InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1006 (dimarts 27/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 31 de maig, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (XI)

 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Homenatge a Josep Roca-Pons en el centenari del seu naixement
 
4) Meritxell Lavall - Llengua i cultura
 
5) Els 21 punts negres del govern Fabra contra el català a l'escola
 
6) Video íntegre del debat en català entre els candidats a l'Alguer
 
7) Navegar en català
 
8) La polèmica Garolera: sumari del cas
 
9) El català, assignatura pendent de la Unió Europea
 
10) Enric Gomà - Degradadets i alegrets
 
11) Butlletí d'Acció Cultural del País Valencià
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 137).
 

467. Sense integració lingüística, els nouvinguts mai no acabaran d'estar del tot integrats. La integració és factible si fem veure el català com allò que és, un element de qualitat. Si saben català tenen moltes més oportunitats de feina -a l'administració, però no únicament- i de feina més bona i tot. El camí per recórrer el veiem clar: fer entendre que el català  és un element de prestigi i de qualitat.

 

Margalida Tous

Directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears

 
 
2)
 
 
073 - Fes bé i no facis mal, que altra cosa no et cal
 
074 - La cara és el mirall de l'ànima
 
075 - Brams d'ase no arriben al cel
 
 
3)
Homenatge a Josep Roca-Pons en el centenari del seu naixement
 

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i la Societat Catalana de Llengua i Literatura es complauen a convidar-vos a l'homenatge a Josep Roca-Pons en el centenari del seu naixement
 
Parlaments de:
 
- Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC
- Salvador Giner, expresident de l'IEC
- Maria-Rosa Lloret, vicepresidenta de la Societat Catalana de Llengua i Literatura
- Philip D. Rasico, membre corresponent de la Secció Filològica de l'IEC
- Janet DeCesaris, professora de la Universitat Pompeu Fabra
- Santiago Esteve, nedador olímpic
- Gerard Llorens DeCesaris, estudiant d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
 
Moderarà l'acte August Bover, expresident de la Societat Catalana de Llengua i Literatura.
 
Amb motiu d'aquest homenatge, s'exposarà a la Sala Puig i Cadafalch una mostra de documents del Fons Josep Roca-Pons dipositat a l'Arxiu de l'IEC.
 
L'acte se celebrarà el dijous 29 de maig, a les 18.30 hores, al Jardí Mercè Rodoreda i a la Sala Puig i Cadafalch de l'IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona).
 
4)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 14 de maig del 2014
http://www.nuvol.com/opinio/llengua-i-cultura/

Llengua i cultura

Meritxell Lavall
 
 
5)
 
Publicat a VilaWeb dijous 15 de maig del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4191498/20140515/21-punts-negres-govern-fabra-catala-lescola.html

Els 21 punts negres del govern Fabra contra el català a l'escola

Escola Valenciana publica un informe sobre el dret de les famílies a triar la llengua dels programes d'ensenyament

Escola Valenciana ha fet públic un estudi en què ha consultat tots els centres que perdran aules d'ensenyament en català en el primer curs d'educació infantil l'any vinent. Entre les principals conclusions, l'entitat indica que en el 97% dels centres la demanda d'ensenyament en català és superior a la d'espanyol i que un 70% de les famílies escolaritzarà els fills en la llengua pròpia. Escola Valenciana, a més, ha detectat 21 punts on el govern de Fabra 'vulnera el dret de les famílies a triar programes d'ensenyament en valencià'.

En aquestes 21 centres, Escola Valenciana posa com a exemple significatiu el col·legi Sant Vicent Ferrer de Teulada (Marina Baixa), municipi on va ser batlle l'actual vice-president de la Generalitat Valenciana, José Ciscar.

Amb l'arranjament escolar, el centre ha perdut una unitat en català i el consell escolar del centre va decidir que les dues unitats de tres anys per al curs 2014-2015 fossin en català, perquè les famílies ho demanaven.

La consellera va obligar que una de les unitats fos en espanyol i el resultat de sol·licituds per part de les famílies ha estat de 38 de línia en català i cap en espanyol.

L'entitat posa a disposició de totes les famílies afectades l'oficina de drets lingüístics per a defensar als tribunals el dret de triar ensenyament plurilingüe en català. 'Les famílies han demostrat a l'administració que opten per l'escola pública en valencià. Si la conselleria no rectifica portarem els 21 casos als tribunals', va dir ahir el president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno

El dia 7 d'abril, els serveis jurídics d'Escola Valenciana van presentar al Tribunal Superior de Justícia valencià la petició de suspensió cautelar de l'arranjament escolar per al curs que ve. L'entitat adjuntarà aquest informe a la petició de suspensió, tot esperant un pronunciament favorable per part del TSJ.

 
6)
 
Publicat a VilaWeb dijous 15 de maig del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4191448/20140515/video-integre-debat-catala-candidats-lalguer.html

Video íntegre del debat en català entre els candidats a l'Alguer

Van respondre les preguntes formulades per les associacions de defensa de la llengua

 
7)
 
Publicat a VilaWeb divendres 16 de maig del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4191122/20140516/navegar-catala.html
 
Navegar en català
 
8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL divendres 16 de maig del 2014
http://www.nuvol.com/noticies/la-polemica-garolera-sumari-del-cas/
 
La polèmica Garolera: sumari del cas
 
9)
 
Publicat a VilaWeb dilluns 19 de maig del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4192128/20140519/catala-assignatura-pendent-unio-europea.html

El català, assignatura pendent de la Unió Europea

Malgrat que és la tretzena llengua amb més parlants de la UE, continua sense ésser oficial a les institucions europees

El català és la tretzena llengua amb més parlants de tota la Unió Europea (UE), però els eurodiputats encara no la poden fer servir quan intervenen al plenari. Per Raül Romeva (ICV), 'no és un problema tècnic o econòmic, sinó polític'. I és que l'oficialitat d'una llengua a Brussel·les depèn que ho demani un estat i Espanya no accepta que el català tingui el mateix tracte que el castellà. Ramon Tremosa (CiU) hi veu 'un motiu més per demanar l'estat propi' i Maria Badia (PSC) una 'contradicció'. 'Quan ens contesten que el català no pot ésser una llengua oficial, en el fons ens diuen que esdevinguem un estat (...) i llavors fem un referèndum per la independència i es posen les mans al cap', diu a l'ACN.

Malgrat els últims dos anys un enamorat de Catalunya i fan de Jaume Cabré ha presidit el Parlament Europeu, el català continua sense ésser llengua oficial a les institucions comunitàries. L'alemany Martin Schulz, llibreter de professió abans de dedicar-se a la política, va prometre treballar perquè el català fos oficial a l'Eurocambra, però no se n'ha sortit. Ha llançat la tovallola per la pressió del Partit Popular i el PSOE i per no buscar-se problemes en la cursa per a presidir la Comissió Europea.

Des del 2005, el català és llengua de comunicació entre els ciutadans i les institucions europees, però no gaudeix del rang de llengua oficial. Per tant, els diputats no poden expressar-se en aquest idioma en les comissions o en la sessió plenària del parlament i han d'utilitzar qualsevol de les vint-i-quatre llengües oficials a la UE, per a les quals s'ofereix servei de traducció i interpretació. Perquè una llengua sigui declarada oficial cal que el govern d'un estat membre ho sol·liciti de manera expressa i que la resta de països ho aprovin per unanimitat. És a dir, que el català no serà oficial a Europa si no ho vol el govern espanyol, que de moment ha vetat totes les iniciatives que ho han proposat.

Una prohibició que contrasta amb la posició del govern irlandès, que va demanar l'oficialitat del gaèlic aprofitant l'entrada del búlgar i el romanès. Es calcula que el gaèlic té uns 130.000 parlants i el català, segons l'últim informe de l'Institut d'Estudis Catalans, més de deu milions.

L'espanyol és un cas 'particular', explica a l'ACN Johan Haggman, tècnic de multilingüisme de la Comissió Europea. I en posa exemples: 'Si Suècia no fos un estat membre de la UE, estic segur que Finlàndia proposaria que el suec també fos reconegut com una llengua oficial, perquè és un país bilingüe malgrat que només el parli una minoria.'

'Un altre cas molt hipotètic seria que Alemanya i Àustria no fossin membres de la UE. Com que l'alemany és una llengua oficial a Bèlgica, també crec que l'estat belga el proposaria com a llengua oficial', explica. Per Haggman, que parla deu idiomes, hi ha possibilitats que el català sigui algun dia oficial dins la UE, però 'és una qüestió política i toca al govern d'Espanya de decidir-ho'.

El candidat de CiU, Ramon Tremosa, que sovint intervé als plens en anglès o italià, acusa directament PP i PSOE de blocar l'entrada del català a les institucions europees i assegura que molts eurodiputats no entenen 'com un estat membre boicota llengües oficials' del seu propi país. Una situació, diu, que 'alimenta i dóna incentius racionals creixents a més i més catalans per optar i per preferir l'estat propi i independent per a Catalunya'.

També Raül Romeva es confessa desenganyat per no haver aconseguit parlar amb la seva llengua a l'Eurocambra. 'Sempre he dit que és una de les meves frustracions més grans, perquè es un tema molt senzill de resoldre i si no s'ha aconseguit és per manca de voluntat política', explica. I afegeix que les traduccions tindrien un cost zero o molt baix, perquè una bona part dels intèrprets espanyols de l'Eurocambra són catalans i perquè els eurodiputats es comprometen a enviar-los els seus discursos en anglès per a facilitar-los la feina.

Per Romeva, l'oposició del PP i del PSOE, que 'ha tingut una actitud no col·laborativa i a vegades obstruccionista', és la principal causa que el català encara no sigui oficial a Brussel·les. I cita directament la 'bel·ligerància' del vice-president del Parlament Europeu, el popular Aleix Vidal Quadras, que considera 'una mania gairebé ridícula' i 'provinciana' la insistència dels altres eurodiputats catalans en aquesta qüestió. Romeva també assenyala l'europarlamentari del PSOE Miguel Ángel Martínez, que és el vice-president del parlament responsable de multilingüisme i que sempre s'hi ha mostrat contrari. No veu ni 'viable ni raonable' autoritzar l'ús del català a l'hemicicle: 'És que senzillament no es farà, tant se val el motiu.'

Tot i així, Romeva lloa la feina que han fet els eurodiputats del PSC i sobretot Maria Badia: 'Hi hem treballat molt, hem fet tot el que estava a la nostra mà.' I assegura que la negativa de la UE és una contradicció. I s'explica: 'Quan ens contesten que el català no pot ser una llengua oficial, en el fons ens estan dient que ens busquem un estat, però després diuen que és absurd que una Europa que es construeix traient fronteres en posi de noves.'

Des del Partit Popular, en canvi, l'eurodiputat Santi Fisas pensa que l'oficialitat del català a Europa no és un tema prioritari, ni dels que 'més afecten' o 'interessen' a Catalunya. Creu que és una qüestió que cal resoldre de 'manera tranquil·la, amb diàleg i sense fer soroll' i no s'està de criticar els socialistes. 'Schulz va prometre que el català seria oficial, però no ha fet res. Molts s'omplen la boca parlant d'aquest tema, agafen compromisos, i després no els compleixen', etziba.

 
10)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous 15 de maig del 2014
http://www.nuvol.com/opinio/degradadets-i-alegrets/

Degradadets i alegrets

Enric Gomà
 
 
11)
 
 
(divendres 23 de maig del 2014)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací