InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 963 (dimecres 12/03/2014) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
 
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu oportunes ací
Podeu donar-vos de baixa en InfoMigjorn ací
 
 
 

Els subscriptors d'InfoMigjorn Cap de Setmana rebreu dissabte 22 de març el treball d'Eugeni S. Reig

Comentaris al Diccionari normatiu valencià (I)

 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Premiat un retrat d’Eugeni S. Reig escrit per Joan Tudela
 
3) Presentació del llibre Això era i no era
 
 
 
 
 
 
9) El portal www.jove.cat inclou informació i recursos sobre llengua catalana
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 126).
 
 

424. En català, comuniques amb Europa.

 

Jennifer Serrano

Cantant. Representant d’Andorra a Eurovisió (2006)

 

 
2)
Premiat un retrat d’Eugeni S. Reig escrit per Joan Tudela
 
 
El treball Eugeni S. Reig, l’amic de les paraules, obra de Joan Tudela, ha guanyat un dels premis Recull de Blanes. En concret, el premi de retrat literari Rafel Cornellà – Joaquim Abril. La festa d’aquests premis, convocats per la revista Recull i que enguany celebren les noces d’or, ha tingut lloc diumenge, 9 de març.
 

El retrat que Joan Tudela, col·laborador habitual d’InfoMigjorn, fa de l’editor d’aquest diari digital s’estructura com si fos un diccionari, cosa que encaixa amb el fet que Eugeni S. Reig és lexicòleg. Les entrades que té el text premiat, que ben aviat publicarà el suplement Cultura del diari El Punt Avui, són aquestes: alcoià, aspecte, austeritat, blaverisme, lèxic, migjorn, miracle, Reig, València. A través de les diferents definicions que fa d’aquestes nou paraules clau, Joan Tudela elabora un retrat literari complet d’Eugeni S. Reig.

Vet aquí una desena de notícies sobre la festa dels premis Recull d’enguany:

publicat al diari Ara –

http://www.ara.cat/comarquesgironines/Landorra-Inaki-Rubio-Recull-Laltre_0_1098490417.html

publicat al diari El Punt Avui –

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/723449-premi-recull-per-a-lestrena-literaria-de-lactor-ramon-madaula.html

publicat al Diari de Girona –

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2014/03/10/ramon-madaula-rep-josep-ametller/659952.html

publicat al diari digital Vilaweb –

http://www.vilaweb.cat/noticia/4178066/20140310/landorra-inaki-rubio-semporta-premi-recull-narrativa-laltre-costat-mirall.html

publicat al diari La Vanguardia

http://www.lavanguardia.com/local/girona/20140309/54402929321/l-andorra-inaki-rubio-s-emporta-el-premi-recull-de-narrativa-amb-l-altre-costat-del-mirall.html

publicat a la revista digital Núvol –

http://www.nuvol.com/noticies/mig-segle-de-premis-recvll-de-blanes/

publicat al diari comarcal Blanes al dia

http://www.blanesaldia.com/blanes/15163-ramon-madaula-guanya-el-premi-de-teatre-dels-recvll-i-inaki-rubio-el-de-narracio/

publicat a Canal Ajuntament –

http://www.canalajuntament.cat/sala-de-premsa/9667-blanes-exit-de-participants-en-la-nova-categoria-de-conte-infantil-joan-petit-en-la-50a-edicio-dels-premis-recvll-de-blanes

vídeo de la festa dels premis Recull a YouTube –

http://www.youtube.com/watch?v=wg9S40TRQNI&list=UUMjD3aO77qAf_YeMPgCmnHw

vídeo i notícia al web de l’Ajuntament de Blanes –

http://www.blanes.cat/docweb/2014-03-09-premisrecvll

3)
 
Presentació del llibre Això era i no era
 
Obra folklòrica de Josep M. Pujol' (a cura de Carme Oriol i Emili Samper).

Dia: dilluns 17 de març del 2014.

Hora: 12 del migdia.

Lloc: sala de graus del campus Catalunya (av. Catalunya, 35 · Tarragona).

La presentació anirà a càrrec de Carme Oriol, professora del Departament de Filologia Catalana i curadora del llibre. A l'acte també hi assistirà Francesc Xavier Grau Vidal, rector de la Universitat Rovira i Virgili.

Durant l’acte també es presentarà el llibre electrònic 'Three Selected Papers on Catalan Folklore', del mateix autor.

El llibre és un aplec de textos del professor i folklorista Josep Maria Pujol, que va exercir a la URV fins al seu trapàs.
 
Més informació sobre el llibre en l'enllaç http://www.urv.cat/dfilcat/noticies/401/
 
4)
 
 
 
Jordi Monteagudo
 

En segon lloc, els estudiosos del català disposem, des d’ara, d’un nova eina de treball i de recerca (en tant que resumeix les investigacions dutes a terme per l’entitat). I, a més a més, feta des del punt de vista valencià, del que anem una mica escassos; és, doncs, magnífic que aquest diccionari s’uneixi al Diccionari valencià —publicat per Bromera—, i al Diccionari General de Francesc Ferrer Pastor —editat per Denes.

Però, a més a més, ens ofereix l’oportunitat de comprovar que els diccionaris no tenen res d’avorrit, sinó que ens poden proporcionar hores i hores de diversió. No, no m’he tornat boig; de fet, la «inspiració» me l’ha proporcionada l’agudesa de Quim Monzó quan ha començat a piular pel Twitter algunes de les definicions que el nou diccionari conté. Jo, en canvi, he triat un altre mètode: comparar algunes entrades entre els dos diccionaris normatius (poques llengües de les dimensions del català tenen el luxe de tenir dos diccionaris normatius): el de l’AVL i el l’IEC. I m’ha resultat ben curiós.

La primera prova ha estat el mot treball (desagradable, ja ho sé). La primera accepció de la definició del DIEC —breu, però doble— ve seguida d’una llarga llista d’exemples:

1 1 m. [LC] Acció de treballar, esforç sostingut. Un treball físic, intel·lectual. Un treball ben pagat, mal pagat. Ésser molt cansat un treball. Els fruits del treball. Posar-se al treball. Ja va bé de descansar una estona després de quatre hores de treball.

En canvi, fixeu-vos ara en la primera accepció que en dona el DNV:

1.m. Acció de treballar.

Més breu encara que l’anterior i sense cap exemple: potser el treball no és un tema important per als valencians? Intentem no extreure conclusions precipitades i mirem, dins de la mateix entrada, l’accepció més estrictament laboral; com abans, fixeu-vos en els exemples que en dóna el DIEC:

1 2 m. [LC] Allò en què hom treballa. Donar treball als obrers. Cercar treball. Un obrer sense treball.

Observeu que els dos primers exemples ens mostren un món on els treballadors treballen. Fins i tot, si voleu, hi podem captar un aire liberal: algú (el patró, evidentment) dóna treball als obrers, gairebé com qui els fa un favor, i algú (l’obrer, naturalment) cerca treball.

En canvi, compareu-ho amb el món que descriuen els dos exemples que en dóna el DNV:

3.m. Ocupació, faena. S’ha quedat sense treball. A quina hora ixes del treball?

En el primer exemple, el treballador s’ha quedat sense feina i, per tant, ja no treballa (potser perquè el diccionari valencià ha estat redactat en època de crisi laboral, amb altes tasses d’atur, a diferència del DIEC?). En el segon exemple, en canvi, la idea és sortir, acabar de treballar i marxar: diríeu que el DNV transmet una idea positiva de treball?

Com que no és cosa d’afirmar alegrement que els valencians som (sí, jo també sóc valencià) poc aficionats al treball, intentem aclarir els dubtes consultant el concepte contrari: festa. Què ens en diu el DIEC?

1 1 f. [LC] [RE] Dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants. Aquest mes hi ha cinc festes: quatre diumenges i el dia de la Mare de Déu. Els diumenges i totes altres festes. El Corpus és una festa mòbil. Festa de precepte, de guardar.

La visió que ens ofereix el diccionari català en aquesta entrada és marcadament cristiana, tant en la definició com en els exemples. En canvi, el diccionari valencià no sembla estar explicant del mateix concepte:

1.f. Conjunt d’actes amb què es commemora un fet important del passat o se subratlla la transcendència d’un fet actual. La festa del 9 d’Octubre. Festes de Moros i Cristians.

Fixeu-vos-hi: cap referència directa al concepte cristià de festivitat. A més a més, el primer exemple és totalment laic (la commemoració de l’entrada de Jaume I en la ciutat de València). Les festes de Moros i Cristians, d’altra banda, només en algunes poblacions estan relacionades amb la diada de sant Jordi, però, en realitat, no tenen cap característica religiosa (les podríem definir com una mena de carnaval monotemàtic i no ens equivocaríem gaire). Tanmateix, no és que la visió religiosa de la festivitat hagi desaparegut del diccionari valencià: en realitat, ha quedat postergada a l’accepció 4 —en efecte, ho heu entès bé: se li ha tret importància, i molta.

I, tot això, com ho podríem interpretar? Seria lícit pensar que, en el diccionari català, ha predominat una visió democristiana (o liberal, si recordem la definició de treball), mentre que el diccionari valencià ha caigut sota les urpes d’una colla de republicans ateus amb cua i banyes (tal com els representava el franquisme)?

Crec que podem dilucidar-ho si acabem aquesta petita excursió semàntica revisant un altre concepte teològic: el de pecat. Què en diu el DIEC?

1 m. [LC] [RE] Transgressió de la llei de Déu o d’un precepte de l’Església. Pecat venial. Cometre un pecat. Fer pecat. Confessar els seus pecats. Absoldre algú dels seus pecats. Penedir-se dels seus pecats. Estar en pecat. No tenir culpa ni pecat d’una cosa. Pecat confessat és mig perdonat. Qui ha fet el pecat que faci la penitència.

Com veiem, la definició sembla extreta directament del catecisme oficial de l’església catòlica. De fet, la referència a «l’Església», en majúscules i amb l’article definit dóna a entendre que només hi ha una «Església» possible i que el lector sap molt bé quina és. A més a més, els —molts— exemples citen altres conceptes, com confessió i absolució, que crec que només es donen en l’església catòlica. La hipòtesi de la influència democristiana en el diccionari de l’IEC es va consolidant, doncs.

I, què en diuen, del pecat, els il·lustres acadèmics valencians? Fem-hi una ullada:

1.m. Acció o efecte de pecar.

Ja està: la primera accepció no afegeix res més. Si us hi fixeu, veureu que és aplicable a qualsevol religió que inclogui el concepte, i això és gràcies al fet de ser tan breu i a haver prescindit de qualsevol exemple. En aquest cas, la hipòtesi dels republicans, no sé si ateus, però sí partidaris d’un estat laic i equitatiu amb totes les religions, també va prenent força.

Però, i allò de les banyes i la cua? Seguiu llegint: el DNV afegeix i clarifica, tot seguit, una sèrie de locucions col·loquials (absents en el DIEC), cadascuna més sucosa —aix!— que l’anterior; les dues primers diuen:

2. dels pecats del piu, el Nostre Senyor se’n riu loc. orac. S’usa per a indicar que les faltes sexuals no es consideren greus.
3. els pecats de la xona, la Mare de Déu els perdona loc. orac. S’usa per a indicar que les faltes sexuals no es consideren greus.

Sí, ja sé el que estareu pensant: «aquests valencianets només pensen en…» Bé, potser sí: els valencians tenim les idees clares i sabem quines són les coses importants de la vida. Tanmateix, crec que cal posar de relleu l’exquisit respecte a la igualtat de gèneres i a la no discriminació que aquestes dues locucions, tan ben triades i tan populars a la meva terra, transmeten, ja que el primer es refereix al sexe masculí i, el segon, al femení: una mostra de com podem arribar a ser de políticament correctes els valencians quan ens ho proposem.

La següent locució de la llista, i amb això ja ho deixo, em sembla encara més decisiva a l’hora d’interpretar el tarannà dels valencians:

4. fer com fan no és pecat loc. orac. S’usa per a disculpar una determinada manera d’obrar.

Si algun lector vol veure en aquesta darrera locució una justificació —o una disculpa, com diuen els autors— de la corrupció, tan generalitzada al País Valencià, així com una explicació a la poca importància que hi donem i per què, en general, continuem (no, jo no!) votant al partit líder en imputats, la veritat, no sabré com contradir-lo.

Tot això em confirma en una idea antiga: les diferències entre catalans i valencians es resumeixen dient que els catalans «van fent» i els valencians «anem tirant». Gràcies al DNV, ara estem una mica més a prop de demostrar-ho.

 

5)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumnege 2 de març del 2014
6)
 
Publicat en la revista digital NÚVOL diumnege 2 de març del 2014
 
 
 
 
7)
 
 
 
8)
 
 
9)
 
 
El portal jove.cat, impulsat per la Direcció General de Joventut del Departament de Benestar Social i Família, amb la Direcció General d’Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya, té un apartat sobre recursos disponibles en llengua catalana. Concretament inclou eines per aprendre català, tant a nivell presencial com en línia. També ofereix informació sobre Voluntariat per la llengua, cinema en català i mitjans de comunicació.
 
Jove.cat centralitza i unifica tota la informació i els recursos d’interès per a les persones joves amb l’objectiu ser una porta d’entrada a partir de la qual puguin accedir, d’una forma directa i interactiva, a un seguit d’eines que facilitin el seu projecte de vida en tots àmbits.
 
El portal és una iniciativa pionera a la xarxa que va més enllà de la informació i els recursos institucionals ja que ofereix també continguts externs, rigorosament contrastats, per a què siguin d’utilitat per tal d’orientar, informar i facilitar l’accés als serveis per als joves.
 
 
10)

6 de cada 10 ciutadans prefereix consumir productes en català si en troba oferta, segons assenyala la segona onada de 2013 de l’estudi Òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya. L’estudi evidencia que el 56,8% dels ciutadans enquestats prefereix productes culturals en català, al 17,8% li és indiferent, el 23,9 % no els prefereix en català, i l’1,5% no es pronuncia.

Les dades mostren que la demanda potencial de productes culturals en català és superior fins i tot al percentatge de població que té el català com a llengua habitual.

Aquesta dada implica gairebé 12 punts percentuals més que els ciutadans que la tenen com a habitual (44,9%).

Nota de premsa

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací