1. Comentaris diversos
● En el DNV trobem:
pell de
gallina f. Pell
aborronada pel fred, l'emoció o la por.
carn de
gallina f. Erecció
anormal dels fol·licles de la pell, generalment produïda pel fred, per la por o
per una emoció intensa.
Considere que:
1) Les locucions pell de gallina i carn de gallina són
equivalents i, per tant, han de tindre exactament la mateixa definició o, millor
encara, l’entrada carn de gallina ha de remetre a pell de gallina
que ha de ser l’entrada principal.
2) La locució pell de gallina és la que tradicionalment hem usat
els valencians per al concepte definit. Als valencians, la locució carn de
gallina ens ha arribat a través del castellà –carne de gallina–,
encara que actualment és d’ús bastant generalitzat. Curiosament, els catalans de
la Catalunya del Nord també empren carn de gallina que a ells els ha
arribat a través del francés –chair de poule–. Seria convenient
reflexionar sobre la conveniència de la possible eliminació de carn de
gallina del DNV. No perdríem res important.
● En l’entrada remulla del DNV falta
l’expressió estar a remulla que significa –en sentit figurat– 'estar algú en la
vespra d’un esdeveniment molt important com ara un examen, una operació
quirúrgica, una boda, etc.' Equival a la locució castellana estar en
capilla.
● La cinquena accepció de l’entrada figura del
DNV és:
f. Persona
que destaca en una activitat.
És una figura del
futbol.
En lloc de femení hauria de dir femení i masculí
perquè en valencià és molt corrent emprar la paraula figura en masculí quan
ens referim a un home. Exemple: “Pep és un figura”.
En l’entrada crac 2 del DNV
diu:
m. Persona
que destaca molt en la seua activitat, especialment en els
esports.
El club anuncià el fitxatge
d'un crac.
La setena accepció de l’entrada número del
DNV és:
m.
i
f. Persona
o cosa que destaca de la resta.
És el número u en la seua
professió.
La quinzena accepció de l’entrada sèrie del
DNV és:
fora de
sèrie loc. adj. Extraordinari.
Considere que:
1) La cinquena accepció de l’entrada figura
del DNV hauria de ser:
m. i
f. Persona
que destaca en una activitat de manera extraordinària.
Pep és un figura. És una
figura del futbol.
2) La setena accepció de l’entrada número i
l’anglicisme recent que trobem en crac 2 han de remetre a la cinquena
accepció de l’entrada figura.
3) La locució fora de sèrie hauria de tindre
dos significats, el que té actualment –'extraordinari'– i un altre que remetera a la cinquena accepció de l’entrada
figura.
● En
el DNV falta la paraula abusananos que significa 'persona que abusa dels xiquets' i també, per
extensió, 'persona que abusa dels més dèbils'.
● En
el DNV falta l’exclamació ¡Àngela Maria! que s’usa per a expressar
que hem vist clara una cosa, que l’hem compresa.
● En l’entrada regalíssia del DNV
trobem:
regalíssia de
moro f. Extracte
de l'arrel de la regalíssia, preparat per ebullició en aigua i que es presenta
en forma de barretes negres.
El DNV no arreplega la denominació equivalent puro moro,
molt popular en valencià.
● El DNV no arreplega la paraula regalissier que s’aplica
a qui es dedica a vendre regalíssia. El DOPV, en canvi, sí que arreplega
aquesta paraula.
● El DNV no arreplega l’expressió cremat
com un regalissier que s’aplica a qui està molt enfadat, enrabiat, irritat, indignat,
furiós.
● La segona accepció de l’entrada gallimarsot del DNV
és:
m. [col·loq.] Dona
sense gràcia, que pareix un mascle.
Hauria de dir:
m. [col·loq.] Dona
homenenca.
Això de “dona sense gràcia” és un juí de valor.
● La primera accepció de l’entrada piuada del DNV
és:
f. [col·loq.] Colp
pegat amb el piu.
Com que piu és una de les moltes denominacions vulgars que el
penis té en valencià, supose que “colp pegat amb el piu” significa “colp pegat
amb el penis”. El DNV arreplega moltes més denominacions vulgars del
penis, com ara pardal, fava, carall o cuca, però la
qüestió és que en l’entrada pardalada no diu “colp pegat amb el pardal”
ni en l’entrada favada “colp pegat amb la fava” ni en l’entrada
carallada “colp pegat amb el carall” ni en l’entrada cucada “colp
pegat amb la cuca”. Si es considera que el penis és adequat per a pegar colps,
la coherència obliga a actuar de la mateixa manera en totes les denominacions.
Jo, personalment, considere que seria molt més adequat eliminar la primera
accepció de l’entrada piuada.
● En l’entrada petit del DNV falta l’accepció 'denominació col·loquial del penis'. Aquesta denominació és un
acurtament de la locució germà petit. La paraula petit, en aquesta
accepció, és pròpia del parlar genuí d’Alcoi, parlar que jo vaig rebre per
tradició oral de la meua família.
Germà
petit i
petit amb el significat de 'penis' han de dur la marca de col·loquial, no
la de vulgar.
● En el DNV trobem anar l’orgue mal parat però falta
estar l’orgue mal parat i tindre l’orgue mal
parat.
● El DNV no arreplega jagant, variant formal de gegant que
ja s’usava en
l’edat mitjana junt a gigant i que ha arribat viva als nostres dies i que
és l’única que actualment usem els valencians. Considere que no estaria gens
malament que, a més de gegant, també s’acceptara com a normativa la
variant formal jagant. Això no seria cap problema greu ni faria mal a
ningú i seria un senyal de respecte a la manera de parlar els valencians.
Evidentment, l’entrada principal ha de ser gegant i jagant ha de
remetre a aquella.
● El DNV no arreplega la paraula ressuscitació que equival
a reanimació cardiovascular.
● En el DNV trobem:
gos
falder m. ZOOL. Gos
xicotet, que es pot tindre còmodament en la
falda.
En el DRAE trobem:
perro
faldero m. El que por ser pequeño puede estar en
las faldas de las mujeres.
És evident que l’explicació del DNV està copiada del DRAE,
però és incorrecta. Aquests gossos xicotets estan sempre pendents dels seus
amos, els seguixen a tots els llocs, sempre van al seu costat. Han estat sempre
els gossos preferits de les dones de la reialesa, l’aristocràcia i de les
classes altes. Antigament, en l’època que les dones portaven unes faldes molt
llargues, quasi fins a terra, els gossets anaven sempre al costat de les faldes
de l’ama i fins i tot, a voltes, s’hi amagaven davall. Per això s’anomenen
falders.
El DNV ha de canviar l’explicació de gos
falder.
● En l’entrada puter del DNV diu:
[vulg.] Que
freqüenta putes.
● En l’entrada bagasser del DNV diu:
[vulg.] Que
freqüenta bagasses.
Com que hi ha l’entrada bagassa 1 amb dues
accepcions i l’entrada bagassa 2 amb dues accepcions més, considere que
seria més aclaridor que l’entrada bagasser remetera a l’entrada
puter.
● La
primera accepció de l’entrada bagassa 1 del DNV es podria
il·lustrar amb la conegudíssima dita pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa.
● El DNV arreplega la paraula jueu però no la variant
formal judeu que jo he sentit diverses voltes. El DCVB diu que és
una forma arcaica, però jo assegure que l’he sentida viva en diversos llocs de
la comarca de la Safor i de l’Horta de València. Un amic meu i company de faena,
natural del Real de Gandia, –que malauradament s’ha mort– l’emprava
habitualment. La paraula judeu es pronuncia [ʤuðɛ́w]. Done fe que es pronuncia amb una e ben
oberta.
A
Alcoi he sentit sempre judio, pronunciat [ʤoðío] que, malgrat que sempre
es diu que és un calc del castellà, podria ser molt bé un masculí analògic del
femení judia –a Alcoi pronunciat [ʤoðíɛ]–, procedent del llatí iudaea.
El
cas de judio/judia podria ser molt bé com els de burro/burra,
nóvio/nóvia, tio/tia,
viudo/viuda i nino/nina. En aquests casos, els femenins són
vocables patrimonials de la nostra llengua i els masculins es formen més tard
per analogia amb els femenins.
● En
el DNV falta la paraula menjurrada que significa 'menjada abundant'. Equival a
fartada.
● En el DNV no trobem la locució nano petano que significa
'xiquet xicotet'. És una locució d’us habitual en valencià, sobretot en
la comarca de l’Horta de València. La locució no té absolutament res a veure amb
el castellà. La paraula nano s’usa habitualment en valencià amb el
significat de 'xiquet' i la paraula petano, relacionada amb el llatí
pitŭlus, significa
'petit'.
L’expressió gos petaner que en diversos llocs de Catalunya s’usa
per a denominar el gos falder, significa literalment 'gos petit' perquè aquests
gossets són molt xicotets.
Els
adjectius petano i petaner que trobem en les locucions nano
petano i gos petaner no tenen res a veure amb la paraula
pet.
● En l’entrada petaner del DNV diu:
1. adj. i m. i f. Petejador.
Cal dividir l’entrada petaner en dues entrades, petaner 1
i petaner 2, ja que la paraula petaner de la primera accepció i la
paraula petaner de la segona són dues paraules homònimes, que es
pronuncien exactament igual i s’escriuen amb la mateixa grafia però tenen
orígens etimològics i significats completament diferents.
En l’entrada petaner
adj. i m. i
f. Petejador.
I en l’entrada petaner
gos
petaner m. ZOOL. Gos
falder.
També es podria posar al revés, que potser seria
millor:
Entrada petaner 1:
gos
petaner m. ZOOL. Gos
falder.
Entrada petaner 2:
adj. i m. i
f. Petejador.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
abusananos
jagant
judeu
menjurrada
regalissier
ressuscitació
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
¡Àngela Maria!
cremat com un regalissier
estar a remulla
estar l’orgue mal parat
germà petit
nano petano
pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte
passa
puro moro
tindre l’orgue mal parat
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 26 de juliol del 2014