InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 192 (divendres 16/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - sangolejar
 
2) Eugeni S. Reig - sardina
 
3) Antoni Llull Martí - La Interlingua i el Latino sine Flexione
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra X.
 
5) Albert Pla Nualart - L'exprès prorús exportador del virus de la sida
 
6) Griselda Oliver i Bernat Puigtobella - Albert Rossich: «Si el català no és la llengua principal a Catalunya, on ho serà?»
 
7) Montse Barderi - Ileana Belfiore: “No hi ha cap llengua que sigui millor que una altra”
 
8) Neus Nogué Serrano - ¿Què és, això del tema i el rema?
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

sangolejar

1)

Moure's alguna cosa alternativament, de manera suau, en sentits oposats, baldant-se.

No m'agrada gens que vages sangolejant la bosseta de mà. Fa molt mal efecte.

Aquest verb, en aquesta accepció, l'usa l'escriptor i gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno en la seua prosa literària. En la seua obra Les festes de Benassal podem llegir:

Passen els infants pels carrers i s'apleguen en colles als afores de la vila per sol ixent, pels Plans i la Canaleta, camí de Castelló, la capitalitat comarcana. Porten els ulls plens d'il·lusió, i salten i brinquen per fer sonar l'esquellerim que sangoleja pengim-penjam.

També l'usa l'escriptor algemesinenc Martí Domínguez Barberà. En la seua novel·la Els horts podem llegir:

–El dring de les claus de sor Benigna és com una salutació, no pense altra cosa. No li sangoleja la tornera el clauer a qualsevol; cal ser de bisbe en amunt... o don Paco el confiter, quan li porta caramel·los els diumenges.

I també el trobem en els versos de Francesc Almela i Vives:

A l'endemà, sots la forca,

es sangolejava un cos.

Era dematí. La boira

esfilagarsava els flocs.

La verda plana tenia

un aspecte d'aiguamoll.

No es sentia ni el cop d'ala

que feien, volant, els corbs.

2)

Moure's alguna cosa alternativament, de manera brusca, en sentits oposats.

Les ventalles de la finestra que dóna al desllunat ha estat tota la santa nit sangolejant i no m'han deixat dormir gens.

 

L'equipatge, de tant sangolejar, al remat s'ha deslligat i ha caigut.

En aquesta accepció l'usa Martí Domínguez Barberà. En Els horts poden llegir:

Joan Feliu sangolejà l'homenet per tallar-li el dir, amb unes manotades de festa. Els dos esclataren en una sorollosa rialla.

Joan Olivares Alfonso m'informa que el verb sangolejar, en aquesta accepció, és d'ús habitual a Otos (la Vall d'Albaida).

 

3)

Agitar a l'aire, en un sentit i en un altre, una peça de roba per a aconseguir que s'airetge.

Haurem de traure les mantes de la caixa, sangolejar-les i posar-los boletes de patxolí.

Aquesta accepció és coneguda per ma mare, alcoiana nascuda l'any 1909, que m'assegura que era emprada amb normalitat pels seus pares i pels seus avis. He d'aclarir que ma mare va nàixer en la zona rural d'Alcoi i que el parlar dels camperols alcoians no ha sigut mai exactament igual que el dels habitants de la ciutat. És possible que en el parlar urbà d'Alcoi no s'haja emprat aquest verb, encara que no en tinc la seguretat.

 

En valencià també es diu: 1) balancejar  2) sacsejar, sacsar  3) espolsar, espoltir
La llengua estàndard sol emprar: 1) balancejar  2) sacsejar, sacsar  3) espolsar
En castellà es diu: 1) bambolear  2) zangolotear  3) sacudir
 
NOTA: Els texts que he posat com a exemple podem llegir-los en:
- Les festes de Benassal de Carles Salvador i Gimeno (Editorial Barcino, Barcelona, 1952, pàgina 6)
- Els horts de Martí Domínguez Barberà (Editorial L'Estel, València, 1972, pàgines 15 i 54 i Edicions Edicions Bromera, Alzira, 1990, pàgines 37 i 93)
- L'espill a trossos de Francesc Almela i Vives (Editorial L'Estel, València, 1928, pàg. 56)
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

sardina

Cadàver d'una persona.

Tan ple de vida i d'energia que ha estat sempre i ara, ja el veus, fet una sardina.

L'escriptor i gramàtic Enric Valor i Vives usa la paraula sardina en l'accepció definida en la seua prosa literària, encara que, en els dos exemples que he trobat en la novel·la Temps de Batuda, aquest mot fa referència a cadàvers de persones que han estat assassinades.

–Això no és res comparat amb el que després ha vingut. Despús-ahir, a Madrid, han fet una altra sardina...un peix gros, millor dit, un manador dels grans, un home molt sabut, el principal de les dretes, que va ser ministre del Primo de Rivera. I els militars s'ho han pres a la valenta i diuen que per ací no passen i que es tiraran al carrer i hi haurà guerra.

I una mica més avant podem llegir:

–Don Frederic –va dir com a exordi–, abans no he parlat més que del viure tan esborronat que tinc a Cassana. Però era per no esglaiar les senyores i fer-los un mal berenar. Ja els ho he dit ací, als amics de Mascabrer: portem en pocs dies cinc sardines més en el poble, i no de les que es mengen.

–Cinc morts! –interpretà Toni a la siciliana, amb la qual cosa vaig constatar que encara tenia vigència entre certs valencians aquell terme o comparació o metàfora del vocabulari de la violència mediterrània.

Recorde haver sentit la paraula sardina en l'accepció definida a persones molt grans d'Alcoi en els anys quaranta, quan jo era xiquet. Ma mare, nascuda a la zona rural d'Alcoi el 15 de maig de 1909 i don Ramon Bellot Castelló, nascut a Castalla el 17 d'octubre del 1921, m'han confirmat que, quan ells eren jóvens, a Alcoi i a Castalla respectivament, la paraula sardina era d'ús habitual per a denominar el cadàver d'una persona.

Rafel Moreno em va dir que un amic seu, alcoià i metge forense, li va explicar que, els jutges i els forenses, en el seu argot, donaven als cadàvers els noms de pudent o pudentet.

 

En valencià també es diu: cadàver, moixama, taleca
La llengua estàndard sol emprar: cadàver
En castellà es diu: cadáver, fiambre
 
NOTA 1: Valor i Vives, Enric; Temps de batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàgs. 148 i 294)
 
NOTA 2: Done les gràcies a:
- Ramon Bellot Castelló, que durant molts anys ha sigut el meu metge de capsalera, per la seua informació sobre l'ús de la paraula sardina a Castalla.
- Rafel Moreno i Giménez per la seua informació sobre pudent i pudentet. El metge forense amic seu, que desgraciadament a faltat, es deia Joan-Carles Bellvert.
- Pau Vidal Gavilán pel seu interés en intentar trobar la paraula sardina en l'accepció definida en els parlars del mezzogiorno italià.
 
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 90)
 
La Interlingua i el Latino sine Flexione
 
Antoni Llull Martí
 
 
Cap a l'any 1951 l'esperanto i l'ido s'havien estès per tot el món, però no tenien un nombre de parlants suficient com a per a poder fer eficaçment la funció de llengua auxiliar universal per a la qual havien estat creats. Aleshores, un grup de lingüistes europeus i americans donaren a conèixer una nova llengua auxiliar, en la qual havien estat treballant durant alguns anys, amb les mateixes pretensions, per a la creació de la qual havien utilitzat paraules inalterades de diversos idiomes, principalment llatins i germànics. Per esser incorporat a la nova llengua, un mot s'havia de trobar, com a mínim, a tres d'aqueixos idiomes. Té la particularitat que els parlants de llengües romàniques, i sobre tot si en coneixen més d'una, com és el cas dels catalanoparlants, sense haver-la estudiada ja la poden més de mig entendre. La seva gramàtica té poques regles i totes sense excepcions, i és utilitzada principalment en ambients acadèmics. La divulgació i promoció a nivell internacional és coordinada per la Union Mundial pro Interlingua, la Secretaria de la qual es troba a Holanda.
 
En Interlingua hi ha un sol article determinat, le, i un indeterminat, un, que serveixen per tots els gèneres i nombres, per la qual cosa diuen le patre, le lingua, le ideas, i un homine, un femina. Els adjectius són invariables; els adverbis acaben en –mente, els pronoms personals són io, tu, ille / illa, nos, vos, illes / illas /illos, i la conjugació verbal és molt simple. Just amb això, ja sabeu més de la meitat del que necessitau saber per a entendre aqueixa llengua. Comprovau-ho amb un breu text de mostra, tret de l'inici d'un curs d'Interlingua per Internet: Su grammatica
es simplificate al maximo, e un europeo o americano instruite comprende immediatemente un texto technic o scientific in interlingua a prime vista e apprende su uso active in tempore brevissime / Su utilitate practic se ha demonstrate como lingua de summarios in publicationes scientific, super toto in le campo medical, e como idioma unic in conferentias international.
 
Precedent d'Intelingua és el Latino sine Flexione ‘llatí sense flexió', creat pel matemàtic italià Giuseppe Peano a principis del segle XX. És una espècie de llatí amb una gramàtica molt simplificada. Avui en dia és pràcticament mort, com altres llengües inventades dins els segles XIX i XX. Les que hem vist entre la setmana passada i aquesta són les que més s'aguanten, amb tot i que no sembla que cap d'elles arribi a assolir la universalitat a la qual aspiren.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra X.
 

     Xaval. També és català, però darrerament s'ha imposat per la força del castellà “chaval”, prenent el lloc a: Nen. Xiquet. Noi. Nano. Brivall. Marrec. Xicot. Hem tornat de Rússia amb un nen adoptat que és un sol. Mira aquell brivall com xala                 estirant els cabells a la nena. Sort en té, la Pepeta, d'aquest xicot.

     Xerès. Molts ho diuen a tot vi ranci. Si es tracta d'un vi ranci no fet a la ciutat de Jerez, cal dir-ne: Vi ranci. Amb les darreries un gotet d'aquest vi ranci no té parió.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 3 de gener del 2014

A un lector l'ha sorprès que a l'ARA escriguem pro-rus en lloc de prorús. I l'ha sorprès amb raó, perquè, segons la norma general vigent, els prefixos van enganxats al nom.

És una norma que l'IEC va reformular el 1993, arran de l'aparició del DIEC1. El canvi potser més visible va ser eliminar el guionet rere prefixos com ara pre-, ex-, pro- o vice-, cosa que va suscitar crítiques furibundes d'un grupet molt actiu de filòlegs.

Diria que eren força injustes, perquè és un d'aquells casos en què mal si fas, mal si no fas. És a dir, facis el canvi que facis acabes topant amb quatre exemples que qüestionen la nova norma, per molt que en general simplifiqui i racionalitzi l'anterior.

Encara que sigui més àgil estalviar-se el guionet rere ex-, sempre hi ha un ponent o un portador que si el fas ex et fa fer el ridícul. ¿Però té sentit que per uns pocs casos ho tornem a omplir tot de guionets? ¿No és millor trobar-hi una solució ad hoc?

Al capdavall, el guionet és un modest signe auxiliar que té justament aquesta funció: auxiliar-nos, auxiliar-nos a llegir bé una paraula. I no és mala idea que en prescindim al màxim però hi recorrem quan ens pot fer servei.

N'hi ha que veuen en aquesta actitud un relativisme perillós. Són els mateixos que veuen en la llei un bé superior al benestar dels que hi estan sotmesos. No és el cas de la RAE, que per no confondre un tren ràpid amb un antic presidiari admet que expreso passi, excepcionalment, a ex-preso.

I em sembla bé que sigui opcional, encara que s'hi perdi una total uniformitat. Entenc i respecto que altres mitjans escriguin prorús, a l'ARA ens fa prou mal als ulls perquè, excepcionalment, optem per pro-rus, com també optem per ex-pres. Som uns convençuts que l'objectiu de l'ortografia és fer més entenedor el que s'escriu i no pas torturar ningú.

 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 9 d'abril del 2014
 
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 16 d'abril del 2014
http://www.nuvol.com/entrevistes/ileana-belfiore-premi-pompeu-fabra-a-la-incorporacio-a-la-comunitat-linguistica-catalana/

Ileana Belfiore: “No hi ha cap llengua que sigui millor que una altra”

Montse Barderi
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dijous 13 de gener del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net