InfoMigjorn Cap de Setmana
 
Butlletí número 186 (divendres 04/04/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
 
SUMARI
 
1) Eugeni S. Reig - raons i mitges lliures
 
2) Eugeni S. Reig - ¡redeny!
 
3) Antoni Llull Martí - Seguim parlant d’acrònims
 
4) Pere Ortís - Empobriment de la llengua catalana. Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li. Els mots. Lletra P.
 
5) Albert Pla Nualart - Portar-se bé, avenir-se i fer bondat
 
6) Albert Pla Nualart - Un xupa-xup no serà mai una piruleta
 
7) Pau Vidal - L’altra, i aquesta
 
8) Neus Nogué Serrano - ¿Què en pensen, la majoria?
 
 
 
1)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

 

(Llibre inèdit)

raons i mitges lliures

Raons capcioses que es diuen amb intenció de justificar allò que és injustificable. Exageracions, mentires, excuses.

–No vaig poder vindre perquè tenia molta faena i, damunt, em fea mal l’esquena i...

–Tot raons i mitges lliures. No vares vindre perquè no vares tindre ganes i en pau.

Aquesta expressió l’usa Enric Valor en la seua obra literària. En la novel·la L’ambició d’Aleix podem llegir:

La viuda començà a plegar veles; darrerament, cantà la palinòdia. Demanava perdó. Que si el trastorn de la mort del seu home tan estimat... que si els mals consells...

–Raons i mitges lliures, don Aleix (El Mingarro ja em veia advocat de fama, i no parava amb “don Aleix”). Raons, que, a don Macià no li arribaven al queixal de més endins.

I en la novel·la Temps de batuda trobem els fragments següents:

–I nosaltres encara trobem més difícil que ens isca un escurçó i que deixem que ens pique. Només tenint bona vista i donant-ho a les cames... –retrucà Llorenç, que encara devia tenir en reserva un llarg repertori de raons i mitges lliures per a allò i per a tot el que se li pogués presentar

 

La gent no vol raons i mitges lliures, don Frederic; poques paraules i clares: si el capital no tem de veres més que el comunisme, és que aquest és el partit del treball assalariat.

I en la rondalla Esclafamuntanyes podem llegir:

La paraula del rei de Bucària havia quedat bastant desacreditada amb motiu de les justes, encara que, al poble, li donaren explicacions especioses que ell prengué per raons i mitges lliures.

A la ciutat de València he sentit moltes voltes, amb el mateix significat, l’expressió romanços i mentires. Totes dues expressions, la que usa Enric Valor i la que jo he sentit a València, són magnífiques alternatives al deplorable rollos patateros que tant usen els jóvens actuals.

 

En valencià també es diu: romanços i mentires
La llengua estàndard sol emprar: badomeries, brocs, romanços
En castellà es diu: chismes y cuentos, cuentos chinos (o tártaros)
 
NOTA:
- Valor i Vives, Enric L’ambició d’Aleix (Tàndem Edicions, València, 2000, 3a edició redactada de nou per l’autor el 8 de gener de 1994, pàg. 43)
- Valor i Vives, Enric Temps de batuda (Tàndem Edicions, València, 1991, pàgs. 59 i 191)
- Valor i Vives, Enric; Esclafamuntanyes dins Rondalles valencianes (5é volum) (Edicions del Bullent, Picanya, 1993, pàg. 81)
 
 
2)

 

Entrada de Lèxic valencià d'ahir i de hui d'Eugeni S. Reig

(Llibre inèdit)

¡redeny!

Interjecció eufèmica intensiva popular que denota enuig, còlera, indignació, disgust, sorpresa, admiració, contrarietat, desesperació, etc.

¡Redeny quin fred que fa hui! No es pot ni eixir al carrer.

 

¡Redeny quin bolet que m’has pegat! Jo em pensava que ja estava tot pagat i ara resulta que encara no has pagat res.

L’exclamació ¡redeny! És un eufemisme per ¡redéu! per tal d’evitar el nom de Déu. La forma redeny és molt usada en el parlar d’Alcoi. La variant formal redell és àmpliament usada en tots els parlars valencians.
 
En valencià també es diu: redacsa, redell, redéu
La llengua estàndard sol emprar: redéu
En castellà es diu: rediez, rediós
 
3)
 
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma, 2009, pàg. 80)
 
Seguim parlant d’acrònims
 
 
Antoni Llull Martí
 
La setmana passada no vaig tenir espai suficient per posar els exemples d’acrònims que tenia ganes de mostrar-vos; Seguim.
 
Les forces armades dels Estats Units d’Amèrica tenen o tenien un programa denominat BAMBI, acrònim que correspon a Ballistic Anti-Missile Boost Interception, que és tant com dir ‘promoció balística d’intercepció per antimíssils’; en el món de l’enginyeria nuclear denominen ZEBRA a allò que es diu Zero Energy Breeder Reactor Assembly, un conjunt autoregulable d’energia nul·la en un reactor; el CENS és un centre francès d’estudis nuclears, el Centre d’Études Nucléaires de Saclay; el GROP representa els Groupe de recherches ouvrières et paysannes ‘Grup de recerques obreres i pageses’, i el CLAR és la Confederación Latinoamericana de Religiosos.
 
De vegades els acrònims d’un mateix organisme internacional es modifiquen en passar d’una llengua a una altra, com l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord, que aquí li deim OTAN i en anglès NATO (North Atlantic Treaty Organisation), o l’OPEP Organització de països exportadors de petroli, que en anglès representen per OPEC, que significa la mateixa cosa (Organisation of Petroleum Exporting Countries). De vegades els acrònims poden resultar ben inconvenients en esser usats en un país on parlen una llengua distinta a aquella en què s’originaren, com és el cas de BUIT, de CAC o de CLEPA, i fins i tot al propi país, com el nostre PORN, que res no té a veure amb la pornografia, sinó que representa el Pla d’Ordenació de Reserves Naturals.
 
En alguns casos, sigui per casualitat o perquè hi han forçat una mica la coincidència, hi ha acrònims molt apropiats per allò que representen, com és el cas d’ERASMUS, que coincideix amb el nom d’aquell gran savi de Rotterdam i que significa European Community Action Scheme for the Mobility of University Students, és a dir, ‘Pla d’acció de la Comunitat Europea per a la mobilitat d’estudiants universitaris’.
 
4)

Empobriment de la llengua catalana.
Tot allò que li hem fet perdre i que cal restituir-li.

Pere Ortís

Els mots.

Lletra P.
 

      “Pachucho”. Fumut. Xafat. Arrossinat. Pioc. Pansit. Malicós. El pobre vell està fumut. La sogra està malicosa, avui.

     Pell. També és català, per a indicar l’embolcall d’una fruita, però ha desbancat del tot el tan popular i del dia: Pela. La pela de la fruita és el que conté més vitamines. Pela’m aquesta taronja, si us plau.

     Pillar. És verb català, però no en el sentit de: Atrapar. Agafar. Empaitar. Aconsigar (dialectal, que vol dir empaitar i aconseguir, que aconsigar és deformació d’aquest darrer verb).  Ah que no m’aconsigues! Atrapa’l, aquell, que s’escapa! Ara la canalla tots diuen *pillar”, per empaitar o per aconseguir ─deixadesa de pares i de mestres.

     “Plazo”. *Plaç”. Termini. Coll. Terme. Per pagar, m’ha donat de coll fins a l’abril. Paga. Termini. Comprar a pagues. Pagar a terminis.

     “Postres”. Darreries. Llevant.  La grana de capellà fa molt bones darreries. Per darreries, maduixes amb nata. El Fabra diu netament que "postres" és un  barbarisme. Cosa que repeteix el Coromines; el qual  hi fa una explicació interessant,  però no suficient per a admetre el mot en català. Per cert que  darreries és viu a Mallorca, bé que allí no l'usen en el sentit de llevant de taula, sinó de plat fort del dinar, és a dir, el que ve després de la sopa o dels altres entrants. Quan Fabra ha d'expressar normalment aquest concepte, empra la paraula darreries. ¿Que darreries vol dir allò de Mort, Judici, Infern  i Glòria? I "postres", "lo que viene postrero",  "Postrimerías", ¿què volen dir?

     Preocupant. Ha tret totalment del mapa: Angunia, anguniós. Tinc angúnia pel noi, sota aquesta tempesta. És ben anguniós no saber si és supervivent o no del naufragi.

     “Pues”, (indicant la causa d'una cosa). Ja que. Puix. Puix que. Perquè. Car. Ja que no fa sol, no vindrem. Són de la millor qualitat, puix que reuneixen les més fines substàncies. Hi ha molts que tradueixen indefectiblement el "pues" castellà pel doncs català, i això és un gran error. Quan és qüestió d'indicar  merament la conseqüència o la conclusió d'allò que precedeix, aleshores cal usar la conjunció Doncs. No t'agrada? Doncs no en mengis. No ho volies així? Doncs ara no ploris. No t’agrada? Doncs no t’hi casis. El doncs no indica mai la causa d’una cosa, d’un fet. Per tant, cal fixar-s'hi, i sempre que el doncs pugui ésser substituït per una de les conjuncions primerament esmentades en negreta, cal decidir-se a fer-ho. No: “Hi anirem, *doncs” ens crida”, per Hi anirem, puix que ens crida. Ja que ens crida, fem-n’hi cas.

5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 15 de març del 2014

Abans-d'ahir vaig anar a fer una conferència a Manresa i, quan ja me n’anava, una senyora molt amable em va demanar si jo havia observat, com ella, que ara les persones, en lloc d’avenir-se, es porten bé.

“Tothom ho diu i jo al principi ni ho entenia. I després vaig pensar, esclar, ve del castellà llevarse bien ”. Li vaig dir que en aquell moment no ho tenia clar, però que investigaria i hi rumiaria. Ho he fet i des d’aquí ara li explico com ho veig.

He de dir, d’entrada, que aquest portar-se bé en el sentit de “tractar-se amb cordialitat i harmonia dues o més persones” -i, per tant, sinònim d’avenir-se- està entrat al DIEC2, al GDLC, al D62 i al DCVB. És, doncs, correcte; com portar-se malament.

Però és cert que a alguns parlants els grinyola perquè els ve al cap un altre portar-se bé, el que vol dir “comportar-se bé”. Fixem-nos que això no passa en castellà, ja que per a un sentit tenen llevarse bien i per a l’altre portarse bien.

Veig molt legítim que aquests parlants prefereixin avenir-se. Ara bé, trobo excessiu qualificar l’esmentat ús de catanyol, com llegeixo que fa algun lingüista. Perquè ficant al sac del catanyol el que recullen tots els diccionaris, acabem d’acomplexar els insegurs i obrim fronts d’anar per matrícula quan la feina és aprovar.

Curiosament, el mateix autor que hi veu catanyol, diu que portar-se bé vol dir fer bondat, una afirmació que no comparteix Albert Jané. Per Jané, portar-se bé en el sentit de fer cas de qui té més autoritat (un metge, un pare, etc.) és un castellanisme d’ús que amenaça el genuí fer bondat.

Es donaria, doncs, la paradoxa que fugint d’una catanyolada potser està caient en una altra.

Jo, quan filem tan prim, sóc més partidari d’informar bé i respectar les decisions informades. Perquè la genuïnitat -a diferència de la correcció- depèn al final d’una sensibilitat que només pot ser subjectiva.

 
 
6)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 22 de març del 2014

La meva família per part de pare no és famosa per la seva autoestima. Un dels hobbies d’una tieta, al cel sia, era anar amunt i avall del corredor remugant: “Que desgraciats que som a casa nostra!”

I a mi de vegades, quan remeno diccionaris, em vénen ganes d’imitar-la. Ves si no és ser desgraciat que dels xupa-xups n’hàgim de dir piruletes mentre el castellà no té cap problema per distingir la bola del chupa-chup (o chupachús ) de la plana piruleta.

La depressió augmenta quan saps que els xupa-xups -avui presents en 150 països- són fills de l’enginy català d’Enric Bernat, que el 1958 va produir els primers, i el toc genial de Dalí en forma de logo.

Però, segons com t’ho miris, encara hem tingut sort. Seguint una tendència terminològica molt nostrada, en podríem haver hagut de dir bola de caramel amb bastonet. És la mateixa que fa que del cel·lo n’hàgim de dir cinta adhesiva ; de la maizena, midó de blat de moro ; del velcro, veta adherent ; del tàmpax, tampó absorbent, etc., etc.

És evident que poquíssims parlants s’estan de dir xupa-xup, cel·lo, maizena, velcro o tàmpax. És més curt i més clar. ¿No pot ser cinta adhesiva l’esparadrap, per exemple? I t’acabes preguntant què ho fa que aquests noms procedents de marques els trobis al DRAE i no al DIEC.

S’entén molt bé que no hi entrin pel broc gros. Sovint són passavolants o costa decidir entre dos. (¿Ha de ser una túrmix o una minipímer la batedora elèctrica?) Però si al DIEC ja hi ha aspirina, uralita, licra, niló o vamba, entre molts altres, cal que els que he dit esperin? Fins quan?

Algú m’assegura que hi ha problemes legals. De debò? ¿De debò hi ha algun jutge o tribunal disposat a dictar que celo pugui ser al DRAE i cel·lo no pugui ser al DIEC? Si és així, que ho expliquin, perquè llavors el tema encara dóna per molt més.

 
 
7)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimecres 19 de març del 2014
 
 
8)
 
Publicat en el blog en altres paraules dujous 16 de gener del 2014
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net
 
Si voleu donar-vos de baixa d'aquest butlletí, comuniqueu-ho enviat un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net