InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 193 (divendres 23/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - seca
 
2) Eugeni S. Reig - seguida
 
3) Antoni Llull Martí - Glosa i glossa
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra Y.
 
5) Albert Pla Nualart - “La guingueta romandrà oberta tots els dies”
 
6) Francesc Viadel - Joan Fuster o la vigència d'un plantejament
 
7) Daniel Climent, Emili Laguna i Carles Martín - Etnobotànica infantil mengívola
 
8) Neus Nogué Serrano - Tematitzacions
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

seca

Temporada en què escasseja la humitat a la terra per falta de pluja. Sequedat del camp.

En els sermons de sant Vicent Ferrer (Serm. I, 21.7) trobem:

[...] en la contornada [...] tot era cremat per la gran seca [...]

En la narració Roc el Pollastre de l'escriptor alcoià Jordi Valor i Serra llegim:

A les seques de gener, dies de calma i sol en què dona gust passar un dia complet vora la mar, les amigues del poble organitzaren una excursió en automòbil al Portet de Moraira, rodant per Benissa i Teulada.

En la rondalla L'envejós d'Alcalà d'Enric Valor podem llegir:

Cosa estranya en aquelles altes, fresques i pintoresques terres rodejades de belles muntanyes, és que va venir un any que no plovia massa. Precisament, Al-Favet tenia les seues hortes plantades de fesols, de pebre i de dacsa, i no podia dir-se que li anaven malament; però era tanta la seca i el sol havia arribat a fer-se tan feixuc i abrasidor, que les fulles d'aquelles plantes, malgrat el reg, sempre apareixien polsoses i pansides.

En la rondalla El pollastre de festes d'Enric Valor trobem:

Passà l'hivern, vingué la primavera, i l'oratge es tancà aquell any com no s'havia vist mai (deien els vells), i no queia una gota ni per un mig remei de la seca.

En la rondalla El darrer consell d'Enric Valor llegim:

Al poc, aquell dia, el vent de la mar mogué, per fi!, i en un bell en sec portà una nuvolada dolça que, a les quatre de la vesprada, tapà tota la llarga carena de la serra d'una boira espessa i mulladora que anava davallant a mesura que s'acostava el vespre. Allò podia significar que s'acabava la seca.

En l'article Geranis del poeta elxà Gaspar Jaén Urban podem llegir:

Però això passava fa molt temps, en un món incert, de llum i d'infantesa, abans que, amb les prolongades i repetides seques i amb la proliferació de productes químics i de verins, vingués aquella misèria negra que els va malmetre i condemnar: un cuquet que s'endinsava pel tou de les tiges tendres i que esgrogueïa i assecava tota la planta, l'asfixiava sense deixar-la rebrotar, l'acotava.

Aquesta és la denominació tradicional valenciana per a aquest concepte.

 

En valencià també es diu:
La llengua estàndard sol emprar: secada, sequera
En castellà es diu: sequía
 
NOTA:
- Valor i Serra, Jordi; Roc el Pollastre dins Històries casolanes (Editorial Lletres Valencianes. Alcoi, València, 1950, pàg. 68).
- Valor i Vives, Enric; L'envejós d'Alcalà dins Rondalles valencianes (3er volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1991, pàg. 46)
- Valor i Vives, Enric; El pollastre de festes dins Rondalles valencianes (7é volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1987, pàg. 112)
- Valor i Vives, Enric; El darrer consell dins Rondalles valencianes (8é volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1988, pàg. 64)
- Jaén Urban, Gaspar; “Geranis” (revista Serra d'Or, núm. 555, març 2006, pàg. 26)
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

seguida

1)

Projecte d'actuació preconcebut que es seguix.

No li digues res i no el mareges que ell té la seua seguideta i, a poquet a poquet, ho farà tot, ja ho voràs.

Aquesta accepció de la paraula seguida la trobem en la novel·la Temps de batuda d'Enric Valor.

–Deu tenir raó, pobre home! Li han trencat la seguida –va comentar un vell calçat d'espardenyes i vestint la brusa negra del llaurador valencià de l'època.

2)

Línia de conducta.

És que este xiquet no té seguida: es passa tota la nit estudiant, es gita a la matinada i s'alça a l'hora de dinar. Això no és.

La paraula seguida, en les dues accepcions definides, és d'ús general en valencià i s'usa de manera habitual, però no l'arrepleguen els diccionaris.
 
En valencià també es diu: 1) pla  2) línia de conducta
La llengua estàndard sol emprar: 1) pla  2) línia de conducta
En castellà es diu: 1) plan  2) línea de conducta
 
NOTA: Valor i Vives, Enric, Temps de batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàg. 269)
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 93)
 
 
Glosa i glossa
 
Antoni Llull Martí
 
 
Molts dels nostres estudiants de català deuen haver tingut dubtes sobre si glosa és un vulgarisme mallorquí corresponent a glossa o si es tracta de dos mots distints. Considerant que ara estan en auge les gloses, sobretot a les festes populars, he pensat que convindria parlar-ne i mirar de deixar-ho prou clar.
 
Glosa i glossa són varietats formals del mateix mot, però la més antiga, en la nostra llengua, és glosa, amb una sola essa, sonora, com és de suposar, i ja era usada, talment, per Ramon Llull i tots els escriptors catalans que el seguiren fins al segle XX. En principi tenia el significat, que té encara en castellà, de ‘comentari o explicació que es fa a un mot o a un punt obscur d'un text'. Prové del mot grec glossa, que significa ‘llengua, parla' i quan va esser adoptat en llatí ja perdé una essa, i amb una sola passà a la primitiva llengua catalana, i fou un mot d'ús popular que amb el temps prengué el significat de ‘comentari en vers sobre fets o coses que interessen la gent', i també el de cobla o corranda. A la nostra illa aquest tipus de composició tingué molt més èxit que a molts d'altres llocs i es desenvolupà amb rimes més exigents que les usuals en composicions similars de caràcter popular que es feien a fora. Allò a què s'atorga més mèrit en una glosa popular mallorquina és la perfecció de la rima, més que a l'exacte mesura dels versos o a la correcció del llenguatge, sobretot en el cas de composicions improvisades.
 
Ja entrat el segle XX, els erudits catalans adoptaren el cultisme glossa per al comentari o explicació a què m'he referit, al qual fins aleshores s'havia donat el nom de glosa. Per tant, podeu dir tranquil·lament glosa, glosada, glosador, mots inclosos en el diccionari normatiu, però si allò a què us referiu és el comentari il·lustratiu d'un punt textual, és millor que digueu o escrigueu glossa, i a aquell qui el fa, li podeu dir glossador, i si parlau d'una recopilació de mots extrets d'un determinat text, i adientment explicats, haureu de dir-li glossari. Aqueixos mots cultes tenen formes corresponents quasi idèntiques en altres llengües, com en la francesa glosse, glossateur i glossaire, en l'anglesa gloss, glosser i glossary, etc.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra Y.
 

“Ya”., *ia”. Ja. Aquesta paraula és molt genuïna, però no en el sentit de “ya”.  Així veureu en alguna pancarta: Volem el pont *ja”!  És: Ara mateix!, o altres formes alternatives: La mare diu que hi vagis ara mateix! Volem el pont ara mateix! Au, fora tots d'aquí! Apa, cap a fora! Au, doncs, apunta-t'hi, si t'agrada.

      “Yo”. Jo. Tot Catalunya pronuncia *io”, llevat dels  mallorquins. Jo i les meves circumstàncies. Ni jo, ni tu, ni ell vorem temps millors.

 

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 26 d'abril del 2014

EN PLENA SETMANA SANTA, a la platja barcelonina del Bogatell, un xiringuito ha obert una guingueta. El fet és insòlit, i no pas per motius litúrgics. Ja estàvem fets a la convivència de penitents i biquinis, però no a la de xiringuitos i guinguetes.

El xiringuito és dalt, al passeig, i la guingueta sobre la sorra. Valoro l'encert comercial d'haver trobat dos noms diferents, però juraria que cap candidat a evitar el no normatiu xiringuito -ni baret, ni quiosquet, ni xibiu, ni barracó, ni guingueta - el farà fora de les nostres platges.

I és que al xiringuito li passa una mica com al carajillo: té massa gràcia caribenya i massa arrels populars perquè diminutius nostrats o mots de ressonàncies jocfloralesques el puguin desterrar. Sobretot tenint en compte el seu origen sitgetà, que ja ha sigut àmpliament glossat.

A la guingueta, un cartell molt ben dissenyat ens fa saber que “romandrà oberta tots els dies de 10 a 18 h”. I no puc evitar tenir la sensació que és normal que un xiringuito estigui obert i una guingueta hi romangui.

I encara veig més normal que al costat de guingueta i romandrà hi trobem un tots els dies que delata que la dèria de sonar catalanesc acostuma a ser sempre companya de la inseguretat en l'ús d'un català que soni, simplement, català, i que en aquest cas optaria per cada dia.

De fet, els correctors veiem en el romandre d'aquesta frase un senyal que ens avisa, com passa amb tantes ultracorreccions, que qui hi recorre no trigarà a deixar anar un flagrant castellanisme sintàctic, format, això sí, per paraules ben catalanes.

Resumint: per mi, “El xiringuito estarà obert cada dia” és no només més natural sinó també més genuí, més adequat i per tant més correcte que “La guingueta romandrà oberta tots els dies”. Ara bé, l'important continuarà sent que ens hi puguem asseure a prendre la fresca després d'un dia de passar calor.

 
6)
 
Article publicat en el número 391 de la revista Saó corresponent a març de 2014 dins l'especial, La identitat valenciana.
Article publicat en el blog de Francesc Viadel dilluns 14 d'abril del 2014
http://francescviadel.wordpress.com/2014/04/14/joan-fuster-o-la-vigencia-dun-plantejament/
 
Joan Fuster o la vigència d'un plantejament
 
Francesc Viadel
 
 
7)
 
Publicat en el núm. 80 de la revista Mètode de la Universitat de València (hivern 2013/2014)
http://metode.cat/Revistes/Document/Etnobotanica-infantil-mengivola/Etnobotanica-infantil-mengivola
 
Etnobotànica infantil mengívola
 
 
Daniel Climent, Emili Laguna i Carles Martín
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules diumenge 23 de març del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net