InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 978 (dimarts 08/04/2014) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes
ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
Els
subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que
ve, 12 d'abril, el treball d'Eugeni S.
Reig
Comentaris al Diccionari normatiu
valencià
(IV)
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Eugeni S. Reig - Com
s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem
carxofes
3) XV Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Didàctica de
la Llengua i la Literatura
4) El Departament de Cultura posa en
marxa el #mapaFabra per recollir els llocs dedicats a Pompeu Fabra arreu dels
territoris de parla catalana
7) Crida d’articles – Treballs de
Sociolingüística Catalana Número 25 (2015)
8) El Departament de Cultura signa un
conveni amb PIMEC per fomentar l’ús del català en l’àmbit
empresarial
9) Ajudes a associacions per a la
promoció del valencià
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
129).
439. A Badalona, on visc
des de fa anys, conec molts matrimonis que són fills d’immigrants i que tenen
com a llengua materna i familiar el castellà. Aquestes parelles, que parlen
entre ells en castellà, quan tenen fills opten per adreçar-s’hi en català. Ho
fan com un gest per facilitar la integració dels seus fills en la societat que
els envolta i potenciar de passada la seva pròpia integració, i ho fan empesos,
en gran mesura, per la immersió lingüística que els seus fills viuen a
l’escola.
Sílvia Soler
Periodista i
escriptora
2)
Com s’ha casat el fill del rei, enguany plantarem
carxofes
Eugeni S. Reig
Aquesta dita recorde haver-li-la sentida dir a un oncle polític de mon
pare –casat amb una germana del meu avi patern– que per a mi sempre va ser el
tio Micalet. Era un teixidor alcoià, de nom Miquel Moltó, que quan jo vaig
nàixer l’any 1942, era ja un home d’edat. Parlava un alcoià xeu que hui ja és
impossible de sentir. Sempre em va xocar molt que, en lloc de dir tren –que és
el deia tothom– ell sempre deia ferrocarril, però amb una e ben oberta i
separant una mica les paraules ferro i
carril.
La dita en qüestió fa anys que no la sent, però considere que ara és el
moment adequat per a revifar-la. S’usa quan es vol posar de manifest que algú fa
alguna cosa –cosa que vol fer, que té molt d’interés a fer, que és beneficiosa
per a ell– aprofitant que s’ha produït un esdeveniment que, malgrat que no té
cap relació amb la cosa en qüestió, l’empra com a excusa per a fer allò que no
s’havia atrevit mai a fer. Equival, aproximadament, a allò que es diu en
castellà de “aprovechando que el Pisuerga pasa por
Valladolid...”
Actualment, aprofitant la crisi econòmica, molts espavilats planten
carxofes. Aneu en l'erta i no us deixeu
enganyar.
3)
XV Congrés Internacional de la Societat
Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura
-Reptes en l'adquisició de les literatures i de les llengües en l'era
digital
-Universitat de València-Universitat Politècnica de València, del 19 al 21
de novembre del 2014
Els departaments de Didàctica de la Llengua i la Literatura
(Facultat de Magisteri de la UV) i de Lingüística Aplicada (UPV) inviten tots
els interessats a participar en el XV Congrés Internacional de la Societat
Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura, que se celebrarà en la
Universitat de València i en la Universitat Politècnica de València del 19 al 21
de novembre del 2014. Aquest congrés s’emmarca dins dels actes de la Societat
Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura (SEDLL), que és una entitat
sense ànim de lucre de què formen part investigadors de tots els nivells
educatius i professionals preocupats per l’ensenyament i l’aprenentatge de
llengües, literatures i dels seus recursos expressius, verbals, no verbals i
audiovisuals.
Dins del tema “Reptes en l’adquisició de les literatures i de
les llengües en l’era digital”, els objectius d'aquest congrés són, d’una banda,
fomentar les activitats i projectes conjunts, interactuar amb els membres dels
grups d’investigació involucrats i oferir l’oportunitat de conéixer SEDLL als
diferents col•lectius relacionats amb la didàctica de la llengua i la literatura
de València. D’altra banda, pensem que poder reunir un col·lectiu nombrós que
debata aspectes relacionats amb la docència és una bona oportunitat per a
incentivar l'interés i la investigació amb temes relacionats amb la Societat i
amb el congrés.
L’esdeveniment s’articularà en conferències plenàries, a
càrrec de destacats especialistes en la matèria, tallers i taules redones; a més
de les taules de comunicació sobre les línies temàtiques proposades.
Línies temàtiques:
Tema central del congrés: La tecnologia aplicada a la diàctica de la
llengua i de la literatura.
Les principals àrees temàtiques són les següents:
1. Cultura i societat en l'ensenyament de la literatura i la
llengua.
2. Polítiques lingüístiques en el marc peninsular i internacional.
3. Didàctica de la llengua i de la literatura de la L1.
4. Didàctica de la llengua i la literatura L2 i L1.
5. Literatura infantil i juvenil.
6. Tecnologies i innovació educativa.
7. Llengües per a fins específics.
8. La didàctica de la literatura i de la llengua: estudis i intervencions
interculturals en contextos plurilingües.
9. La literatura i la llengua en l'ensenyament superior: paradigmes
metodològics i transferència de coneixement.
Presentació de propostes:
Les propostes de contribucions es podran presentar en català, espanyol,
francés, gallec, anglés, portugués o basc i hauran d’adscriure’s a alguna de les
àrees temàtiques del congrés.
El termini per a l’enviament dels resums acaba l’1 de juny del 2014. El
comité organitzador acusarà recepció de les propostes i abans del 20 de juliol
notificarà l’acceptació d’aquestes.
Els textos definitius hauran d’enviar-se abans del 10 de desembre del
2014.
Els participants que desitgen ser inclosos en la publicació de les actes
hauran d’enviar els seus textos en el termini i els termes que s'indicaran en
pròximes circulars.
Inscripció:
La inscripció haurà de fer-se efectiva abans del 15 de setembre, enviant
els documents que acrediten el pagament de la quota. Per a inscriure's caldrà
registrar-se prèviament com a usuari i posteriorment serà adreçat a la seua zona
privada, on podrà efectuar i gestionar la inscripció.
Les taxes del congrés inclouen documentació i material del congressista,
cafés i actes culturals.
Dates importants:
1 de juny: últim dia per a la recepció de propostes.
20 de juliol: es comunicarà l'acceptació de les propostes.
15 de setembre: termini per al pagament de la matrícula.
10 de desembre: enviament dels textos definitius.
Contacte:
Font: Josep V.
Garcia Raffi (Facultat de Magisteri.
Universitat
de València)
El Departament de Cultura posa en marxa
el #mapaFabra per recollir els llocs dedicats a Pompeu Fabra arreu dels
territoris de parla catalana
La Direcció General de Política Lingüística del
Departament de Cultura impulsa el projecte mapaFabra, una iniciativa a les
xarxes socials que pretén recollir en un mapa les imatges dels espais dedicats a
Pompeu Fabra a diferents indrets dels territoris de parla catalana, amb
l’objectiu de visualitzar el reconeixement que té la figura del mestre. La
iniciativa s’emmarca en els Premis Pompeu Fabra, que es lliuraran el proper 8
d’abril.
La mecànica del mapaFabra consisteix a compartir
fotos de llocs dedicats a Pompeu Fabra a Twitter, citant @llenguacatalana i
afegint-hi l’etiqueta #mapaFabra, l’adreça i la població on s’ha pres la imatge
o bé les coordenades. També s’hi pot participar compartint-les al mur de la
Pàgina Llengua Catalana de Facebook. Totes aquelles persones que facin
aportacions participaran en el sorteig d’un lector de llibres electrònics. La
participació estarà oberta fins al 2 de juny.
Les persones que facin les seves aportacions fins al 4 d’abril,
podran assistir a l’acte de lliurament dels V Premis Pompeu Fabra, el dia 8
d’abril, al Palau de la Generalitat. Per fer-ho només han de fer arribar les
dades (nom i cognoms i adreça de correu electrònic) i la fotografia que hagin
aportat al #mapafabra a l’adreça dgpl.cultura@gencat.cat
www.gencat.cat/llengua/mapafabra
5)
6)
7)
Crida d’articles – Treballs de
Sociolingüística Catalana
Número 25
(2015)
Treballs de Sociolingüística
Catalana és des del 1977 l’anuari de la Societat Catalana de
Sociolingüística (abans Grup Català de Sociolingüística), filial de l’Institut
d’Estudis Catalans. D’acord amb els objectius estatutaris de la Societat, Treballs de Sociolingüística
Catalana estimula i reflecteix la recerca en sociolingüística,
entesa en el sentit ampli i integrador que l’ha caracteritzada en els països de
llengua catalana. Són doncs benvinguts a la revista tots els articles i
col·laboracions inèdits dins dels camps
de la sociologia de la llengua, l’antropologia de la llengua, el variacionisme,
la psicologia social de la llengua, la
política i planificació lingüístiques i
el dret lingüístic, etc.
especialment els referits a la
nostra àrea lingüística i als processos de normalització lingüística, de manera
preferent en llengua catalana. Els destinataris de la revista són tant els
especialistes en sociolingüística, dins i fora dels àmbits universitaris, com
els ciutadans amatents a conèixer en
profunditat la situació sociolingüística als nostres països. Podeu accedir al
contingut de la revista mitjançant la pàgina web http://revistes.iec.cat/index.php/TSC/
Treballs de
Sociolingüística Catalana és una revista en format paper i electrònic que
actualment té periodicitat anual. La revista fa una crida d’articles per al
número 25 (2015), tant sobre la temàtica de la secció monogràfica «L’avaluació de
la implantació de la normativa lingüística» com per a la secció miscel·lània, sobre qualsevol
dels temes habituals de la revista.
La data màxima per a la recepció
d’articles per al número 25 és el 25
d’abril de 2014.
És recomanable trametre abans unes
línies amb les vostres propostes, o posar-vos en contacte amb els editors de la
revista, mitjançant l’adreça
tsc(arrova)iec(punt)cat.
Des de la seua
fundació i fins al número 14/15 (2000) la revista va ser dirigida per Francesc
Vallverdú i publicada per Editorial Tres i Quatre. El número 16 (2002) va estar
a càrrec de Francesc Vallverdú i Emili Boix, mentre que a partir del 17 aquest
darrer n'és el director. El número 14-15 (2000) va estar dedicat als «Aspectes
sociolingüístics de la immigració extraeuropea als Països Catalans», el 16
(2002) a «Llengua i societat al País Valencià», el 17 (2003) a «L'ús oral del
català. Dades, reflexions i propostes», el 18 (2004) a «La situació
sociolingüística a les Illes Balears», el 19 (2006) a «La situació
sociolingüística a Andorra», el 20 (2010) a «Llengua i ensenyament», el 21
(2011) a «La sociolingüística catalana, balanç i reptes de futur», el 22 (2012)
a « Els usos lingüístics a Catalunya. Balanç i perspectives de futur» i
«Competències, representacions i usos de la llengua en l’àmbit juvenil», el 23
(2013) a «La sociolingüística de la variació en l’àmbit de la llengua catalana»,
el 24 (2014) a «Les ideologies lingüístiques» i el 25 (2015) a «L’avaluació de
la implantació de la normativa lingüística».
8)
El Departament de
Cultura signa un conveni amb PIMEC per fomentar l’ús del català en l’àmbit
empresarial
La signatura es va formalitzar en el marc de la jornada
“La importància de l’ús del català a la teva empresa”
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el president de
PIMEC, Josep González, van signar, el passat 3 d’abril, un conveni per fomentar
la llengua catalana en el sector empresarial. A l’acte, hi va assistir també la
directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.
Després de la signatura, Modest Guinjoan, director de
l’Observatori de la PIME va presentar els resultats de l’estudi “L’ús del català
a les pimes”, elaborat conjuntament per PIMEC i la Direcció General de Política
Lingüística i publicat dins de la col·lecció Biblioteca Tècnica de Política
Lingüística.
Seguidament, la directora de comunicació de PIMEC, Eva Prats,
va presentar el projecte CATEMPRÈN, un servei de suport a la comunicació
empresarial en català, impulsat per la patronal amb el suport de la Direcció
General de Política Lingüística del Departament de Cultura.
Tot seguit, el director de Solucions TIC de PIMEC, Andreu
Bru, va parlar sobre Català i Internet, i el director d’El Punt
Avui, Xevi Xirgu, van parlar sobre Premsa, llengua i identitat.
La jornada, adreçada a micro, petites i mitjanes empreses, es
va fer a l’Auditori de Pimec, carrer de Viladomat, 174 de Barcelona.
Ajudes a associacions per a la promoció
del valencià
S'ha publicat la convocatòria
d’ajudes per al foment del valencià per a les associacions cíviques sense
finalitat lucrativa.
El termini de sol·licitud s’obri
el 2 d'abril i finalitzarà el 19 d’abril.
En esta pàgina trobareu més
informació.
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
dimarts 1 d'abril del 2014
La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport ha convocat ajudes per valor
de 100.000 euros per a associacions sense ànim de lucre que realitzen activitats
de promoció de l'ús del valencià en els seus respectius àmbits
d'actuació.
L'objectiu d'aquestes ajudes és col·laborar amb aquelles entitats
cíviques que, al llarg del País Valencià, realitzen activitats diverses, d'acord
amb l'especificitat de cada associació, però que tenen "una característica
comuna, i un objectiu molt clar: potenciar l'ús del valencià en alguna de les
activitats que desenvolupen, o en totes".
Entre les activitats
subvencionades destaca l'organització de cursos de coneixements de valencià
destinats a persones adultes. Per a rebre les ajudes, aquesta activitat tindrà
una durada mínima de 60 hores i a més, tindrà un mínim de 15 alumnes i un màxim
de 40.
També es concediran ajudes a les associacions que pretenguen
afavorir, difondre i promoure l'ús del valencià en l'entitat o en la població en
general. Se subvencionen les despeses referides a l'edició en valencià del
material de difusió, divulgació i d'informació sobre l'entitat i les seues
activitats com llibres, catàlegs, programes, fullets, cartells, revistes i
elaboració de pàgines web.
En el cas de les pàgines web, seran
subvencionables els costos de l'elaboració, del domini i de l'allotjament de la
pàgina web. Quedarà exclosa de la subvenció l'adquisició de material
inventariable, així com d'objectes publicitaris tals com a samarretes,
banderoles, pancartes o bolígrafs.
També es concediran subvencions per a
la creació o funcionament d'oficines de l'entitat des de les quals es promocione
l'ús del valencià.
Entre les activitats que han de desenvolupar aquestes
oficines, destaca la programació i la realització d'activitats de
sensibilització i promoció de l'ús del valencià i normalització lingüística,
dinamitzar i impulsar l'ús del valencià a l'interior de l'entitat i facilitar
assessorament en els aspectes lingüístics i de llenguatge específics; donar
suport a la traducció i correcció de textos de les publicacions així com
l'organització de cursos.
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
divendres 4 d'abril del 2014
Ferran Suay
D'acord amb els pressupostos de la Generalitat, la Conselleria d'Educació
destinarà 100.000 euros a la promoció del valencià ( docv.gva.es ). Potser sembla una quantitat ridícula,
sobretot si tenim en compte les grandiloqüents declaracions d'amor a la llengua
(generalment fetes en perfecte madrileny, això sí) a què ens tenen acostumats
els actuals ocupants del Palau.
Per a decidir si n'és o no, de ridícula,
bastarà comparar-la amb algunes altres dotacions, com ara la destinada a
Fundació de la Comunitat Valenciana la Llum de les Imatges (2.381,000 euros) o a
la Fundació Centre d’Estudis 'Ciudad de la Luz C.V.' (1.062,00 euros). Es veu
clarament que la llum els interessa molt més que no la llengua. I també que
tenen una obsessió malaltissa amb evitar el gentilici 'valenciana' i
substituir-lo per l'absurda perífrasi "de la Comunitat Valenciana". El desig de
no ser sinó una mera i insípida comunitat ben supeditada a alguna entitat de
naturalesa superior és superior a les seues forces.
Cal gastar diners en la promoció
del valencià? Segurament sí, perquè se n'han gastat, i molts, en intents
d'exterminar-lo, i una societat democràtica i responsable, hauria d'invertir en
la conservació dels seus actius en tots els nivells, des del paisatge al
paisanatge, passant per l'arquitectura, la cultura i abastant, fins i tot
prioritàriament, el millor resum de la història, la saviesa i les capacitat d'un
poble, que és la seua llengua. Qui vulga saber quin impacte han tingut les
polítiques exterminacionistes sobre la llengua que usen els nostres
respresentants polítics pot comprovar-ho ací:
einesdellengua.com
Ara bé, també hi ha una forma molt barata de promocionar l'ús d'un
idioma. Investigacions en profunditat, dutes a terme per algunes de les
universitats més prestigioses del món, desvelen una conclusió sorprenent i fins
i tot revolucionària. Hi ha un sistema senzill, no contaminant i
extraordinàriament econòmic, que és la manera més eficient de promoure l'ús
d'una llengua: usar-la!
Si tots els membres del govern
valencià i de les diferents administracions públiques volen realment promoure el
valencià, i al mateix temps, mantenir l'austeritat pressupostària que demostren
inequívocament dedicant, per exemple, 107.570.000 euros a una Radiotelevisió
Valenciana que no existeix, és molt fàcil. Només han de deixar d'expressar-se a
tothora en madrileny, com fan fins ara, i passar a fer-ho en valencià. Potser sí
que tindrà algun cost, perquè molts d'ells són discapacitats lingüístics
profunds (ignoren el 50% dels idiomes oficials) i necessitaran classes
particulars per a posar-se al dia i equiparar les seues prestacions a les de
milers de ciutadans que no cobren, ni de lluny, els seus sous
privilegiats.
La inversió, en tot cas, seria
ben modesta, en comparació amb l'impacte que això tindria. Molta gent podria
deixar de vore el valencià com un mer requisit administratiu, més o menys molest
d'aconseguir, però perfectament inútil, una vegada que t'has fet amb el
corresponent diploma acreditatiu. I podrien arribar a pensar que el valencià és
una llengua digna, útil per a tots els menesters, des de fer acudits fins a
governar, passant per impartir classes o publicar receptes de cuina sofisticada
o manuals de supervivència al desert.
Clar que potser és això,
precisament, el que volen evitar a tota costa. Que algú puga arribar a creure
que el valencià és una llengua normal, que seria com creure que els valencians
som persones normals, ciutadans de la mateixa categoria que els altres, els
castellans, per exemple, que sí que tenen garantits tots els seus drets
lingüístics i culturals. Tenen governants que parlen el seu idioma, escoles,
teatres, pel·lícules de cine i programes de ràdio i televisió, diaris... Tenen
tot el que cal per a seguir considerant, com fan tots els pobles sans del món,
que la seua és una llengua tan bona com qualsevol altra, perquè ells mateixos
són tan bons com qualsevol altre. No més (que això és supremacisme; la ideologia
que alimenta el partit que destina 100 mil euros a promoure l'ús de la llengua
del país que governen), però tampoc menys.
Si no volen que ens considerem
normals, si ens consideren clarament inferiors als nostres conciutadans
castellans, que ho diguen, i que no ens insulten destinant misèries a promoure
un idioma, el nostre, que òbviament no és el
seu.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací