InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]

Butlletí número 1026 (dimarts 02/09/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí 

 

Sumari

 

1)   L'atles lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, ara a la xarxa

 

2)   Neix Critèria, l’espai web de correcció de l’IEC

 

3)   Treballs de Sociolingüística Catalana publica el número 23 i assoleix la màxima avaluació de CARHUS (A)

 

4)   Wert executa la fractura de l'escola catalana

 

5)   Pep Riera - Una guerra perduda

 

6)   Que la modificació de la Llei del cinema no rebaixi l’objectiu d’igualtat de projeccions en català

 

7)   Josep Maria Solé i Sabaté La lluita dels mestres illencs

 

 

.                                                                                                                                                                                     .

 

1)

L'atles lingüístic de l'Institut d'Estudis Catalans, ara a la xarxa

Permet d'estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català

   

Publicat a Vilaweb, 1 de juliol del 2014

http://www.vilaweb.cat/noticia/4201037/20140701/noticia.html

   

En quins punts del domini lingüístic català el blat de moro es coneix per 'blat indi', 'panís' o 'moresc'? On anomenen 'boletes de picolat', les mandonguilles? Qui porta calcetins en comptes de mitjons? Les obres publicades dins el projecte Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), que donen resposta a qüestions com aquestes, a partir d'ara es poden consultar en línia. ( http://aldc.espais.iec.cat )

 

L'Atles és un projecte de dialectologia del IEC iniciat l'any 1964 que posa a l'abast dels investigadors i del públic en general un conjunt de materials lingüístics recollits amb els mètodes convencionals de la dialectologia, entre els anys 1964 i 1978. Fins ara, els materials del projecte només s'havien difós en forma de llibre.

 

Tot i que el projecte no s'ha acabat, per als directors, Joan Veny i Lídia Pons, era fonamental de posar a l'abast d'estudiosos i gent interessada tots els materials del projecte a la xarxa. A la web s'han abocat tots els materials disponibles, que s'han classificat en diversos apartats, i també hi ha una presentació del projecte i un cercador per paraules.

 

Segons els directors del projecte, té molt d'interès poder conèixer el lèxic del domini lingüístic català dels anys seixanta i setanta del segle passat. Els qüestionaris es van fer en una època en què no hi havia escola en català i en què no havien irromput els mitjans de comunicació en llengua catalana; 'això va permetre recollir, amb criteris científics, la riquesa de variants de la llengua col·loquial i, alhora, explicar-ne la variació i la unitat' expliquen. 'El resultat d'aquesta feina és una obra d'un gran valor etnogràfic, un referent de la llengua històrica que permet d'estudiar la variació lèxica, fonètica, morfològica i sintàctica del català del segle XX.

 

La idea del projecte va ser exposada per Antoni M. Badia i Margarit el 1952, però no va ser fins el 1964 que es va començar a treballar en la recollida de dades. Aquesta fase es va allargar fins al 1978, perquè els enquestadors --entre els quals hi havia Joan Martí i Castell i Joaquim Rafel, actualment membres de la Secció Filològica, i els actuals directors del projecte, Lídia Pons i Joan Veny-- combinaven aquesta tasca amb unes altres. El 1989, el IEC va acollir el treball com a projecte de recerca i, des d'aleshores, l'ha patrocinat i s'ha encarregat d'implicar organismes i institucions externes en el finançament.

 

El resultat de tots aquests anys de treball és una base de dades amb més de 475.000 registres, obtinguts a partir d'un qüestionari de prop de 2.500 preguntes fet en 190 poblacions del domini lingüístic català. Amb la finalitat de copsar la llengua oral, les enquestes sempre es feien 'in situ' i els enquestats havien de ser naturals de cada població.

  

2)

Neix Critèria, l’espai web de correcció de l’IEC

   

Publicat al Butlletí de l'IEC núm. 189, juliol 2014

http://www.iec.cat/activitats/butlleti/detall.asp?id_noticies=1211&numero=189

     

Inclou orientacions i propostes que pretenen resoldre les qüestions tipogràfiques i alguns aspectes lingüístics de detall no regulats per la normativa lingüística actual, com a resultat de l’experiència professional dels serveis de correcció de l’IEC. L’objectiu principal del web és ajudar a homogeneïtzar i a millorar els textos formals que es redacten i es publiquen en aquesta institució.

 

L’IEC, la primera editora científica en llengua catalana, ha publicat més de quatre mil tres-centes obres des que es va fundar l’any 1907. L’edició d’aquests treballs hauria estat impensable sense la tasca d’un gruix de persones que n’han tingut cura i que han vetllat per dur-les a terme amb qualitat científica, lingüística i tipogràfica. En la feina diària dels correctors, es plantegen qüestions tipogràfiques i petits dubtes lingüístics no resolts encara per la normativa de la Secció Filològica; aquestes qüestions i dubtes s’han pogut plantejar i resoldre gràcies a l’experiència professional adquirida en la correcció i l’edició de les publicacions de l’IEC, experiència que, quan ha estat convenient, s’ha acabat consolidant en un criteri interpretatiu. El Servei de Correcció Lingüística i la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’Institut han recollit les orientacions i les propostes dels diferents serveis de correcció de l’IEC que s’han succeït des del mes de setembre de l’any 1991 i han llançat Critèria, un espai web disponible a l’adreça http://criteria.espais.iec.cat . L’espai web es va presentar el 3 de juliol a l’Institut, en el marc del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos».

 

Critèria recull, per exemple, regles per a l’ús de les majúscules i les minúscules, orientacions sobre la traducció de noms propis a altres llengües o la redacció de les referències bibliogràfiques, incloent-hi les de piulades al servei de microblogs Twitter. El web ofereix, també, eines específiques per a la correcció i la traducció dels textos publicats per l’Institut, i conté una intranet adreçada especialment als col·laboradors externs de l’IEC. També és voluntat dels responsables de l’espai web Critèria ajudar a homogeneïtzar i a millorar els textos formals que es redacten i s’editen en general, i dotar d’eines lingüístiques i tipogràfiques contrastades els treballadors autònoms que es dediquen a la correcció i a la traducció professionals.

       

3)

Treballs de Sociolingüística Catalana publica el número 23 i assoleix la màxima avaluació de CARHUS (A)

 

Font: Xarxa CRUSCAT – IEC, 7 de juliol del 2014 


La revista Treballs de Sociolingüística Catalana,
editada per la Societat Catalana de Sociolingüística (IEC) amb el suport tècnic de la Xarxa CRUSCAT (IEC), ha publicat el seu número 23, amb un espai monogràfic sobre la sociolingüística de la variació, un espai miscel·lani d’articles sobre sociolingüística i una secció de ressenyes.

Podeu accedir als continguts de la revista de manera gratuïta.

 

El número dedica la seva secció especial a la sociolingüística de la variació, a cura de Miquel Àngel Pradilla, de la Universitat Rovira i Virgili. També conté un escrit en memòria fet la malaguanyada Maria Teresa Turell, d’Emili Boix i Jordi Cicles i dedicat a la pionera d’aquests estudis a casa nostra. La part de miscel·lània conté diversos articles dedicats als usos lingüístics dels joves, i conté des el l’anàlisi d’una entrevista a Pep Guardiola fins a un estudi sobre els usos del rus com a llengua franca a l’Europa oriental. Consulteu el número sencer

 

A més,  Treballs de Sociolingüística Catalana ha aconseguit la màxima avaluació en el sistema CARHUS, utilitzat per a la classificació de revistes científiques dels àmbits de les Ciències Socials i Humanitat.

 

Recordeu que actualment es troba vigent la crida d’articles per al número 26 de la revista.

   

4)

Wert executa la fractura de l'escola catalana

El govern del PP aprova un decret per poder cobrar a la Generalitat la factura de l'escolarització en castellà en centres privats.

Es tracta d'un altre intent per forçar un model bilingüe o per dividir els alumnes.

   

Publicat al Punt Avui, 12 de juliol del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/760206-wert-executa-la-fractura-de-lescola-catalana.html?cca=1

 

L'executiu espanyol ha materialitzat en un decret l'intent que preveia la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomqe) de forçar la Generalitat a enterrar l'actual sistema d'immersió lingüística o a crear una doble línia, endossant la factura del que costarà educar en castellà en centres privats. El ministre José Ignacio Wert va posar ahir el govern d'Artur Mas en la disjuntiva d'haver de triar entre un model bilingüe per a tothom, separar els alumnes o bé acceptar la reducció dels seus ingressos després que el Ministeri d'Hisenda li resti la factura dels pares que no volen educar els seus fills en català.

 

La primera mesura que prendrà la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per fer front al que ahir es qualificava d'un “abús de poder” i un acte propi dels “pitjors anys de persecució de la llengua”, serà presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC). Rigau es lamentava que l'Estat posi una “multa” per intentar doblegar la voluntat de la Generalitat.

 

Però és precisament en les decisions que anteriorment ha pres el TC sobre el dret a rebre una educació en castellà en proporcions “raonables” en les que s'empara Wert per justificar la presentació d'aquest decret que desenvolupa el que preveia la Lomqe. El ministre assegurava estar “tranquil” davant una decisió de la Generalitat –anar al TC– que no el sorprenia en absolut i insistia a espolsar-se les acusacions de voler traslladar a Catalunya el sistema educatiu que el PP ha implantat a les illes Balears i al País Valencià subratllant que en cap cas es tracta de desmuntar el model sinó de garantir drets fonamentals recollits a la Constitució. “De cap manera s'està intentant establir models d'ús del castellà com a llengua vehicular exclusiva”, sinó que el que es pretén és donar compliment a un mandat constitucional, insistia en resposta a les crítiques segons les quals el que pretén és furtar les competències catalanes en matèria d'educació.

 

Però aquest discurs de Wert de no voler fracturar el model es contradiu des del moment en què subratlla que el decret aprovat ahir pel Consell de Ministres serà temporal i limitat, insistint que s'anul·larà quan el govern català accepti modificar l'actual sistema d'immersió. En tot cas, les presses per aprovar el decret abans de les vacances són perquè la mesura estigui en vigor al setembre, quan comenci el curs escolar. D'aquesta manera s'intenta forçar la consellera perquè aprofiti l'estiu per reorganitzar el sistema, un fet que Rigau no considera en absolut.

 

La guerra oberta entre el govern català i l'espanyol des que el PP va decidir emprar la seva majoria absoluta per resoldre una de les seves obsessions quan era a l'oposició –el rebuig al model d'escola en català–, va viure ahir el seu últim episodi, que complicarà encara més el futur econòmic de la Generalitat. Això si la mesura no fomenta l'efecte crida de pares que aprofitin la important subvenció per portar els seus fills a escoles privades. Una situació que des del ministeri es descartava.

 

Segons va relatar Wert, un cop als pares se'ls reconegui el dret, l'Estat els abonarà mensualment la factura de l'escolarització en un centre privat i, al cap de l'any, Hisenda ho deduirà de la part del pastís del finançament que destina a la despesa en educació.

 

En total, es preveu restar un màxim de 6.057 euros per alumne, en concepte de matriculació, escolarització, menjador i transport. També s'hi inclouria el pagament de l'internat del menor si fos necessari.

   

5)

Una guerra perduda

Pep Riera

 

Publicat al Punt Avui, 30 de juny del 2014

 

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/755778-una-guerra-perduda.html?cca=1

  

6.057 euros. Aquesta és l'última unitat de mesura de l'intent sistemàtic de destrucció del sistema educatiu català. Estic d'acord amb la consellera Rigau que quan el ministre Wert estableix aquesta quantitat com a pagament de la Generalitat als alumnes que demanin ser educats en castellà a Catalunya el que està fent és incentivar a demanar-ho. I també estic d'acord amb ella a qualificar-ho de “disbarat” i en la necessitat de trobar tots els impediments legals perquè no sigui realitat. Com també ho estic a trobar totes les excuses i totes les solucions possibles perquè no s'hagin de complir els percentatges de castellà que no estableixi el model català d'immersió lingüística. Sí, no hi ha més remei que dedicar esforços i energies a frenar el que també encertadament la consellera qualifica de “clara ofensiva per trencar el model lingüístic escolar català”.

 

Però estar tan distrets i ocupats ara amb els 6.057 euros o els percentatges de castellà o dels continguts de les assignatures que s'imposen des de fora i amb tota l'aigua que baixa i baixarà, no ens ha d'impedir veure la crua i dura realitat. Que no és cap altra que la constatació que el model lingüístic i escolar català ja està dinamitat i que no hi ha marxa enrere possible, perquè més enllà de la voluntat política dels que governen, aquesta ofensiva contra el model lingüístic i escolar català està fonamentada en les sagrades escriptures de l'espanyolisme recentalitzador, o sigui, en la Constitució. Alguns ho van voler minimitzar, però la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut català va ser letal. En la disputa política els catalans tenim les de perdre contra Espanya, però sempre s'hi pot fer alguna cosa. Si és el màxim tribunal (i tots els que en beuen) el que legitima l'ofensiva, ja hem begut oli. No hi ha res a fer. Seran cinc, vint o cent alumnes els que exerciran el boicot al model català, pot ser un miler, però ja hem perdut. Podem dissimular i pledejar tant com vulguem, però el pes de la llei ja ens ha caigut a sobre.

       

6)

Que la modificació de la Llei del cinema no rebaixi l’objectiu d’igualtat de projeccions en català

     

Publicat a Racó català, 15 de juliol del 2014

Enllaç notícia

    

Per incidir en la modificació de la Llei del Cinema que està en període de tramitació parlamentària, la Plataforma per la Llengua comença la campanya de sensibilització #elcatalàalcinema. Al web www.elcatalaalcinema.cat s'hi pot trobar tot l'argumentari i les imatges de la campanya.

Que una llengua amb uns 10 milions de parlants, com és el cas de la catalana, només tingui un 5% de presència al cinema és una anomalia internacional. Segons les últimes dades disponibles el percentatge de català al cinema es queda en el 4,79%.

En altres països com el Canadà, les grans distribuïdores nord-americanes (les majors) no tenen cap problema per doblar al francès la majoria de pel·lícules més comercials amb un doblatge destinat només al públic quebequès.

La Plataforma per la Llengua critica la reticència de les majors a doblar en català i, així mateix, insta concretament al Govern de la Generalitat de Catalunya a no rebaixar els objectius de la Llei de cinema 20/2010, que es garantien amb obligacions concretes i temporalitzades en l'oferta cinematogràfica.

El Govern ha modificat la Llei del cinema arran, sobretot, d'una directiva europea. Ara es troba en període de tramitació parlamentària. La Plataforma per la Llengua, que havia apostat per l'aplicació d'aquesta llei i la necessitat de desplegar-ne el reglament, ha presentat un document d'esmenes als partits polítics i al mateix Govern per tal que el nou text pugui garantir l'augment real de l'oferta en català amb l'objectiu d'arribar, com a mínim, a la paritat lingüística al cinema.

Per incidir en el procés de modificació i per sensibilitzar la població perquè consumeixi cinema en català, la Plataforma per la Llengua ha començat la campanya "elcatalaalcinema.cat". La campanya consisteix en la difusió d'imatges amb frases cèlebres del cinema que no haurien de resultar estranyes a les oïdes dels espectadors, però que hi resulten pel fet que són en català. Sovint hem de fer l'esforç d'identificar aquestes frases perquè la majoria no les hem vist als cinemes en la nostra llengua. I en cas que s'hagi doblat (o subtitulat) al català, han estat poques les sessions projectades, en menys sales i en condicions més desfavorables que la versió castellana.

          

7)

La lluita dels mestres illencs

Josep Maria Solé i Sabaté

 

Publicat al Punt Avui, 27 de juliol del 2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/763221-la-lluita-dels-mestres-illencsn.html?cca=1

 

Una societat es mesura per la valoració i l'estima als mestres. Des de la nit dels temps, totes les civilitzacions han admirat els mestres, persones que ensenyen i són seguides pels seus coneixements i la seva  trajectòria personal. En la nostra història recent, cada període de progrés, llibertat i ambició cultural, ha tingut un esforç global vers l'escola i l'educació. Tot això és forca visible als segles XIX i XX. Són mestres Sòcrates, Leonardo, Newton i Pompeu Fabra, així com la  munió d'educadors que han alfabetitzat els nostres avantpassats o ens han educat a nosaltres a l'escola. El record i l'exemple dels mestres és profund en la formació de tots.

 

Els mestres han  estat bàsics en el redreçament cultural de Catalunya des del segle XIX, han completat l'esforç popular i ampli, interclassista de la Renaixença amb la paral·lela acció ferma en els fonaments econòmics. Al llarg del segle XX hi ha una continuïtat cultural creixent dels mestres a partir d'iniciatives amb permanent reciclatge també mercès a l'acció extraordinària de la Mancomunitat. La il·lusió col·lectiva del 14 d'abril del 1931 inicia l'eclosió de la catalanitat política i cultural més explícita amb la República. El magisteri, els mestres, foren actors principals. A tot l'àmbit d'arrel  catalana es despertà una esperança truncada pel triomf de  la dreta espanyola colpista amb la Guerra Civil.

 

L'actuació sòlida, inicialment petita, de destacades personalitats més el retorn progressiu d'espais de llibertat guanyada sota el  franquisme van aplanar la recuperació de la normalitat escolar de la llengua i la cultura en el conjunt dels Països Catalans, amb  graus diferents, certament. El camí vers la normalitat mai no va agradar al PP i al PSOE, ambdós van posar dificultats sempre que van poder, però és amb un PP que vol manar anys i panys, a partir d'un Aznar exaltat, que tot s'agreuja, en veure un PSOE desnordat, un PSOE que ha deixat de ser una esquerra moderada crítica i honesta.

 

El català com a llengua vehicular, la cultura específica de cada un dels territoris es normalitza, i a poc a poc es consolida o recupera terreny.

 

Aleshores, un alertat PP, amb el silenci còmplice del PSOE, surt a destruir-ho tot. L'estratègia serà ferir la llengua i la cultura  catalanes on puguin: ràdio, televisió, premsa i, naturalment, l'escola, tot defensant un espanyolisme centralista de dreta extrema que nega el  dret a ser a la resta. El cop l'executà el govern de Bauzá, abans el mateix PP disparà a la Franja amb l'esperpent del Lapao o amb l'ànim genocida evident al País Valencià o usant la constitució espanyola contra la immersió lingüística.

 

Els mestres de les Illes van dir prou. La vaga de fam de Jaume Mestre  ha donat la volta a mig món. Els mestres illencs han dit no a la ignorància, la violència i l'estultícia. Notícia internacional, és la pitjor propaganda turística tenir un govern que s'enfronta a la seva pròpia comunitat educativa, els mestres que estan amb els nens. El PP estatal vol acabar aquest episodi, pensa com en Bauzá, però no ho pot fer veure.

 

La victòria l'han aconseguit. Molts illencs per primera vegada han trencat amb les raons de la por i de l'amenaça. Al segle XXI les Illes no poden tenir un govern sectari, no dialogant, agressiu. El PP d'en Bauzá és un llast per al present i el futur de les Illes. És  una rèmora educativa, econòmica i cultural. Els mestres de les Illes, com els de tots els temps, han educat i eduquen els ciutadans amb el seu coneixement i la seva actuació.

     

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com

PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací