InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 190 (divendres 02/05/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - rodada
 
2) Eugeni S. Reig - rot
 
3) Antoni Llull Martí - Les llengües auxiliars artificials
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra T.
 
5) Albert Pla Nualart - ¿La majoria saben redactar en anglès?
 
6)  Albert Pla Nualart - Deixeu-me ser una mica maleducat
 
7)  Josep Daniel Climent - L'Institut d'Estudis Valencians
 
8) Neus Nogué Serrano - Puntuació i entonació
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

rodada

Conjunt de consumicions distribuïdes a diverses persones que van en grup, de bar en bar, prenent begudes –normalment alcohòliques–  i petites quantitats d'aliments sòlids com a acompanyament. Cada rodada la paga un membre del grup. Hi ha un orde no establit que fa que tots els membres vagen pagant d'una manera cíclica.

A vore si la pròxima rodada la pagues tu, Vicent, que només fas que fer el pitxeret però no amolles els qüens encara que et maten.

Aquesta paraula és d'us habitual a Alcoi.

 

En valencià també es diu: ronda
La llengua estàndard sol emprar: ronda
En castellà es diu: ronda
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

rot

Pensada, idea, ocurrència.

A voltes s'aplica a una mania, a una idea obsessiva.

Aquest substantiu, amb aquest significat, s'usa quasi sempre amb els verbs vindre o agarrar.

Ara que s'ha jubilat li ha vingut el rot de traure els problemes de càlcul diferencial que va fer quan estudiava la carrera i tornar-los a fer. Diu que d'eixa manera farà treballar el cervell i evitarà la demència senil. No sé què pensar d'això, la veritat.

 

Jo em pensava que es quedaria més dies però ja saps com és, li ha agarrat el rot d'anar-se'n i se n'ha anat.

En el relat curt de l'escriptor xativí Toni Cucarella titulat L'innocent podem llegir:

Alguns anys més tard li vindria el rot –com ell acostuma a definir-ho– de fer-se una cultura: quan fluixeja la faena del bar i no hi és per davant l'amo, s'entreté llegint aquests macilents fulletons en castellà.

Dir que a algú li ha vingut el rot o li ha agarrat el rot de fer alguna cosa és equivalent a dir que li ha pegat per fer eixa cosa o que se li ha ocorregut o ha tingut l'ocurrència de fer-la.

 

En valencià també es diu: ocurrència
La llengua estàndard sol emprar: pensada
En castellà es diu: ocurrencia
 
NOTA: El fragment que he transcrit del relat curt L'innocent el podem llegir en el llibre titulat Llet agra i altres històries com sagrades de Toni Cucarella (Brosquil edicions, València, novembre 2002, pàg. 44).
  
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 88)
 
Les llengües auxiliars artificials
 
Antoni Llull Martí
 
 
Les llengües franques i pidgins dels que ha vingut parlant les anteriors setmanes foren fruit de la necessitat i de l'enginy de persones, moltes d'elles comerciants, sense coneixements lingüístics, però molt espavilades pels negocis, que sense planificació de cap casta, només sobre la base d'experiències i provatures, aconseguien una rudimentària comunicació verbal suficient per a senzilles transaccions comercials, o per a ordenar un treball que els permetés d'establir una producció de materials o fruits o algun tipus de mercaderia que pogués donar un
benefici comercial. D'aquests esforços per comunicar-se, naixia una forma de llenguatge amb moltes imperfeccions i carències, però que amb el temps arribava a fer un bon servei per al propòsit pel que havia estat desenvolupada.
 
Dins el segle XIX, alguns savis tingueren la pensada de crear una llengua artificial, que fos fàcil d'aprendre, i que pogués substituir amb avantatge el gran nombre de llengües franques i pidgins que hi havia escampats pel món. L'aportació més destacada fou la del doctor Ludwig Zamenhof, oftalmòleg de Varsòvia, i eminent poliglota, el qual presentà l'any 1887 un projecte de llengua
artificial, basada en un vocabulari bàsicament llatí i germànic i una gramàtica simplificada al màxim. L'anomenà «Llengua Internacional», però el presentà sota el pseudònim de Doctor Esperanto, que en la nova llengua significava «doctor Esperançat». Aquell projecte de llengua auxiliar universal entusiasmà moltes persones, que es posaren immediatament a estudiar-ne el vocabulari i la gramàtica, i començà a parlar-se molt de l'esperanto, nom que es donà a aquesta llengua en lloc del que li havia posat el seu inventor.
 
Dins Espanya, també sortiren moltes persones interessades en aqueixa creació lingüística, però on més n'hi hagué fou a Catalunya, i l'any 1909 se celebrà a Barcelona el 5è Congrés Internacional de l'Esperanto. Cap al 1930 hi havia un nombre ben considerable de persones capaces de comunicar-se en Esperanto, però sembla que alguns dels que més havien fet per la seva propagació eren d'ideologia republicana, i durant la Guerra Civil en fou prohibit l'ensenyament i ús, que tornà a esser autoritzat a partir de l'any 1940. També l'havien prohibit Hitler i Stalin. En seguirem parlant la setmana que ve, si Déu ho vol.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra T.
 

     “Tacaño”. Garrepa. Estirat. Gasiu. Ganyó. Cagalatxa. Cagamiques. Avar. Avariciós. Taquí. Escanya-rals. Escanyapobres. Segarreta. Escarransit. És un garrepa que fa riure. Ella és generosa, però ell és un cagamiques que ja no pot ser més escarransit.

     Tensar. És verb català, però, imposat pel castellà “tensar”, ha arraconat totalment el tan usual fins ara fa poc: Tibar. Aquesta corda ben tibada. Tiba més la catifa, que fa arrugues. Tibantor, entre dos rivals.

     Tirar. Aquest verb tan català, en el sentit de llençar un rebuig, és barbarisme. Però cal analitzar-lo. Per començar, he consultat tots els diccionaris més savis, la GEC inclosa, i ni tan sols el Moll dóna a *tirar” el sentit de llençar. Per tant, cal dir: Això és per llençar i mai això és per *tirar”. Ja sabem quin sentit té en català tirar: Tirar, llançar una pedra. Ara bé, en aquest sentit, i quan hi ve després el complement circumstancial de destinació, també és bo tirar. Vés, nen, tira això al contenidor de les escombraries. *Tirar la tovallola”, per Tirar el barret al foc. Tampoc pot ser dit: Vés, *tira-ho”. Per tant, quan alguns diuen: He trobat això *tirat” al carrer, ho diuen malament i cal que diguin: He trobat això abandonat, llençat al carrer. El marrec plorava, abandonat al carrer.

     “Toma”. Presa. Dolla. Una presa d'aigua. Una dolla de corrent elèctric. *Toma”, evidentment que imposat pel castellà “toma!”, ho diuen els nens quan peguen a algú o te n'engeguen una de fresca. Au! Apa! Aquí la tens! Empassa't aquesta, paio! Apa, et clavo mastegot de torna! Aquí el tens, paio!

     “Tonto”. Ruc. Beneit. Ximple. Tanoca. Bajoc. Babau. Totxo. Pallús. Curt de gambals.  Capsigrany. Capderuc. Bèstia. Tòtil. Podall. Enze. Tros d'enze. Carnús. Ets més ruc que fet d'encàrrec! Au, no siguis tan bèstia, que ja ets massa gran!

     Tornado. A la terra ferma: Remolí. Tartalló. A l'Espluga hi ha hagut un remolí que ha fet desastres. A la Segarra s'hi sol fer algun tartalló, però que no fa gaire mal. Al mar: Mànega. Tromba. Fibló. Les mànegues descrites per Ruyra. Quan érem petits no en dèiem d'altra que remolí, quan en vèiem un de joguina del vent. Fabra admet tornado, però com un fenomen exòtic, no pas d'aquí.

 

5)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 6 d'abril del 2014

L'ARA I ‘EL PERIÓDICO' coincidien ahir a afirmar i lamentar -en articles sobre els resultats de les proves d'avaluació a 4t d'ESO- que gairebé la meitat dels adolescents catalans no saben redactar en anglès.

La notícia em deixa parat pel seu optimisme. ¿Algú creu que en aquest país més de la meitat dels nois i les noies de 16 anys saben redactar en anglès? Jo no. I diria que seria més exacte afirmar que gairebé la meitat no saben redactar en cap llengua.

L'obsessió per l'anglès difumina un drama més greu i estructural: l'alarmant nivell de lectoescriptura amb què se sol acabar l'ensenyamentobligatori i amb el qual a bastants alumnes, massa, se'ls deixa accedir al batxillerat, cedint a les pressions dels pares.

Aquesta estratègia d'autoengany fa llum sobre una curiosa paradoxa: per regla general, els de batxillerats cientificotecnològics són millors en llengua i literatura que no pas els de batxillerats més humanístics. És a dir, els de ciències són millors que els de lletres... en lletres.

Per què? Simplement perquè ja fa anys que en una competència tan clau com la lectoescriptura, els docents, per impotència, abaixen tant el llistó que els alumnes amb més ganes de treballar, que volen més rigor i reptes, es decanten majoritàriament per les ciències. No són, per tant, millors només en ciències sinó en actitud.

I aquesta impotència docent no la mitigaran els ginys tecnològics sinó disposar d'un temps i unes ràtios que permetin al professor de llengua fer sovint una cosa tan simple i important com corregir primer a casa i després personalment davant de cada alumne una redacció.

S'aprèn a redactar sent obligat a reflexionar críticament sobre el que escrius per algú que sap escriure. Quan els docents ho puguin fer, el llistó de lletres se situarà on toca i els itineraris humanístics deixaran de ser un refugi d'indolents.

 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 12 d'abril del 2014
 
Alguna cosa es fa malament a les classes de català quan un jove brillant de la generació més ben formada se t'acosta i et diu: “Puc fer servir reimaginar?” “Sí, esclar, per què ho preguntes?” “És que el corrector automàtic m'ho subratlla i no és al diccionari”.

I és que el català s'ensenya massa com un camp ple de mines i massa poc com a font de joc i creació. I al final s'oblida que una llengua té regles, sí, però són productives, i això impedeix ficar-la en un diccionari, per gruixut que sigui.

Aquest biaix pobre d'esperit encara impregna molts manuals i treu el nas a l'Optimot, el portal institucional dedicat a resoldre dubtes lingüístics.

Imagineu que no sabeu si heu d'escriure mal educat o maleducat. L'Optimot us ho resol ràpidament. Diu que heu d'escriure mal educat, perquè en aquest cas, segons el diccionari, l'adverbi mal no s'ha convertit en prefix, com passa a malcriat.

En canvi, a la Gramàtica del català contemporani, la lingüista Lluïsa Gràcia ens desconcerta afirmant que encara que maleducar no sigui als diccionaris, “a diferència de maleducat ”, és una forma possible que el parlant pot crear espontàniament.

Gràcia s'equivoca: maleducat tampoc és als diccionaris. Però és un error disculpable. ¿Té sentit que hi hagi malcriats, malparits i no maleducats? Com ella diu molt bé, és una forma possible que sempre es pot crear. Com podem crear reimaginar afegint el prefix re- al verb imaginar. Són paraules formades aplicant correctament regles de la llengua i, per tant, correctes, siguin o no al diccionari.

De fet, hi ha raons per preferir maleducat a mal educat, perquè maleducat, com malcriat o malparit, no és la simple suma de l'adverbi mal i el participi d'un verb, com ho prova el DIEC2 entrant mal educat amb un sentit específic, i no, per exemple, mal vestit.

7)
 
Publicat en el blog Interés per la llengua dels valencians divendres 4 d'abril del 2014
http://interesperlallenguadelsvalencians.blogspot.com.es/2014/02/el-vocabulari-de-la-musica-de-lacademia.html#!/2014/02/el-vocabulari-de-la-musica-de-lacademia.html
Josep Daniel Climent
 
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dimecres 19 de febrer del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net