InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 997 (dilluns 12/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 17 de maig, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (IX)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
 
4) Pau Vidal - 'Mozos'
 
5) Josep Miquel Bausset - Els països del tallamar
 
 
 
8) 300 fets de llengua", una iniciativa lúdica per divulgar i conèixer la història del català
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 135).
 

459. Fa anys que dura. Hi ha qui defensa que el català i el valencià són dues llengües diferents. La cosa és absolutament ridícula, sense cap ni peus. De llengua catalana només n'hi ha una. I aquesta llengua, com qualsevol altra, també pot presumir de variants en els diversos territoris en què es parla. A Gandia, a Llucmajor o Girona no es parla de la mateixa manera, però es parla la mateixa llengua. Això ho saben els romanistes de tot el món i també els parlants d'aquests llocs, que es comuniquen amb naturalitat, parlen i s'entenen entre ells.

 

Josep Maria Terricabras

Catedràtic de Filosofia de la Universitat de Girona

 
 
2)
 
 
Publicat en el blog 300 dites que faran història
 
 
 
 
 
3)
 
Publicat a VilaWeb dijous 1 de maig del 2014

Escola Valenciana proposa un 25% de català a la zona castellanoparlant

Agafant la sentència del TSJC que obliga a que una quarta part de les classes a Catalunya siguin en espanyol

Escola Valenciana estudia com es podria adaptar al context del País Valencià la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de ratificar el mínim del 25% de castellà en aquelles aules on un sol alumne ho sol·liciti. L'entitat ha capgirat aquesta decisió judicial i estudia com podria fer que s'apliqués un mínim del 25% en valencià en les comarques qualificades com castellanoparlants per la conselleria d'Educació i on els pares no poden escollir programes d'ensenyament plurilingüe, amb dues assignatures en llengua pròpia. Escola Valenciana assenyala que manté contactes a través de l'oficina de drets lingüístics amb famílies que voldrien matricular els seus fills en aquests programes.

Així mateix, i segons que afegeix Escola Valenciana, els serveis jurídics de l'entitat s'han posat en contacte amb entitats de Galícia, el País Basc, Navarra i les Illes Balears per estudiar accions jurídiques conjuntes que garanteixin el principi d'igualtat lingüística de tots els ciutadans de l'estat i que vetllin per les llengües pròpies de cada territori.

Tot i així, Escola valenciana ha recordat que l'aplicació d'un 25% d'hores lectives en qualsevol llengua 'no até a cap criteri pedagògic i que aquesta mesura judicial empobreix els programes educatius de qualitat, és a dir, els programes d'immersió lingüística, que són els que donen resultats òptims arreu del món, allà on hi ha diverses llengües cooficials'.

 
4)
 
Publicat a VilaWeb dijous 1 de maig del 2014
 
 
Pau Vidal
 
És una d'aquelles certeses de sobretaula que tanmateix no depassen gairebé mai l'àmbit privat: els mossos ens parlen en castellà. Quan hi ha alguna feta com la protesta d'abans d'ahir al cant del famós cuplet o com la de fa dos anys d'atendre el ciutadà en castellà, els diaris digitals s'omplen de comentaris a favor i en contra (inclosos els de mossos com cal demanant que no criminalitzem tot el col·lectiu) però no n'acabem traient mai l'aigua clara.

I poc que la traurem, em penso. Això de la llengua dels Mossos és com allò altre de les enquestes sociolingüístiques. Si se t'acut denunciar la situació de substitució lingüística creixent, surt el director general del ram i et fa un 'miquelpueyo': et carda pel cap l'última enquesta, on ves per on resulta que encara anem millor que a la penúltima, quan ja anàvem de collons perquè era millor que l'antepenúltima, que de fet ja era la pera. Jo vinga barallar-me amb comercials, que sempre m'asseguren que se m'adrecen en castellà perquè al barri molta gent no els ha entès en català (les ensenyen en algun curset, aquestes excuses?), i resulta que no, que el noranta-sis coma divuit per cent dels comercials asseguren expressar-se habitualment en català. Ja és mala llet, per això, que a mi sempre em toqui l'altre tres coma vuitanta-dos. Doncs amb el mossam, deia, igual: si li demanem al conseller, ens dirà, i tindrà raó, que la llengua vehicular dels Mossos d'Esquadra és el català, i que tant la retolació com els manuals i la paperassa de comissaries i altres instal·lacions són exclusivament en català. Però es veu que al conseller ningú el posa al dia de l'ús oral de la cosa. Doncs ja l'hi dic jo: senyor Espadaler, a Solsona no, però a l'àrea metropolitana els agents del cos policial que vós dirigiu se'ns adrecen per sistema en castellà. No tots, però la majoria sí. Si em passa a mi, i a uns quants amics que tinc, i a tot de coneguts i saludats que en parlem de vegades a les sobretaules, cregui'm, vol dir que passa. I no cal que es molesti a fer cap enquesta interna, ja li avanço jo mateix el resultat: el noranta-sis coma divuit per cent dels agents que tenen tracte directe amb el ciutadà, ja sigui per atendre'l a les comissaries, interpel·lar-lo a la via pública o desallotjar-lo de la plaça Catalunya, declararà expressar-se habitualment en català.

Aquesta situació, afegida a la sorprenent propensió d'uns quants a entonar hits del folklore hispànic i la facilitat que determinats sindicats del cos tenen per convertir la llengua en arma llancívola, fa pensar que, en efecte, els Mossos són plens de submarins. Segons Miquel Sellarès, l'únic a qui recordo haver-ne sentit parlar públicament, al moment de la creació es van fitxar molts comandaments procedents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Més endavant, amb la crisi i el replegament dels cossos estatals, les aules de l'Escola de Policia de Catalunya es van omplir de jovent l'únic contacte del qual amb la llengua del país ha estat un examen de nivell B els continguts del qual devien oblidar l'endemà mateix de ser admesos. Sabem que la situació del país és la que és, sabem que els temps són els que són, però estaria bé que la policia catalana deixés de ser l'única del món que s'adreça als seus conciutadans en la llengua d'un altre. Que per recordar-nos temps passats ja tenim la Guàrdia Urbana de Barcelona.
 
 
5)
 
Publicat en La Veu del País Valencià dijous 1 de maig del 2014
 
 
Josep Miquel Bausset
 
 
L'any passat, Joan-Carles Martí i Casanova, nascut a Marsella el 1958, va traure una excel·lent novel·la, “Els països del tallamar”, on els personatges d'aquest text ens permeten viatjar per l'espai i pel temps, a la recerca de la perfecció.

Joan-Carles Martí, fill d'un elxà i d'una oriolana ha viscut a Marsella i a Sydney, fins que va arribar a Elx el 20 de desembre de 1972. Llicenciat en traducció i interpretació, té estudis d'occità, italià, portuguès, alemany i és també diplomat universitari en turisme. Professor nocturn de català per a adults, Joan-Carles Martí és un activista per la llengua. ha estat president fundacional de l'associació `per la Llengua i director d'El Tempir. És a més, membre del Consell assessor de la revista Llengua Nacional, de Barcelona.

La novel·la Els països del tallamar, la primera de Joan-Carles Martí, evoca la tradició aborigen australiana, que va crear el món en els temps del somni. Ací trobem un emigrant valencià que es mou per l'espai i el temps.

Amb un lirisme primigeni”, com ha estat qualificat el text, el lector aprèn els detalls íntims d'una família valenciana dispersa, enduta per la necessitat i destrossada per la tragèdia.

A més d'Els països del tallamar, Joan-Carles Martí i Casanova ha publicat també La transmissió de la Llengua Catalana al País Valencià (2003), L'ús interpersonal del català entre el professorat d'Elx-Vinalopó i de l'Alacantí el curs 2008-2009 (2010) i Des del rovellet de l'ou d'Elx (2011).

La novel·la, Els països del tallamar, que recomane, ha estat presentada ja, entre d'altres llocs, a València, Santa Pola, Alacant, Monòver, Barcelona, Girona, Perpinyà i Crevillent.

Com ha dit Rafael Castellanos, Joan-Carles Martí és un valencià que es caracteritza pel “seu activisme a favor de la llengua” i pel seu “compromís cívic, que s'ha convertit en un compromís polític, amb opcions valencianistes i catalanistes”. I és que Martí, “un erudit amb una capacitat de treball immensa”, ha estat i és, un home caracteritzat per “la fidelitat i la generositat”.

Joan-Carles Martí i Casanova, finalista al Premi Martí Gasull de Defensa de la Llengua Catalana, és un “homenot” compromès amb la nostra llengua i la nostra cultura, i per això un dia abans de la concessió d'aquest Premi, Joan-Carles Martí afirmava: “Faré apostolat pel català tota la vida”. Com un bon patriota!!!

De ben segur que el llibre, Els països del tallamar, ens ajudarà a entrar en la intimitat de Joan-Carles Martí i en la seua extraordinària capacitat de comunicació!
 
6)
 
Publicat en El Singular digital dijous 1 de maig del 2014
 
 
"Ens inquieten les agressions constants al català per part d'organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid"
 
L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, va sortir ahir en defensa de la immersió lingüística i va sostenir la necessitat de mantenir el model a les escoles catalanes, en nom dels "bons fruits" cultivats per aquest sistema, sense detriment del coneixement d'altres llengües.

Després de lliurar els premis Crítica Serra d'Or 2014, que atorga l'Abadia de Montserrat, Soler va destacar la importància de treballar per l'"ús de la llengua ben parlada" en la societat catalana i ampliar-ne la difusió a la vida quotidiana.

Segons l'abat, els guardons comporten "un alè d'aire fresc que permet constatar palpablement que tant la literatura com l'àmbit de la cultura catalanes gaudeixen de bona salut", malgrat la crisi del sector editorial, que no aconsegueix tapar el talent, creativitat i voluntat de tirar endavant.

Va remarcar que "la cultura catalana és cada vegada més coneguda i valorada a l'estranger", i va recordar Max Cahner, Josep Maria Castellet i Albert Manent, morts fa poc, als quals ha professat admiració i desig de continuar amb la seva tasca.

El director de Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Josep Massot i Muntaner, va manifestar: "Ens inquieten les agressions constants al català per part d'organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per les que per un dret de conquesta iniciat el segle XVIII i reafirmat durant el segle XX, es considera llengua comuna".

 

7)
 
 
 
8)
 
300 fets de llengua", una iniciativa lúdica per divulgar i conèixer la història del català
 
La Direcció General de Política Lingüística ha posat en marxa la campanya "300 fets de llengua", una iniciativa lúdica per divulgar la història del català i que es presentarà en cinc formats diferents: un concurs participatiu, un joc de taula, un relat per a les xarxes socials i mitjans de comunicació, l'edició d'un vídeo i d'un llibre.
 
El concurs ja s'ha iniciat en els centres de normalització lingüística del territori amb els alumnes dels cursos de català, per tal que coneguin els principals fets de la història de la llengua. El 13 de juny hi haurà una gran final en la qual competiran les parelles guanyadores de cada centre.
 
 
9)
 
 
La Universitat de Barcelona ha posat en funcionament la pàgina Aprendre llengües a la UB, amb l'objectiu de recollir l'oferta d'aprenentatge de llengües que es fa des de diverses unitats de la Universitat, com ara l'Escola d'Idiomes Moderns, Estudis Hispànics i els Serveis Lingüístics, entre d'altres.

La pàgina, elaborada per iniciativa del Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística i el Comissionat per a Multilingüisme, aplega en aquest moment més de cent activitats formatives de diversa mena: cursos presencials i a distància, amb i sense professor, activitats reglades i informals, presencials i en línia, etc., que abasten fins a trenta-tres llengües i que es poden consultar combinant diversos criteris de cerca.

La pàgina també recull les diverses proves acreditatives de nivell de nou llengües i un resum de les descripcions dels nivells que fa el Marc europeu comú de referència per a les llengües. El disseny de la pàgina permet que es pugui visualitzar de manera òptima en dispositius mòbils (tauletes i telèfons mòbils).

L'elaboració de la pàgina ha estat possible gràcies al recull fet pels tècnics dels Serveis Lingüístics i el treball dels tècnics d'Entorns Web.

Més informació
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací