“Necessitem una llei de normalització lingüística”

Vicent Moreno (Massanassa, Horta Sud, 1957) és, des de novembre de 2010, el president d’Escola Valenciana, una federació que aglutina 29 associacions comarcals i de país que vetlen per la plena normalització del valencià. Moreno és un històric en la defensa del valencià en tots els àmbits. Mestre i llicenciat en Geografia i Història, presideix des del 1999 Guaix, la Coordinadora pel Valencià de l’Horta Sud que organitza la Trobada d’Escoles en Valencià d’aquesta comarca. A més, és coautor del projecte d’Acord, un material d’ensenyament del valencià per als nouvinguts, i va ser assessor del Servei d’ensenyaments en valencià de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana entre els anys 1993 i 1996.

Juli Capilla

Quins són els àmbits d’actuació d’Escola Valenciana?

Treballem en l’àmbit de l’educació però també en la resta d’àmbits de la llengua. Hem mantingut el voluntariat pel valencià, col·laborem en el premi Sambori de literatura, el cinema en valencià, la gira de música en valencià, l’oficina de drets lingüístics, la campanya de matriculació en valencià i, sobretot, les Trobades d’Escoles en Valencià, que és el nostre buc insígnia, i que reuneix més de 200.000 persones cada any arreu del territori.

Després de trenta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, creu que s’ha avançat prou?

La Llei d’Ús ha estat fonamental i necessària però també n’hem fet una valoració crítica i constructiva, en el sentit que no ha estat prou desenvolupada. També hem de dir que si no hi haguera existit, no haguérem avançat el que hem avançat. Ara bé, si es produeix un canvi polític al País Valencià, li direm al nou govern que necessitem una llei de normalització lingüística, i dins hi haurà la Llei d’Ús. Perquè una llei de normalització lingüística és molt més àmplia i ocupa tots els àmbits de la vida diària. Sense això, el valencià no el tenim prou protegit perquè l’altra llengua, el castellà, és molt més potent. Oficialment, les dues són iguals. Però la realitat és una altra.

Com veu la situació del valencià ara com ara?

El que no pot ser és que després de trenta anys de la Llei d’Ús la Conselleria aprove ara el requisit lingüístic en Secundària, i encara amb una pròrroga de quatre anys. D’altra banda, costa molt viure en valencià en tots els àmbits i en tot el territori. En les comarques més rurals i al nord del país, el valencià està molt present, però si baixes cap al sud la cosa canvia. Des d’Escola Valenciana el que hem aconseguit amb els nostres projectes és que el valencià estiga present en la vida diària. Tot això no està fent-ho el govern, que té el valencià com una cosa folklòrica i secundària.

Vostés s’han mostrat molt crítics amb l’arranjament escolar d’enguany...

La Conselleria va presentar l’esborrany escolar a finals de desembre. Això era jugar a que els centres no presentaren al·legacions, perquè no donava temps a presentar-ne. Vam demanar una entrevista amb la consellera però no ens la van concedir. No obstant això, no consentirem que no hi haja oferta d’ensenyament en valencià en totes les parts del territori, comarques i localitats.

Quin és el model lingüístic d’Escola Valenciana?

No caldria oferta d’ensenyament en castellà. Per què? Perquè començant pel programa de lectoescriptura en valencià garantim que els alumnes aprendran les altres llengües igualment. I això està comprovat científicament. Bilingüisme significa que una persona puga canviar de llengua amb naturalitat i solvència si li interessa. Els alumnes que s’ensenyen en valencià són realment bilingües: tenen el valencià com a base i a partir d’ací adquireixen el castellà i l’anglés. Hi ha moltes famílies que no reben per part de la Conselleria l’ensenyament en valencià que voldrien, no reclamen i són absorbides per les línies en castellà.   

Ara, però, heu gestionat el cas d’una família de Xirivella que sí que ha reclamat.  

Nosaltres els hem assessorat i presentaran una reclamació al Ministeri per tal que atenguen la lliure elecció de la llengua, tal i com el ministre Wert preveu en la LOMQE, que garanteix l’ensenyament en castellà a les famílies que així ho sol·liciten. A aquesta família de Xirivella li està costant 17.000 euros portar la filla a una altra escola perquè la Conselleria no ofereix prou oferta en valencià De fet, hi va haver una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que obligava a crear una línia en valencià a l’escola Ramón y Cajal de Xirivella, a què havia d’anar la filla d’aquesta família. La Conselleria, però, va incomplir la sentència i no la va implantar. De moment, hem presentat una reclamació per la via administrativa. Si no prospera, anirem a la via judicial.

Com valora la gestió de la consellera, Maria José Català?

Com que és una consellera del PP, té l’ideari i la línia que li marca el seu partit. Hem tingut diverses entrevistes amb ella, sempre acompanyats del president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que ha sigut el nostre valedor per poder accedir-hi. Al principi vam avançar, en el sentit que va ser anar-se’n Font de Mora i es va deixar de costat el trilingüisme aquell del 33%. L’any passat vam fer molta feina a l’hora de repassar el document del projecte lingüístic de centre, per exemple... Algunes de les qüestions que vam suggerir les han recollides, com ara la metodologia d’immersió dins del programa d’ensenyament en valencià. Ara, però, les relacions estan en un punt mort perquè no ens estan atenent. Com ara en el cas de l’arranjament escolar, que no ens han concedit entrevista.   

Amb Camps i Fabra, ens hem quedat sense mitjans en valencià...

La transcendència d’això és totalment negativa, nefasta i trista. Però respon a un ideari concret. La Llei d’Ús i l’Estatut diuen que els valencians tenim dret a rebre informació a través de mitjans de comunicació en valencià. La clausura de RTVV ha sigut un colp molt dur perquè, justament quan es complien els trenta anys de la Llei d’Ús van tancar-ne les emissions. Això ha estat una bufetada i una burla.

Com repercuteix aquest fet en la societat valenciana?

Aquesta qüestió és molt perniciosa per a la normalització de la llengua perquè sense cap referent, cap mitjà de comunicació en valencià, fa que siga impossible. Així podríem arribar a una situació clara de substitució lingüística. I ells van en aquesta línia perquè volen que el valencià torne a la situació de la dictadura. El que passa és que els valencians som molt cabuts, i n’hi ha que ho són encara més que altres i des del 1707 estem aguantant el tiró. Ho tindrem dur, nosaltres, però ells també, perquè nosaltres aguantarem, resistirem tant com podrem. Volem que el valencià siga una llengua viva, que no només estiga present a casa o al carrer.

La llei Wert preveu que el castellà siga la llengua vehicular i deixa el valencià en una situació d’indefensió...

El currículum de la LOMQE preveu que unes àrees siguen establides pel Ministeri i unes altres per la comunitat autònoma, que és on encabeixen les llengües dels territoris. Però nosaltres no volem això perquè pensem que totes les llengües són igual d’importants. No pots deixar les llengües pròpies a banda, perquè les situa en inferioritat de condicions respecte de les altres i suposa un desprestigi per a la llengua, ja que la deixa en una situació d’indefensió, com una cosa secundària, al mateix nivell de la religió o l’alternativa.

En el model que defensa Escola Valenciana, quin encaix té l’anglés?

Ací cal parlar del TILC (Tractament Integral de Llengües i Continguts): es comença primer amb la lectoescriptura en valencià, després s’hi introdueix l’anglés, i el castellà es retarda fins que es consolide el valencià. Per què? Això és un principi bàsic de la sociolingüística. Quin temps d’exposició necessita un alumne per aprendre una llengua? Depén de la potència que tinga eixa llengua en el mapa de la societat en què es viu. Si el castellà el tinc molt present, no el necessite dins de l’escola. Tots els alumnes saben fer-ne un ús formal i col·loquial, del castellà. No passa el mateix amb el valencià, ni tampoc amb l’anglés, òbviament. Aleshores, primer cal introduir el valencià, i anar incorporant després l’anglés i el castellà. Aquest és el nostre model.