InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 982 (dimarts 15/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 19 d'abril, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (V)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) 300 dites que faran història
 
3) Eugeni S. Reig - El verb encetar en valencià
 
 
 
6) Taula rodona de la SCATERM: "La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents"
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 131).
 
 

444. Cal mentalitzar el món comercial perquè entengui que es genera més confiança si el venedor parla en la teva llengua, cosa que ja ha aplicat el País de Gal·les, on hi ha força botigues virtuals en gal·lès.

 

Miquel Strubell

Sociolingüista i professor de la Universitat Oberta de Catalunya

 
 
2)
 
 
 
 
 
3)

El verb encetar en valencià

 

Eugeni S. Reig

 

¿Quin significat té per els valencians actuals el verb encetar? Actualment, en tots els parlars valencians, el verb encetar significa “començar alguna cosa de menjar o de beure que tenim l’evidència que està completa, sencera, íntegra, intacta”. Aquest és l’únic significat que té el verb encetar per als valencians de hui en dia, no en té cap altre.

En els parlars valencians actuals, el verb encetar s’aplica només als aliments, a les coses de menjar i de beure. Podem encetar un formatge, un pa, un cuixot, un meló, un panfígol, un bescuit, una carabassa, una bóta de vi, una sobrassada, una llandeta de sardines o una botella de cervesa però no podem encetar una peça de roba o un ciri, com llegim en el Diccionari Català-Valencià-Balear, perquè la peça de roba o el ciri no són comestibles.

I, a més, per a poder aplicar de manera adequada el verb encetar, hem de tindre la seguretat que els aliments als quals ens referim estan intactes, íntegres, és a dir, no han estat encetats mai abans, perquè les coses s’enceten només una volta: la primera. Per això podem dir que encetem una botella de vi quan tenim la seguretat que no ha estat mai oberta i nosaltres li llevem el tap de suro i, tot seguit, aboquem el vi en el got. Però si el mateix vi ens el porten en un pitxer, no podem dir que encetem el pitxer quan l’agafem i posem vi en el got. El vi de la botella tenim la seguretat que està íntegre, intacte, però del vi del pitxer no podem estar-ne segurs. Podem encetar una capsa de bombons, però si els mateixos bombons ens els trauen en una safata, no encetem la safata quan agafem el primer bombó. Podem encetar un pot d’un guisat en conserva (una olla de fesols, per exemple), perquè tenim la seguretat que el pot no ha estat mai obert, però no encetem un perol del mateix guisat quan comencem a escudellar el seu contingut.

Antigament, el verb encetar era usat pels valencians per a expressar el concepte de tindre un home relacions sexuals amb una dona verge. En l’Espill de Jaume Roig llegim:

Lo crex aument,
injustament
moltes lo prenen,
qui saben venen
ja ençetades
he violades
a l’encartar.

Aquest significat, actualment, no és viu.

El significat que trobem en els diccionaris de “pelar o irritar la pell d’una part del cos d’una persona” no s’usa, que jo sàpia, més que en Mallorca i en Menorca. Eixe significat és completament desconegut en els parlars valencians. Els valencians no l’usem.

Pompeu Fabra, en el seu Diccionari General de la Llengua Catalana va definir encetar com: “Treure un primer tros (a una cosa intacta), començar-la a gastar”. I va il·lustrar la definició amb l’exemple “Aquesta llonganissa no és gaire bona: n’encetarem una altra”. Com veiem, en la definició no va aclarir que la cosa en qüestió havia de ser imprescindiblement un aliment, però en l’exemple ens parla d’una llonganissa, no d’un cabdell de llana o d’un carret de fil. Ara bé, tot seguit va dir que també hi ha un ús figurat del verb encetar, ús que no va definir i es va limitar a posar l’exemple següent: Encetar una qüestió. Considere que incloure aquest ús figurat, que no he sentit mai en els parlars valencians, va ser molt desencertat. L’exemple Encetar una qüestió –bastant ambigu, per cert– ha originat un ús espuri del verb encetar que ha desembocat en un munt de situacions pintoresques, ridícules i, fins i tot, hilarants. Actualment, partir de l’exemple fabrià Encetar una qüestió, els escriptors que no tenen un bon coneixement de la llengua es dediquen a encetar qualsevol cosa i igual enceten un curs acadèmic, que una desfilada militar, que una processó, que una partida de pilota en un trinquet, que una classe en una escola, que una missa, que un congrés, que una cavalcada dels Reis d’Orient, que la lectura d’una tesi doctoral o que una campanya militar. Enceten qualsevol cosa. Sense aturador, sense manies. Jo he arribat a llegir que la ciutat polonesa de Gdańsk (en alemany Danzig) va ser l’excusa per a “encetar la II Guerra Mundial”. Cap problema, doncs. Ara ja no comencem res, ara ho encetem tot.

La llengua culta ha de ser fidel a la llengua tradicional, la llengua que es parla en els carrers i les places dels nostres pobles i ciutats. Introduir en la llengua culta coses estranyes i estrambòtiques que desconcerten els parlants és perjudicial per a la supervivència de la llengua.

 

4)
 
Publicat en VilaWeb divendres 4 d'abril del 2014

S'ha mort el professor i cronista de Benassal Pere-Enric Barreda

Era un dels màxims experts en l'obra de Carles Salvador i un gran especialista en textos llatins tardans i medievals

Avui s'ha sabut de la mort a Barcelona del professor universitari Pere-Enric Barreda. Barreda era professor i investigador a l'Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona. Nascut a Benassal (Alt Maestrat) n'era cronista oficial de la localitat i un dels principals impulsors de la Fundació Carles Salvador i un gran especialista en l'obra i la vida de l'escriptor i gramàtic, peça clau de l'adaptació de la normativa fabriana al País Valencia.

Blocaire actiu de VilaWeb, amb el bloc Coses del Maestrat, de Barcelona, de Roma,... de tot, Barreda era un apassionat per la cultura i la llengua, amb uns coneixements vastíssims que explicava amb una gran amenitat. Encara no se sap la data del soterrar, que tindrà lloc a Benassal.

 
5)
 
 
Jesús Bernat Agut
 
 
6)
 
Taula rodona de la SCATERM
 
dijous, 8 de maig de 2014, a les 16.00 h
Sala Nicolau d'Olwer de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona)
 
La terminologia instrumentalitzada. Quan els termes no són neutres ni innocents
 
El debat d’aquesta taula rodona versarà sobre els factors no lingüístics que afecten l’elaboració dels diccionaris o que indueixen a fer-hi canvis, sobretot en les definicions, però també en la forma de les entrades. Són factors fonamentalment econòmics, ideològics, socials i polítics.
 
Aquest fenomen interessa la terminologia perquè són moviments que sovint comporten una consideració com a termes dels mots afectats i moltes vegades condueixen a litigis que els tribunals de justícia han de resoldre.
 
Hi ha, doncs, una utilització de termes més enllà del que correspon als experts, per als quals representen el sistema conceptual de cada especialitat; i el que ens proposem és explorar fins a quin punt els termes no serveixen per a explicar una realitat, sinó més aviat per a canviar-la.
 
La taula rodona comptarà amb un moderador i quatre intervinents, que donaran el seu punt de vista sobre la qüestió, segons el seu àmbit professional o d'estudi:
 
Ferran Domínguez (professor associat de dret constitucional de la UAB i lletrat del Parlament)
 
Margarida Sanjaume (cap dels Serveis d'Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya)
 
Carolina Santamaria (cap de les Oficines Lexicogràfiques de l'IEC)
 
Silvia Senz (lingüista, hispanista i editora, especialista en normativitat, autora d'estudis sobre les definicions del DRAE modificades amb intencionalitat política)
 
Miquel Strubell, director de la Càtedra de Multilingüisme de la UOC (moderador)
 
Seguidament s'encetarà un col·loqui amb el públic assistent a partir de les intervencions dels ponents.
 
L'entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia per aforament limitat (scaterm@iec.cat ; tel. 93 552 91 04).
 
 
FONT: Junta de la SCATERM - Vocalia de Comunicació
 
7)

 

8)
 
9)
 
http://www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/203/
 
 
 
Pilar Prim, a la novel·la homònima de Narcís Oller; Justí Tant-se-val, a la novel·la La vida i els fets de Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres; Truman Burbank, a la pel·lícula The Truman Show, de Peter Weir; un hipotètic veterinari especialitzat en equins de cognom Cavall, o un especialista en la custòdia de moneda de cognom Guardiola, són exemples d’allò que s’anomena aptònims.

El Consell Supervisor acaba d’aprovar justament aquesta denominació, aptònim, formada a partir de l’adjectiu apte i la forma sufixada del grec -ònim, que significa ‘nom’, per a designar el nom de persona que semànticament té relació amb alguna característica física, moral, professional o d’altra mena de la persona o el personatge de ficció a què fa referència.

La forma catalana aprovada prové de l’anglès aptonym (llengua en què aquesta denominació conviu amb la variant aptronym), però té paral·lelismes també en francès (aptonyme), en italià (attonimo i attronimo) o en portuguès (aptônimo i aptrônimo). És una designació, d’altra banda, que entronca formalment amb altres substantius catalans del mateix àmbit, com ara antropònim, autònim, al·lònim o zoònim, si bé, a diferència d’aquests casos, aptònim no és una veritable formació culta.

Les formes nom parlant, nom predestinat, antropònim evocador o antropònim escaient es documenten també en algunes fonts catalanes referides a aquest concepte, però el Consell Supervisor ha preferit finalment aptònim, que és una designació més internacional i segurament també més precisa.

També s’han valorat la variant aptrònim, desestimada perquè aptònim es considera una solució lingüísticament més ben formada (la r que aptrònim incorpora al mig remet al substantiu antropònim, però -rònim no és cap formant i no té, per tant, cap significat en català), i la forma euònim (compost culte creat a partir dels formants grecs eu, que significa ‘ben, bon, avantatjós’, i -ònim ‘nom’), que té molt poc ús i segurament costaria d’identificar amb el concepte.

Cal dir, finalment, que de moment s’ha considerat innecessari distingir amb una denominació específica els aptònims referits a personatges de ficció, que en anglès reben el nom específic de charactonyms.

Aviat podreu consultar la fitxa terminològica completa d’aquest terme a la Neoloteca i al Cercaterm.

 
10)
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací