InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 202 (divendres 25/07/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - tirar la roba al mar
 
2) Eugeni S. Reig - tirar-se al mall
 
3) Antoni Llull Martí - Besades i petons
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Fraseologia lèxica. Lletra I.
 
5) Albert Pla Nualart - Per què no ens podem espaterrar?
 
6) Màrius Serra - Tobogan?
 
7)  Josep Ruaix - Errors de lèxic (i IV)
 
8) Neus Nogué Serrano - M'agradaria poder venir a l’estadi a jugar contra el meu equip
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

tirar la roba al mar

   1)

Capficar-se en un assumpte determinat i despreocupar-se per complet de totes les altres coses.

Ell es posa a escriure la seua novel·la i tira la roba al mar. No fa cas de la família ni de la casa ni de l’economia familiar ni de res en absolut. Ell a la seua i a qui no li parega bé, que es tire una bela.

2)

En un assumpte determinat que no ens és favorable, que no ens interessa, que no ens fa el pes, prendre la determinació de desfer-se’n, de desentendre-se’n, d’abandonar-lo, de prescindir-ne.

No t’ho penses més: si en eixa faena no estàs a gust i l’encarregat et fa de mal viure, tires la roba al mar i te’n vas a casa. Ja t’eixiran més coses i millors que eixa, que tu eres jove, treballador i molt sabut.

Les dues accepcions són molt semblants, encara que no són idèntiques.

La locució és d’ús habitual a Alcoi a on sovint s’usa en diminutiu: tirar la robeta al mar.

 

En valencià també es diu: 1) i 2) enviar-ho tot a l’ample (o a passeig, o a rodar)
La llengua estàndard sol emprar: 1) i 2) engegar-ho tot a passeig
En castellà es diu: 1) i 2) mandarlo todo a paseo
 
NOTA: Done les gràcies a Joaquim Victoriano Lavinya per la seua ajuda.
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

tirar-se al mall

Posar-se de valent a la faena o a l’estudi. Posar atenció, esforç, dedicació i entusiasme en allò que s’està fent.

Hala, ja n’hi ha prou de juguera. Alcem-nos i tirem-nos al mall que la faena està per fer.

Francesc Xavier Llorca Ibi, en un missatge que va enviar a la llista Migjorn el 24 de febrer del 2006 ens va informar que a Benidorm s’usa aquesta locució per a expressar el concepte definit. L’expressió equivalent que conec del parlar d’Alcoi és posar els ossos de punta que ja vaig arreplegar en el meu llibre Valencià en perill d’extinció. També és molt coneguda la locució equivalent posar fil a l’agulla.

 
En valencià també es diu: posar els ossos de punta
La llengua estàndard sol emprar: aplicar-se, posar fil a l’agulla
En castellà es diu: aplicarse, hincar los codos, poner manos a la obra
 
NOTA: Done les gràcies a Francesc Xavier Llorca Ibi per la seua ajuda. L’exemple que he posat el va arreplegar Francesc Xavier de boca de sa mare.
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 105)
 
Besades i petons
 
Antoni Llull Martí
 
Joan Coromines, amb relació a petó despotricava «contra la mania de les precioses i preciosos mallorquins, que condemnaven l’ús del terme popular amb el pretext que era un derivat de pet (!)» (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol. VI, p. 492). No sé d’on l’eminentíssim lingüista es va treure això, qui l’hi degué dir. Amb tot, és ben creïble que la semblança de petó amb pet hagi produït un cert rebuig envers aquest mot en alguns escriptors mallorquins, però jo crec que la causa principal de no usar-lo en els seus escrits és que petó no ha estat mai usual a l’illa, mentre que ho ha estat besada, mot ben antic i suau i que té l’avantatge de no semblar-se a cap paraula malsonant. En el segle passat es va fer molt popular el barbarisme beso, que segueix essent molt usat, però inadmissible fins i tot en el parlar col·loquial més descurat.
 
Però mirau per on, a França, el mot baiser, germà del nostre besar, i que en temps no massa antic significava ‘besar’ i també ‘besada’, amb un sentit del tot innocent, per una d’aquelles coses rares que de vegades ocorren amb els mots, ha passat a tenir una significació considerada obscena, la de la realització de l’acte sexual. I puix que els francesos no tenien cap sinònim per substituir aqueix mot tan injustament degradat o deshonorat, n’agafaren un altre que no significava la mateixa cosa, però que en certa manera hi estava associat, el de embrassement ‘abraçada’, i embrasser passà a significar ‘besar’. D’aquí sortiren expressions tan sorprenents per a un mallorquí aprenent de francès com embrasser sur la joue, que, literalment traduït és ‘abraçar damunt la galta’, però que significa ‘donar una besada a la galta’. Embrassement continuà significant també ‘abraçada’, però alguns, per posar les coses més clares, començaren a usar en el seu lloc el mot étreinte ‘estreta’ per expressar l’acció de ‘estrènyer qualcú entre els braços’.
 
Tornant al principi, petó, antigament potó, segons Coromines és un mot de creació expressiva, molt antic i germà de les formes occitanes pòt, poutoun i poutet (llegiu putun i putet). Formes semblants s’usen en altres llengües europees, però en molts de casos no es troben als diccionaris normatius, i molt menys als bilingües.
 
4)
 

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Fraseologia lèxica.

 
Lletra I.
 

      “Igual, igual no”.  *Igual no vénen”. *Igual plou tot el dia”.  Deure, no deure. Potser que, o potser que no. De cop no. Qui sap si. És capaç de.  Vés a saber si. Sempre hi anirà bé el verb deure: *Igual no hi són”.  No hi deuen ser. No deuran venir.  Anem a veure'ls i potser no hi són. És capaç de ploure tot el dia. Vés a saber si hi seran.

     “Ir a retiro”. *Anar a retiro”. Anar a recer.  Cap a recer, noi? ─Cap a recer, s'ha dit!

 

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 5 de juliol del 2014

Tal com explica Coromines al DECLC, la pressió conjunta de la patte francesa i la pata castellana sobre la nostra pota va fer que pata penetrés fortament en el català, i la millor prova és que alguns dels seus derivats els sentim molt nostres.

Ara bé, tot i anar mig camuflats, tenen la mala pata de venir de pata, i alguns han sigut depurats i no són al diccionari. És el cas de patada, un mot que era (i és) molt viu tant amb el significat de puntada de peu com amb el de petjada; o de patós, que no té un equivalent clar quan expressa inhabilitat amb les cames.

No ha tingut més sort patejar-se, ni en el sentit de malgastar estúpidament ni en el de recórrer de dalt a baix un lloc. Coromines considera que el primer -utilitzat pel seu pare- “s’ha d’admetre com a mot legítim” perquè està “absolutament arrelat i expressa un matís insubstituïble”. En canvi, el segon el veu com “un castellanisme inútil i intolerable”. El D62 entra el verb en el primer sentit i l’ÉsAdir els admet tots dos però només en registre col·loquial.

Altres derivats han passat per ull. Seria el cas d’empatollar-se, encara que Coromines no està segur que ho sigui; el de patilla, que s’ha colat per la patilla, i el de patum, tant si es diu de la de Berga com de personatges més valorats pel lloc que ocupen que pels propis mèrits.

El cas d’espaterrar (o espatarrar) és diferent. Avui només s’admet en el sentit de meravellar-se granment i s’obvia el molt probable parentiu (el DCVB sí que l’apunta) amb el castellà (d)espatarrarse, que vol dir caure a terra molt obert de cames.

I és que el sentit figurat, molt més fi, beu de la influència directa del francès épater, i el mateix passa amb l’adjectiu espaterrant (épatant):“Una dona espaterrant”.

Sigui com sigui, i digui el que digui el DIEC, tots els que ens espaterrem en un sofà tenim molt clar què fem, i seguirem practicant aquest esport tan relaxant amb permís o sense de les patums de la llengua.

 
6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 11 de juliol del 2014
 
Motacions
 
Tobogan?
 
per Màrius Serra
 
En temps de vacances hi ha nens que es passen el dia gastant el cul dels pantalons de tant com llisquen pels tobogans, en sec i en mullat, sobretot als parcs aquàtics. Però tobogan és una paraula que ve de molt lluny. Concretament de terres canadenques. Ara fa cent anys l’anglès i el francès transatlàntics ens van llegar un seguit de variants d’aquest terme que designava un trineu. Variants com ara toboggan, tabaganne, tabogan... que han cristal·litzat en el nostre tobogan. Els traçadors d’etimologies van lliscar per les neus canadenques fins arribar a l’algonquí, una família de llengües ameríndies, avui en perill d’extinció, que parlen tribus com els micmacs. L’èxit del terme tobogan és equivalent al de l’artefacte entre la canalla, però en alguns indrets encara conviu amb altres denominacions autòctones. En consigno tres que he detectat recentment i convido els lectors que en coneguin més a enviar-me-les aquest estiu a mariusserra@verbalia.com. Totes tres provenen de variants del verb lliscar, com no podria ser altrament. A Arbeca, per exemple, trobo que anomenen relliscadors els tobogans i em sembla d’una transaparència absoluta. També a Santa Maria d’Oló, a l’extrem nord-est del Bages, fan servir un sinònim que encara entenc, tot i que ja no resulta tan transparent. En diuen ressolador, que jo associo a rossolar (davallar lliscant per un pendent), tot i que ressolar signifiqui solar de nou i solar pugui voler dir: “cremar-se el pa de la sola”. Finalment, a Sant Martí de Tous, entre l’Anoia i la Conca de Barberà, trobo gent que quan veu un tobogan en diu rebutllador. Com en dieu vosaltres?
 
7)
 
Publicat en el núm. 87 de la revista Llengua Nacional (pàg. 19)
 
Errors de lèxic (i IV)
 
Josep Ruaix i Vinyet
 

 

 

         Aquest article és continuació i acabament dels publicats en els números 84 (pp. 29-32), 85 (pp. 21-24) i 86 (pp. 23-26) de Llengua Nacional. Aniria bé, doncs, de repassar els advertiments de l’inici del primer article. Si en els diferents articles es repeteixen alguns termes, no hi fa res: vol dir que es tracta d’errors més o menys freqüents, sobre els quals, doncs, val la pena d’insistir.

 

         1) «A voltes amb la innovació» (Dossier Econòmic de Catalunya, 11-2-2006, p. 13, títol d’un article sobre economia; cf. el nostre Nou diccionari auxiliar [NDA], s.v. volta) > Tornem-hi amb la innovació (o bé Altra vegada la innovació).

 

         2) «No és estrany que sant Pau, quan va proclamar des de l’aeròpag els principis de la fe cristiana i el sentit de la resurrecció, fos menyspreat i apartat» (F. Torralba, Per què creure?, pp. 217-218; en dos altres passatges es parla del Pseudo-Dionís Aeropagita per Areopagita; confusió de radicals grecs: aer- ‘aire’ / Are(s)- ‘Mart’ [areòpag ‘camp de Mart’]) > No és estrany que sant Pau, quan va proclamar des de l’areòpag els principis de la fe cristiana ...

 

         3) «Em va donar la maneta i m’acompanyà, tibant-me cap a la raconada ombrívola de l’era on hi havia la família de masovers al complet» (d’una novel·la, abans de ser corregida; calc de la locució cast. al completo, que equival a l’adjectiu cat. sencer -a) > Em va donar la maneta i m’acompanyà, tibant-me cap a la raconada ombrívola de l’era on hi havia la família dels masovers sencera.

 

         4) [anar] «–Vés-te’n amb ells, Arnau –el va comminar–. A fora t’esperen Mar i el teu germà. Jo encara tinc coses per fer aquí. Després t’aniré a veure» (I. Falcones, L’església del mar, p. 621; calc del verb cast. ir en un determinat ús; cf. NDA, s.v. [anar) > –Vés-te’n amb ells, Arnau –el va comminar–. A fora t’esperen Mar i el teu germà. Jo encara tinc coses per fer aquí. Després et vindré a veure.

 

         5) [anar amb] «El Julià parlava com si allò no anés amb ell, com si fos part d’un passat que ja havia deixat enrere, però aquestes coses no s’obliden mai» (C. Ruiz Zafón, L’ombra del vent, p. 167; calc del cast. ir con en un determinat ús) > El Julià parlava com si tant li fes (o com si tant se li’n donés, o com si allò no l’afectés), com si fos part d’un passat ...

 

         6) «És prou conegut que només en els centres on hi ha una voluntat manifesta d’aplicar el projecte lingüístic sense baixar mai la guàrdia es manté el nivell d’ús que l’alumnat ha adquirit a primària» (Escola Catalana, gener 2006, p. 3; calc del verb cast. bajar en un determinat ús; cf. NDA, s.v. baixar) > És prou conegut ... sense abaixar mai la guàrdia ...

 

         7) [bordar] «Ni Alfred Hitchcock hauria escrit un final per a la campanya com el que ahir va bordar Pasqual Maragall» (Avui, 17-6-2006, p. 5; calc del verb cast. bordar; cf. NDA, s.v. bordar) > Ni Alfred Hitchcock hauria escrit un final per a la campanya com el que ahir va brodar Pasqual Maragall.

 

         8) [botar a la corda] «El cronista, com el mig país que va anar a votar i que no es passa el dia botant a la corda, està interessat en les converses que determinaran la composició del futur govern d’aquest país» (Avui, 14-11-2006, p. 64; confusió, potser induïda per l’ús, en el context, del v. votar) > El cronista, com el mig país que va anar a votar i que no es passa el dia saltant a corda, està interessat en les converses que determinaran la composició del futur govern d’aquest país.

 

         9) [caient adj.] «Tots ells tenien la mirada fixada en els meus passos vacillants i una mena de mig somriure dissimulat al rostre. La Cinta, amb els cabells lliures i caients damunt l’espatlla, tan sols fixats de templa a templa per una delicada diadema de color blau cel, portava un vestidet una mica estampat, de cretona, amb un rivet de batista al voltant del coll obert» (d’una novella, abans de ser corregida; la forma caient és un gerundi o un substantiu; solament és adjectiu en heràldica) > Tots ells ... La Cinta, amb els cabells lliures i caient damunt l’espatlla ...

 

         10) «Les turbulències polítiques, la caïnista confrontació, els erros d’uns i altres, que avui ningú vol reconèixer, ens van portar a una guerra civil, i a una dictadura» (J.A. Duran i Lleida, Unió al servei de les persones, 3-4-2006, p. 4) > Les turbulències polítiques, la caïnita confrontació ...

 

         11) [cambrot] «Tots els soldats fem vida a coberta i solament baixem als cambrots per descansar» (d’una novella, abans de ser corregida) > Tots els soldats fem vida a coberta i solament baixem a les cabines (o als camarots) per descansar.

 

         12) «Vam passar per davant del santuari, que era tancat, però per la finestra reixada del costat es podia entreveure la Verge bruna en la solitud i penombra del seu camerí» (d’una novella, abans de ser corregida; variant ultracorrecta; cf. NDA, s.v. camerí) > Vam passar per davant del santuari, que era tancat, però per la finestra reixada del costat es podia entreveure la Verge bruna en la solitud i penombra del seu cambril.

 

         13) «A la part baixa del castell s’hi poden trobar un grup de finestres de tipus canopial o renaixentista, dues de les quals tenen grans i artístiques reixes que les protegeixen exteriorment» (d’un original, abans de ser corregit) > A la part baixa del castell s’hi poden trobar un grup de finestres de tipus conopial o renaixentista ...

 

         14) «Va fer la feina que podia, i hi devia posar aquella caparroneria que li és pròpia» (AA. VV., Sense renúncies, p. 111; confusió entre caparrudesa i tossuderia) > Va fer la feina que podia, i hi devia posar aquella caparrudesa (o tossuderia) que li és pròpia.

 

         15) «Per tant, a continuació analitzaré l’aparició de les connexions en xarxa, atès que són la cinquena essència de la nova economia» (M. Castells, L’era de la informació, vol. I, p. 207; ultracorrecció; cf. Gran enciclopèdia catalana, s.v. quint -a) > Per tant, a continuació analitzaré l’aparició de les connexions en xarxa, atès que són la quinta essència de la nova economia.

 

         16) «Gràcies als seus testimonis orals, que sovint hem transcrit amb les seves expressions genuïnes i amb els seus girs locals, hem pogut conferir aquests articles» (d’un original, abans de ser corregit; confusió entre conferir i confegir) > Gràcies als seus testimonis orals ... hem pogut confegir aquests articles.

         17) «... la degradació del medi ambient, la creixent contaminació, el canvi climàtic, la deforestació i l’extinció d’espècies» (d’un original, abans de ser corregit; calc del cast. deforestación) > ... la degradació del medi ambient, la creixent contaminació, el canvi climàtic, la desforestació i l’extinció d’espècies.

 

         18) [denostar] «... el molt denostat i anatematitzat Nicolau Maquiavel ...» (d’un original, abans de ser corregit; calc del verb cast. denostar; cf. NDA, s.v. denostar) > ... el molt bescantat i anatematitzat Nicolau Maquiavel ...

 

         19) [descalabrat -ada] «Francament, si la mesura es fa bé, no em sembla tan descalabrada» (Avui, 23-10-2006, p. 64; calc de l’adjectiu cast. descalabrado -da) > Francament, si la mesura es fa bé, no em sembla tan escalabrada (o esgalabrada).

 

         20) [detentar] «A poc a poc els usos defensius i de vigilància que havia detentat i per als quals havia nascut el castell es devien anar diluint» (d’un original, abans de ser corregit; calc del verb cast. detentar; cf. NDA, s.v. detentar) > A poc a poc els usos defensius i de vigilància que havia mantingut i per als quals havia nascut el castell es devien anar diluint.

 

         21) [didorta] Vegeu rojolet.

 

         22) [difós -osa] «A la fi, s’alçà l’Andreu ... i m’acompanyà cap al finestró de la cuina, per on encara entraven les darreres clarors difoses d’aquell dia morent» (d’una novella, abans de ser corregida; confusió entre difós -osa i difús -usa; cf. NDA, s.v. difós/difús) > A la fi, s’alçà l’Andreu ... i m’acompanyà cap al finestró de la cuina, per on encara entraven les darreres clarors difuses d’aquell dia morent.

 

         23) [donar pals] «Fent de crític vaig donar pals a amics meus» (Regió 7, 7-5-2006, p. 1; calc de la locució verbal cast. dar palos) > Fent de crític vaig clavar garrotades a amics meus.

 

         24) [embabiecar] «Jo em mirava el pare embabiecat i gairebé no el reconeixia, amb aquella inusual manera de fer» (d’una novella, abans de ser corregida; probable castellanisme, enregistrat pel DCVB; però els diccionaris castellans no solen portar embabiecar) > Jo em mirava el pare embadocat (o embadalit, o encantat) i gairebé no el reconeixia, amb aquella inusual manera de fer.

 

         25) [embaltidor -a] «... el lleuger rumrumeig, monòton, de la màquina de vapor em va fer agafar el son, un son plàcid, embaltidor, com ja feia mesos que no havia tingut» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme per abaltidor -a) > ... el lleuger rumrumeig, monòton, de la màquina de vapor em va fer agafar el son, un son plàcid, abaltidor, com ja feia mesos que no havia tingut.

 

         26) [emprendar-se] «Tan formosa era la noia que el mateix dimoni se’n va emprendar i, encara ara, hi ha qui diu que, en les nits més fosques, s’hi apropa i guipa, badoc, aquell bassiol a l’espera d’un reflex, per més pàllid que fos, del bell rostre de la noia impregnat a les aigües» (d’una novella, abans de ser corregida; calc del verb cast. prendarse amb el prefix en/em) > Tan formosa era la noia que el mateix dimoni se’n va enamorar (o se’n va corprendre, o se’n va agradar) i, encara ara, hi ha qui diu que ...

 

         27) [estellant subst.] «Un cotxe de bombers amb els estellants encesos i el ninò-ninò de la sirena passà llampant per baix el carrer» (d’una novella, abans de ser corregida) > Un cotxe de bombers amb els llums d’alarma encesos ...

 

         28) [estorbar] «Aquí, tranquil, sense que ningú m’estorbi ...» (Serra d’Or, oct. 2006, p. 1; calc del verb cast. estorbar) > Aquí, tranquil, sense que ningú em destorbi ...

 

         29) [estrellar-se] «Hi ha un límit davant del qual la potència del mal s’estrella? (Documents d’Església, 15-2-2006, p. 106; calc del verb cast. estrellarse; cf. NDA, s.v. estrellar-se) > Hi ha un límit davant del qual la potència del mal s’estavella?

 

         30) [fer un lleig] «Però, com li ho dic, a la mare, avui que està tan contenta? No li puc fer aquest lleig» (d’una novella, abans de ser corregida; calc de la locució cast. hacer un feo; cf. NDA, s.v. fer un lleig (a algú)) > Però, com li ho dic, a la mare, avui que està tan contenta? No li puc fer aquesta mala passada (o tenir aquesta descortesia) / «Finalment, ERC ha fet públic què pensa fer en el referèndum. Diuen que aposten pel “vot nul polític” però que tampoc no fan un lleig al no i al vot en blanc» (Avui, 29-4-2006, p. 26) > Finalment ... però que tampoc no fan cap descortesia al no i al vot en blanc.

 

         31) «Membres del govern són també conscients que, en reprendre’s per fi una vida parlamentària lliure després de tants anys, el Parlament ha de finiquitar i saldar d’una vegada per totes el problema de les responsabilitats polítiques en la lluita contra la dictadura» (d’un original, abans de ser corregit; calc del v. castellà finiquitar; cf. NDA, s.v. finiquitar) > Membres del govern ... el Parlament ha de liquidar i saldar d’una vegada per totes ...

 

         32) [fugidís -issa] «Del que és meu sóc senyor, de la bellesa / fugidissa dels mots, del cant, del crit, / ric dels meus ulls tranquils en l’orfenesa / del poema anhelat i mai no dit» (J. Enjuanes-Mas, Dèlia. Nel mezzo, p. 79; calc de l’adjectiu cast. huidizo -za) > Del que és meu sóc senyor, de la bellesa / fugissera dels mots ... // «Arrabasso el que puc. Servo la vida / fugidissa estremida dins el puny / i el dolor se’m fa viu en la sentida / de vell encuny de cants d’amor de lluny» (ib., p. 85) >  Arrabasso el que puc. Servo la vida / fugissera estremida dins el puny ...

 

         33) [homogenitzar] «Aquí es dóna una mescla bigarrada de races i llengües que, de seguida, s’homogenitzen, admirablement s’entenen, s’agermanen» (d’un original, abans de ser corregit; verb derivat mal format) > Aquí es dóna una mescla bigarrada de races i llengües que, de seguida, s’homogeneïtzen, admirablement s’entenen, s’agermanen.

 

         34) «El cap de serveis de la Model presenta una denúncia al jutjat de guàrdia pel contingut d’un article en el qual l’acuso d’infringir lesions a un pres» (d’un original, abans de ser corregit; confusió entre infringir i infligir; cf. NDA, s.v. infligir/infringir) > El cap de serveis ... en el qual l’acuso d’infligir lesions a un pres.

 

         35) «La situació de partença del poema sembla ser la del final de la primera composició de les Estances, amb la ment reduïda a una “ruïna” i en plena “desolació”, només que havent transcorregut ja un lapsus temporal considerable: “Tant temps que’l solitari orgull / ja hi dorm de l’antiga ruïna!”» (Llengua & Literatura, núm. 17, any 2006, pp. 85-86; confusió entre lapsus i lapse; cf. NDA, s.v. lapsus/lapse) > La situació de partença del poema ... només que havent transcorregut ja un lapse temporal considerable ...

         36) «En aquest viatge Benet XVI hi tenia dues coses importants. Un marron i una perla. El marron que s’havia d’empassar Benet XVI era el d’afrontar, tant de paraula com amb algun gest, el penediment de l’Església catòlica pels innombrables casos de pederàstia que han implicat tants capellans en els darrers anys. La perla era poder parlar en l’Assemblea General de les Nacions Unides ...» (Avui, 22-4-2008, p. 25; calc del cast. marrón en un seu ús col·loquial; cf. NDA, s.v. marron) > En aquest viatge Benet XVI hi tenia dues coses importants. Un moc (o galàpet, o gripau) i una perla. El moc (o galàpet, o gripau) que s’havia d’empassar Benet XVI ...

 

         37) [merèixer la pena] «Per això mereix la pena recordar persones que han passat i han deixat realitats ...» (Avui, 7-7-2006, p. 25; calc de la locució cast. merecer la pena; cf. NDA, s.v. merèixer la pena) > Per això val la pena recordar persones que han passat i han deixat realitats ...

 

         38) «La mímesi del natural i la recerca de la veritat pictòrica van orientar sòlidament Casas cap al realisme, que era, aleshores, la tendència predominant entre els artistes més avançats del país» (d’un catàleg del Museu de Valls, any 1996; calc del cast. mímesis, si bé en aquesta llengua és preferible la forma mimesis, i és que en grec la e d’aquest mot és una eta [μίμησις ‘imitació’], cosa que fa que la paraula hagi de ser plana i no esdrúixola) > La mimesi del natural i la recerca de la veritat pictòrica ...

 

         39) [murriador] «Vam travessar la riera amb l’aigua fins a mitja pota i llavors vam anar pujant un tros de baga fins a un rodal fressat, on, ara una ovella, ara una altra, s’anaven ajaient i rumiaven amb tota la calma. El gos va venir al meu costat, es va ajeure i, refiat, va cloure els ulls bella estona. Aquell era un dels seus murriadors a l’obaga i vaig recordar el que m’havia dit el pare –“les ovelles volen anar lliures, deixa-les fer, deixa-les fer”– quan l’havia acompanyat en un parell d’ocasions» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme mal grafiat) > Vam travessar la riera ... Aquell era un dels amorriadors (o, dialectalment, morriadors) a l’obaga ...

 

         40) [ni cas] «Zapatero, ni cas» (Avui, 17-11-2007, p. 1, titular; calc de la frase feta cast. ni caso; cf. NDA, s.v. ni) > Zapatero, cap cas1 / «El govern central avisa que no farà ni cas del Parlament» (ib., p. 6) > El govern central avisa que no farà cap cas (o gens de cas) del Parlament.

 

         41) [ni dir aquesta boca és meva] «Al cap de poc d’haver arribat al seu pis ha vingut un nebot seu, l’home de confiança que ja els porta el negoci i que vetlla, gelós, qualsevol moviment que fan, i no he gosat ni dir aquesta boca és meva» (d’una novella, abans de ser corregida; calc de la frase feta cast. no decir esta boca es mía; cf. NDA, s.v. no) > Al cap de poc d’haver arribat al seu pis ... i no he gosat ni badar boca.

 

         42) «Entre les peces d’art sacre intervingudes per la policia hi ha unes partitures musicals dels segles XVI i XVIII, entre les quals destaca una peça per a òrgan de Bach del segle XVI en edició francesa» (Regió 7, 24-5-2006, p. 4; cf. NDA, s.v. òrgan/orgue) > Entre les peces ... entre les quals destaca una peça per a orgue de Bach del segle XVI en edició francesa.

 

         43) [passar pàgina] «El PP a la Catalunya central passa pàgina a l’era Piqué amb retrets» (Regió 7, 22-7-2007, p. 1; calc de la locució verbal cast. pasar página; cf. NDA, s.v. passar) > El PP a la Catalunya central gira full a l’era Piqué amb retrets.

 

         44) [pujar] «És ben clar que les pensions mínimes són les que s’han de pujar molt més» (Foc Nou, gener 2006, p. 9; calc del verb cast. subir en un determinat ús; cf. NDA, s.v. pujar) > És ben clar que les pensions mínimes són les que s’han d’apujar molt més.

 

         45) «Justament la vigília de Sant Joan, preparant la foguerada al meu poble, em vaig donar una rebrincada al turmell i l’haig de portar embenat» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme; cf. NDA, s.v. rebrincar-se, rebrincada) > Justament la vigília de Sant Joan, preparant la foguerada al meu poble, em vaig donar una revinclada al turmell i l’haig de portar embenat.

 

         46) [recent nascut] «Ja érem cap a mig febrer quan, un dia al matí, en arribar al corral vaig trobar tres xaiets recent nascuts de les ovelles més avançades» (d’una novella, abans de ser corregida; calc del cast. recién nacido; cf. NDA, s.v. recent) > Ja érem cap a mig febrer quan, un dia al matí, en arribar al corral vaig trobar tres xaiets acabats de néixer de les ovelles més avançades.

 

         47) [remolinar-se] «A vegades, segons com girava el vent, se sentia com el gemec d’un corn quan l’aire s’acarrerava en la direcció de la vall i es remolinava dins la buidor de les baumes, repletes de solitud» (d’una novella, abans de ser corregida; el v. remolinar-se és un dialectalisme corresponent a la forma general arremolinar-se; també és un dialectalisme la forma bauma, però més o menys admesa) > A vegades ... quan l’aire s’acarrerava en la direcció de la vall i s’arremolinava dins la buidor de les baumes, repletes de solitud.

 

         48) «Vam anar plegats cap a casa i, en ser sota el repanxó del camí, vam fer un gruixut silenci mentre a l’horitzó el sol s’ocultava darrere una calçada de boires» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalisme provinent d’una confusió entre panxa i petja) > Vam anar plegats cap a casa i, en ser sota el repetjó del camí, vam fer un gruixut silenci mentre a l’horitzó el sol s’ocultava darrere una calçada de boires.

 

         49) [rojolet, didorta] «La vall, ampla i solcada per la riera Golarda, s’orienta de llevant a ponent i, així, queda a migjorn la part obaga, frondosa, farcida d’alts rojolets i grosses pinasses enfilats d’heures i didortes, alguns aurons i força marfulls ...» (d’una novella, abans de ser corregida; dialectalismes deguts a assimilacions fonètiques, etc.) > La vall ... farcida d’alts rojalets i grosses pinasses enfilats d’heures i redortes, alguns aurons i força marfulls ...

 

         50) [sagramental, sagramentalitat] «La sagramentalitat de l’Església és una idea teològica primordial que pot i deu ser expressada secundàriament en clau jurídica. [...] Encara avui aquests conceptes xoquen enfront d’una mentalitat purament jurídica o purament sociològica, que no té en compte la profunditat sagramental i divina de l’Església» (Foc Nou, nov. 2005, p. 20; derivats que, com a cultismes, s’han de formar sobre el llatí sacramentum; cf. NDA, s.v. sagramental i sagramentalitat) > La sacramentalitat de l’Església ... que no té en compte la profunditat sacramental i divina de l’Església.

         51) «M’agrada la basílica de Sant Pau Extramurs i, en canvi, no em fa el pes Sant Joan de Letrà» (AA. VV., Sense renúncies, p. 137; calc del cast. San Juan de Letrán) > M’agrada la basílica de Sant Pau Extramurs i, en canvi, no em fa el pes Sant Joan del Laterà.

 

         52) [seure] «Vaig tornar a casa fent marrada. Vaig seure davant l’escriptori i vaig treure la meva ploma Meisterstück del seu estoig» (C. Ruiz Zafón, L’ombra del vent, p. 348; calc del verb cast. seure en un determinat ús) > Vaig tornar a casa fent marrada. Vaig asseure’m davant l’escriptori i vaig treure la meva ploma Meisterstück del seu estoig.

 

         53) [tinalla] «L’endemà al matí una patrulla de quatre telegrafistes, vuit soldats, dos caporals i un sergent van estendre un cable des d’aquella fortalesa fins a dalt el turó de Punta Rama, mentre un soldat cuiner i jo carregàvem les sàrries d’un ase escardalenc i vell amb tot el fato de cassoles, olles, menjar i tinalles per a l’aigua» (d’una novella, abans de ser corregida; el mot tinalla és un dialectalisme per tenalla, gerra o alfàbia) > L’endemà al matí ... amb tot el fato de cassoles, olles, menjar i tenalles per a l’aigua.

 

         54) «Era una radicalitat d’article de broma, petarda, de tirar-se un pet i espolsar els llençols, de joc dels disbarats quan tens vuit anys i vas d’acampada amb l’escola per primera vegada» (Avui, 25-1-2006, p. 65; calc del cast. tirarse un pedo; cf. NDA, s.v. tirar, tirar-se) > Era una radicalitat d’article de broma, petarda, de fer un pet i espolsar els llençols ...

 

         55) [tramuntada] «Cal, però, que, abans de començar a llegir fem un petit esforç de composició i ens situem en un poble que –com diu Josep Pla– feia literalment olor d’alzina surera, on a cada casa hi havia una botiga, és a dir, un taller de tapers; on proliferaven els hortets minúsculs, acuradament conreats; on el cant frenètic de les cigales i les crues tramuntades constituïen la música de fons que acompanya la vida quotidiana de Sa Bardissa [Calonge] en el decurs de l’any...» (d’un original, abans de ser corregit; confusió entre el participi del v. tramuntar i el derivat en -ada de tramuntana) > Cal, però, que ... i les crues tramuntanades constituïen la música de fons ...

 

         56) [trifulca] «Una noia explica les trifulques passades a comissaria el dia anterior quan s’encadenaren uns quants davant la Model» (d’un original, abans de ser corregit; calc del cast. trifulca) > Una noia explica les trifulgues passades a comissaria ...

 

         57) [turmentós -osa] «... l’increment més gran es va produir durant els turmentosos anys seixanta» (M. Castells, L’era de la informació, vol. I, p. 277; calc de l’adjectiu cast. tormentoso -osa; en català existeix turmentós -osa però amb un altre sentit) > ... l’increment més gran es va produir en els tempestuosos anys seixanta.

 

         58) «Suposo que no es deu a un casual que les seves obres més conegudes i importants, les quals li han donat nom, siguin els cellers i molins d’oli i estiguin relacionades amb el món agrari ...» (AA. VV., Sense renúncies, p. 76; col·loquialisme castellà, no admès tampoc en la llengua castellana normativa) > Suposo que no es deu a una casualitat que les seves obres més conegudes i importants ...

 

         59) [veure-se-les i desitjar-se-les] «Però la tercera part de la collita anava a engreixar l’armilla del propietari, que, entre les cinc masoveries que tenia, li feien la vida fàcil, mentre que els masovers se les veien i desitjaven per poder anar malvivint» (d’una novella, abans de ser corregida; calc de la locució cast. vérselas y deseárselas) > Però la tercera part de la collita ... mentre que els masovers tenien treballs per poder anar malvivint.

 

         60) [vigia] «Em vaig acostar cap a l’altre extrem de l’esplanada de dalt el turó i tota una extensió de mar, gairebé infinita, s’estenia als nostres peus. En dies clars es veia tota la costa, des de l’extrem oriental per on havíem vingut amb la corbeta fins molt més enllà de la badia de Baracoa. Ben segur que, amb la grossa ullera, no s’escaparà cap barcassa durant el dia que no sigui vista pels nostres vigies. El turó de Punta Rama era un lloc estratègic per a controlar tot aquell rellamp de costa» (d’una novella, abans de ser corregida; calc del cast. vigía) > Em vaig acostar ... que no sigui vista pels nostres guaites.

 



1 Sobre la bondat d’aquesta construcció, vegeu el nostre article «És admissible “cap” en lloc de “gens de”?», dins Llengua Nacional, núm. 81 (IV trimestre 2012), pp. 35-37.

8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dimecres 17 de juny del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net