Els
subscriptors d'
Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII)
457. Saber català a
Catalunya significa fer un pas decisiu per accedir a la plena ciutadania, vol
dir aconseguir que la llengua sigui lligam d'unió entre nosaltres, no un element
de separació.
Josep Maria Terricabras
Catedràtic de Filosofia de
Esquena,
muscle i espatla. Espatleta i espatló.
La
nostra llengua disposa dels substantius esquena, muscle i
espatla, tres noms completament diferents, no únicament per la seua
morfologia o el seu origen etimològic, sinó també pel seu significat. Les
definicions són les següents:
esquena
1.
Part posterior del tronc dels éssers humans i dels altres animals quadrumans
(ximpanzés, goril·les, etc.), fins a la cintura pelviana.
2.
Part superior del cos dels mamífers no quadrumans, des del coll a les
anques.
3.
Part dorsal d'altres animals.
muscle
Part
superior i lateral del tronc dels éssers humans i dels altres animals
quadrumans, situada a cada costat del coll, en la zona a on naix el braç, i que
inclou l'articulació escapulohumeral així com els músculs, la pell i els pèls
que la recobreixen. (Els animals no quadrumans no tenen
muscles).
espatla
1.
Zona de l'esquena dels éssers humans i dels altres animals quadrumans
immediatament posterior als muscles.
2.
En els mamífers quadrúpedes que sacrifiquem per a aprofitar-ne la carn, part
superior de les extremitats de davant a on aquestes s'unixen al
cos.
Hem
de tindre molt clar que la paraula espatla, referida als éssers humans,
no equival en absolut a esquena. Tampoc equival a part superior de
l'esquena. L'espatla és, únicament, la zona de l'esquena immediatament
posterior als muscles i, per consegüent, podem parlar de l'espatla dreta i de
l'espatla esquerra –perquè en tenim dues– i de les espatles, en plural,
si ens referim a totes dues alhora. Antigament, el vocable espatla
s'usava amb el mateix significat que muscle, però no s'ha usat mai amb el
significat d'esquena. Usar el mot espatla amb el significat
d'esquena és un castellanisme empobridor i inadmissible que hem d'evitar
a tota costa. És veritat que alguns valencians a l'esquena li diuen “espatla”,
però són els mateixos que a les ulleres els diuen “gafes” i a les bledes,
“acelgues”.
En el
Diccionari Valencià, editat
conjuntament per l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i la
Generalitat Valenciana, en l'entrada espatla
trobem:
1.
ANAT. ANIM. Muscle.
2.
ANAT. Esquena, especialment la part alta de
l'esquena.
En
l'entrada espatla del Diccionari normatiu valencià de l'Acadèmia
Valenciana de la Llegua trobem:
La
primera accepció del DNV és correcta, encara que es pot
millorar.
La
primera accepció del DVal i la tercera del DNV haurien de dur la
marca d'antic.
La
segona accepció del DVal és completament errònia, en primer lloc perquè,
com ja he dit, l'espatla no és l'esquena, i en segon lloc perquè
l'espatla no és en absolut la part alta de l'esquena. Les
espatles, la dreta i l'esquerra, estan en la part alta de l'esquena, això sí,
però tota la part alta de l'esquena no s'anomena espatla, en singular. La
zona de la part alta de l'esquena que està exactament a continuació del clatell
no és ni espatla dreta ni espatla esquerra, és, simplement,
esquena.
Consideracions semblants podem fer de la segona accepció del DNV.
Dir que espatla equival a esquena és una incorrecció
castellanitzant que s'ha d'eliminar. S'ha de suprimir aquesta
accepció.
Els
valencians emprem també els diminutius espatleta i espatló amb el
significat següent:
espatleta o
espatló
Carn
que recobrix l'os de l'espatla dels animals que sacrifiquem per a aprofitar-ne
la carn.
La
paraula espatleta, amb el significat definit, és d'ús habitual en el
parlar tradicional d'Alcoi. Podem parlar d'anar a la carnisseria a comprar una
espatleta de corderet o una espatleta de cabritet, però també podem parlar de
les espatletes d'un conill que hem sacrificat a casa. La paraula espatló
té, en el parlar tradicional del Camp d'Elx (oficialment, Baix Vinalopó),
exactament el mateix significat.
Cal
aclarir que la paraula espatla i els seus diminutius espatleta i
espatló, s'han de pronunciar geminant la ele.
La
grafia espatlla reflectix la pronúncia palatal lateral sonora geminada
pròpia d'algunes zones no valencianes del nostre domini lingüístic. Els
valencians no palatalitzem mai el dígraf -tl. Les grafies amb -tll
són tan normatives com les grafies amb -tl, però els valencians hem
d'emprar, preferentment, les grafies que reflectixen la nostra manera de
pronunciar.
Actualment, per desgràcia nostra, les denominacions de carnisseria
espatleta i espatló estan desapareixent desplaçades per la paraula
castellana equivalent paletilla. Si ens fixem, veurem de seguida que
paletilla és un diminutiu de paleta i que paleta s'assembla
sospitosament a espatleta. Forasters vindran que de casa ens
trauran.
Publicat en El Punt Avui dilluns 28 d'abril del 2014
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/735809-un-gaudi.html?cca=1
Ramon
Solsona
El Vocabulari de la responsabilitat social recull i defineix 36 termes bàsics d'aquest àmbit, que actualment ha adquirit un relleu significatiu perquè avui les organitzacions volen ser conscients de l'impacte que les seves decisions i activitats tenen sobre la societat i el medi. La responsabilitat social implica un comportament ètic i transparent que, entre altres coses, contribueixi al desenvolupament sostenible, tingui en compte les expectatives de les parts interessades i sigui respectuós amb la legislació.
Per donar resposta a aquesta nova sensibilitat, i per poder-s'hi referir amb precisió, el TERMCAT ha preparat aquest vocabulari. Cada article terminològic conté les denominacions en català, equivalents en castellà, francès, anglès i alemany, la definició en català i, en algun cas, notes conceptuals o exemples.
El vocabulari recull termes com ara accessibilitat universal, disseny universal, part interessada (per a l'anglès stakeholder), rendició de comptes i responsabilitat de retre comptes (tots dos, per a l'anglès accountability), responsabilitat social, sostenibilitat o transparència.
L'obra és fruit de la iniciativa del TERMCAT, i s'ha fet amb l'assessorament de Josep Maria Canyelles, expert reconegut de l'àmbit.
Podeu consultar la nota de premsa.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament i direcció i famílies de les cinc escoles obligades a impartir el 25% de les hores lectives en espanyol en les aules on algun alumne ho demani. Els magistrats consideren que s'ha de garantir l'ús vehicular de l'espanyol a les aules i, ratificant el cop contra la immersió, fixen aquest ús en un 25%.
El TSJC admet que el català és el centre de gravetat del sistema educatiu, però diu que cal aplicar el mandat constitucional d'aplicar un percentatge d'espanyol. Si la Generalitat o les escoles no ho fan, diu la interlocutòria, ho han de fer els tribunals. I és en base a això que estableix el percentatge d'un 25%, ratificant la seva decisió anterior.
Aquesta sentència es pot recórrer al Tribunal Suprem.
El govern recorrerà al Tribunal Suprem contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a fer un 25% de les assignatures en castellà en aquelles aules on ho demani un sol alumne. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ho ha dit després d'haver tingut coneixement de les interlocutòries del TSJC, sobre les quals s'ha declarart sorpresa per la rapidesa de la decisió. En el recurs, el departament demanarà que se suspengui cautelarment la decisió, esperant que el Constitucional es pronunciï. Si no se suspengués, l'aplicació entraria en vigor el proper 2 de juny.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament i direcció i famílies de les cinc escoles obligades a impartir el 25% de les hores lectives en espanyol en les aules on algun alumne ho demani. Els magistrats consideren que s'ha de garantir l'ús vehicular de l'espanyol a les aules i, ratificant el cop contra la immersió, fixen aquest ús en un 25%.
El TSJC admet que el català és el centre de gravetat del sistema educatiu, però diu que cal aplicar el mandat constitucional d'aplicar un percentatge d'espanyol. Si la Generalitat o les escoles no ho fan, diu la interlocutòria, ho han de fer els tribunals. I és en base a això que estableix el percentatge d'un 25%, ratificant la seva decisió anterior.
Saül Ortolà participava en una concentració de la PAH a Dénia
Avui al matí la PAH de Dénia i la Marina Alta es concentrava davant l'oficina del Servei Valencià d'Ocupació (SERVEF). Hi havia unes quantes desenes de persones. Han arribat uns agents de la policia espanyola, que han apartat dos dels manifestants, per demanar-los la identificació. Com que trigaven tanta estona, un altre manifestants, Saül Ortolà (Twitter), que és president d'ERPV a la Marina Alta, ha demanat als agents si feia falta 'tot aquell espectacle', perquè no hi havia hagut cap incident i la protesta transcorria pacíficament. Els agents l'han amenaçat de multar perquè els parlava en català.
Així ho relata ell mateix en unes declaracions recollides al
diari La Marina Plaza: 'La policia ha demanat el DNI i la
identificació a dos companys, que eren allí pacíficament, xerrant simplement.
Se'ls han endut al cantó, els han tingut deu minuts retinguts. I com que feia
tanta estona, hem anat allí, els hem preguntat educadament si era necessari fer
tot allò, tot aquell espectacle, si no havien fet res de greu, i que era
excessiu. I un em diu: "Parli'm en espanyol!". I jo li responc: "Li parle en una
llengua oficial, que vostè hauria de saber". I em diu: "Jo sóc representant
d'Espanya i ací es parla en espanyol!". Dic: "Mira, jo parle en una llengua
oficial i no canviaré". M'ha demanat el DNI, s'ha apuntat les dades i m'ha dit:
"Si continues parlant en alacantí, en valencià o com li digues, t'arribarà una
multa de dos-cents euros a casa".
Ortolà ha afegit: 'És molt greu que,
encara que no arribe la multa, se'ns intimide simplement per parlar en una
llengua oficial, que haurien de defensar com a autoritats de
l'estat.'