Comentaris al Diccionari normatiu valencià (I)

 

Sobre la metrologia

 

Eugeni S. Reig

 

 

1. Introducció

El Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (DNV)  definix la metrologia com la 'part de la ciència i de la tècnica dedicada a la definició dels patrons de mesura i a la determinació dels fenòmens físics que els fonamenten'. La definició que trobem en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) és 'ciència que estudia els sistemes de pesos, mides i mesures'. El Diccionario de la Lengua Española de la Real Academia de la Lengua Española (DRAE) ens diu que la metrología és la 'ciencia que tiene por objeto el estudio de los sistemas de pesas y medidas'.

Des del punt de vista lexicogràfic, les definicions que els diccionaris ens donen relacionades amb la metrologia són molt importants, sobretot pel que fa a:

a) Els prefixos que s’usen per a formar les denominacions dels múltiples i submúltiples de les unitats de mesura.

b) Les denominacions de les unitats de mesura.

 

2. Prefixos

● Els prefixos que usa el Sistema Internacional de Mesures per a donar nom als múltiples de les diferents unitats són: deca- (10), hecto- (102), miria- (104), kilo- (103), mega- (106), giga- (109), tera- (1012), peta- (1015), exa- (1018), zetta- (1021) i yotta- (1024).

Els prefixos que usa el Sistema Internacional de Mesures per a donar nom als submúltiples de les diferents unitats són: deci- (10-1), centi- (10-2), mil·li- (10-3), micro- (10-6), nano- (10-9), pico- (10-12), femto- (10-15), atto- (10-18), zepto- (10-21) i yocto- (10-24).

Dels vint-i-un prefixos relacionats, el DNV n’arreplega dèsset. Els que no arreplega són: zetta-, yotta-, zepto- i yocto-. Cal que els incorpore.

No apareixen en el DNV cap dels prefixos usats en el sistema binari que es fa servir en informàtica. Són els següents: kibi- (210), mebi- (220), gibi- (230), tebi- (240), pebi- (250), exbi- (260), zebi- (270) i yobi- (280). Un diccionari del segle xxi ha d’incorporar imprescindiblement aquests prefixos.

 

3. Unitats de mesura

El DNV ha d’arreplegar, necessàriament:

a) Totes les unitats del Sistema Internacional de Mesures.

b) Les unitats més significatives d’altres sistemes de mesura com ara el c.g.s. o cesegimal, el m.k.s. o tècnic, l’anglosaxó, etc.

c) Les unitats antigues més significatives, fonamentalment les valencianes, però també catalanes, castellanes, mallorquines, navarreses, aragoneses, egipcies, gregues, romanes, etc.

d) Els múltiples i submúltiples que tinguen entitat pròpia.

No cal incloure en el DNV tots els múltiples i submúltiples de totes les unitats perquè això implicaria incloure una quantitat notable d’unitats lèxiques que engrossirien innecessàriament el diccionari. Si volem saber, per exemple, el significat de la paraula decipascal, només ens caldrà cercar el significat de pascal i del prefix deci- i ho tindrem clar. Però hi ha algunes paraules, com ara hectopascal, que tenen entitat pròpia. Evidentment, com en el cas anterior, només ens caldria cercar pascal i el prefix hecto- per a saber que un hectopascal equival a cent pascals, però el cas és que la paraula hectopascal la diuen cada dia els meteoròlegs que expliquen les previsions de l’oratge en les diferents cadenes de televisió. La paraula és igual en totes les llengües. Moltes persones poden tindre curiositat de saber què significa eixa paraula i la buscaran en el diccionari. I com que no sabran que la paraula està formada per un prefix i per un nom, no la trobaran i el diccionari no els aprofitarà per a resoldre el seu problema.

Múltiples amb entitat pròpia –i que, per tant, els han d’arreplegar els diccionaris– són, per exemple, kilogram, kilopond, kilolitre, kilòmetre, kilowatt, kilocaloria, hectàrea, decibel, megabit, megabyte, gigabit o gigabyte –que sí que els recull el DNV– però també ho són hectopascal, mil·libar, kilobit, kilobyte, decapoise i kilowatt hora –que no els arreplega el DNV–. Tampoc arreplega bar (= 106 baria). Els ha d’incloure necessàriament.

L’entrada kilogram del DNV ens remet a quilogram i en l’entrada quilogram trobem la definició següent:

m. metrol. Unitat internacional de massa equivalent al pes d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la temperatura de 4 ºC, de símbol kg.

És incorrecte. Ha de dir:

m. metrol. Unitat internacional de massa equivalent a la massa d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la temperatura de 4 ºC, de símbol kg.

I cal afegir una alta accepció que és:

kilogram força m. metrol. Unitat de força del sistema m.k.s. o tècnic, també anomenada kilopond, equivalent a la força amb que la Terra atrau la massa d'un decímetre cúbic d'aigua pura a la temperatura de 4 ºC en un lloc on l'acceleració de la gravetat siga de 9,80665 m/s2. El símbol de símbol és kp –el que correspon a kilopond– però també s’empra el símbol kg*.

En l’entrada iarda del DNV trobem la definició següent:

m. metrol. Unitat anglesa de longitud que equival a 0,914 metres.

És imprecís. Ha de dir que equival a 0,9144 m.

En lloc de dir 'unitat anglesa de longitud' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema anglosaxó'.

En l’entrada peu del DNV trobem la definició següent:

m. metrol. Unitat de longitud utilitzada en els països anglosaxons, igual a un terç de la iarda o a dotze polzades.

Caldria afegir que equival a 0,3048 m.

En lloc de dir 'unitat de longitud utilitzada en els països anglosaxons' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema anglosaxó'.

En l’entrada acre del DNV trobem la definició següent:

m. metrol/agr. Unitat angloamericana de mesura agrària, equivalent a 4.047 m2.

L’equivalència és correcta.

En lloc de dir 'unitat angloamericana de mesura agrària' hauria de dir 'unitat de superfície del sistema anglosaxó'.

En l’entrada milla del DNV, en l’accepció milla terrestre, trobem la definició següent:

f. metrol. Mesura itinerària anglosaxona que equival a 1.609 metres.

L’equivalència és correcta.

En lloc de dir 'mesura itinerària anglosaxona' hauria de dir 'unitat de longitud del sistema anglosaxó'.

En l’entrada lliura del DNV  trobem la definició següent:

f. metrol. Unitat de pes que en els països anglosaxons es dividix en 16 onces i equival a 453,5 grams.

L’equivalència és imprecisa. La correcta és: 453,592 g o, millor encara, 0,453592 kg.

En lloc de dir 'unitat de pes que en els països anglosaxons' hauria de dir 'unitat de pes del sistema anglosaxó que'.

● Com veiem, en una entrada trobem unitat anglesa, en una altra entrada unitat utilitzada en els països anglosaxons, en una altra unitat angloamericana, en una altra mesura itinerària anglosaxona i en una altra unitat que en els països anglosaxons. Hauria de dir sempre unitat del sistema anglosaxó, ja que hui aquest sistema de mesures és només oficial als Estats Units d’Amèrica del Nord, Libèria i Birmània. Actualment, el sistema de mesures oficial en la Gran Bretanya és el sistema internacional, no l’anglosaxó.

En l’entrada quirat del DNV cal afegir la definició de quirat mètric que equival a: 2. 10-4  kg, és a dir, a 0,2 g.

L’entrada grau del DNV no inclu els graus hidrotrimètrics (francés, alemany i anglés) que s’usen per a mesurar la duresa de l’aigua.

- Un grau hidrotrimètric francés equival a un centigram de carbonat de calci per litre d’aigua.

- Un grau hidrotrimètric alemany equival a un centigram d’òxid de calci per litre d’aigua .

- Un grau hidrotrimètric anglés equival a un centigram de carbonat de calci per 701,5 mil·lilitres d’aigua.

Falten algunes unitats de mesura com, per exemple, ampere hora (i també ampere minut i ampere segon), unitat de massa atòmica, ampere volta, erlang, gamma, phot, horse power i unes quantes més.

Cal revisar totes les unitats de tots els sistemes de mesura (S.I., c.g.s., m.k.s., anglosaxó) així com les unitats de mesura antigues i incloure en el DNV totes les que falten –que en són unes quantes– així com els múltiples i submúltiples d’eixes unitats que es consideren adequats.

 

4. Algunes unitats de mesura valencianes antigues

Almud

En l’entrada almud del DNV trobem la definició: 'mesura de grans de valor variable usada en diversos països'. Cal que s’explicite que, en l’antic Regne de València, l’almud era la quarta part d’una barcella.

Alna

En l’entrada alna del DNV trobem la definició: 'antiga mesura de longitud, equivalent aproximadament a mig metre'. Aquesta definició és vàlida per a alguns llocs de la Catalunya Vella durant els segles x-xi, però no per a l’antic Regne de València a on l’alna era equivalent a la vara.

L’alna s’usava fonamentalment per a amidar teles.

El bastó de fusta que usaven en les botigues per a amidar les teles i que tenia la llargària d’una alna, s’anomenava també alna. La paraula alna deriva del vocable germànic alina que significa 'bastó per a amidar'.

Cal especificar que l’equivalència en unitats del S.I. de la vara valenciana –i, per tant, de l’alna– és: 0,9060 m a València i a Castelló i 0,9120 m a Alacant i a Xàtiva.

Cal revisar aquesta entrada.

Barcella

En l’entrada barcella del DNV trobem la definició: 'mesura de gra equivalent aproximadament a la sexta part d'una quartera'. En l’entrada quartera trobem la definició: 'mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres'.

Segons el que ens diu el DNV, una barcella equival, aproximadament, a 11,667 litres. És incorrecte. En l’antic Regne de València, la barcella de València equival a 16,750 litres, la d’Alacant a 20,775 litres i la de Castelló a 16,600 litres.

A més, cal explicitar que una barcella té quatre almuds; un almud, quatre quarteronets i un quarteronet, huit mesuretes.

Cal revisar aquesta entrada.

Cafís

En l’entrada cafís del DNV trobem la definició: 'mesura de capacitat per a àrids, de valor variable segons el lloc'. Cal explicitar que, en l’antic Regne de València, un cafís tenia dotze barcelles.

Cànter

En l’entrada cànter del DNV trobem la definició: 'mesura de capacitat per a vi i oli, de valor variable'.

Cal especificar que, en l’antic Regne de València, l’equivalència en litres d’un cànter és: 11,55 a Alacant, 11,27 a Castelló i 10,77 a València.

Fanecada

En l’entrada fanecada del DNV trobem la definició: 'mesura superficial agrària corresponent a la superfície que es pot sembrar amb una faneca de gra, i que equival a la dotzena part d'una hectàrea'.

És incorrecte. Una fanacada no equival a la dotzena part d'una hectàrea. Equival a 831,0964 m2. La dotzena part d’una hectàrea és: 833,3333 m2. Hi ha una diferència de 2,2369 m2, que és una diferència notable.

Cal revisar aquesta entrada.

Jovada

En l’entrada jovada del DNV trobem la definició: 'mesura superficial agrària equivalent a l'extensió de terra que una parella de bous pot llaurar en un dia'.

Cal especificar que una jovada de València són 36 fanecades i equival a 29.919,47 m2.

Onça

En l’entrada onça del DNV caldria afegir que una onça valenciana equival a 29,5833 grams.

Considere positiu que la forma principal siga onça i que la variant formal unça remeta a aquella.

Pam

En l’entrada pam del DNV trobem la definició: 'mesura lineal aproximativa, consistent en la distància que hi ha entre l'extrem del dit polze i el del dit xicotet, tenint la mà oberta i els dits estesos'.

És imprescindible aclarir que el pam valencià és la quarta part de la vara.

En tot l’Antic Regne de València la vara es dividia en quatre pams i el pam en quatre quarts. L’equivalència de la vara en unitats del S.I. (sistema internacional de mesures) és: 0,9060 m a València i a Castelló i 0,9120 m a Alacant i a Xàtiva. Per tant, el pam valencià, a València i a Castelló equival a 22,65 cm i a Alacant i a Xàtiva a 22,80 cm.

Després d’implantar-se en Espanya el sistema mètric decimal es va crear el pam de 25 cm (que podríem anomenar pam mètric valencià) que va continuar utilitzant-se en terres valencianes durant molt de temps, sobretot per a determinats usos com ara amidar peces de tela.

Pipa

En l’entrada pipa del DNV trobem la definició: 'mesura de capacitat per a líquids, equivalent a quaranta cànters'.

Cal especificar que, en l’antic Regne de València, l’equivalència en litres d’una pipa és 462,00 a Alacant, 450,80 a Castelló de la Plana i 430,80 a València.

Quartera

En l’entrada quartera trobem la definició: 'mesura de grans equivalent aproximadament a 70 litres'.

Cal especificar en quins llocs s’usava la quartera com a unitat de mesura.

Quarteronet

L’entrada quarteronet no apareix en el DNV. Un quarteronet és la quarta part d’un almud.

Tafulla

En l’entrada tafulla del DNV trobem la definició: 'mesura agrària que equival a 1/6 de la fanecada'.

La definició del DNV implica que una tafulla equival a 138, 5161 m2, ja que una fanecada equival a 831,0964 m2.

En l’entrada tafulla del DIEC trobem la definició: 'mesura agrària emprada a la part meridional del País Valencià, equivalent a 10,64 àrees.'

La definició del DIEC implica que una tafulla equival a 1.064 m2, ja que una àrea equival a 100 m2.

L’entrada tahúlla del DRAE ens diu que la paraula és pròpia d’Almeria, Granada i Múrcia i ens remet a atahúlla i en aquesta entrada trobem la definició: 'medida agraria usada principalmente para las tierras de regadío, equivalente a 1118 m2.'

¿És cap d’aquestes definicions adequada per a la tafulla que s’usa en les comarques valencianes més meridionals?

El llibre Medidas y pesos agrarios de Luis Besnier ens diu que una tafulla, a Alacant, equival a 1.118,2336 m2 i ens informa que, en altres llocs, equival a 856 m2, 953 m2, 1.185 m2 i 1.201 m2, sense especificar en quins llocs té eixos valors.

En la pàgina 160 del llibre Lliures, sous i diners: del Cèsar August a la Gloriosa, dos mil anys d'història a través de les monedes que circularen per Elx i el País Valencià de Josep-Raimon Sastre i Parres podem llegir:

. Tafulla d'Elx, quadrat de 16 braces de 8,5 pams d'Elx (953,08 centiàrees). És idèntica a la hanegada aragonesa de 4 quartals (cuartales) de Daroca, Casp, Mequinensa i Fraga. Segons Pere Ibarra, un cop ocupat Elx (1265), Jaume I hi deixà els rics-hòmens aragonesos Gonçalo Ibáñez, Martín Martínez i Domingo Pérez com a caps de la vila i repartidors de les seues terres i propietats.

. Tafulla de l'horta d'Alacant : quadrat de 17 braces de 9 pams de València (1.201 centiàrees, com la hanegada d'Ateca, Saragossa).

. Tafulla de l'horta d'Oriola, quadrat de 19 braces de 8 pams de València (1.185 centiàrees). Pensem que és submúltiple de la aranzada de Sevilla (altre nom de la jovada o del jornal, yugada en castellà), per tal com n'és pràcticament la quarta part.

Però dins de l'horta d'Oriola, la tafulla de Dolors (Dolores / La Majà) equival a la de Murcia. Nuestra Señora de los Dolores fon una de les "Fundaciones Pías" (amb San Felipe Neri, San Fulgencio) del cardenal Belluga.

En internet, en l’enllaç http://sizes.com/units/tahulla.htm, podem trobar les equivalències en metres quadrats de totes les tafulles que s’usen en les comarques meridionals valencianes.

Cal revisar a fons aquesta entrada.

Vara

En l’entrada vara del DNV trobem la definició: 'antiga mesura de longitud amb un valor variable segons els països on es va usar'.

Cal especificar que en tot l’Antic Regne de València la vara es dividia en quatre pams i el pam en quatre quarts i que l’equivalència de la vara en unitats del S.I. és: 0,9060 m a València i a Castelló i 0,9120 m a Alacant i a Xàtiva.

 

5. Conclusions

Les definicions d’unitats de mesura i de prefixos emprats en metrologia que he llegit en el DNV són correctes, excepte les errades i mancances que he detallat en els apartats 2, 3 i 4 d’aquest treball. Evidentment, no he comprovat, ni de bon tros, totes les unitats que cal que apareguen al diccionari. És imprescindible que un grup d’experts revise totes les entrades relacionades amb la metrologia i els responsables del DNV facen les correccions que calguen.

Les definicions de les unitats de mesura han de ser precises i rigorores i, si no pertanyen al sistema internacional de mesures, és imprecindible posar l’equivalència en unitats del S.I. En el DNV, en moltes unitats de mesura antigues, trobem definicions del tipus 'unitat de valor variable usada en diversos llocs'. Això no es pot dir que siga una definició. Més aïna és una indefinició.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.

Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?

Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l'AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.

Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.

 

6. Agraïments

Done les gràcies a Joan-Carles Martí i Casanova, Justo Peris Martínez i Josep-Raimon Sastre i Parres per la seua ajuda.

 

7. Bibliografia

AADD; Gran Diccionari de la Llengua Catalana. (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998) [= GDLC]

AEG-Telefunken; Magnitudes, unidades y símbolos eléctricos empleados en la literatura técnica. (Paraninfo, Madrid, 1975)

Aguilar Peris, José & Senent Pérez, Fernando; Cuestiones de física. (Editorial Reverté, Barcelona, 1980)

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB]

Allard, Raymond; Le système international de mesures (Grandeurs physiques, unités, dimentions). (Gauthier - Villars et Cie., París, 1963)

Alsina i Català, Claudi, Feliu i Montfort, Gaspar & Marquet i Ferigle, Lluís; Diccionari de mesures catalanes. (Curial, Barcelona, 1996)

Babor, Joseph A. & Ibarz Aznárez, José; Química general moderna: una introducción a la química física y a la química descriptiva superior: inorgánica, orgánica y bioquímica. (Marín, Barcelona, 1965)

Besnier Romero, Luis; Medidas y pesos agrarios. (Ministerio de Agricultura, Madrid, 1964)

Cabanes Martínez, Raúl; El sistema internacional de unidades. (Compañía Telefónica Nacional de España, Madrid, 1983)

Catalá de Alemany, Joaquín; Física general. (Sucesor de Vives Mora, Valencia, 1958)

Dalmau Carles, José; Aritmética razonada y nociones de álgebra. (Edició de l’autor, Girona, 1938)

Guinot, Enric & Torró, Josep, eds. Repartiments a la Corona d’Aragó (segles xiixiii), (Publicacions de la Universitat de València, 2007)

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC].

Institut Interuniversitari De Filologia Valenciana / Generalitat Valenciana; Diccionari valencià (2a edició, Edicions Bromera, Alzira, 1996) [= DVal].

Lleó, Atanasio & Lleó, Lourdes; Gran manual de magnitudes físicas y sus unidades: un estudio sistemático de 565 magnitudes físicas. (Díaz de Santos, Madrid, 2008)

Presidencia del Gobierno de España; Sistema Internacional de Unidades SI. (Comisión Nacional de Metrología y Metrotecnia, Madrid, 1975)

Real Academia Española; Diccionario de la lengua española. (22a edició, 2 volums, Espasa-Calpe, Madrid, 2001) [= DRAE]

Reig, Eugeni S.; Valencià en perill d’extinció (2a edició, editat per l’autor, València, 2005) [= VPE2]

Reig, Eugeni S.; Les nostres paraules. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2008)

Sastre i Parres, Josep-Raimon; Lliures, sous i diners: del Cèsar August a la Gloriosa, dos mil anys d'història a través de les monedes que circularen per Elx i el País Valencià. (Institut de Cultura de l'Ajuntament d'Elx, Elx, 2002)

 

 

8. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es:8080/dnv/>

Equivalències en metres quadrats de les tafulles que s’usen en les comarques meridionals valencianes

<http://sizes.com/units/tahulla.htm>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 20 de març del 2014

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------