, diu. Albert Pla Nualart, per la seva banda, afirma que amb totes les llengües es pot jugar, tot i que “com més s'hi juga, més fàcil sembla fer-ho”.

El millor de jugar amb les paraules, conclou Ventura, al marge de passar-s'ho bé, és quan més enllà del joc “l'equívoc reflecteix millor la realitat que les pròpies paraules”. I posa un exemple d'un dels seus encreuats: “Vila on, si la cosa peta, hi regnarà un caos extraordinari”: Ascó. “I ja és curiós que l'anagrama d'Ascó sigui Caos”, riu.

 
7)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
8)
 
Publicat en el diari ARA divendres 22 d'agost del 2014

L'AVL, en el punt de mira de Fabra

L'executiu valencià qüestiona l'Acadèmia de la Llengua per haver reconegut la unitat del català
 
“Lamentablement en les Corts Valencianes tenim diputats de l'esquerra que pugen a la tribuna a proclamar que parlen català i que passen més temps mirant als veïns del nord i donant suport a cadenes independentistes que sentint-se orgullosos de ser valencians”. Aquesta frase, pronunciada ahir pel viceportaveu del PP al Parlament valencià, Rafael Maluenda, és l'última mostra del recurs a un clàssic de la dreta valenciana: l'anticatalanisme. El PP valencià sembla disposat a reobrir el debat identitari per intentar mobilitzar el seu electorat i provocar dubtes sobre l'esquerra, que aspira a governar després de les eleccions del maig. Però en aquesta estratègia ha topat amb un òrgan que ells van ajudar a crear: l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Dimecres el conseller de Governació i Justícia, Luis Santamaría, va carregar contra l'AVL per haver reconegut la unitat del català. Concretament, el representant de la Generalitat Valenciana va criticar la institució estatutària per no haver fet cas de la recomanació del govern de canviar la definició de valencià del seu Diccionari normatiu. L'executiu valencià ha mirat de convèncer sense èxit durant sis mesos els acadèmics perquè modifiquessin la definició de valencià que diu que és la “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears [...], llocs on rep el nom de català ”.

Fora del consens

Per Santamaría, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria “abandonat la posició de consens” que va justificar la seva creació i ara, amb els diferents dictàmens que des del 2005 avalen la unitat lingüística i la definició de la llengua del 2014, hauria creuat la línia “que separa la defensa de la singularitat del valencià d'un procés d'integració lingüística i cultural que no és compartit ni està emparat per la majoria de la societat valenciana”.

Aquestes declaracions se sumen a les que mesos enrere van fer el llavors conseller i secretari general del PP valencià, Serafín Castellano, i altres diputats del PP valencià qüestionant l'existència de l'AVL, i al bon tracte que dispensa la Generalitat Valenciana a la secessionista Real Acadèmia de Cultura Valenciana, amb la participació freqüent de consellers en els seus actes i la concessió de generoses subvencions (89.000 euros el 2014). Tot plegat apunta que alguns sectors del PP voldrien desmantellar l'AVL, igual que ja han fet amb Canal 9. El problema és l'alt grau de protecció que té la institució. Si els plans del govern de Fabra fossin aquests, la Generalitat necessitaria reformar l'Estatut d'Autonomia, cosa que no podria fer amb la representació parlamentària que té actualment.

Reducció de membres

Prescindir de l'AVL seria un tràmit molt complicat i costós políticament, però afeblir la seva estructura és una proposta que el PP ja ha llançat mitjançant una iniciativa parlamentària que preveu reduir de 21 a 15 els acadèmics de la institució -inicialment el PP volia que fossin 11 membres.

L'atac a l'AVL forma part d'una estratègia més àmplia del PP, que ha acabat assumint el mateix Fabra, que quan era alcalde de Castelló de la Plana defensava les emissions de TV3 al País Valencià. Però ara que es tracta de salvar el seu càrrec també fa ús de l'anticatalanisme amb l'esperança que li doni resultats en les eleccions.

En aquest sentit, va acontentar la desconeguda entitat Círculo Cívico traslladant al ministeri d'Indústria una denúncia en contra de les emissions de Catalunya Ràdio a València i va dinamitar la possibilitat d'arribar a un acord amb Catalunya perquè Canal 9 i TV3 emetessin als dos territoris tancant Radiotelevisió Valenciana. Fins i tot ha utilitzat el fantasma del catalanisme dins del seu partit, a qui ha advertit que si no milloren el tracte al País Valencià perdran el govern i un important “dic de contenció” contra l'independentisme català.

La discutida creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Fa tot just 13 anys i 30 dies es constituïa l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Un 23 de juliol de 2001, sota la presidència d'Eduardo Zaplana, es va convertir en realitat la institució que s'havia d'encarregar de “vetllar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica i literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló”, tal com recull la llei de creació de l'AVL que se sancionaria el 1998. El seu naixement no va estar exempt de polèmica, malgrat que el pacte entre el PP i el PSOE per a la creació de l'AVL mirava justament de posar fi al conflicte lingüístic que vivia el País Valencià des dels 70. Els dos grans partits van portar en solitari les negociacions per crear-la. Esquerra Unida i Unió Valenciana estaven en contra de la seva creació perquè tots dos partits pensaven que ja existia una autoritat normativa de la llengua. Els primers conferien aquesta potestat a l'Institut d'Estudis Catalans i els segons a la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. El Bloc, ara integrat a Compromís, tot i estar a favor de l'AVL, no va participar en les negociacions.

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací