InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 990 (dimarts 29/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací

 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 3 de maig, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VII)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Eugeni S. Reig - Degeneració lingüística
 
4) Martí Domínguez - Si estimeu la vostra llengua...
 
 
 
7) Tretzena edició dels Premis Joan Coromines
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 133).
 
 

452. La llengua, certament, és un assumpte polític, i segurament una qüestió ciutadana de responsabilitat personal. És un gran tema i passa per actituds quotidianes que poden semblar anodines però que no ho són, com per exemple demanar un menú en català. Se'm pot retreure que és una actitud de defensa, però també és una forma de dignitat.

 

Llibert Tarragó

Escriptor

 
 
2)
 
 
 
 
 
 
3)

Degeneració lingüística

 

Eugeni S. Reig

 

 

"Em refereixo a la degradació alarmant de totes les seves estructures, fonètiques, sintàctiques, fraseològiques, lèxiques; al fet que sigui una llengua de per riure [...], una llengua subordinada"

(Discurs de Joan Solà al Parlament de Catalunya l'1 de juliol del 2009)

 

¿Degeneren les llengües? Hui en dia sí que degeneren. I molt. I les que, com la nostra, estan en una situació de feblesa manifesta, encara degeneren més i ho fan, per a desgràcia nostra, molt més ràpidament que les que tenen una posició més sòlida, més forta, més segura. Tots hem sentit dir moltes voltes allò de “les llengües no degeneren, les llengües evolucionen”. Això, que ha sigut veritat al llarg de la història de la humanitat fins fa poc més de mig segle, ara ja no és pas veritat. Ara sí que degeneren les llengües. I tant que degeneren.

Evolucionar és canviar gradualment, mudar de manera lenta, continuada. Els canvis que es produïxen en una evolució no són, per regla general, ni bons ni roïns, no tenen connotacions positives ni negatives. Són únicament i exclusivament canvis, només canvis i res més que canvis. A més, com que són molt lents, el canvis evolutius no arriben a notar-se en períodes relativament curts i, per tant, una persona difícilment arribarà a apreciar cap canvi evolutiu –lingüístic o de qualsevol altre tipus– al llarg de la seua vida. Els canvis es noten al cap de molts anys i, en no pocs casos, d'alguns segles. Degenerar, al contrari, implica sempre evolucionar a pitjor, mudar-se en més roín. La degeneració sempre té connotacions negatives, sempre implica empitjorament, degradació, descomposició, desfiguració, deformació, deturpació, corrupció, perversió. Degenerar significa canviar a pitjor, perdre les qualitats que es consideren pròpies d'alguna cosa, que la caracteritzen i la diferencien de la resta. A més, les evolucions sempre són lentes, molt lentes. Les degeneracions, en canvi, solen ser ràpides. En alguns casos, malauradament, són rapidíssimes.

Totes les llengües les han fetes els seus parlants al llarg de segles i segles de parlar-les. Contínuament s'han produït canvis i més canvis i la manera de parlar ha anant mudant, evolucionant. Però això, els parlants, ho han fet sempre de manera inconscient, involuntària. El poble a poc a poc ha anat modelant la llengua i ha creat les lleis que la regixen, lleis que, posteriorment, els gramàtics han estudiat i han codificat. Però els gramàtics no han creat la llengua, no se l'han inventada, només l'han estudiada, l'han analitzada, l'han descrita i l'han exposada. I l'han codificada, és a dir, han elaborat una normativa lingüística. I eixa normativa l'han elaborada, com no podia ser d'altra manera, per inducció, és a dir, partint de l'ús real de la llengua, i no per deducció, partint d'un ús hipotètic ideal però no real.

Però les lleis que fan que parlem la llengua d'una manera determinada han nascut del poble i els que tenien el poder que dóna la intel·ligència, els coneixements, els diners o la força –els intel·lectuals, els savis, els reis, els nobles, els grans propietaris, els banquers, el clero, els militars, etc.– sempre han parlat com parlava el poble. Les lleis lingüístiques internes –digueu-ne regles o normes si us fa més feliços– que contenia implícitament una llengua i que, per tant, emanaven del poble, les acceptaven els poderosos i les feien seues. La llengua sempre ha fluït de baix cap amunt, del poble cap als poderosos, cap als intel·lectuals, cap als estudiosos, cap als il·lustrats, cap als dirigents, d'una manera completament lliure i democràtica. Mai ha sigut al revés. Però eixa democràcia de fluir la llengua de baix cap amunt que ha imperat durant molts segles, actualment s'ha tornat tirania que la fa anar de dalt cap a avall. Ara són els mitjans de comunicació –la televisió, la ràdio, la premsa (escrita o digital), el cinema, internet, etc.– els que potencien –i a voltes fins i tot s'inventen– determinades paraules, expressions, exclamacions, construccions gramaticals, etc, i el poble, per mimetisme, les fa seues. Actualment els mitjans de comunicació tenen una influència sobre la llengua que parla la gent que és molt superior a la que té el sistema educatiu. I les persones que són responsables d'eixos mitjans de comunicació així com les que hi comparéixen, hi parlen i hi escriuen –periodistes, presentadors de televisió, locutors de ràdio, guionistes, actors, esportistes, polítics, cantants, famosos, etc.–, en molts casos, en saben ben poc de llengua i la supèrbia i la ignorància que tenen fa que no es molesten en assessorar-se, en preguntar als que sí que en saben, i així es popularitzen paraules, expressions i construccions que desplacen i arraconen les que ens hem transmés de generació en generació des de fa segles i segles. D'eixa manera la llengua es desfigura, s'emprobix, es mistifica, s'adultera i es deforma. Es convertix en una llengua degradada, deturpada, falsificada. Això és una degeneració en tota regla, malgrat que sempre hi haurà qui dirà que és una evolució, que les llengües evolucionen i que cal respectar la manera de parlar que s'usa en qualsevol moment, fins i tot si es donara el cas que tots acabarem parlant com si fórem cavernícoles prehistòrics.

Eixe problema el patixen, en major o menor grau, totes les llengües, però la nostra, per la seua situació de llengua minoritzada, el patix amb molta més intensitat. No faré cap relació de la quantitat tan immensa d'incorreccions, deformacions, errors, barbarismes –i, fins i tot, m'atreviria a dir barbaritats– que he observat al llarg dels darrers anys –i que, malauradament, continue observant cada dia– en el valencià parlat i escrit en els mitjans de comunicació i que, per a desgràcia nostra i de la nostra llengua, han estat assumits per una bona part dels valencianoparlants, especialment els més jóvens, i que, en no pocs casos, han penetrat en l'escola i fins i tot en la universitat i en les obres literàries. La llista seria massa llarga i massa depriment.

Observeu una cosa ben curiosa. Si algú es preocupa per la bona qualitat de l'aire que respirem, de l'aigua que bevem i dels aliments que mengem, tothom pensarà que és una persona responsable que es preocupa per la salut dels éssers humans. Si una persona és respectuosa amb els animals i amb les plantes, si vol que es conserven els boscs verges, si fa tot el possible per defendre la natura, tothom pensarà que és una persona sensible, amb consciència ecològica, que es preocupa per conservar el nostra planeta en les millors condicions possibles a fi que siga habitable i agradable a les generacions futures. Si algú es preocupa per conservar el patrimoni tant històric com artístic de la seua ciutat o del seu país, si vol que les obres d'art es conserven intactes i que els monuments es restauren, tothom pensarà que és un amant de l'art, de la cultura, de la història i de la seua terra. Ara bé, si una persona es preocupa per conservar la seua llengua tan intacta com siga possible, si lluita per evitar canvis negatius que la deformen i li facen perdre la seua fesomia, de seguida li diran despectivament que és un purista i el ridiculitzaran dient que pretén que les generacions jóvens parlen com parlaven els avis i que en aquesta vida tot canvia i que les llengües també canvien i que cal adaptar-se als temps nous. El criticaran, es burlaran d'ell i el desqualificaran. Ja és curiosa aquesta asimetria, ja.

Jo considere que lluitar per defendre la conservació, la puresa i la inalterabilitat de la meua llengua és tan noble i tan digne com lluitar per defendre la conservació, la puresa i la inalterabilitat de la natura, de la salut de les persones, de les obres d'art o de qualsevol altra cosa. I mentres puga, continuaré fent-ho.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 23 d'abril del 2014
http://www.ara.cat/premium/societat/estimeu-vostra-llengua_0_1125487493.html
 
Si estimeu la vostra llengua...
 
Martí Domínguez
 
 
Ahir fou el Dia de la Terra i avui és Sant Jordi, Dia del Llibre. De la Terra al Llibre, doncs, dos elements simbòlics i igualment necessitats de protecció especial. Cal un dia per a recordar als homes que la Terra necessita cura i atenció, i també cal una jornada per a animar els ciutadans a comprometre's amb la lectura, çò és, amb la cultura. Ni l'ecologisme ni el deler de saber són impulsos instintius: cal conrear-los, vigilar-los, estar-hi a sobre i ser exigent. Altres coses arrelen espontàniament en la naturalesa humana (sens dubte, no cal instituir un Dia de la Festa), però sí que és necessari aquest toc d'atenció cap a la Terra i cap a la lectura. L'home no llegeix espontàniament, de la mateixa manera que no defensa innatament la natura: ans al contrari, és un depredador insaciable i el pensament ecologista és una descoberta ben tardana de la humanitat. No ha estat fàcil adonar-se'n que la Terra no hi és per a usdefruit dels homes i que cal cuidar-la i conservar-la (Rachel Carson, als anys seixanta, en fou potser la pionera).

En aquest sentit, no crec que als Països Catalans hi haja un pensament conservacionista important. La destrossa mediambiental durant aquests darrers anys ha estat implacable, i tan sols la crisi econòmica ha aconseguit retardar, que no aturar, la destrucció dels nostres ecosistemes. Els ecologistes massa sovint són vists com llepafils perepunyetes, com una mena de col·lectiu antisistema que entrebanca bons negocis especulatius i que s'enfronta injustificadament amb els grans constructors, adduint la inopinada presència d'una planteta o d'un animalet que ningú no sap ben bé què és. El desinterès de la ciutadania per la seua natura és sorprenent (en alguns casos es tracta d'un cas més d'autoodi), i molt poca gent coneix els noms de les plantes o dels ocells del seu país. Ja Josep Maria de Sagarra se sorprenia d'aquest desconeixement dels catalans per la seua natura, i escrivia: “Si estimeu la vostra llengua, si sentiu una mena de fruïció, passejant i entretenint per la boca les paraules de la vostra llengua, com si tastéssiu un vi prestigiós [...] sentireu el desig de saber com reacciona la vostra llengua, com amaneix el seu joc de vocals i consonants i tota la seva gràcia fonètica, per batejar aquell ocellet i aquella planta”.

Tanmateix, la realitat és que el desconeixement de la natura i dels seus noms és el més habitual. Així com una certa mandra ecològica, com si preocupar-se per la natura fóra una collonada, una debilitat afectada. La nostra és una societat urbanita, amb una classe intel·lectual molt poc formada en la geografia i els elements del seu paisatge. La revista Nat, una autèntica joia en la divulgació de la natura, es va tancar sense cap justificació, després de tres anys d'una excel·lència de continguts i de presentació. El seu tancament (per a originar un negoci alternatiu) no va provocar gaire repercussió entre la intel·lectualitat (potser per a ells era una revista “d'animalets i plantetes”). La revista Omnis Cellula li ha seguit els passos i després de diversos anys també s'ha deixat d'imprimir, malgrat la seua tasca en la difusió de les últimes troballes biològiques. Escriure de natura als Països Catalans és un heroisme, i encara més publicar alguna cosa: els editors s'ho miren amb incredulitat i quan per fi s'animen no s'arrisquen gaire, la qual cosa també justifica de vegades els mals resultats obtinguts.

I, tanmateix, hem tingut uns naturalistes destacadíssims. Durant aquests darrers dies s'han commemorat els deu anys de la mort de Ramon Margalef, que fou possiblement l'últim gran naturalista. Comptem amb excel·lents divulgadors, que fan grans esforços per portar la natura a totes les llars. Ramon Folch sens dubte és una de les figures més preclares, i director de dues fites excepcionals de la nostra literatura: la Història natural dels Països Catalans i Biosfera. El company Celdoni Fonoll ha aconseguit una obra poètica de gran alçada glossant les peculiaritats de la nostra flora i fauna (en especial els ocells: uns versos que haurien fet gaudir d'allò més Sagarra!). Daniel Climent i Ferran Zurriaga han publicat Herbari. Viure amb les plantes, una obra sobre l'etnobotànica, plena de sensibilitat literària, un goig per als sentits. Josep Maria Massip ha estudiat en profunditat la presència del llop a Catalunya, seguint els passos d'Albert Manent, i Josep Cuello és autor d'un diccionari sobre els noms dels bolets vertaderament formidable, que haguera meravellat Joan Coromines.

Tot plegat, tenim una molt bona nòmina de naturalistes lletraferits. En aquest llistat caldria incloure l'ecòleg Jaume Terradas, autor d'una Biografia del món, que és una excel·lent i precisa visió del nostre planeta Terra i de la seua biosfera. Llegiu-los doncs. I animeu a llegir-los! Això si estimeu la vostra llengua, que diria el savi Sagarra...

 

5)
 
Publicat en Nació Digital.cat dilluns 14 d'abril del 2014

Damià Pons: «El Partit Popular vol exterminar el català a les Illes Balears»

El catedràtic de Filologia Catalana a la UIB considera que la imposició de l'article salat forma part d'una estratègia per "fer prescindible" la llengua pròpia

Damià Pons és catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears. Considera que les polítiques lingüístiques del Govern Bauzà tenen l'objectiu de debilitar el català fins a la seva exterminació. Al seu parer, la imposició de l'article salat als informatius d'IB3 forma part d'aquesta estratègia.

-S'ha d'utilitzar l'article salat als informatius d'IB3 perquè sonin més nostres?
-No. Jo som partidari de l'article literari. El llibre d'estil de la ràdio i televisió públiques preveu que s'utilitzi l'article literari als informatius. El govern del PP intenta vendre una altra mentida i diu que el literari no és propi de les illes quan qualsevol persona mínimament culta sap que l'article literari és propi del llenguatge parlat. S'utilitza sempre davant determinades paraules (la Seu, la mar...), a alguns municipis (com Pollença) i fins i tot ha estat tradició de notaris i església. I sempre s'ha utilitzat al registre formal, encara que en determinades ocasions es permeti “salar”.
 
-Per quin motiu idò el PP ara vol que als informatius d'IB3 s'utilitzi l'article salat?
-És evident que és una mesura més, de tot un seguit que ja duu a terme el PP, per intentar fer prescindible el català. Ja va llevar el requisit de conèixer el català per poder fer feina a l'administració pública, han intentat reduir l'ús del català com a llengua vehicular a l'ensenyament i ara la política lingüística als mitjans de comunicació públics per reduir l'ús del català i que l'ús que se'n faci sigui localista.
 
-Què pot implicar l'estratègia del PP?
-És enormement greu que a un moment com l'actual no es presenti el català als nouvinguts com a una llengua necessària. Amb les seves polítiques lingüístiques del PP, aquells que decideixin viure a Balears no estaran motivats per aprendre la llengua pròpia de les illes. Així podrien aconseguir el que volen en darrer terme que és desacreditar i eliminar el català.
 
-El PP però, presenta l'ús de l'article salat als informatius com a una mesura de potenciar la varietat balear.
-Estan utilitzant estratègies de fragmentació de la llengua. Hi ha dues coses darrere aquesta diferenciació que pretenen. Volen crear la sensació que el català de les illes té tantes particularitats que és gairebé un idioma diferent. Això per donar satisfacció a determinats grupuscles d'extrema dreta que només defensen les modalitats del català, no del castellà, i a més defensen un mallorquí molt castellanitzat. Això és simplement una manera encoberta de defensar el castellà.
 
-Ha dit que hi havia dos objectius darrere les polítiques lingüístiques del PP de les illes... I el segon?
-També va en el mateix sentit de ser una defensa encoberta del castellà. Amb la imposició de l'article salat als informatius d'IB3, entre altres mesures, el PP el que fa és alçar la bandera de “lo nostro” com a allò que és local, rural, anacrònic i volen fer del català de les illes un idioma lligat al passat i als elements més arcaics, enfront del que és, una llengua oberta al món. Volen eliminar l'estàndard, que és el que més unifica la varietat balear amb la resta de territoris de parla catalana.
 
-I què guanya PP amb aquesta pretensió d'aïllar el català de les illes?
-Tenir contents a aquells a qui obeeixen. Bauzá és còmplice d'un govern que vol exterminar una mica més el català. L'Estat espanyol aprofita els governs autonòmics per acabar amb l'exterminació de la llengua. A més, intenta vendre la idea de què qui no defensa el mallorquí i defensa la unitat del català és catalanista i els presenta com a l'enemic intern de Mallorca. Però el cert és que qui va a favor del mallorquí i en contra del català, va a favor del castellà.
 
-Quina hauria de ser la prioritat ara mateix als mitjans públics de les illes en matèria lingüística?
-La prioritat és l'ús del català. I és lògic que vagi lligat a la màxima qualitat i també a una certa cultura lingüística de registre i modalitats. S'ha d'utilitzar el registre adequat a cada circumstància. El vocabulari utilitzat ha de contemplar en la mesura que sigui possible la riquesa de les diferents modalitats que s'empren a cada illa i a cada municipi, sense caure en l'absurd.
 
-I quina és la situació del català a IB3?
-En general els professionals de l'ens en fan un ús prou correcte. Però s'ha reduït la programació en català i s'han eliminat els correctors lingüístics. Això no ajuda a fer que la ràdio i la televisió de les illes puguin ser un referent per als oients i teleespectadors sobre l'ús del català. Tornam a allò que dèiem abans, si no és una eina de normalització, no ajudarà a aquells que volen parlar català i tendirà a prescindir-se'n.
 
6)
 
Publicat en Nació Digital.cat dimarts 15 d'abril del 2014

Els periodistes d'IB3 s'oposen al salat

Rebutgen la mesura de salar els informatius i reclamen que no es faci sense l'aprovació de la Universitat

Neguen que hagin estat ells els que han demanat un canvi de model lingüístic

Els treballadors d'IB3 defensen l'ús de l'article literari als informatius i carreguen contra el canvi de model que pretén el PP i que inclou la utilització de l'article salat. Els periodistes han estat clars: "Consideram que el registre comunicatiu adequat és el formal i aquesta fórmula no inclou l'article salat." A més, han exigit que no es faci cap canvi si no és amb el vistiplau dels organismes competents.
 
El comitè d'empresa de CBM, concessionària dels informatius de la ràdio i la televisió balears, ha emès un comunicat en què "desmenteix categòricament que els periodistes que fan els informatius de la cadena autonòmica hagin demanat un model lingüístic propi ni tampoc un canvi de model". I és que alguns membres del PP han justificat la mesura de salar als informatius com a resposta a una petició de l'ens.
 
El que sí reclamen els periodistes d'IB3 és que es recuperi la figura dels lingüistes, amb l'objectiu que a l'ús del català a ambdós mitjans de comunicació regeixin criteris "científics i tècnics que assegurin un nivell de qualitat imprescindible a la ràdio i televisió de les Illes Balears".

Conformitat de la UIB

Els periodistes de l'ens consideren que fer un canvi de model lingüístic als mitjans de comunicació públics és "una qüestió molt seriosa". Per això reclamen que qualsevol modificació "ha de comptar amb un informe de conformitat de la Universitat de les Illes Balears" que és l'organisme legitimat per l'Estatut d'Autonomia en qüestions lingüístiques. Ara però, el Partit Popular pretèn introduir el canvi basant-se en una tramitació parlamentària. El PP no tendria problema en aprovar la mesura a causa de la seva majoria absoluta però només comptaria amb el suport dels conservadors.
 
A l'espera del que dictamini la UIB, els periodistes d'IB3 defensen que ells sempre utilitzen el català des de la varietat de cadascú, però "sobre la base d'un estàndard i en un registre formal" i a l'ús de la formalitat defensen que "l'article literari és tan balear com el salat i s'ha utilitzat, històricament, per mostrar formalitat; un estatus lingüístic que trobam a les misses", per exemple.
 
7)
 

Tretzena edició dels Premis Joan Coromines

El proper dissabte 10 de maig se celebrarà a Sabadell la Tretzena edició dels Premis Joan Coromines que anualment entrega la CAL a persones i entitats que s'han distingit en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana.

Enguany les persones guardonades són el periodista, assagista i dramaturg Víctor Alexandre, el programa radiofònic La Primera Pedra de RAC1, els Cinemes Boliche, el músic Carles Belda i la periodista i escriptora Patrícia Gabancho.

En el decurs de l'acte s'anunciarà el guanyador/a del Concurs de Cartells del Correllengua i es llegirà el manifest del Correllengua 2014. A més, el sociolingüista Francesc Xavier Vila farà una conferència sobre els reptes de les polítiques lingüístiques educatives a la Catalunya independent. Finalment, el trobador i cantautor Jaume Arnella farà una petita actuació de cloenda.

Aquest esdeveniment és obert al públic i l'assistència és gratuïta prèvia inscripció. Per a més informació i confirmacions, cal enviar un correu a cal@cal.cat o bé trucar al telèfon 934 159 002.

Programa dels Premis Joan Coromines 2014

Els Premis Joan Coromines

L'any 2002, quan es complien cinc anys de la mort del gran filòleg i lingüista Joan Coromines, des de la CAL es va decidir, en record a la seva trajectòria i a la seva persona, donar el nom de Joan Coromines als premis que de forma anual lliurem al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquests premis volen ser el reconeixement de la CAL cap a persones o col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.

Des de l'any 2002 aquests premis s'han lliurat a Gràcia, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern, Mataró, etc. Aquest any celebrarem la XIII edició dels Premis a Sabadell, el 10 de maig a les 20h al Casal Pere Quart.

Per a més informació: www.cal.cat

8)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL divendres 25 d'abril del 2014
 
 
David Parreño Mont
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací