1. Comentaris diversos
● La segona accepció de l’entrada espardenyada del DNV
és:
f. Paraula
o expressió d'origen valencià que diuen els valencians quan parlen una llengua
que no dominen, especialment el castellà.
La segona accepció de l’entrada sabatada del DNV
és:
f. Paraula
o expressió d'origen castellà usada pels qui no dominen el valencià quan
intenten parlar-lo.
Aquestes definicions no són gens adequades, perquè els vocables
espardenyada i sabatada són geosinònims i els dos s’usen per a
expressar la idea que hi ha hagut una interferència lingüística d’un dels dos
idiomes, valencià o castellà, quan es parla l’altre. A més, si al fet de cometre
una incorrecció per interferència del valencià quan parlem castellà li donem el
nom d’espardenyada però en el cas invers, és a dir, quan la incorrecció
la cometem per interferència del castellà en parlar valencià, ho anomenem
sabatada, associem el valencià amb l’espardenya i el castellà amb la
sabata, associació que considere molt desafortunada i gens adequada per a
fomentar l’autoestima dels valencians.
La segona accepció de l’entrada espardenyada del DNV
hauria de ser:
Errada lingüística que comet un valencianoparlant quan parla castellà o
un castellanoparlant quan parla valencià, perquè empra solucions pròpies de
l’altra llengua.
La segona accepció de l’entrada sabatada del DNV hauria de
remetre a espardenyada 2.
● En l’entrada santíssim del DNV trobem l’expressió
caure una aigua de Maria Santíssima però, en canvi, no trobem la locució
de Maria Santíssima que s’aplica també a altre conceptes, com ara “fer un
sol de Maria Santíssima”, “fer un fred de Maria Santíssima”, “fer
una calor de Maria Santíssima”, “agarrar un constipat de Maria Santíssima”, etc.
En la novel·la Això és llarg de contar de
Josep Franco llegim:
Estaves contant-me que el dia que va guanyar
les eleccions el Front Popular, al poble feia un fred de Maria santíssima… Ah,
sí! I, dic jo, per què t’havia dit la mare això del fred? Perquè, com en feia
tant, que jo crec que, aquell, va ser l’hivern més dur de tota la meua vida,
aquella nit ma mare va encendre el foc de la llar, que això només ho feia en
dies comptats perquè, des del dia que el meu germà Ramon va partir palletes amb
mon pare, per culpa de ta tia Rosa, i se’n va anar a Amèrica per cara d’uns
amics seus, que li donaren faena en un barco, havíem de comprar la llenya, que
era molt cara, i no sé d’on havíem de traure els diners.
De
Maria Santíssima
significa 'molt gran, molt fort, intens, abundant, en gran
quantitat'.
● La tercera accepció de l’entrada pardalada del DNV
és:
f.
[vulg.] Coit.
Hauria de dir:
pegar una pardalada f.
[vulg.] Un
home, fer l’acte sexual.
La segona accepció de l’entrada piuada del DNV
és:
f.
[vulg.] Coit.
Hauria de dir:
pegar una piuada f.
[vulg.] Un
home, fer l’acte sexual.
Les
paraules pardalada i piuada no són exactament equivalents a
coit.
Les
pardalades i les piuades es peguen, no es fan ni es tenen ni es donen ni cap
altra cosa. I les pardalades i les piuades només les peguen els hòmens. Les
dones no peguen pardalades ni piuades.
Si
determinades paraules o expressions es considera que són ofensives o
discriminatòries per a les dones, la millor cosa que es pot fer és
prescindir-ne, no incloure-les en el diccionari. El que no es pot fer es
falsificar-les, camuflar-les o maquillar-les. Si es posen, s’han de posar tal
com són.
Si es decidix incloure els vulgarismes pegar una pardalada i
pegar una piuada –cosa que
jo, personalment, no faria– es poden il·lustrar amb la dita paella que no et
menges i pardalada (o piuada) que no pegues, ja no
l’arreplegues.
● En l’entrada panxa del DNV trobem l’expressió panxa
cap amunt però, en canvi, no trobem les locucions equivalents de panxa en
amunt i panxa per amunt, correntíssimes en
valencià.
● En el DNV no trobem la locució menjar hores que s’aplica
a qui es preocupa excessivament pel temps cronològic i sempre està pendent de
quina hora és. Tampoc trobem la dita qui menja hores, caga rellotges molt
corrent en valencià i que seria una bona il·lustració per a l’entrada
rellotge.
● L’entrada celobert del DNV remet a desllunat
● El DNV no arreplega la dita és de veres com si menjares
peres i les cagares senceres. S’usa quan algú vol posar de manifest de
manera contundent que no està gens d’acord amb el que ha dit una altra persona.
Si algú assegura determinada cosa i acaba afirmant “és de veres”,
l’interlocutor, per a manifestar clarament el seu desacord, li diu “sí, és de
veres com si menjares peres i les cagares senceres”. És una dita molt coneguda
en valencià i que ha d’aparéixer en el DNV.
● En el DNV no trobem les locucions en piló i en
xolla que signifiquen 'amb
el cap descobert' i equivalen a en cascarra (o en
caixcarra).
● En l’entrada arruixada del DNV
diu:
● En l’entrada arruixó del DNV diu:
Arriuxó ha de rementre a arruixada. La segona accepció d’arruixó no cal posar-la perquè és exactament la mateixa que la tercera
d’arruixada.
● En el DNV falta l’entrada volutxada que hauria de
remetre a arruixada 2.
● En el DNV falta l’entrada xapacó que hauria de remetre a
arruixada 2.
● En el DNV falta la locució estar biga que
significa 'hi
veure’s molt poquet, ser molt curt de vista'. És una expressió
col·loquial.
● El DNV no arreplega el verb aterroritzar com a
equivalent d’aterrir. El
verb aterroritzar ‘causar terror’ és
d’ús general en valencià i l’empra Joan Coromines en el seu DECat (VIII, 459b60). L’entrada
principal ha de ser aterrir i aterroritzar ha de remetre a
aterrir.
● En el DNV trobem ieisme però falta
ieista.
● En el DNV falta la paraula picaterri.
Reproduisc tot seguit un fragment d’un article sobre el joc de
l’escampilla escrit pel novel·lista otosí Joan Olivares Alfonso l’any 1996 en el
qual explica el significat de la paraula picaterri.
Picaterri: quan, en l’intent de
colpejar l’escampilla per l’aire, el jugador llançador toque amb el mànec en
terra, incorrerà en la falta anomenada picaterri. Per a resoldre el
picaterri, un jugador de l’equip receptor dirà picaterri davant del picador
que és darrere o picaterri darrere del picador que és davant a gust
seu. En el primer cas el jugador llançador s’haurà de col·locar dins del fendri,
mirant cap a l’interior del camp i amb el cap ben alt; el mànec es col·locarà a
la part de darrere del fendri i l’escampilla sobre el cap del jugador llançador.
Tota aquesta operació la dirigirà un jugador de l’equip receptor que, quan crega
que està tot ajustat, li pegarà un carxotet al front del jugador llançador amb
la intenció de fer-li caure l’escampilla del cap per la part del tos i que
colpege el mànec. Si ho aconsegueix, haurà eliminat el jugador llançador, i , si
no, aquest continuarà jugant a partir del per-matar. En el segon cas es
procedirà de la mateixa manera, però el mànec es posarà a la part de davant del
fendri i el carxotet es farà al bescoll perquè l’escampilla caiga per la part de
la cara i colpege el mànec.
● En el DNV falta la paraula fendri.
En el llibre El valencià de la Marina Baixa del lingüista Jordi
Colomina i Castanyer podem llegir:
+fendri a Peníscola i la Vall d'Albaida: "El fendri –es feia en
terra un quadrat d'un metre i es col·locaven les monedes, perres, xavos,
quinzets, etc. en un muntó, una per cada jugador el joc consistia en traure les
monedes a colp de perrot (moneda grossa). Cada moneda era per al jugador que la treia de dintre
amb
l’impuls de la seua moneda. Qui tenia el torn podia elegir entre traure
una moneda o matar un contrari. Quan es matava un contrari aquest quedava
eliminat i li entregava les monedes que havia tret anteriorment" (Ayza, 204,-5)
; "Fendri –en el
cuadrado se apilan monedas; se lanzaba un chavo contra ellas para sacar alguna
moneda" (Quatretonda, Montoliu, 178).
● En el DNV falta pic picolí equivalent a pic i
pala.
● En l’entrada pebràs del DNV diu:
En l’entrada pinatell del DNV diu:
Considere que:
1) Pebràs no és equivalent a pinatell en totes les seues
accepcions. A la primera accepció –pi xicotet– segur que no
equival.
2) Tant pebràs com pinatell han de remetre a
rovelló. No cal especificar 1 i 2 però, si s’especifica, cal fer-ho en
les dues entrades.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
aterroritzar
fendri
ieista
picaterri
volutxada
xapacó
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
de Maria Santíssima
de panxa en amunt
en piló
en xolla
és de veres com si menjares peres i les cagares
senceres
estar biga
menjar hores
paella que no et menges i pardalada (o piuada) que no pegues, ja no
l’arreplegues
panxa per amunt
pegar una pardalada
pegar una piuada
pic picolí
qui menja hores, caga rellonges
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 17 de juliol del 2014