1. Comentaris diversos
● En l’entrada faldó del DNV trobem:
en
faldó loc.
adv. Solament
amb la camisa i les bragues o els calçotets.
Seria més adequat:
A mitjan vestir, mig
despullat.
Per a dir que algú va en faldó no cal que porte la roba que ens
diu el DNV, només cal que no estiga acabat de
vestir.
● En el DNV no trobem la dita cent i la mare, molt
coneguda i usada en valencià.
● En el DNV no trobem la dita un bovo en fa cent, molt
coneguda i usada en valencià.
● En l’entrada foc del DNV trobem:
botar
(o calar)
foc (a alguna
cosa) loc.
verb. Encendre-la.
Els revoltats van botar fot a la
casa.
pegar foc (a alguna
cosa)
loc. verb. Encendre-la.
En un moment de desesperació va
pegar foc als documents.
Però no trobem punxar foc, que té el mateix
significat.
Considere que seria millor que diguera:
botar
(o calar o pegar o punxar)
foc (a alguna
cosa) loc.
verb. Encendre-la.
Els revoltats van botar fot a la
casa.
● En l’entrada assentar, el DNV ens diu que assentar
bé significa 'fer,
alguna cosa, profit al cos' i assentar malament significa 'no
fer, alguna cosa, profit al cos'. Jo, en el meu valencià heretat per tradició oral dels meus pares i
dels meus avantpassat alcoians, per a expressar la idea que alguna cosa em fa
profit, que actua de manera favorable sobre el meu organisme, dic que em prova.
Jo diria, per exemple, “a mi, a dieta vegetariana em prova molt i la dieta a
base de carn no em prova gens”. És fàcil que molts valencianoparlants, a causa
de la pressió del castellà, en lloc de dir “les llonganisses que em vaig menjar
anit per a sopar no em varen provar gens i no he pogut dormir en tota la nit”
diguen “les llonganisses que em vaig menjar anit per a sopar em varen sentar mal
i no he pogut dormir en tota la nit”. Però, calcant el castellà de manera
exacta, diran “em varen sentar mal”, no diran “se’m varen assentar malament”. En
alguns parlars, en lloc del verb sentar, usen els verbs caure o
pegar. Les expressions assentar bé i assentar malament, que
ja els va incloure Pompeu Fabra en el seu Diccionari General de la Llengua
Catalana de 1932 i que el DIEC ha inclòs tant en la primera edició
com en la segona, tenen tot l’aspecte de calcs del castellà hàbilment maquillats
a fi de fer-los passar per locucions genuïnes nostres.
Considere que caldria reflexionar sobre la conveniència d’eliminar del
DNV aquestes expressions.
● En el DNV no trobem el verb tresllindar que significa:
'arreplegar i ordenar adequadament els objectes d’una habitació o d’una
casa, de manera que quede cada cosa al seu lloc'. S’usa, com a mínim, a Banyeres
de Mariola.
● En l’entrada bovo del DNV trobem:
d'Alcoi i bovo?,
canta-li un trobo.
El DNV ens diu que la paraula bovo es pronuncia
[bóvo], és a dir, amb la o tònica tancada i v labiodental,
i que la paraula trobo es pronuncia [tɾɔ́bo], és a dir, amb la o
tònica oberta i b bilabial. Com que aquesta dita és pròpia del migjorn
valencià –zona no betacista i a on les oo obertes es pronuncien ben
obertes–, bovo i trobo no rimen. Ho trobe
absurd.
La
zona a on es fa el trobo –que probablement caldria grafiar trovo–
es troba al sud de la línia Biar-Busot i s’estén, ja en terres de parla
castellana, fins a l’Andalusia oriental.
Manuel Sanchis Guarner, en Els pobles valencians parlen els uns dels
altres, arreplega la dita ¿Alcoià i bovo? Canta-li un trobo i
diu:
El trobo o romanç més o menys fantàstic, no el
creuran els alcoians perquè tenen fama de vius i desperts. Apliquen també
aquesta dita als de Muro, III, 108; d’Ibi, IV, 9, del Campello, VII, 41; d’Elx,
VIII, 6.
Joan-Carles Martí i Casanova, gran coneixedor del parlar del Camp d’Elx
(oficialment, Baix Vinalopó) ens va comunicar en un missatge adreçat a la llista
Migjorn el 17 de juny del 2005 que en aquella zona és molt coneguda la dita
D’Elx i bovo? Canta-li un trovo. Ell va grafiar la paraula trovo
amb v i ens va dir que entre bovo i trovo hi ha una rima
perfecta.
Si
posem en el cercador Google “canta-li un trovo” (entre cometes i amb v) trobarem
un bon grapat de resultats. I podem veure la dita aplicada a altres poblacions,
a més de les que ens diu Sanchis Guarner.
Considere que caldria estudiar la conveniència de dividir l’entrada
trobo en dues entrades:
trobo [tɾɔ́bo]
Cosa trobada per atzar
trovo [tɾóvo]
Composició en vers de caràcter popular i, generalment,
narratiu.
Açò és una mica complicat perquè implicaria fer canvis en les entrades
trobar i trobador. De tota manera considere que és convenient que
s’estudie.
● En el DNV trobem tonyar i atonyar, però no
tonyador i atonyador, denominacions de qui fa aquesta
activitat.
● En el DNV trobem persolar i persolador, però no
persolada.
Heus ací un fragment de la rondalla Esclafamuntanyes d’Enric
Valor:
Anaren molt lluny, en una heretat que es deia el mas dels
Pinarets, ja del terme de Banyeres, on s’estava fent una gran
persolada.
● En el DNV no trobem la paraula tanganada, 'caiguda violenta'.
● En l’entrada anís del DNV trobem:
6. anís estrelat m. BOT. Fruit de la badiana.
7. arribar als anissos loc. verb. Arribar a
les acaballes d'una cerimònia, d'una festa.
La primera i la segona accepcions són incorrectes. En la primera
accepció, a on diu “llavors molt aromàtiques” ha de dir “fruits molt aromàtics”.
En la segona accepció, a on diu “llavor aromàtica d’esta planta” ha de dir
“fruit aromàtic d’esta
planta”.
Els
fruits de l’anís és allò que els valencians anomenem llavoretes i que formen part de la
fórmula tradicional de les rosquilletes. Però encara que els valencians anomenem
popularment llavoretes als fruits de l’anís, són fruits, no
llavors.
● El DNV inclou les paraules bela, corumbela i
culabela que remeten a Volantí 1. No inclou els geosinònims
culambela, curumbela, girimbela, jurumbela,
xirimbela i xurumbela que tenen el mateix significat, encara que
un diccionari normatiu no ha d’arreplegar-ho tot, evidentment. El que sí que
trobe curiós és que inclou la paraula giravela, que també remet a
Volantí 1 i la grafia amb v, no amb b. Els sinònims que he
relacionat anteriorment es pronuncien tots amb b bilabial en la zona no
betacista i giravela és una paraula de la mateixa família i, lògicament,
s’ha de pronunciar amb b bilabial, com les altres, i s’ha de grafiar amb
b, com les altres. Supose que els redactors del DNV l’han grafiada
amb v perquè així l’escrivia Enric Valor. Vegem-ne alguns
exemples.
En la rondalla Joan-Antoni i els torpalls podem
llegir:
Si malpensa, done’m una mitja; jo me la posaré i els
ensenyaré com es fa, sense necessitat de tirar-me cap
giravela.
En la rondalla Comencilda, Secundina i Acabilda
trobem:
I així, escridassant, et despertares mig endormiscat i vas
començar a córrer les foranes, vinga la giravela i la tombarella i no parant de
dir badomies i renecs.
Supose que al senyor Valor el varen influir les fantasies que escriu Joan Coromines sobre la paraula mallorquina cucavela.
● En el DNV trobem xarcolar, però no xarcolador.
● En el DNV falta el verb peçolar.
● En l’entrada boç del DNV falta una accepció que remeta a careta 5.
● En el DNV falten els verbs bollisnar, mullisnar i plovisnar equivalents a plovisquejar.
● En l’entrada home del DNV trobem:
home del temps m.
Persona
que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment
audiovisual.
En lloc de “persona” ha de dir “home” o, millor encara,
“professional”.
En l’entrada dona del DNV trobem:
dona del temps m.
Persona
que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment
audiovisual.
En lloc de “persona” ha de dir “dona” o, millor encara,
“professional”.
I potser encara seria millor si en l’entrada home
diguera:
home (o dona) del
temps m.
Professional
que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment
audiovisual.
I en l’entrada dona diguera:
dona (o home) del
temps m.
Professional
que fa la crònica del temps en un mitjà de comunicació, especialment
audiovisual.
● L’entrada turó del DNV remet a tossal. Hauria de
remetre a tossal 1 i 2.
● En el DNV no es menciona el joc infantil xinxes, caparres i
polls.
● En el DNV trobem tindre cara de Dijous Sant i fets de
carnestoltes però no trobem tindre cara de marededeueta i fets de
dimoni, tindre bel d’ovella i mossegar de llop, tindre cara de
Pasqua i fets de Divendres Sant ni tindre cara de santet i fets de
canalla. Totes aquestes expressions tenen el mateix significat, són
equivalents.
● En el DNV no trobem
granera vestida que
és una granera que té la seua part inferior folrada amb un tros de drap i que
servix per a arreplegar la pols i les brossetes que queden en terra després
d’haver agranat i també per a enlluentir el paviment.
2. Alguns vocables que falten en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenats alfabèticament– diversos vocables que no
apareixen en el DNV.
atonyador
bollisnar
culambela
curumbela
girimbela
jurumbela
mullisnar
peçolar
pelejadora
persolada
plovisnar
tanganada
tonyador
tresllindar
xarcolador
xirimbela
xurumbela
3. Fraseologia lèxica que falta en el
DNV
Tot seguit relacione –ordenades alfabèticament– diverses expressions,
frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.
cent i la mare
granera vestida
punxar foc
tindre bel d’ovella i mossegar de llop
tindre cara de marededeueta i fets de dimoni
tindre cara de Pasqua i fets de Divendres Sant
tindre cara de santet i fets de canalla
un bovo en fa cent
xinxes, caparres i polls
4. Cibergrafia
Diccionari normatiu valencià de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
<http://www.avl.gva.es/dnv>
Eugeni. S. Reig
València, 10 de juliol del 2014