InfoMigjorn Cap de
Setmana
Butlletí número 208 (divendres 05/09/2014) -
Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) Eugeni S. Reig - valencianada
2) Eugeni S. Reig - vindre a
vènit
3) Antoni Llull Martí - El frit i la
freixura
4) Pere Ortís - Empobriment de la
llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.
Fraseologia lèxica. Lletra Q.
5) Josep Daniel Climent - 103 anys d'Enric Valor, homenatge a l'alt del Guisop
6) Josep Ruaix: 'Hem d'estar disposats a perdre una
batalla per a guanyar la
guerra'
7) Quaderns de Migjorn: revista d'estudis comarcals
del sud del País Valencià Núm. 4,
1998-2002
8) Neus Nogué Serrano - Mitja
dotzeneta pagesa més de formes per
esmenar
1)
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
valencianada
Expressió valenciana dita parlant una altra llengua. Normalment és
una expressió valenciana dita per un valencianoparlant quan parla
castellà.
|
A la meua sogra no li agrada parlar castellà perquè cada dos per
tres amolla una valencianada i té por que se li
riguen. |
En
valencià també es diu: barbarisme, espardenyada,
sabatada
La
llengua estàndard sol emprar: barbarisme,
valencianada
En castellà es diu:
barbarismo,
valencianada
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
vindre
a vènit
Tindre relació amb
l’assumpte o matèria que es tracta.
Josep Tormo
Colomina, parlant del “Tio Furgaes”, escriu:
|
No sols sabia posar-li els ulls a una nina o canviar-li les
varilles a un paraigües; donat el cas, si venia a vènit, també sabia com
obrir un pany o apanyar un rellonge. Era un home polifacètic de veritat.
Un artesà de la
reparació. |
En valencià també es diu:
La llengua
estàndard sol emprar: ésser del cas, fer al cas
En castellà es diu:
hacer al
caso, venir al propósito, venir al caso
NOTA
: El text que he posat com a
exemple és de l’estudiós alcoià Josep Tormo Colomina i podem trobar-la en el seu
treball «Estampes populars Alcoianes. RAFAEL JORDÀ ABARGUES “EL TIO FURGAES”
(1858-1927)» publicat en la
Revista de Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de
l’any 1993, pàg. 136.
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES
PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma,
2009, pàg.
110)
Antoni Llull Martí
Quan
jo era jove i no sabia res de filologia ni d’etimologies, sempre em va cridar
l’atenció el mot freixura, tan particular, que no sabia
relacionar-lo amb cap altre. Quan, fa devers cinquanta-cinc anys vaig començar a estudiar
francès, em va
sobtar trobar-me amb el mot fressure, amb el mateix significat. Vaig
deduir que eren
mots germans, però continuava per a mi el misteri de la seva procedència.
Anys després vaig saber que un i altre provenien del llatí tardà
frixura, que significava ‘fregidura, fritada’, i que tant el mot francès com el català són molt
antics.
Avui
en dia freixura és usual en gran part de les terres de parla catalana,
però no pertot té el mateix significat, puix que a molts de llocs ho
diuen solament al
lleu, mot aquest, poc viu en el català continental. A Palma, del conjunt
de vísceres d’un animal, més que freixura solen dir-li
frit, mots que, un i altre, tenen
etimològicament un significat afí. I a Menorca diuen freixurat a un
guisat
de
freixura. Curiosament, es troben formes germanes d’aquest mot nostre en
portuguès (fressura), en sard (fressura i
frissura), i en aragonès (freixura, i també freidura),
però no n’he sabut trobar en castellà ni en italià. I a Manacor deien
freixura d’hortolà a la
pastanaga frita, però no sé si encara li diuen.
Un
altre nom referit al conjunt de cor, fetge, lleu i melsa, procedent del llatí
corata, es
troba representat en diferents llengües, entre les quals la nostra amb
les formes corada i coradella. Aquest mot degué esser
usual en mallorquí, perquè Tomàs
Aguiló, en la seva Rondalla de Rondalles, de principis del segle XIX,
cita la frase
fer ses corades de riure, per ‘esbutzar-se de riure’. Corada és
també usual en aragonès, i a alguns llocs d’Itàlia diuen a la freixura corata o
corada i també coratella, i en
occità existeixen amb el mateix significat els mots courado i
couradeto. Frases que foren populars, relacionades amb freixura, són
treure la freixura per
la boca, per
‘estar molt fatigat’, i treure o fer-li sortir la freixura a
qualcú, per ‘fer-li fer un excés de feina’ (o altres activitats feixugues com
córrer, botar, etc.).
Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet
perdre i que cal restituir-li.
Pere
Ortís
Fraseologia
lèxica.
Lletra Q.
“¿Qué te
da?” *'Què et dóna?”. Què tens?
I ara què t'agafa? Tan tranquil que estaves! I ara què tens?
Mireu
“pasar”.
“¿Qué
tal?”. És salut castellà. Com va? Com va
això? Què hi ha de nou? ¿Què diu aquest senyor, què diu aquesta noia? Com va això, noi? Com va la vida,
mestressa?
“Que
tío! *Quin tio!”. Quin un! Quin un aquest, és un tifa! Quin elet,
aquest paio!
“Qué
va!”. *Què va!”. I ara! I ca! Ca
barret! On vas a parar! ─Em pensava que serien més generosos. ─I
ara! ─Creus que pagaran el deute?
─Ca barret! ─ N'esperava uns dos-cents. ─On vas a
parar!
“Quedar
bien en la foto”. Sortir bé. Que bé que he sortit, jo!
5)
Publicat en el blog Interés per la llengua dels
valencians diumenge 24 d'agost del
2014
Josep Daniel
Climent
6)
Publicat en VilaWeb dilluns 21 de juliol del
2014
7)
8)
Publicat en el blog en altres paraules dijous 31 de
juliol del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net