InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 1004 (dijous22/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 24 de maig, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (X)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) J. Leonardo Giménez - Sí que es pot
 
4) Màrius Serra - Estrafolles?
 
5) Núria Puyuelo - De Rats i Tats
 
6) David Paloma - La llengua en el modernisme
 
7) Presentació del I Concurs Internacional d'(auto)biografies lingüístiques
 
8) 3a Trobada d'Organitzadors del Correllengua
 
9) Teresa Tort - Ataüllar
 
10) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 136).
 
 

465. La normalització del l'ús del català com a llengua comuna i de cohesió social es un objectiu que val la pena, que disposa d'una àmplia legitimitat democràtica, social i parlamentària, i és una causa noble i justa en la mesura que va lligada a la llibertat.

 

Rafel Torner

Lingüista

 
2)
 
 
 
 
 
 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 9 de maig del 2014
 
Sí que es pot
 
J. Leonardo Giménez
 
 
         El dijous de la setmana passada va ser una jornada trista per al valencianisme, futbolísticament parlant, ja que el València va caure eliminat en la semifinal de la Lliga Europa en l'últim minut del descompte del partit. No obstant, l'equip de Mestalla va demostrar que sí que podia remuntar el dos a zero en contra, fins que, quasi a la fi de l'interminable temps afegit, el Sevilla marcà el fatídic gol que li permetia anar a la final de Torí i deixava l'equip valencià eliminat i sense arrematar allò que es va demostar que podia fer.
 
Precisament, durant el partit, i particularment després del tercer gol valencianista, una part del públic corejava una adaptació del “Yes, we can” al castellà, cantant “Sí se puede”. Malauradament no tinc prou coneixements de la llengua anglesa per a opinar sobre si eixa traducció representa el sentit i el matís exacte del lema original. En realitat no és que no tinga prou idea de l'ara ja universal llengua. És que no en tinc gens. El meu anglés, dissortadament, per ara, no passa de saber dir “Metro Goldwyn Mayer, holiday, I love you” i poc més. Però de la versió en valencià que feien alguns grups de xicons i xicones, tant dins com fora del Mestalla, sí que crec que puc opinar. Traduint del castellà “Sí, se puede” cantaven “Sí, es pot” o “Sí, se pot”. Òbviament em vaig alegrar que eixe lema el cantaren, eixos xavals, en esta llengua, i millor un valencià defectuós que un valencià inexistent, però col·loquialment cap valencianoparlant de transmissió familiar haguera fet eixe calc lingüístic. Haguera dit “Sí que es pot”, amb la conjunció “que” entre el “sí” i “es pot”. Perquè, tal com ho diem, de sempre, i prescriu la normativa unànimement, a diferència del que ocorre en altres llengües, per exemple en castellà, la conjunció “que” no es pot ometre amb verbs de voluntat o de desig. Fa dos o tres mesos poguérem vore el mateix innecessari calc en el lema d'un partit que aspira a governar d'ací un poc més d'un any. Deia “Sí hi ha opció”, calcant del castella “Sí, hay opción”. Naturalment devia dir “Sí que hi ha opció”. A banda de revisar les traduccions automàtiques, que de vegades destrossen el sentit o la sintaxi, caldria que donàrem, sempre, el valor que correspon a la parla natural i espontània. I no erraríem tant.
 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 16 de maig del 2014
 
Motacions
 

Estrafolles?

 
per Màrius Serra
 
A Calaf topo amb una expressió sensacional: fer estrafolles. L'apliquen als que fan trampes. És una expressió que lliga molt amb l'actualitat, i que podríem aplicar a tots els que defrauden a Hisenda o sobreactuen gràcies a la preposició que el cas Bárcenas ha posat d'actualitat (de cinc lletres). De fet, l'Alcover-Moll ho exemplifica amb dues frases similars a les que trobo vives a Calaf: “No vull jugar amb vosaltres, que sempre feu l'estrafolla” i “Sou uns estrafolles i no vull tractes amb vosaltres”. El DIEC recull el mot com a substantiu (un estrafolla és un que fa enganys), però també recull l'estrafolleria, entesa com la condició del que fa enganys o bé l'acció de fer-ne. Trampejo com puc els enganys verbals que em para la follia del mot per traçar-ne l'etimologia. Tant l'Alcover-Moll com el DGLC remeten a l'adjectiu estrafolari (extravagant), l'ús del qual encara gosaria titllar de general en ple segle XXI. A ca l'Enciclopèdia van una mica més enllà. A l'habitual encapçalament etimològic de cada entrada fan venir les estrafolles d'un encreuament de ‘estrafalari', variant de ‘estrafolari', amb ‘afollar' (fer malbé, espatllar). Coromines ressegueix una tirallonga de derivats que el porta per l'estrafaleria, l'estrafolariada, l'estrafollejar, l'estrafolleria i l'estrafallar, però no s'està de replicar Alcover: “No he sentit mai en català central estrafolaria ni estrafolla, que AlcM atribueix a Barcelona”.  Això és perquè en Coromines no devia sovintejar el mercat de Calaf.
 
 
5)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 2 de maig del 2014
 

De Rats i Tats

 

Núria Puyuelo

 

Diumenge passat vam celebrar a casa la Mare de Déu de Montserrat, perquè la meva mare se'n diu. I segur que no érem l'única llar catalana que estàvem de celebració al voltant d'un bon àpat. De Montserrats, n'hi ha moltes, i també de Montses, Rats i Tats. En català, tradicionalment els hipocorístics —els noms que designen de manera afectuosa o familiar una persona— es formen per escurçament per afèresi, és a dir, eliminant la primera síl·laba del nom, o si el nom és molt llarg es pot suprimir fins i tot la segona síl·laba. Per exemple, d'Antoni formem Toni, Ton o Tonet; de Bartomeu, Tomeu; de Caterina, Terina, Tina, Tineta; d'Eulàlia, Laia; d'Ignasi, Nasi; de Jaume, Met; de Miquel, Quel; de Meritxell, Txell; de Concepció, Ció... Tot i això, hi ha molts hipocorístics —nom que prové del grec i que significa ‘acaronador, afalagador; diminutiu'—  que es formen afegint un sufix diminutiu al nom. Són els casos de Mariona, que és un hipocorístic de Maria; Manelic, de Manel, o Carmina, de Carme.

Tot i això, en les últimes dècades, tal com assenyala el gramàtic Josep Ruaix en Català Complet/3, «proliferen els noms de fonts escurçats per apòcope, és a dir, suprimint l'última o últimes síl·labes». Aquesta tendència la trobem sobretot en noms provinents del castellà o l'anglès: d'Alexandre fem Àlex; de Daniel, Dani; d'Eduard, Edu; de Teresa, Tere; de Magdalena, Magda; d'Immaculada, Imma; de Rafael, Rafa; de Pilar, Pili; de Purificació, Puri; de Patrícia, Patri; entre molts altres.

També hi ha altres hipocorístics que admeten diverses variacions, com ara Francesc, que deriva en Cesc, Cesco, Xesc, Xisco, Sisco, Cisco, Cisquet, o Josep, que fa Pep, Pepet, Jep, Jepet. En altres dialectes, com ara el valencià, a vegades també s'afegeix una «o» al final de l'hipocorístic quan el nom escurçat ha quedat reduït a una sola síl·laba: Sento, de Vicent; Neto, de Benet; Quelo, de Miquel; Rano, de Ferran; Cinto, de Jacint; Tono, d'Anton; Felo, de Rafel; entre d'altres.

Cada llengua forma els hipocorístics de manera diferent, ja hem vist que en català es tendeix a escurçar el mot per davant, però en general moltes llengües afegeixen sufixos al nom (en italià, de Paolo, Paolino, o en portuguès, d'Ana, Aninha) i n'hi ha que fins i tot dupliquen síl·labes del nom (de Diana, Didi). 

 

Sabíeu que...

 

En català, els hipocorístics es formen per escurçament, en concret se suprimeixen les primeres síl·labes del nom, a diferència del castellà, que n'elimina les últimes.

 

6)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 9 de maig del 2014
 

La llengua en el modernisme

 

David Paloma

 

Aquest cap de setmana se celebra la XII Fira Modernista de Terrassa. És un agradable viatge en el temps, amb moltes activitats que transporten el visitant més d'un segle enrere. A la Fira de fa dos anys hi va arribar Pompeu Fabra en persona, que va parlar de la seva vida (aleshores vivia a Bilbao) i que va aprofitar l'ocasió per presentar la Gramática de la lengua catalana, escrita en castellà. L'any passat va sorprendre la “lletra de convit que a tots els amichs d'aquesta llengua envia Mossèn Antoni M. Alcover”. Centenars de visitants van col·laborar a confegir, cadascú amb una paraula, “el tresor merevellós de la riquesa, de la opulencia imponderable, estupenda, que en paraules, frases, adagis, modismes y formes té escampada y espargida la nostra llengua”.

 

El segle XIX podria haver estat el segle de la mort del català, tal com ha escrit Albert Branchadell (L'aventura del català). És cert que la majoria de la població continuava sense saber altra llengua que no fos la catalana, però també ho és que cada vegada s'havia de fer servir més el castellà. El català es parlava en l'àmbit privat i el castellà, a mesura que passaven els anys, servia cada vegada més per a tot el que fos oficial. Valentí Almirall va escriure que “en la llengua dels vencedors se'ns mana, se'ns judica, se'ns ensenya”. Tanmateix, això no va preocupar gens els prohoms de la Renaixença, que van lloar la superioritat del castellà per expressar pensaments filosòfics i cosmopolites. Són paraules del mateix Milà i Fontanals.

 

Tres fets van marcar el darrer quart del segle XIX: per primer cop Catalunya va rebre una onada d'immigració de parla castellana; també per primer cop hi va haver un moviment polític que va defensar el català com a llengua oficial (el 1892 es van aprovar les famoses Bases de Manresa), i es va començar a gestar la solució per a una llengua que cadascú escrivia com volia. Parlem de la campanya lingüística de L'Avenç i del líder que en va sortir: Pompeu Fabra. Aquest any, a la Fira de Terrassa, es parlarà de la llengua catalana en el modernisme. Se n'ocupa el Grup d'Estàndard Oral.

 

Destacat


El 30 de novembre de 1895, Àngel Guimerà va entrar de president a l'Ateneu Barcelonès amb un discurs en català. Això va provocar un veritable escàndol.

 
7)

 

Presentació del I Concurs Internacional d'(auto)biografies lingüístiques

 
Us volem anunciar que, juntament amb la Fundació Aurèlia Figueras i L'Alzinar de Masquefa, hem organitzat el I Concurs Internacional d'(auto)biografies lingüístiques. Trobareu les bases del concurs a la nostra web www.gela.cat
 
Si voleu venir a la presentació d'aquesta activitat la farem dissabte que ve, 24 de maig, a les 17,30 a la sala d'actes de L'Alzinar. Trobareu tots els detalls a l'agenda de la nostra web i també al blog de l'entitat http://lalzinar.wordpress.com/
 
Ens agradaria molt que vinguéssiu a compartir aquesta activitat amb nosaltres. Després de l'acte, L'Alzinar oferirà un berenar a tots els assistents.
 
M. Carme Junyent
Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades
http://www.gela.cat
 
 
8)
3a Trobada d'Organitzadors del Correllengua
 
El dissabte 31 de maig celebrarem, un any més, la Trobada d'Organitzadors del Correllengua a la seu de la CAL Nacional. Aquest és un fòrum on, durant un matí, els organitzadors locals del Correllengua poden conèixer les novetats en matèria d'organització, així com els recursos i materials que la CAL posa enguany a la seva disposició. Al mateix temps, s'hi comparteixen experiències originals que es realitzen arreu del país en el marc del Correllengua, que poden aportar idees per a la programació d'actes.
 
Com a principals novetats, en la trobada d'enguany es podrà veure l'exposició editada en motiu de la figura homenatjada al Correllengua 2014, Maria-Mercè Marçal, així com altres materials de sensibilització i foment de la llengua pensats per emmarcar els actes del Correllengua dins la commemoració del Tricentenari.
 
Des de la CAL animem a tots els organitzadors/es, així com els col·lectius que vulguin organitzar el Correllengua per primera vegada al seu municipi, a participar a aquesta trobada. Per fer-ho, cal confirmar l'assistència a través del correu cal@cal.cat o bé el telèfon 934159002.
 
Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana - CAL
C. Muntadas, 24-26, baixos, 08014 Barcelona
93 415 90 02
cal@cal.cat
www.cal.cat

 

9)
 
 
 
Teresa Tort
 
 
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - seca
 
2) Eugeni S. Reig - seguida
 
3) Antoni Llull Martí - Glosa i glossa
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra Y.
 
5) Albert Pla Nualart - “La guingueta romandrà oberta tots els dies”
 
6) Francesc Viadel - Joan Fuster o la vigència d'un plantejament
 
7) Daniel Climent, Emili Laguna i Carles Martín - Etnobotànica infantil mengívola
 
8) Neus Nogué Serrano - Tematitzacions
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací