InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 985 (dilluns 21/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 26 d'abril, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VI)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Presentació dels tres llibres guanyadors dels Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2013
 
 
 
6) Una xarxa de cors. Per Sant Jordi, el català ben amunt
 
 
8) I Jornada de Variació i Lingüística Forense en honor de M. Teresa Turell
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 132).
 
 

447. Per a mi, llengua, cultura i país són inseparables.

 

Lluís Subirana

Estudiós de la sardana i poeta

 
 
2)
 
 
Publicat en el blog 300 dites que faran història
 
 
 
 
 
 
 
3)
 
Presentació dels tres llibres guanyadors dels Premis Literaris «Ciutat de Sagunt» 2013
 
Data: divendres 25 d'abril (20.00 h)
 
Lloc: Biblioteca Cronista Chabret. Sagunt
 
Descripció: com en els anys anteriors, es presenten al públic els tres llibres guardonats en el certamen literari que organitza l'Ajuntament de Sagunt per mitjà del Gabinet de Promoció del Valencià. Els llibres són publicats per Onada Edicions. Es tracta d'un acte obert a tot el públic.
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 9 d'abril del 2014

El català avança arreu menys al món editorial i la justícia

Un informe de la Plataforma per la Llengua també alerta que “allà on intervé l'Estat, el català recula”

La salut del català continua sent bona, però encara té algunes sagnies localitzades que és urgent taponar. Quan ja s'ha superat la barrera dels deu milions de parlants i l'ús de la llengua catalana s'expandeix a la xarxa i en les noves tecnologies, el món de la justícia i la particular crisi de les editorials s'erigeixen avui com els forats negres del català, juntament amb la falta de reconeixement oficial, segons dades de l'InformeCAT 2014 de la Plataforma per la Llengua.

Entre 2005 i 2012, l'últim any de què es tenen dades completes, les sentències redactades en català es van reduir en més del 25%. Encara és més dràstica la caiguda en els documents notarials en català, que van baixar un 63% del 2008 al 2012.

També el 2012 es van publicar un 19,2% menys de llibres en català que l'any anterior: es va passar dels 13.383 títols el 2011 als 10.813 el 2012, segons l'informe. La publicació de llibres va baixar en un 6,4% a tot l'Estat, però la caiguda en llengua catalana és més accentuada, cosa que contrasta amb l'augment de lectors en català (un 24% més des del 2007).

A les dades pessimistes s'hi han de sumar els “atacs polítics” que la llengua pateix “de l'Estat” en tots els territoris de parla catalana, però especialment al País Valencià i a les Illes Balears, segons explicava Josep Anton Fernández, membre de la junta de la Plataforma. “Allà on intervé l'Estat, el català recula, mentre que on no intervé, com a internet, el català floreix”, diu Fernández. Posa com a exemple l'àmbit de l'ensenyament, en què les polítiques del PP han afectat especialment el País Valencià i les Illes Balears.

En la presentació del seu InformeCAT, la Plataforma per la Llengua va aprofitar la data assenyalada en el calendari sobiranista -amb el debat ahir al Congrés de la proposta catalana de traspàs de competències per convocar una consulta- per reclamar que la qüestió dels “drets lingüístics” s'inclogui en qualsevol “negociació” entre els governs espanyol i català, i que les ofertes “no es limitin al finançament”.

I és que una altra de les dades que destaca l'informe de l'entitat és l'estancament del català en matèria de reconeixement oficial. “Espanya és l'únic país dels 32 que hi ha a l'espai Schengen que no reconeix com a oficials -a tot l'Estat- llengües parlades per més del 10% de la seva població”, va remarcar Fernández. De fet, a la Unió Europea (UE) ja hi ha onze llengües oficials que tenen menys parlants que el català, que encara no ho és per l'oposició del govern espanyol. En aquest àmbit de l'administració, l'InformeCAT ha comptabilitzat també fins a “13 discriminacions lingüístiques greus” durant l'any 2013 (nou al País Valencià, tres a Catalunya i una a les Illes Balears). N'hi va haver vuit en què van estar implicats els cossos de seguretat de l'Estat i en tres casos les víctimes van patir violència física.

Avenç imparable a la xarxa

En el costat positiu, però, destaca l'avenç del català a la xarxa. El domini .cat va créixer un 16% el 2013, amb 71.065 registres. A més, sis de les set xarxes socials més utilitzades tenen versió en català: hi falta el portal professional Linkedin. Els quatre principals sistemes operatius d'ordinadors i dispositius mòbils també tenen versió en llengua catalana. I la Viquipèdia va registrar el 2013 el seu rècord, amb 45,9 milions d'articles consultats. Tot i així, només un 1,8% dels consumidors de videojocs hi juga en català.

Però on es constata més la bona salut del català és a nivell social. En dades de l'Eurobaròmetre, el català és la 14a llengua més parlada entre els joves europeus, per sobre de llengües oficials com el suec o el danès, i la setena més apresa. Prop de l'1% dels joves europeus ha après el català com a segona llengua.

A Catalunya, el 82% de la població estrangera que hi resideix entén el català, mentre que el 2001 era un 61%. Més del 70% dels treballadors catalans utilitzen de manera habitual el català a la feina. El 57% dels catalans prefereixen productes culturals en català i els espectadors de cinema en català creixen un 7%, tot i que l'oferta només creix un 1%.

El coneixement oral del valencià disminueix

L'InformeCAT de la Plataforma per la Llengua posa de relleu el mal moment que viu el valencià. Ho atribueix a les “polítiques” de l'Estat i el govern autonòmic, amb mesures com “les 155 unitats escolars en valencià eliminades o en perill de supressió el curs 2014-15”. Aquest any es calcula que 100.000 infants no han pogut accedir a l'educació en valencià tot i demanar-ho. Les polítiques han tingut en aquest cas una repercussió al carrer: el coneixement oral del valencià ha baixat. Si el 1992 un 61% de la població el sabia parlar, el 2010 era un 48%. Si el 1992 un 83% entenia el valencià, el 2010 era un 69%.

 

5)
 
Publicat en VilaWeb dimecres 9 d'abril del 2014
http://www.vilaweb.cat/noticia/4184407/20140409/lestat-espanyol-continua-sense-garantir-drets-catalanoparlants.html

L'estat espanyol continua sense garantir els drets dels catalanoparlants

És una de les conclusions de l'InformeCAT, presentat avui per la Plataforma per la Llengua

El català és una llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu pes demogràfic, però que alhora pateix una inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i està experimentant una ofensiva sense precedents per part d'institucions com el govern de l'estat espanyol i diversos governs autonòmics. Aquests cada cop més freqüents atacs a la llengua catalana, gens casuals i que tenen com a principal objectiu aturar el procés engegat a Catalunya per decidir el seu futur, poden acabar per frenar el creixement de la nostra llengua. Aquesta és la principal conclusió que s'extreu del'InformeCAT 2014, l'informe anual de la Plataforma per la Llengua sobre l'estat del català, que s'ha presentat avui.

L'InformeCAT, per a l'elaboració del qual s'han consultat diverses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat el darrer any, vol mostrar una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de cinquanta dades dels diversos àmbits. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que sigui un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua.

Segons el treball, el català gaudeix de bona salut en molts àmbits: per primera vegada, la nostra llengua ha superat els deu milions de parlants. En deu anys, el nombre de parlants s'ha incrementat en 750.000 noves persones i la de persones que el saben escriure, en més d'un milió. També és la catorzena llengua més parlada i la setena més apresa entre els joves de la Unió Europea. A més, l'ús que en fan els nouvinguts és cada cop més alt, i la comprensió del català entre els estrangers residents a Catalunya ha pujat 21 punts en els últims 10 anys.

Però aquest creixement és desigual en funció del territori i també segons els sectors. Per exemple, en contrast amb aquestes dades positives, en territoris com el País Valencià, la Franja de Ponent o les Illes Balears, la llengua ha experimentat una involució fruit dels atacs sense precedents dels respectius governs autonòmics: al País Valencià, el coneixement oral de la nostra llengua ha disminuït 12 punts des del 1992. O, en l'àmbit d'ensenyament, 155 unitats escolars en valencià ja han estat eliminades o corren perill de ser-ho per al pròxim curs 2014-2015. Pel que fa a la universitat, el País Valencià és a la cua en l'ús del català: cap universitat d'aquest territori no supera el 25% de classes en valencià. Com al País Valencià, a les Illes, el Govern autonòmic també ha fet servir aquest any un sector tant sensible com l'educació per atacar la llengua. El decret de Tractament Integral de Llengües (TIL), que margina el català a l'escola, ha revolucionat i mobilitzat la societat civil de les Illes i ha fet reaccionar la comunitat educativa: més de 120.000 persones van sortir al carrer el setembre en protesta contra aquestes mesures del Govern de José Ramon Bauzà.

Finalment, la Llei de Llengües de l'Aragó, que rebateja el català com a LAPAO i deixa en paper mullat els tímids avenços en el reconeixement del català a la zona, també ha rebut la seva particular contestació, en aquest cas des de la política local, en forma d'una plataforma que agrupa els 30 alcaldes de la zona i que s'ha compromès a emprendre les accions legals necessàries per abolir la llei.Aquesta estratègia política gens casual arreu dels territoris de parla catalana s'ha complementat amb la política ja coneguda per part de l'Estat espanyol de menystenir el català i no reconèixer-lo en nombrosos àmbits. Dos exemples: Espanya és l'únic estat dels 32 de l'Espai Schengen que no reconeix com a oficials les llengües pròpies parlades per més del 10% dels ciutadans, com és el cas del català.

D'altra banda, l'estat espanyol i els successius governs que hi han tingut responsabilitats també són els principals responsables que el català encara no sigui oficial a la Unió Europea i que ja hi hagi 11 llengües oficials a la UE amb menys parlants que el català, una situació insòlita i inexplicable. En un altre àmbit no tant llunyà, no s'aturen les discriminacions lingüístiques greus executades per part de l'administració pel fet d'utilitzar el català: el 2013 la Plataforma per la Llengua ja en va detectar 13 de noves.

Per àmbits, hi ha sectors on històricament el català no acaba d'enlairar-se o ho fa a un pas molt lent, com la justícia (enguany hi ha hagut un 25% menys de sentències en català), el cinema (l'oferta de cinema en català només ha crescut un 1% des del 2011 tot i que els espectadors han augmentat un 7%) o el joc i la joguina (menys d'un 8% de les joguines inclouen la nostra llengua).

Per contra, hi ha prou dades positives en sectors puixants com la cultura. Dos exemples: mentre els tres diaris digitals en català més visitats han superat ja tots el milió d'usuaris mensuals, el 2011 hi va haver a Catalunya el doble d'espectacles de teatre en català que en castellà. En el món de l'empresa, cal destacar que més del 70% dels treballadors de Catalunya utilitzen el català a la feina i que3 de cada 4 PIMES usen la llengua catalana per promocionar i contractar els treballadors. Però on el català es mostra com una de les llengües més actives és a la xarxa i en el món de les noves tecnologies. Hi ha nombroses dades que ho demostren: la Viquipèdia ha rebut el rècord històric de visites enguany, i els 4 principals sistemes operatius ja incorporen el català. A Internet, 6 de les 7 xarxes socials més utilitzades ja disposen de la versió en català, mentre que la xarxa més popular del món, Twitter, ja suma més de 150.000 usuaris a la seva versió en català des del juliol del 2012.

6)
 
 
Una xarxa de cors. Per Sant Jordi, el català ben amunt
 

Us convidem a l'acte “Una xarxa de cors. Per Sant Jordi, el català ben amunt”, que organitzem enguany amb motiu del dia de Sant Jordi, i que tindrà lloc el pròxim 23 d'abril a partir de les 17.00 h a la plaça dels Àngels de Barcelona. Veniu i participeu-hi escrivint el vostre desig pel català!

Mitjançant aquesta acció esperem omplir la plaça amb milers de cors amb desitjos pel català, que després es llançaran amb un canó i es recolliran amb una xarxa, en una acció que vol simbolitzar que el català és una eina de cohesió i recordar el treball de la xarxa d'entitats de nouvinguts que des de fa 10 anys treballa en favor del català com a llengua comuna i de cohesió social. Podeu veure'n més informació aquí. Moltes gràcies per la vostra participació! Us hi esperem!

Daniel Mundet

Director de Plataforma per la Llengua

 
7)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya divendres 4 d'abril del 2014
 
Les agències de viatges catalanes consideren que l'ús del català es avantatjós per millorar l'atenció al client i per donar una bona imatge de l'empresa. Aquestes dades es desprenen de l'estudi “Els usos lingüístics a les agències de viatges” impulsat per la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Agències de Viatge Especialitzades (ACAVe) i la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC).
 
L'estudi, que pretén obtenir una primera aproximació sobre la situació lingüística de les agències de viatge, reflecteix que la majoria d'agències tenen com a requisit el coneixement de català i castellà del personal que fa atenció al públic i que, habitualment, usen el català en el primer contacte telefònic amb el client.
 
En relació a les tecnologies de la informació i la comunicació, l'estudi posa de manifest que hi ha un desconeixement de l'existència de programari de gestió en català i de l'existència d'eines que faciliten l'ús del català, com l'Optimot. Els traductors automàtics en línia són valorats com a eines útils.
 
El treball de camp, que es va fer per mitjà del qüestionari electrònic Llenguatest Agències de Viatg, es dur a terme a finals de l'any 2012.

Els usos lingüístics a les agències de viatges enllaç

8)
 
I Jornada de Variació i Lingüística Forense en honor de M. Teresa Turell
 
Data: 24 d'abril del 2014
Hora: 9.00 h
Lloc: Sala de conferències 55.309 del Campus del Poblenou, Universitat Pompeu Fabra
Organitza: Grup de recerca Unitat de Variació Lingüística (UVAL)
 
Podeu consultar el programa de la jornada aquí.
La Universitat Pompeu Fabra organitza l'acte d'homenatge a M. Teresa Turell que tindrà lloc a les 16.00 h a l'Auditori Campus del Poblenou que inclourà comentaris de col·legues i amics, la presentació d'una exposició bibliogràfica sobre el treball de la Dra. Turell i la presentació del volum que s'ha editat en el seu honor:

Casesnoves, Raquel; Forcadell, Montserrat; Gavaldà, Núria (ed.). Ens queda la paraula. Estudis de lingüística aplicada en honor a M. Teresa Turell. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra; Documenta Universitaria, 2014. (Sèrie Monografies; 13) ISBN 978-84-9984-149-6.

 
9)
 
Publicat en la web de la Generalitat de Catalunya dijous 3 d'abril del 2014

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de PIMEC, Josep González, han signat avui un conveni per tal d'establir un marc de comunicació i de col·laboració entre ambdues institucions en el foment de la llengua catalana en el sector empresarial, així com en les activitats i serveis de PIMEC a Catalunya. L'objectiu de l'acord és fomentar l'ús de la llengua catalana per afavorir la integració i la cohesió de la societat civil catalana en l'àmbit laboral i empresarial, i garantir els drets lingüístics dels consumidors.

Nota de premsa

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací