InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 967 (dimecres 19/03/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 

 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte que ve, 22 de març, el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (I)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
4) Ramon Ferrer: «Defendre les senyes d'identitat és parlar en valencià tots els dies»
 
5) Quim Gibert - Un matí sublim… a Fraga
 
 
 
 
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 127).
 
 

428. La meva filla parla català; jo crec que és molt normal aprendre'l i parlar amb ells.

 

Silvinho

Futbolista

 
 
2)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dimarts 11 de març del 2014
 
3)
 
Publicat en VilaWeb dimarts 11 de març del 2014

Objectiu: fer arribar la cultura catalana a totes les Viquipèdies

L'Amical Wikimedia obre un concurs per a traduir cinquanta biografies de personatges destacats

L'Amical Wikimedia ha organitzat un concurs internacional per tal de traduir a tantes llengües com pugui ser cinquanta biografies destacades de la cultura catalana. Ara que la Viquipèdia, la versió catalana de l'enciclopèdia en línia, celebra tretze anys, ha decidit de marcar-se aquest nou objectiu, després d'uns anys centrada a publicar en català centenars d'entrades i d'esdevenir una de les comunitats viquipedistes més actives.

Amb aquest nou projecte, l'Amical Wikimedia explica que comença 'una nova etapa d'expansió multilingüe', amb què vol 'fer arribar tot el coneixement sobre cultura catalana arreu del món, d'una manera oberta i gratuïta'.

Per això ha obert aquest concurs, que es farà entre el 16 de març i el 15 d'abril: hi pot participar tothom qui ho vulgui, amb la finalitat que els cinquanta articles biogràfics que l'entitat ha seleccionat siguin traduïts a tantes llengües com sigui possible.

Els organitzadors expliquen que, per a facilitar les traduccions, el concurs es basa en un sistema de punts: els participants obtenen més punts o menys segons cada millora o traducció que facin. A més, si algú no se'n surt amb l'edició a la Wikipedia, hi ha un seguit de voluntaris viquipedistes disposats a donar un cop de mà. Només cal que el participant els deixi un missatge en aquest vincle. Els deu participants amb més punts són els qui guanyaran un dels premis, com ara subscripcions a diaris i revistes, lots de llibres i films i samarretes.

 
4)
 

NOTA DE PREMSA DE L'AVL

Dimecres 12 de març del 2014

Coincidint amb la firma d'un conveni amb la Unió Gremial

Ramon Ferrer: «Defendre les senyes d'identitat és parlar en valencià tots els dies»

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua amplia des de hui (12 de març del 2014) la seua relació amb el món del comerç i de la xicoteta empresa de la província de València i firma un conveni de col·laboració amb l'agrupació Unió Gremial, entitat que aglutina més de seixanta associacions, amb el propòsit de promoure i fomentar l'ús del valencià entre els seus afiliats.

Ramon Ferrer i Francesc Ferrer, com a presidents de les respectives entitats, han firmat l'acord, pel qual Unió Gremial, integrada per autònoms i xicotets i mitjans empresaris del comerç, la indústria, els servicis i els artesans, es compromet a reforçar la seua política de promoció del valencià, tant en la vida social com en l'àmbit dels seus col·lectius.

Per la seua part, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua oferirà a la Unió Gremial l'assessorament lingüístic en totes aquelles actuacions que ho requerisquen, en la línia de col·laboració que la institució normativa ja manté amb altres entitats i associacions de tipus social, econòmic i cultural de la Comunitat Valenciana.

Francesc Ferrer, després de la firma del conveni en la seu de l'AVL, ha ressaltat la sensibilitat de l'Acadèmia per a trobar elements de coordinació dirigits a fomentar la llengua, sobretot «en un àmbit com el nostre, el comerç i la xicoteta empresa, on el valencià encara està present en l'activitat diària, i volem que estiga molt més actiu».

També Ramon Ferrer ha destacat la voluntat de les dos parts per potenciar l'ús del valencià en el sector del comerç, en què la relació amb el ciutadà està a peu de carrer. «Necessitem la complicitat de tots per a situar el valencià en el lloc que li correspon. Defendre les senyes d'identitat és parlar en valencià tots els dies».

 

5)
 
Un matí sublim… a Fraga
 
Quim Gibert

En un llogarret de la serra de Guadarrama, en els anys de la incivil guerra del 36, tres presos esgoten els darrers minuts de vida. L'un té un posat de camperol. L'altra, d'intel·lectual. I el tercer, que va embenat, és un noi que plora desconsolat. El jove confessa a l'intel·lectual, quan aquest se li acosta preocupat, que mai s'ha pogut declarar a una noia. Tot tractant de posar-hi remei a correcuita, l'intel·lectual s'atansa al pagès i li suggereix que faci veure que és una dona: «només et demano que facis d'actor, res més, que et costa de fer feliç a aquest jove durant uns minuts, no és això pel que estem lluitant.. per la fraternitat». Remuga però acaba acceptant: l'intel·lectual li ofereix a canvi un magnífic encenedor, pel qual el camperol s'hi havia interessat. Aleshores, el noi s'arrima al pagès per declarar-se-li però no se'n surt, no troba les paraules, queda en blanc. L'intel·lectual, que el torna a veure desesperat, li suggereix, que vagi repetint un poema d'amor, que ell li anirà dictant, a l'estil Cyrano, mig d'amagat al costat i en veu baixa. El jove així ho fa. Mentre el noi comença a sentir-se alleugerit, en el camperol se li han negat els ulls i cau de genolls: «jo sempre vaig voler dir alguna cosa així a la meva dona, però no sabia com fer-ho... i no ho he fet mai!» Es tracta de Paseo, un curtmetratge de Arturo Ruiz Serrano. Per parlar d'empatia i literatura a Fraga, l'escriptora Laura Borràs el va fer servir, entre d'altres exemples. Tot i que el primer cop que es va referir a aquesta filmació fou quan una alumna de magisteri, amb motiu d'una conferència a l'Escola de Mestres, li va avançar, erigint-se com a portaveu del grup-classe, que la poesia no els feia ni fred ni calor: «perquè no parla de nosaltres, les persones». En les respostes de Borràs hi ha aquests esclats de genialitat. I quan va compartir aquest episodi en el pati de butaques del palau Montcada, el respectable, agraït, es va treure el barret. És un plaer intens escoltar els talentosos de la paraula. Per això, també es va fer un gran silenci quan, en anteriors jornades de dignificació lingüística, va entrar a escena Francesc Torralba; Josep Ma. Terricabras; Màrius Serra... El matí d'enguany va variar el format: va incorporar un debat i un taller lingüístic, que a molts els van semblar ben trobats. El gran repte però és fer penetrar, entre els fragatins, el desig de llengua sana i estàlvia. Encara hi ha botiguers i responsables d'establiments de la ciutat que rebutgen col·locar a les vidrieres, allà on sempre hi tenen algun cartell, el d'aquestes jornades. O periodistes locals, que ignoren aquesta convocatòria (a tot estirar la citen d'esquitllentes però difícilment la cobreixen). I, sobretot, joves que manifesten indiferència davant el futur de la llengua. Quin pot ser el curtmetratge que enrampi aquestes mentalitats esmaperdudes? A quins altres exemples cal recórrer per girar la truita? Tot plegat ens obliga a envoltar-nos d'intel·lectuals d'allò més lúcids: tant els de cel·luloide com els de debò resolen, amb mestratge, les dificultats i són capaços de projectar noves idees. Diu Xavier Rubert de Ventós, filòsof, que en lloc de menjar-nos el coco, és convenient sortir de nosaltres mateixos i quedar-nos fora: «saber posar el pairo, és una imatge marinera, prou perquè t'arrossegui, prou perquè no et tombi». Llampecs de geni.

Quim Gibert, psicòleg i autor de Qui estima la llengua, la fa servir

 
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous 13 de març del 2014
 
 
7)
 
 
 
8)
 
Publicat en VilaWeb dijous 13 de març del 2014
 
 
El percentatge global d'ús del català durant el mes de febrer s'ha incrementat un 0,09% respecte al gener, segons les dades del Baròmetre de l'ús del català a Internet de l'Agrupació de Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC). Així, durant el febrer s'ha registrat una mitjana de 62,99%, quan el mes anterior va ser de 62,90%. Aquest increment s'afegeix a la tendència a l'alça registrada tant en els balanços mensuals com amb les comparatives que es fan anualment. L'ús del català l'any 2013 va créixer un 1,14% respecte a l'any anterior; el 2012 el creixement va ser d'un 1'75%; el 2011, del 0,54% i el 2010, del 0,80%.

L'estudi analitza la presència del català a Internet en 35 sectors, dels quals n'hi ha 10 que tenen un percentatge d'ús del català inferior al 50%. N'hi ha 6 que tenen un percentatge del 30 al 50% (baix) i 4 inferior al 30% (molt baix).

WICCAC

 

10)
 
Publicat en la wb de la Generalitat de Catalunya dijous 6 de març del 2014
 
 
 
El portal web de transparència de la Generalitat inclou la infografia 'El català és la novena llengua de la Unió Europea i està entre les 100 més parlades del món' en l'apartat Dades de Catalunya. Els gràfics inclouen els principals indicadors sobre la llengua catalana de l'exposició "El català, llengua d'Europa", produïda per la Direcció General de Política Lingüística.
 
El portal recull un ampli ventall de dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya i el Centre d'Estudis d'Opinió i ofereix indicadors en format obert i infogràfic.
 
El portal de transparència de la Generalitat de Catalunya fa pública tota la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací