Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII)

 

Lèxic valencià genuí (III)

 

 

Eugeni S. Reig

 

1. Comentaris diversos

● L’entrada ansa del DNV trobem:

7. ansa del coll f. Clavícula.

8. ansa del coll f. ANAT. Primera vèrtebra cervical i, per extensió, part del coll on s'unix el cap amb la columna vertebral. Es va trencar l'ansa del coll.

Considere més adequat posar:

7. ansa del coll f. ANAT. Primera vèrtebra cervical i, per extensió, part del coll on s'unix el cap amb la columna vertebral. Es va trencar l'ansa del coll.

8. anses del coll f. [ant.] Clavícula

L’expressió anses del coll la trobem en el Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, sobre la qual diu:

«Van de les espalles a la post del pits, y toquen la primera costella: en altra part tenen molts poros, per hon entren moltes venes per nutricio, y conservacio delles.»

La clavícula, com diu molt bé el DNV, és «Os llarg i parell, situat transversalment en la part superior del tòrax, i articulat per un extrem amb l'estern i, per l'altre, amb l'omòplat.» És a dir, és un os llarg format per dos parts simètriques, la dreta i l’esquerra. Qualsevol que veja una clavícula humana s’adona de seguida que la denominació anses del coll (en plural) que trobem en el Thesaurus Puerilis té sentit. En canvi, la denominació ansa del coll (en singular) referida a la clavícula que trobem en el Diccionario Valenciano-Castellano de Josep Escrig no sembla que en tinga molt, de sentit. Joaquim Martí i Gadea va copiar el que va escriure Escrig i tots els que posteriorment han fet diccionaris han copiat Escrig i Martí i Gadea. Però si una cosa és falsa no es convertix en verdadera per molt que se la copien els uns dels altres. Per a saber si ansa del coll (en singular) s’ha usat en valencià amb el significat de 'clavícula', cal trobar documentada l’expressió amb eixe significat en escrits anteriors a 1851 (any de la publicació de la primera edició del diccionari Escrig). Si no s’ha buscat eixa documentació, considere que és important que es faça.

● El DNV no arreplega el verb indispondre. Cal incloure’l.

● El DNV no arreplega la paraula acorrufó que significa 'bossa o arruga important que forma alguna cosa quan es contrau, especialment la roba'. Tampoc arreplega la paraula rufa amb aquest significat.

● En l’entrada imperdible del DNV, trobem que la segona accepció, la que significa 'agulla que no es pot perdre', ens diu que pot ser del gènere masculí o del gènere femení. Una agulla imperdible, encara que eliminem la paraula agulla i es quede només en imperdible, només pot ser del gènere femení. En canvi, en castellà, un alfiler imperdible és masculí i, lògicament, si eliminem alfiler i substantivitzem l’adjectiu imperdible, continuarà sent masculí. En valencià cal dir una imperdible (una agulla imperdible, és a dir, una agulla que no es pot perdre) i en castellà s’ha de dir un imperdible (un alfiler imperdible). Admetre el gènere masculí per al substantiu imperdible en valencià és un castellanisme gratuït, innecessari i que no té fonament.

● En l’entrada aigua del DNV no trobem aigua sanativa.

● En l’entrada aigua del DNV no trobem aigua de calaguala.

● En l’entrada aigua del DNV no trobem aigua de tramussos.

● El DNV no recull la locució tindre una aigueta.

● El DNV no recull la locució juí de valor.

● El DNV no arreplega l’expressió posar la pata damunt (a algú). És molt corrent en valencià amb el significat de dominar una persona a una altra, de subjugar-la. A Alcoi l’he oïda sempre en diminutiu: posar la pateta damunt. Exemple: “Si deixes que la sogra et pose la pateta damunt estàs perdut”.

● En l’entrada rabo del DNV trobem: «què li fa el rabo per a córrer? loc. orac. S'usa per a indicar que una cosa no té res a veure amb una altra.» Doncs resulta que el rabo li fa molt per a córrer, hi té molt a veure: el rabo dóna estabilitat a l’animal que corre. Precisament eixe és el motiu fonamental –encara que no l’únic– pel qual els animals terrestres han conservat el rabo, perquè córrer és vital en la vida salvatge i el rabo és decisiu per a eixa funció. La locució en qüestió, tal com l’he sentida jo sempre i com l’he dita i continue dient-la és: ¿què li fa el nas per a córrer? També conec i use molt l’expressió equivalent ¿què li fa el nas per a entrar en quinta?, expressió que, per cert, no arreplega el DNV.

● L’entrada algepsaire del DNV remet a guixaire 1. Considere que algepsaire haurie de ser la forma principal.

● El DNV no arreplega el verb arreüssar que significa 'arreplegar i ordenar adequadament els objectes d’una habitació o d’una casa, de manera que quede cada cosa al seu lloc'.

● El DNV no arreplega la paraula assolada que significa 'el conjunt de tot allò que ha caigut o s’ha fet caure a terra, com per exemple flors, fruits, fulles, graníssol, etc.'

● En l’entrada atemptar del DNV no trobem l’accepció 'assegurar-se molt bé que allò que portem entre mans és cert, està bé, és correcte, és adequat.' En aquesta accepció, el verb s’usa com a pronominal. Exemples: Abans de donar eixe pas atempta’t bé, que en acabant ja no podràs fer-te arrere.

● En l’entrada atibar del DNV no trobem l’accepció 'espentar fermament amb un objecte resistent recolzant-lo contra la part oposada al lloc a on està clavant-se un clau en una fusta, fent força en sentit contrari al que es peguen les martellades'.

● El DNV no arreplega la paraula aüixador que significa 'atifell amb el qual s’aüixen els insectes, especialment les mosques'.

● El DNV no arreplega l’expressió a tiri i baldiri.

● En el DNV trobem bescollada, però no la variant formal bascollada, majoritàriament usada en valencià.

● El DNV no arreplega la locució combregar d’impedits.

● La primera accepció de l’entrada bull2 del DNV és: 'Moixama de baixa qualitat, elaborada amb el ventre de la tonyina'. Considere que hauria de dir: 'Saladura elaborada amb el ventre de la tonyina'. Per a elaborar la moixama s’usa sempre el llom de la tonyina, per tant no es pot dir que una saladura elaborada amb el ventre de la tonyina és una moixama, perquè no ho és. A més, dir que el bull és una saladura “de baixa qualitat” és un juí de valor.

● El DNV arreplega l’expressió de pa i calbot, però no l’equivalent de calbot i mig, correntíssima en valencià. 

● El DNV no arreplega la locució fer carrell (= 'acumular deutes')

● El DNV no arreplega la paraula baverol ni la dita si la lluna té baverol, demà no veuràs el sol.

● El DNV arreplega el verb grugar-se que ens diu que significa 'omplir-se de gruga', però no arreplega la paraula gruga. Cal incloure-la i podria il·lustrar-se amb la dita per sant Joan, la cuca; per sant Bernat, la gruga.

● El DNV arreplega l’expressió rosegar ferro, però no l’expressió equivalent rosegar claus. Tampoc arreplega mastegar claus. Les tres són molt corrents en valencià.

● L’entrada xarrola del DNV ens remet a xarrera. No és correcte. Ha de remetre a xarreta 1.

● El DNV no arreplega el verb cavutxar que significa 'cavar per damunt damunt amb la finalitat d'eliminar les males herbes sense remoure la terra'.

● En l’entrada valona del DNV falta l’accepció 'marge circular que es fa al voltant de la soca d'un arbre a fi que tinga més terra'.

● El DNV ens diu que la paraula vesta es pronuncia amb e tancada. Jo sempre la he sentida oberta però, a fi d’assegurar-me més encara, el 15 d’abril del 2014 vaig enviar un missatge a la llista Migjorn demanant als collistaires que m’ho confirmaren. Les respostes varen ser les següents. Varen dir que es pronuncia amb e oberta en les poblacions següents: La Vall d’Uixó, Gandia, Ròtova, València, Xàtiva, Cullera, Carcaixent i Crevillent. Altres collistaires veren informar que es pronuncia amb e oberta en les comarques següents: Horta de València, la Ribera i la Vall d’Albaida. Varen dir que es pronuncia amb e tancada a: Barcelona, Elx i Moncada de l’Horta. Sembla, doncs, que la pronúncia majoritària entre els valencians és amb la e oberta. Cal que els redactors del DNV estudien aquesta qüestió i consideren la conveniència de posar com a correctes les dues pronúncies.

● L’entrada xollar del DNV remet a esquilar 1. Hauria de remetre també a esquilar 2. A Elx, Crevillent i Santa Pola és correntíssim usar el verb xollar amb el significat de 'tallar els cabells a una persona'.

● El DNV no recull la locució riure’s a barra catxa, encara que sí que té l’entrada catxo.

● En l’entrada barquet del DNV trobem només l’accepció 'caixó sobre el qual s'agenollava la persona que llavava roba en el riu'. Falta l’accepció 'embarcació de l’Albufera de València', que considere que hauria de ser la primera. Recordem que les embarcacions pròpies de l’Albufera de València són, per orde de grandària, de menor a major, barquet, barca i barquetot.

● En l’entrada farol del DNV falta l’accepció equivalent a baciner, dotor, furó, furoner, guaraner, manefla, sorier, tafaner, xafarder. Ho he sentit a Benaguasil, a Museros i a la ciutat de València.

● En l’entrada camí del DNV no trobem l’expressió de camí a  (= 'en direcció a'). Exemple: quan anava de camí a la fàbrica vaig vore a Miquel.

● El DNV no recull la locució fora de res. Exemple: No sé quin d’estos llibres és el que volies, però te’ls he dut tots i fora de res.

● En l’entrada dimarts del DNV trobem que la pronúncia correcta és [dimáɾs], pronunciant la r i emmudint la t. Jo sempre he sentit que es pronuncia fent sonar la t i emmudint la r i, en alguns llocs, la s sona, no com a sibilant, sinó com a prepalatal africada sorda. Caldria revisar-ho.

● El DNV ens diu que les paraules llavors (= en aquell moment), devers i socors es pronuncien fent sonar la r. Jo sempre les he sentides pronunciar emmudint la r. Caldria revisar-ho.

● El DNV no arreplega l’expressió res més que. Exemple: Algú pregunta «¿què li passa a la teua filla?», i l’interlocutor respon «res més que ha perdut les claus».

● Pense que potser caldria revisar les entrades del DNV sortit, ensurt, esglai i sobresalt.

● El DNV no recull la locució tindre molt de coll que significa 'tindre molta espenta per a treballar'.

● En l’entrada despatx del DNV no trobem despatx de pa (= establiment a on es ven pa però no se’n fa). En un forn de pa fan pa (poden vendre’n o no vendre’n). En una panaderia venen pa (poden fer-ne o no fer-ne). En un despatx de pa només venen pa, no en fan.

● El DNV inclou la paraula xiste que porta la marca de col·loquial i ens remet a acudit. Considere que l’entrada xiste hauria d’eliminar-se. És innecessària.

● El DNV no arreplega la locució prendre la comunió (= rebre el sagrament de l'eucaristia).

● En l’entrada front del DNV trobem fer front (= resistir sense acovardir-se). És un calc del castellà hacer frente completament innecessari. En valencià ja tenim afrontar. El DNV té l’entrada afrontar. La primera accepció diu: «v. tr. Resistir (a algú o alguna cosa) sense acovardir-se. Afrontar les adversitats. Afrontar l'enemic.»

● En el DNV no he trobat cap paraula per a expressar el concepte 'beguda semblant al xampany'. Pense que la paraula atxampanyat podria ser adequada. Així podríem dir, per exemple, sidra atxampanyada, cosa que ara no podem fer. Considere que cal estudiar-ho.

 

2. Alguns vocables que falten en el DNV

Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– diversos vocables que no apareixen en el DNV.

acorrufó

algavessó

arreüssar

arrutxar

assolada

atxampanyat

aüixador

bascollada (apareix: bescollada)

baverol

bergerol

beula

bifoi

bufanell

cassònigues

casup

casupa

casupet

casupeta

cavutxar

gruga

indispondre

petelló

petot

sanoi

 

 

3. Fraseologia lèxica que falta en el DNV

Tot seguit relacione –odenades alfabèticament– diverses expressions, frases, dites, etc., que no apareixen en el DNV.

a tiri i baldiri

aigua de calaguala

aigua de tramussos

aigua sanativa

bon nas, bon compàs

canyot alt, panolla fofa

combregar d’impedits

de calbot i mig

de camí a

ell s'ho talla i ell s'ho cus a la mida de son gust

fora de res

    fuig del fum, de la gotera i de la dona carassera

juí de valor

molta campana, però poc de batall

pa català

per sant Joan, la cuca; per sant Bernat, la gruga

posar la pata (o la pateta) damunt (a algú)

prendre la comunió

què li fa el nas per a córrer? (apareix: ¿què li fa el rabo per a córrer?)

què li fa el nas per a entrar en quinta? (apareix: ¿què li fa el rabo per a córrer?)

qui ha fet el pecat, que en faça la penitència

qui no menja després de ben fart, no treballa després de ben cansat

qui no té diners, té cossinogues en el sés.

res més que

riure’s a barra catxa

sa i salvo

    seguir l’animal per les patades

si la lluna té baverol, demà no veuràs el sol

tindre mans de plata

tindre molt de coll

tindre peuets de perdiueta

tindre una aigüeta

ulls que no veuen, cor que no es dol

vell de bufa

 

4. Comentaris finals

La relació de mancances que he posat no és exhaustiva ni de bon tros, és només una mostra dels mots que falten en el DNV. En els meus llibres Valencià en perill d’extinció i Les nostres paraules hi ha una quantitat important de paraules i locucions que no les arreplega el DNV i que no estan incloses en la relació anterior.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.

Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?

Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l'AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.

Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.

 

5. Bibliografia

Alcover, Antoni Maria & Moll, Francesc de Borja (amb la col·laboració de Manuel Sanchis Guarner i Anna Moll Marquès). Diccionari Català-Valencià-Balear, (10 volums). (Editorial Moll, Palma de Mallorca, 1988) [= DCVB].

Coromines, Joan; Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana. (10 volums, Curial, Barcelona, 1980-1991) [= DCat].

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (1a edició, Edicions 3 i 4 / Editorial Moll / Enciclopèdia Catalana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona / Palma de Mallorca / València, 1995) [= DIEC1].

Institut D’Estudis Catalans; Diccionari de la llengua catalana. (2a edició, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, Barcelona, 2007) [= DIEC2].

Fabra i Poch, Pompeu; Diccionari General de la Llengua Catalana. (7a edició, EDHASA, Barcelona, 1977).

Ferrer Pastor, Francesc; Diccionari general. (València, 1985).

Martí Mestre, Joaquim; Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX) (Universitat de València, València, 2006)

Pou, Onofre; (1580) Thesaurus puerilis. (Edició facsímil: Librerías “París-Valencia”, València, 1979).

Real Academia Española; Diccionario de la lengua española. (22a edició, 2 volums, Espasa-Calpe, Madrid, 2001) [= DRAE]

Reig, Eugeni S.; Valencià en perill d’extinció (1a edició, editat per l’autor, València, 1999) [= VPE1]

Reig, Eugeni S.; Valencià en perill d’extinció (2a edició, editat per l’autor, València, 2005) [= VPE2]

Reig, Eugeni S.; Les nostres paraules. (Acadèmia Valenciana de la Llengua, València, 2008)

 

6. Cibergrafia

Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

<http://www.avl.gva.es/dnv>

 

 

Eugeni. S. Reig

València, 8 de maig del 2014

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------