InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 188 (divendres 18/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - rellevar
 
2) Eugeni S. Reig - resar les estacions
 
3) Antoni Llull Martí - La lingua franca i els pidgins
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra R.
 
5) Jaume Fàbrega - Des de quan existeix la nació catalana?
 
6) Francesc Viadel - Valencianisme, l'aportació positiva, una introducció
 
7) Joan Mascaró M. - Aina Moll: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”
 
8) Neus Nogué Serrano - ¿Què vol dir, ‘nosaltres'?
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

rellevar

Rebaixar una determinada quantitat de diners del preu d'alguna cosa a qui la compra i ha de pagar-la.

Jo ja no vaig a la farmàcia del cantó perquè no em relleven mai ni un centimet. M'estime més comprar les medecines en la del carrer de dalt que sempre em fan el cinc per cent. Per poquet que siga, ¿què vols que et diga?, tota pedra fa marge.

Aquesta accepció del verb rellevar és d'ús habitual en el parlar tradicional d'Alcoi.
 
En valencià també es diu: descomptar, fer descompte
La llengua estàndard sol emprar: descomptar, fer descompte
En castellà es diu: descontar, hacer descuento
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

resar les estacions

Anar una colla d'amics de bar en bar prenent begudes alcohòliques acompanyades –o no– d'alguna tapa. Cada ronda la paga un membre de la colla de manera que tots van pagant d'una manera cíclica.

Jo, en acaber de fer faena, me n'anava a l'escola industrial a estudiar en lloc d'anar-me'n a resar les estacions amb els amigatxos.

És una locució molt corrent en el parlar popular d'Alcoi. En altres llocs s'usen, amb el mateix significat, expressions més o menys paregudes, com ara fer un via crucis o resar el rosari. Són sempre expressions humorístiques i una mica esotèriques usades només pels hòmens, mai per les dones i menys encara pels xiquets, que ni tan sols les comprenen.

 

En valencià també es diu: fer la ronda, fer (o pegar) la volta, fer un via crucis, resar el rosari
La llengua estàndard sol emprar: fer la ronda
En castellà es diu: hacer la ronda
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 86)
 
La lingua franca i els pidgins
 
Antoni Llull Martí
 
La setmana passada vaig explicar-vos molt breument el que era la lingua franca parlada des de les darreries de l'edat mitjana fins al segle XIX a les costes mediterrànies, especialment a les del Nord d'Àfrica. En el desenvolupament del sabir, nom que també es dóna a aqueixa llengua, hi degueren tenir part molt activa els comerciants jueus expulsats d'Espanya i que s'establiren al Marroc, a Alger i altres països africans, i també els navegants italians i catalans. Vet ací algunes frases recollides per escrit a Alger abans de la seva extinció: mi pensar ‘pens que sí'; come ti star? ‘com estàs?'; star in casa? ‘és en casa?'; No, star fora. ‘No, és a fora'. Bonu, que ti querir mangiar? ‘Bono, què vols menjar?' Quello que ti querir. ‘El que vulguis' Guarda per ti ‘vés alerta'. Els verbs acabats en castellà amb -er i en català en -eure acabaven en sabir amb –ir: bevir ‘beure'; devir ‘deure'; credir ‘creure'. Vet ací alguns altres mots d'ús corrent que no necessiten traducció: forno, governo, lingua, mondo, proffito, soldat, intrar, involtar, refusar, parlar, grandi, piccolo, maigro, grasso.
 
Quan els primers navegants europeus de parla anglesa, arribaren a les costes de la Xina, aviat es desenvolupà als ports del país més visitats pels occidentals un sistema de comunicació oral a base d'una selecció de paraules bàsiques angleses, en moltes ocasions sensiblement transformades per dificultats de pronunciació, i utilitzades sobre l'estructura del xinès, que amb esforç i bona voluntat d'una i altra banda anà consolidant-se i esdevenint una forma de comunicació oral que sense esser pròpiament una llengua servia per a entendre's de manera suficient per a aquelles relacions bàsiques. L'anomenaren broken English i pidgin, mot que al final ha estat el més usat. Pidgin, se suposa que prové del mot anglès business (pronunciat bíznis), ‘negoci'. Com aquest mot es transformà en pidgin crec que té una explicació. No hi ha paraules xineses que contenguin els sons que nosaltres representam per b, per iz ni per is i quan els xinesos sentien bíznis, la primera síl·laba els devia sonar semblant a pitj i la segona a in. No devien dir-ho exactament així, però a l'oïda dels anglesos devia sonar pidgin, nom que tingué gran acceptació i que serví després per a denominar similars sistemes de comunicació sorgits a altres parts del món.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra R.
 

      “Rally”. Cursa. Competició. A Barcelona demà hi haurà una cursa d'autos antics. La paraula *rally” té una connotació molt ampla: competició, aplec, esforç, etc.

     “Recién”, (adverbi). Nou. Acabat de. De nou. Recentment. Novellament. El nou vingut. Acabats de casar. Acabat de pintar.

     “Retiro”. Retir. Jubilació. Cobrar del retir.  Recés. Recer. Necessito una setmana de recés per veure-hi clar. És hora d'anar a recer, xiquet! Apa, noi, cap a recer, que ja és fosc!

 

5)
Des de quan existeix la nació catalana?
Jaume Fàbrega

 
Fixeu-vos que parlem de “nació”, i no del nom de Catalunya. Una nació pot existir sense tenir nom, i fins i tot sense tenir territori- els gitanos encara avui, i les jueus durant segles. Podríem parlar de nació catalana des del moment que existeix la llengua catalana: ja, per tant, als entorns dels segles XI i XI. Els espanyols- siguin del PP o del PSOE- que baladregen dient que la “nació espanyola”· és la més antiga d' Europa, i fins i tot que la nació catalana no ha existit mai, s' ho haurien de fer mirar. No es comença a parlar de “llengua espanyola” fins als s. XVII, i Espanya no queda constituïda fins el 1714, però el nom oficial el rei no l´utilitza fins el segle XIX (Amadeu de Savoia). El dia 6 de juny de 1114 Ramon Berenguer III el Gran, sobirà de Catalunya i de Provença, va ordenar atacar Eivissa, en mans dels sarraïns. Un nodrit exèrcit de 75.000 homes i 900 cavalls, procedents del port de Blanes , va iniciar el més gran desembarcament militar de la història, només superat pel de Normandia justament 860 anys després. Es van unir dues de les potències mediterrànies del moment: Pisa i Catalunya. La crònica pisana de mossèn Enric ha passat a la història no només per ser un dels reportatges bèl.lics més acabats de l'edat mitjana, sinó sobretot per ser la primera vegada que apareixen escrits els noms de Catalunya i el dels catalans: hi podem llegir les expressions de catalanicus heros, aplicada als soldats, rector catalanicus i dux catalanensis, aplicats a Ramon Berenguer III, i el nom de Catalonia, aplicat a Catalunya.
 
El nom de Catalunya i de catalans, doncs, correspon a una de les nacions més antigues d'Europa. Però aquest nom sovint ha tingut mala sort. De primer va ser la seva substitució pel nom oficial de Corona d'Aragó- que, corresponia, no obstant, no pas al Regne d' Aragó, sinó al reialme de Catalunya confederat amb Aragó, el Regne de València i el de Mallorca.
 
Durant els segles X-XII, malgrat el territori català esdevé successivament nació, estat de dret i fins potència internacional, mai no va proclamar-se com a regne segurament per un sentit de legalitat i juridicitat (fins al tractat de Corbeil -1258- Catalunya pertanyia formalment al rei de França).
 
Això es fa palès quan a l'any 1137 el rei aragonès Ramir el Monjo se sotmet a Ramon Berenguer IV el Sant, lliurant-li la mà de la seva filla Peronella i amb ella el regne d'Aragó en els següents termes: “Jo, Ramir, fills del rei Sanç, rei dels aragonesos, dono a tu Ramon, compte barceloní, el meu regne d' Aragó, amb la meva filla, tot íntegrament”.És a dir, el Regne d' Aragó desapareix legalment, i el terme “Corona d' Aragó “ serà el nom del nou estat.
 
6)
 
Publicat en el blog de Francesc Viadel divendres 28 de març del 2014
http://francescviadel.wordpress.com/2014/03/28/valencianisme-laportacio-positiva-una-introduccio/
 
Valencianisme, l'aportació positiva, una introducció
 
Francesc Viadel
 
Introducció de Francesc Viadel al seu assaig Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política al País Valencià (1962-2012) publicat per la Universitat de València el 2012.
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumnege 30 de març del 2014
http://www.nuvol.com/entrevistes/aina-moll-quan-facin-llibres-de-text-en-sevilla-llavors-en-farem-en-eivissenc/

Aina Moll: “Quan facin llibres de text en sevillà, llavors en farem en eivissenc”

Joan Mascaró M.
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dijous 30 de gener del 2014
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net