Comentaris al Diccionari normatiu valencià (IV)

 

 

Eugeni S. Reig

 

1. Comentaris sobre diversos vocables

● En el DNV trobem diverses paraules que són marques comercials que s’han convertit en noms comuns com, per exemple: aspirina, baquelita, biquini, cel·lofan, cel·luloide, clàxon, flit, licra, mecano, niló, pianola, plastilina, raió, tebeo, uralita, vamba, velcro o xiruca. Potser seria convenient considerar si es deuen admetre també com a noms comuns altres marques registrades com, per exemple: Facebook, Post-it, Twitter, WhatsApp, Coca Cola, Novopan, Fotomaton, Duralex, Chupa-Chup, Maizena, Tampax i altres.

En l’entrada torradora del DNV trobem com a primera accepció 'aparell electrodomèstic per a torrar llesques de pa' i com a segona accepció 'utensili per a torrar alguna cosa, generalment constituït per una planxa o una paella amb forats'. La 2a accepció hauria de ser la 1a i la 1a hauria de ser la 2a. En moltes cases torren el pa en un atifell que és, simplement, una plaxa de ferro amb vores i dues anses, que col·loquen damunt del foc. Hi ha un bon grapat de valencians que no tenen torradora elèctrica.

● El DNV inclou la paraula passota que porta la marca de col·loquial i ens remet a meninfot. Considere que l’entrada passota ha d’eliminar-se.

● El DNV inclou la paraula passotisme que porta la marca de col·loquial i ens remet a meninfotisme. Considere que l’entrada passotisme ha d’eliminar-se.

● El DNV inclou el castellanisme berberetxo que remet a catxel 1. Considere que l’entrada berberetxo hauria d’eliminar-se perquè és un castellanisme innecessari. A més, no té sentit que remeta a catxel 1 perquè no hi ha catxel 2. En canvi, el DNV no arreplega cap denominació popular valenciana d’eixa espècie de petxines com, per exemple, grava, que s’usa a la Marina.

● El DNV ens diu que la denominació científica del catxel és Cardium edule. És molt millor Cerastoderma edule que és el nom binomial que indica gènere + espècie i és el que usa actualment la biologia.

● El DNV inclou el verb interpondre que remet a interposar. Considere que l’entrada interpondre ha d’eliminar-se.

● El DNV inclou la paraula bereber que remet a berber. Considere que l’entrada bereber ha d’eliminar-se.

● El DNV definix la paraula flit com 'insecticida líquid aplicat per polvorització'. La immensa majoria dels insecticides líquids s’apliquen per polvorització i la prova és que és molt fàcil trobar-los en esprai en qualsevol supermercat. Considere més adequada la definició: 'insecticida constituït per oli de crisantem diluït en petroli'.

● En el DNV trobem la paraula hamític que remet a camític. En canvi, trobem camitosemític però no hamitosemític.

● En el DNV trobem la paraula luddisme però no el derivat luddita. Cal incloure luddita.

● A més de luddisme i luddita caldria incloure també antimaquinisme i antimaquinista, sinònims molt més entenedors.

● En l’entrada mecànica del DNV trobem la denominació mecànica quàntica, però el DNV no inclou l’adjectiu mecanoquàntic.

● En el DNV trobem algunes paraules que comencen pel prefix pre- (prefix que expressa prioritat en el temps) com ara preconciliar, preconstitucional o preinscripció, però en canvi no en trobem altres com, per exemple, preautonòmic, predemocràtic, prefabrià o preinscriure que considere que també haurien d’aparéixer.

● En el DNV apareix píxel però no pícsel quan, en bona lògica, hauria de ser exactament al revés. La paraula anglesa pixel és un acrònim derivat de les paraules, també angleses, picture element. La grafia pícsel és més fidel als mots anglesos dels quals procedix i, a més, no crea cap problema de pronúncia, cosa que la grafia píxel sí que fa. Cal dir també que el DNV no arreplega cap múltiple d’aquesta unitat ni tampoc el verb derivat pixelar, que considere que s’haura de grafiar picselar.

● En el DNV trobem la forma kerigma però no la forma adaptada querigma, que considere més adequada.

● En el DNV trobem supermascle 'individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet de ser portador de grups d'autosomes XYY', però no trobem superfemella 'individu amb una certa anomalia en els cromosomes, consistent en el fet de ser portador de grups d'autosomes XXX'.

● El DNV arreplega la paraula masclet ('embolcall de paper ple de pólvora usat com a tronador, que s'utilitza en les mascletades') però no arreplega femelleta ('coet del qual ixen diversos coets anomenats fills'). S’ha d’inclure també aquest vocable. Considere que és important que l’AVL elabore un vocabulari monogràfic sobre les denominacions dels focs artificials.

● En el DNV apareix wagnerià i mozartià però no beethovenià. Ha d’aparéixer imprescindiblement.

En l’entrada aleví del DNV diu:

1.adj. ESPORT Que està integrada (una categoria) per esportistes d'edat compresa entre els nou i els catorze anys.

2.adj. i m. i f. ESPORT Que pertany (un esportista) a esta categoria.

3.m. ICT. Cria de peix durant els primers estadis de la seua vida, posterior a la desclosa de l'ou i anterior a la larva pròpiament dita.

Trobe sorprenent que les dues primeres accepcions de la paraula aleví –adaptació de la paraula francesa alevin –facen referència a l’esport i que l’accepció original, que hauria de ser la primera, haja quedat relegada al tercer lloc. Açò demostra que en la nostra societat es considera molt més important l’esport que la ciència.

● Considere que caldria pensar en la conveniència d’admetre l’anglicisme resetejar, a més de reiniciar que ja apareix en el DNV.

● El DNV no arreplega la paraula mínbar ('trona pròpia d’una mesquita').

● El DNV no arreplega el gentilici anguillà ('natural o habitant d’Angilla').

● En l’entrada sentit del DNV trobem sentit antihorari, però no hi ha cap entrada específica per a l’adjectiu antihorari. Considere que antihorari hauria de tindre entrada pròpia i remetre a sentit antihorari.

● En l’entrada cos del DNV falta cos tècnic.

● El DNV accepta el verb col·lisionar –derivat de col·lisió– a més del seu sinònim col·lidir, però en canvi no accepta pol·lucionar –derivat de pol·lució– i únicament admet pol·luir. No sembla coherent.

● El DNV arreplega la paraula matinal com a adjectiu (“una sessió matinal”), però no com a substantiu femení (“una matinal de cine mut”).

Les paraules col·loïdal, esferoïdal, helicoïdal, romboïdal, tiroïdal i trapezoïdal potser seria més adequat escriure-les sense la dièresi. La grafia amb dièresi no reflectix la pronúncia real de les paraules. Considere que caldria estudiar atentament aquesta qüestió. Però si es decidira acceptar aquesta mots sense dièresi, caldria eliminar del DNV les entrades amb dièresi a fi d’evitar duplicitats innecessàries i pertorbadores.

● En el DNV trobem el verb desomplir-se que ens diu que significa 'buidar-se, tornar-se menys ple' . Cal aclarir que el DIEC també arreplega el mateix verb amb el mateix significat. Cal que els redactors del DNV ens expliquen en quins llocs es diu desomplir-se en lloc de buidar-se. Potser també en alguns llocs desbuiden els recipients en lloc d’omplir-los i no ho sabem.

● En el DNV trobem la paraula assumpt que porta la marca de col·loquial i que ens diu que es pronuncia [asúmt]. No és veritat. No crec que hi haja cap valencià que pronuncie [as'umt]. La pronúncia popular d’eixa paraula és [as'unt] o [as'un], segons llocs, que és la que correspon a la paraula assunt, adaptació al valencià de la paraula castellana asunto. L’entrada assunt no ha d’aparéixer en el DNV perquè no fa cap falta. I l’entrada assumpt, si es vol mantindre, ha de dur la marca d’antic, no la de col·loquial.

● En l’entrada ciència del DNV trobem: “a (o de) ciència certa”. Considere que hauria de dir només: “de ciència certa”. “A ciència certa” és un calc del castellà completament innecessari.

● En el DNV tenir remet a tindre i els vebs derivats de tenir com ara cartenir, contenir, detenir, entretenir, mantenir, obtenir, retenir, sostenir i viltenir remeten als corresponents derivats de tindre. En canvi menystenir remet a menysprear però no diu res de menystindre que té entrada pròpia i també remet a menysprear.

● En el DNV venir remet a vindre i els vebs derivats de venir com ara advenir, avenir, contravenir, convenir, desconvenir, entrevenir, esdevenir, intervenir, obvenir, pervenir, prevenir, provenir, reconvenir, revenir i sobrevenir remeten als corresponents derivats de vindre. En canvi subvindre remet a subvenir. No sembla coherent.

● En l’entrada front del DNV trobem: “al front (de)” que ens diu que significa 'al davant (de)' i posa els exemples: “Es va posar al front en la marxa per la pau” i “La mare l'ha deixat al front del negoci”. Considere que “al front (de)” és un calc del castellà “al frente (de)” i és una locució que no ens fa cap falta. Els exemples anteriors haurien de ser: “Es va posar al davant en la marxa per la pau” i “La mare l'ha deixat al capdavant del negoci”.

● En l’entrada fi del DNV trobem: “a fi de comptes”. És un calc del castellà “a fin de cuentas” completament innecessari perquè el podem substituir per locucions nostres com ara: al cap i a la fi, al capdavall, després de tot o fet i fet.

● En l’entrada casc del DNV trobem la locució casc antic que ens diu que significa 'nucli antic d'una ciutat'. És un calc del castellà casco antiguo totalment innecessari. En canvi, curiosament, en l’entrada part del DNV no apareix part antiga que és com sempre ho hem dit els valencians. A més, considere que en lloc de 'nucli antic d'una ciutat' hauria de dir 'nucli antic d'una població'.

● En l’apartat següent relacione alguns mots que no trobem en el DNV. Considere que seria raonable que s’estudiara la possibilitat d’incloure’ls.

 

2. Alguns vocables que falten el el DNV

Tot seguit relacione –odenats alfabèticament– 525 vocables que no apareixen en el DNV:

abessiu

abrina

acordiònic

acrofonia

acrolecte

acúfen

acusmàtic

adlatiu

adnominal

afronegrisme

al·latiu

al·lògraf

al·lomorfia

alfagen

almorzada

amuru

anfocolèresi

anfocolerètic

anguillà

anisotròpic

antiateromatós

anticastrista

antidismenorreic

antienllaçant

antiescares

antiferromagnètic

antifusterià

antifusterianisme

antihorari

antimaquinisme

antimaquinista

antineutró

antipersona

antipsicòtic

antisimètric

antisimetrització

antivalencià

antocianidina

antocianòsid

antropògen

apagafocs

aperiodicitat

aritmetització

aterogenicitat

atractor

àustric

autodesmoralització

autodesmoralitzar-se

autofoto (o selfie)

autoindulgent

autointersecció

autoselecció

autovalor

banyamulengue

bartokià

basilecte

beethovenià

betablocador

biodiésel

bioflavonoide

biometall

biunívocament

bloguista

bolivarià

bonobús

bonometro

boruració

bostonià

braquiàlgia

bufo

bugui

buscavides

butirofenona

caçafantasmes

calamata

calipso

caologia

caòsof

caosofia

cardiosaludable

cardioversor

carnià

catanyol

cavernari

centimètric

chomkysme

ciberjoc

cibersexe

ciclotòmic

cirquer

cokrigatge

colepoètic

colerètic

contraopa

convolucionar

cos tècnic

cosmocèntric

cotompel (apareix cotompèl)

crimeà

crudívor

crudivorisme

decamètric

decimètric

declassació

decosahexanoic

dedatiu

delatiu

desafricació

desertòleg

desertologia

desherbament

despalatització

diacrònicament

dicticitat

difusivitat

dilatòmetre

dilatometria

dilatomètric

dislipèmia

dismenorreic

distonia

edafohigròfil

edèntul

eicosapentanoic

eleuterococ

empoderament

empoderar

enllaçant

enotera

equinàcia

equinumerós

equinumerositat

esmolt

esmoltificació

esmorzada

eulerià

eutectòide

eutrofitzar

factorització

farmacodinàmic

femelleta

físio (equivalent a fisioterapeuta)

flaubertià

flavònic

fonèmica

fonosintaxi

fotogaleria

foxterrier (millor que fox-terrier)

funga

furlà

fusterià

fusterianisme

galactògen

gamila

gammagen

gaussià

gegantografia

geolocalització

geolocalitzar

gihadista

glossofília

glossofílic

glotofàgia

glotofàgic

glotofòbia

glotofòbic

googolplexian

grafiti (apareix grafit)

grafititzant

grafititzar

habub

hàfsida

hagiorita

haiduc

hal·loysita

halicondrina

haliòtid

haloragàcia

hamdànida

hamitosemític

hammadita

hammudita

hanbalita

hanefita

haplogastre

haplotipus

hàpter

harpagofit

hebridenc

hemoglobulina

heptadecàgon

heteroclisi

hexadecàgon

hibriditzar

hidroxiapatita

hipereutectòide

hiperhomocisteinèmia

hipersòlid

hipersupercub

hipoeutectòide

hiponatrèmia

homeomòrfic

homoclínic

homomòrfic

hongkonés (o hongkongués)

hongkongués (o hongkonés)

idiomòrfic

implantologia

inambigu

indexical

indexicalitat

indoaràbic

indopacífic

inesperabilitat

inevitabilitat

intermetàl·lic

ipriflavona

isoflavona

isotròpic

karnià

kasimovià

katauta

kazanià

kediv

khanti

kharigita

khotanés

kidarita

kimmeridgià

kinderscoutià

kiptxak

kissi

kopek (o cópec)

kordofanià

krigatge

krimtxac

krivitx

kungurià

kurdufanià

labdàcida

latiu

ledeburític

legible

limfopatia

lingüisticotècnic

lituanopolonès

locutar

luddita

macroscòpia

magnanina

magnetocristal·lí

magnetoscopi

magnetoscòpic

matinal (substantiu)

mecanoquàntic

medersa

meliorista

mercadotècnia

mesolecte

messinià

metacedeusi

metonímicament

metrosexual

metrosexualitat

metrotècnia

microduresa

micromecenatge (o crowdfunding)

mimologisme

mínbar

minusvalorador

minusvalorar

miso

motroco

mucosuportat

multicapa

multilocalització

multilocalitzar

multinutrient

multiselector

multisensorial

musaranyeta (espècie Suncus etruscus)

mustang (cavall salvatge d'Amèrica del Nord)

negacionisme

negacionista

nenet (iurac)

neohebridenc

ni-ni

ocra

omòtic

orofacial

oromandibular

ortomolecular

osteocondensació

ovòtida

palatització

panga

paperògraf

paraigües (apareix paraigua)

parasistòlic

pastadents (dentífric)

pepla

periodontal

pícsel (en lloc de píxel)

picselar (millor que pixelar)

pirògraf

pirografia

pirogràfic

pixelar (seria millor picselar)

plano

plasencià

poliacrílic

policristall

pollastreria

pol·lucionar

postkeynesià

prearquimedià

preassignar

preautonòmic

predemocràtic

prefabrià

preinscriure

prequàntic

probabilísticament

probasidi

probasidiomicet

proeutectòide

proteoma

proteòmic

proteòmica

pseudoeutectòide

púdel (o poodle)

quadribarrat

quasiperiòdic

querigma (apareix kerigma)

raonabilitat

ratot

rebentapreus

reflectivitat

reformulació

renormalitzar

repentisme

repetibilitat

resetejar

resistencialisme

resveratrol

retrodispersió

retrosexual

retrosexualitat

retroviral

retrovíric

sagratitzar

seitan

semiperímetre

semireticle

sensepapers

separatriu

septilió

sesquiterpé

sextilió

sicalipsi

simplèctic

sorbita

steadita

subanell

subcamp

subcos

sulfinització

supercamp

supercub

superdomini

superespai

superfemella

supergen

superglicerinat

supergravetat

supergrup

superinfecció

superjecció

superjò (apareix superjó)

supernutrició

superxarxa

suprajecció

tamari

telerealitat (o xou d’impacte)

telomèric

tempeh

termització

termomagnètic

termomagnetometria

termoresistivitat

teseracte

transcriptoma

transcriptòmic

transepitelial

transferrina

tratge (apareix trage)

triàdic

triaxialitat

tricloroetilé

triclorometà

trihalometà

troostita

tupla

vallenato

vegetalià

venotònic

verdià

videointèrfon

videoporter

wahhabisme

wahhabita

wattàssida

wavel·lita

wealdià

wenlockià

werfenià

wesleyà

wiltonià

winterització

witherita

wronskià

würmià

xauarma

xenòfit

xou d’impacte (o telerealitat)

yeadonià

ypresià

zagal

zahirita

zaidita

zajal

zanclià

zand

zaporoja

zapoteca

zeaxantina

zegrita

zelotípia

zemstvo

zenata

zend

zengita

zervanisme

zeugita

zigi

zimogènic

zimosterol

zinjantrop

zirconil

zoe

zoea

zoeci

zoocenosi

zooeràstia

zooflagel·lat

zoòfor

zoogàmeta

zoogènic

zooglea

zoòlit

zoolític

zoosperm

zootàxia

zoràpter

zostera

zosteriforme

zurvanisme

 

3. Comentaris finals

La relació de mancances que he posat no és exhaustiva ni de bon tros, és només una mostra dels mots que falten en el DNV.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha pres una decisió molt encertada al decidir publicar el Diccionari normatiu valencià en format informàtic i permetre que tothom hi tinga accés lliure i gratuït. També considere molt encertat que haja posat en la web un enllaç titulat propostes lingüístiques a fi que els usuaris de la llengua puguem, lliurement, proposar que s’incorporen noves entrades i que s’esmenen, s’amplien o es reduisquen les existents. I que, fins i tot, tinguem l’oportunitat de proposar eliminar-ne algunes. Amb les aportacions dels usuaris de la llengua pot, sense cap mena de dubte, millorar-se el DNV de manera notable.

Considere que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hauria d’esperar un temps prudencial abans de publicar l’edició definitiva en paper del DNV –com a mínim, un parell d’anys– a fi de donar prou temps al públic perquè faça les propostes lingüístiques que considere oportunes i que aquestes s’estudien i es discutisquen abans que els acadèmics decidisquen si les aproven o no. Recordem que la sabiduria popular ens diu que les corruixes arrapen les cuixes, és a dir, que les presses i les precipitacions fan malbé les coses. Qui camina a poc a poc, ho fa d’una manera segura i arriba lluny. Qui camina d’una manera atrotinada, qui va amb presses i corruixes, cau de bocadents i no arriba enlloc. Si fer el DNV ha costat dotze anys, ¿quina importància té esperar-ne dos o tres més a fi de perfeccionar, depurar i consolidar una obra tan important per a tots els valencians, una obra cabal de la lingüístaca romànica?

Considere que seria molt convenient que els usuaris de la llengua férem les nostres propostes lingüístiques a l’Académia Valenciana de la Llengua, bé fent ús de l’enllaç que l’AVL ha posat a la nostra disposició, bé per qualvevol altre conducte que cadascú considere adient, com ara estudis, articles, escrits a l'AVL, etc. I considere que l’AVL hauria d’incorporar al DNV les modificacions que els acadèmics decidisquen que cal fer i, a més, hauria de publicar periòdicament un butlletí en el qual s’explicara de manera clara i explícita quins canvis –addicions, supresions, ampliacions, correccions, substitucions, etc.– s’han dut a terme.

Tots els diccionaris els han elaborat sempre els lingüistes –amb la col·laboració dels experts en diverses matèries– arreplegant la llengua que parla el poble amb l’ajut de la documentació disponible i fent enquestes tan exhaustives com ha sigut possible. Però ara tenim una oportunitat que no s’ha tingut mai: que el poble –i tots els experts, especialistes, amants de la llengua, etc.– parle directament. Ara tenim a l’abast uns ferraments informàtics que no hem tingut mai i que ens permeten que tots els usuaris de la llengua que ho desitgen puguen posar-se en contacte directament amb els acadèmics i fer-los les aportacions que consideren adients. Ara tenim una ocasió única en la història: elaborar un diccionari amb la participació directa dels parlants. No la desaprofitem.

 

Eugeni. S. Reig

València, 10 d’abril del 2014

 

--------------------------------------------------------------------------------------------------